Psicologia Social

1. LA PSICOLOGIA SOCIAL

2. cas inicial: actuació en una organització

3. biografies
JACOB KEVY
MORENO

6. KURT
LEWIN

8. EXERCICIS
1

9. La Psicologia Social estudia les relacions de les persones
entre si, com s’influeixen mútuament
QUÈ ESTUDIA LA
PSICOLOGIA SOCIAL?
És per això que la Psicologia Social tracta una gran varietat
de temes
D’aquests temes aquest n’hem seleccionat:
3.1. Què és la Psicologia Social
3.2. L’individu i la pertinença al grup
a. Un mateix i el grup
b. Normes socials i conformitat
3.3. Percepció social
a. Estereotips i prejudicis
b. Rols sexuals i identitat sexual
3.4. Actituds
3.5. Dinàmica de grups

10. ▪ Atracció
interpersonal
▪ Formació i canvi
d’actituds
▪ Percepció social
▪ Dinàmica de grup
▪ Agressió
▪ Altruisme
▪ Presa de decisions
▪ Cooperació
▪ Competència
▪ Conflicte
▪ Intercanvis
▪ Influència
▪ Persuació
▪ Canvi social
▪ Comunicació
o Els pensament,
o Sentiments i
o Els comportament
dels éssers humans
Estan
influenciats
pels altres
3.1. QUÈ ÉS La PSICOLOGIA SOCIAL
Té per objecte comprendre i explicar de quina manera
És a dir, es dedica a l’estudi de la persona com a ésser social
Busca la resolució de problemes socials concrets des d’una
perspectiva majoritàriament experimental, sobre tems com

11. Tot i que la Psicologia Social és diferent de la Sociologia
tenen molt punts en comú
que estudia els problemes socials, el funcionament de les
institucions socials,..
Els MÈTODES més utilitzats per la Psicologia Socials
són
EXPERIMENT
És un dels mètodes més usats per la
Psicologia Social
De vegades es realitza en un ambient
controlat: Laboratori
I d’altres es realitza en el món real:
Experiment de camp (és com
s’anomena)
ENQUESTA
Formada per unes preguntes
determinades que tenen com a objectiu
conèixer aspectes concrets del grup
exemples
Les intencions de vot davant d’unes
eleccions
Els gustos dels consumidors per tal de
fer una campanya publicitària
OBSERVACIÓ DIRECTA
El científic usa l’observació detallada per
recollir dades sobre fets que li
interessen

12. La Psicologia Social s’aplica en
conflictes
escolars ÀMBIT
CLÍNIC
ANÀLISI i MILLORA del
FUNCIONAMENT
d’EMPRESES i ALTRES
ORGANITZACIONS
EXPLICAR les
RELACIONS
de
QUALSEVOL
GRUP HUMÀ

13. 3.2. L’INDIVIDU i la PERTINENÇA al GRUP
“L’individu és essencialment social. (...) Ho és genèticament” Wallon, psicòleg
Aquesta afirmació va provocar moltes crítiques en el seu temps, però
nombrosos estudis han demostrat que des de que naixem ja estem
preparats per a les relacions socials.
Per exemple, està demostrat
que a les 34 hores de vida, el
nadó ja és capaç de distingir
un plor humà d’un altre tipus
de soroll, i reacciona d’una
manera diferent.
Sigui com sigui,
necessitem els altres
Són ben coneguts els trastorns causats per
la manca de relacions socials
En algunes ètnies el càstig més gran que es pot aplicar és el rebuig total per
part del grup, és pitjor que la condemna a mort (pensem en les cel·les
d’aïllament)
A.Un MATEIX i la PERTINENÇA al GRUP

14. La percepció de formar part d’un grup es fonamenta
bàsicament en elements psicològics. Som:
Som solidaris Lleials Cooperem els
uns amb els
altres
És el que s’anomena
cohesió de grup
Un grup cohesionat fa que
augmenti la satisfacció dels
seus integrants

15. La Psicologia Social diferencia entre
GRUPS de PERTINENÇA
És el grup del qual realment forma part l’individu
● Família
● Poble o ciutat,...
GRUPS de REFERÈNCIA
És amb el que s’identifica i que utilitza com a criteri, com
a model per valorar la seva conducta.
És qualsevol grup amb el que ens identifiquem
Pe. Si volem ser psicòlegs el grup de referència serà el
col·lectiu de psicòlegs
Pe. Els estudiants de 1r de batxillerat
Tots tenim grups de pertinença i de referència
A l’època actual , caracteritzada per la globalització econòmica i cultural,
el model de vida nord-americà s’ha convertit per motls en el grup de
referència
● Forma de vida
● Beure Coca-Cola
● Portar texans
● Menjar crispetes al
cinema
● Valor de l’èxit

16. B.NORMES SOCIALS i CONFORMITAT
Cada grup humà funciona segons uns
CRITERIS, unes NORMES
Per exemple:
Nosaltres mateixos ens comuniquem diferents amb un
company de classe, els professors, els pares
La nostra manera de vestir també depèn d’on anem
Amb cada grup actuem segons unes pautes que ens
indiquen quina és la conducta apropiada, tot i que no
estiguin escrites
Això és el que s’anomena CONFORMITAT
Un canvi de conducta, accions, pensaments,
sentiments dels individus cap a les normes del grup
com a resultat de la pressió del grup
Per exemple:
Un exemple de conformitat a l’aula és tenir una actitud de
prevenció envers els professors i els estudis, és a dir, no
manifestar massa simpatia pel professor ni dir que t’agrada
estudiar ja que és criticat perquè surt de la conformitat del grup

17. ● D’un grup de 7 estudiants, 6 estudiants eren “còmplices” i
el setè no en sabia res
● Es van col·locar 2 targetes grans sobre una taula
o En una hi havia una línia vertical (B)
o A l’altra 3 línies verticals (A, B, C) de longituds
diferents
● S’havia d’escollir la línia de la 3a tarja que coincidís amb
la primera
● Era evident que les 2 línies B tenien la mateixa longitud
● Però els 6 estudiants còmplices, cadascun al seu torn, va
dir que la línia B de la primera tarja era igual a la línia A de
la segona tarja
● Fins al punt que el setè estudiant va acabar dient el
mateix
● El motiu pel qual el setè estudiant va afirmar aquesta
igualtat és la pressió de la conformitat social
Experiment de S. ASCH (1952)
A l’extrem de la comparació hi ha la
submissió cega
o Una obediència sense condicions
o En aquest cas l’individu deixa d’existir com a
persona
o Aquest seria el funcionament intern d’algunes
sectes

18. 3.2. LA PERCEPCIÓ SOCIAL És la manera com nosaltres veiem, analitzem
i interpretem els altres, les persones que ens
envolten
Consisteix en classificar les persones segons
- Els trets de la cara
- El color de la pell
- L’aspecte general
- El sexe
- L’edat
- La llengua
- Les aficions...
Quan situem els individus com membres d’un
grup social ho fem perquè comparteixen unes
característiques determinades
També realitzem aquesta classificació amb les
persones més properes
▪ Formar part d’una
colla d’amics o d’una
altra
▪ Ser d’una família o
d’una altra
▪ Ser alumne de 1r B o
de 3r A
▪ Ser d’una ciutat o
d’una altra

19. La percepció social és la percepció de grups Entenem com a grup
Els conceptes d’estatus i rolsón usats pels Psicòlegs
Socials per explicar la conducta dels components d’un grup
2 o més persones que
comparteixen un sentiment
d’unitat i on cada persona
influeix les altres i alhora és
influïda per aquestes

20. Estatus
És el reconeixement per part del grup del lloc, la
posició social que ocupa una persona
● Pagès
● Administratiu
● Advocat
● Taxista
● Mecànic
● Enginyer,...
Rol
És el comportament que el grup espera de
cadascun dels seus membres
Per exemple
En una botiga la persona que ens atén té el rol de
dependent o venedor, per tant esperem que la seva
conducta sigui amable, que ens pregunti i orienti
sobre el que volem,...
Pel venedor nosaltres tenim el rol de clients i espera
que la nostra conducta sigui comprar alguna cosa o
interessar-nos per algun producte de la botiga

21. La percepció d’un grup també està
relacionada amb el concepte que
tenim de nosaltres mateixos, la
manera com nosaltres ens definim,
com pensem,... s’anomena:
Per exemple: Nosaltres
podem tenir el rol i l’estatus:
● Alumne
● Fill
● Ciutadà
● Component d’una
colla castellera,...
Per exemple: Un gerent
en una empresa no té el
mateix rol ni el mateix
estatus que un accionista
o que un treballador
independentment de qui
sigui la persona que es
troba a cada càrrec
Tots tenim més d’un rol i d’un estatus
El rol no va associat a l’individu sinó a l’estatus que s’ocupa
Dins cada cultura a cada estatus li correspon un rol
Per exemple: L’estatus de la
dona casada a la cultura
occidental té un rol diferent
que en algunes cultures
musulmanes: Dependència
del marit
● Drets econòmics
● Llibertat de
moviments
● Accés a estudis
rol I estatus
Relacionat estretament amb l’autoconcepte trobem
Autoconcepte
Autoestima Segons si tenim un grau més alt o
més baix d’autoestima i segons el
nostre autoconcepte tindrem una
percepció o una altra dels grups
socials
Per exemple: Si ens
considerem persones
tímides tenim una
percepció positiva del
grup de persones
extravertides
Els estereotips i els prejudicis també depenen del
nostre autoconcepte

22. A.ESTEREOTIPS i PREJUDICIS
- Hem dit que la percepció social
consisteix, entre d’altres coses, en la
classificació de les persones
- 2 de les maneres més habituals de
classificar i valorar els grups són els
ESTEREOTIPS
PREJUDICIS

23. Són generalitzacions que fan referència als grups i que ens diuen com som
- Els trets personals que comparteixen
- Les impressions que provoquen en els que no són membres del grup,...
ESTEREOTIPS Per exemple
Els gentilicis gallec,
extremeny, català,
basc, castellà o
andalús poden anar
associats a
determinades
característiques com
ara
- Treballador
- Alegre
- Seriós
- Garrepa
- Alt
- Simpàtic
Que configurarien un
estereotip
Els estereotips no són neutrals perquè
poden influir en els judicis que fem
sobre els altres
Classificar els individus en grups ens
ajuda a situar-nos però alhora també té
un aspecte negatiu
- Que ens creem una imatge
excessivament uniforme de tots
els seus components i
- Oblidem les diferències
individuals existents entre ells o
bé que
- Exagerem les diferències entre
grups

24. PREJUDICIS
El podríem definir com un judici de valor elaborat a partir de l’estereotip
Realitzen una valoració positiva o negativa d’un individu o d’un grup social i de tots els seus
integrants pel simple fet de formar-ne part
És una actitud en que es barregen els sentiments de simpatia o d’aversió
Hi ha paraules que ens mostren els sentiments que s’hi amaguen
Els prejudicis més coneguts són els que estan relacionats amb el sexe i les races
Comporten la discriminació
- Col·lega
- Moraco
- Xarnego
- Sudaca,...
- Discriminar vol dir perjudicar un grup o individu i afavorir-ne un altre
- Segons quin sigui el seu estatus i origen, el considerarem
o Beneficiós per al nostre país
o Socialment perillosos
- Els valorem pel seu poder adquisitiu
Per exemple
No ens comportem igual
davant d’un immigrant ric
que davant d’un immigrant
pobre
Per exemple
Negar-los
l’entrada a
alguns locals

25. La premsa, la ràdio, la televisió,... influeixen en
l’elaboració i difusió de
● Estereotips
● Prejudicis
● Discriminacions
Els MITJANS de COMUNICACIÓ
Per Exemple:
En una notícia d’un delinqüent
destaquen que
● És magribí o de color,
● L’assassí era
homosexual

26. B.ROLS SEXUALS i IDENTITAT SEXUAL
Cada cultura, cada comunitat ha establert de forma més o menys rigorosa les funcions
socials que corresponen a cada sexe
Per Exemple,
Fins fa poc, a la nostra
cultura l’home era qui
treballava, qui tenia el
poder en el nucli familiar
La dona anava a comprar,
endreçava la casa, tenia
cura dels fills,...
Els diferents moviments socials que s’han centrat en l’anàlisi i la crítica del paper de
l’home i la dona en la nostra societat s’han enfrontat a la rigidesa dels diferents rols
sexuals i les actituds sexistes
Tret de les diferències anatòmiques, no hi ha
unes funcions socials establertes per sempre,
per la dona i unes altres per l’home

28. El canvi en la concepció de la dona en la nostra societat el
podem veure amb aquesta pregunta:
Portar els cabells llargs i una arracada és un símbol
masculí o femení?
Segons alguns estudis, l’home dels EUA s’ha de presentar
seguint les expectatives següents:
● Ambiciós
● Valent
● Competitiu
● Dirigit a l’acció
● Independent
● Realista
● Amb autoafirmació
● Poder
● Control de les seves emocions (mostrar tendresa
és un símbol de debilitat)
Aquests trets actualment s’estan modificant

29. 3.4. Les ACTITUDS
L’ACTITUD És la tendència a actuar d’una manera més o menys constant davant d’uns fets determinats
Per Exemple,
Si manifestem la nostra preferència
per un candidat en unes eleccions a
delegat, la nostra actitud és que el
votem
Les actituds ens
condicionen quan actuem
És a dir, abans que es produeixi una conducta
determinada hi ha, habitualment, una actitud
prèvia
Per Exemple,
Si jo tinc una actitud favorable a la lectura,
quan passi per davant d’una llibreria la meva
conducta habitual serà entrar i fullejar llibres

30. Les actitud poden modificar-se i canviar Per exemple,
Si abans estava mal vist que els
homes portessin arracada ara ja
s’accepta socialment
Freud va fer canviar les actituds de la societat envers la sexualitat
En el canvi d’actituds també influeixen molt la credibilitat de l’emissor: és
més fàcil que el missatge ens arribi a fer canviar una actitud quan el
transmet un expert, un famós o simplement una persona que coneixem
Per exemple,
Publicistes utilitzen aquest recurs en
els anuncis protagonitzats per gent
famosa

31. Un altre camí que explica el canvi d’actituds és l’existència de 2 idees
psicològicament contràries
Això es coneix com a
“dissonància cognitiva”
Per exemple,
Fumar: una persona decideix fumar però
alhora reconeix que fumar és perjudicial per
la salut. Aquesta persona es troba en un
problema de “dissonància cognitiva”.
Aquesta persona intentarà disminuir la
força de la dissonància buscant
arguments: el meu avi fumava i va morir
amb 80 anys, fumaré amb filtre,...
Aquest fenomen es manifesta en moltes
decisions que la vida ens obliga a prendre
o Faig aquesta o aquella
carrera?
o Em caso o continuo solter?
o Compro això o allò?
Però l’individu és membre d’un grup que influeix sobre ell
Així la dissonància cognitiva només es donarà quan les conseqüències
desagradables afectin a un grup pel qual sentim afecte.
Per exemple,
Si la meva família vol que estudiï
econòmiques i jo vull estudiar
filologia es produeix una pressió del
grup que reforça la meva
dissonància cognitiva
Per exemple,
Algunes persones es
casen per la pressió de
la família, els amics, els
companys de feina,...

32. 3.5. DINÀMICA de GRUPS És una disciplina de la Psicologia Social que estudia
els grups, la conducta dels individus a l’interior del
grup i les relacions entre els grups
Pretén elaborar lleis que n’expliquin el funcionament i
deduir unes tècniques que ajudin a millorar-los
Els grups es formen pels motius següents
Pel fet de compartir el
mateix espai físic
- La mateixa
escala
- La mateixa
barriada
- Els mateixos
actes culturals
- Les mateixes
activitats socials
- Tot això facilita
el contacte
entre les
persones
Per satisfer millor les
necessitats materials
o afectives
Per compartir
sentiments (com
passa amb la colla
d’amics)
Perquè es comparteix
alguna característica
semblant
- La forma de
pensar
- Un partit polític
- Un gremi
professional,...

33. El grup no és un element invariable, sinó que és com un
organisme viu.
En la vida d’un grup cal considerar els aspectes següents:
l’avaluació
la cohesió
el canvi de rol
l’univers simbòlic

34. l’avaluació
o És la valoració constant del grup que
realitzen els seus components i la
que el grup fa d’ells
o Es manté una actitud crítica constant
respecte del grup esperant que
compleixi les expectatives que hi hem
dipositat
o El grup d’amics ens ofereix una
relació regida per una alt nivell de
confiança, element que esperem que
es mantingui
Per exemple,
Quan fem un treball en grup sabem que el resultat depèn de la
implicació de tots els components i que, per tant, ningú no pot
fugir de la part que li toca

35. la cohesió
● Fa referència als sentiments de
vinculació entre els integrants del
grup
● Depèn del grau de compromís dels
components amb el grup. Més
compromís vol dir més implicació en
les activitats del grup
● La vinculació al grup augmenta si un
és valorat de manera positiva pels
altres
Per exemple,
Un equip de bàsquet que guanya i rep una copa: veu
augmentada la cohesió entre els seus components.
Un enemic comú, l’equip de bàsquet rival, també és un factor
que enforteix els vincles del grup

36. el canvi de rol
o Els grups van variant i amb el temps
es produeix un canvi de rol entre els
seus components
o A mesura que el grup no ofereix als
seus integrants el que esperen,
augmenta el grau d’insatisfacció dels
seus components i com a
conseqüència es produirà un
replantejament dels diversos rols en
el seu si

37. l’univers simbòlic
propi del grup
● És el conjunt de significats compartits
per un grup
● És un element fonamental per a la
vida d’un grup
● En un grup són tan importants les
activitats que realitza com els
elements
○ Les imatges
○ Els símbols
○ Els rituals
Per exemple,
Per a un grup que té com a activitat anar d’excursió és important
la mateixa excursió i també el fulard que identifica els membres
del grup o la cançó de comiat quan s’acaba l’excursió.
Per exemple,
Portar el mateix vestuari, escoltar el mateix tipus de música, usar
paraules d’argot, compartir mites, els rituals d’una festa

38. El grup no és un simple agregat d’individus Sinó que entre ells es produeixen
unes relacions determinades amb
els seus estatus i rols que tenen
una certa constància en el temps
Aquests elements formen
l’estructura
del grup
En tot grup es donen diversos rols
● El que més defineix el líder o l’estil del líder és la
influència sobre els altres i les activitats que es
realitzen
● És una relació que es va construint a poc a poc
● Comporta que el líder subministri recursos per tal
que el grup assoleixi els seus objectius alhora que
ell guanyi més influència. És a dir, més estatus, més
estima i més prestigi
● El líder pot seguir els estils següents:
el líder
autoritari
liberal o
laissez-faire
democràtic

39. autoritari
➔ Pren decisions en nom de tot el
grup
➔ És el tipus de líder que dóna més
ordres
➔ La iniciativa dels altres membres
del grup és rebutjada
➔ Amb un líder d’aquest tipus hi ha
més hostilitat i conductes
agressives
➔ Crea dependència

40. liberal o
laissez-faire
➔ Aporta informació al grup quan
aquest ho demana
➔ Deixa llibertat al grup
➔ Hi ha poca interacció a l’interior del
grup
➔ Disminueix l’organització
➔ El treball és pobre i de mala
qualitat

41. democràtic
➔ Dóna importància al grup com a tal
➔ Crea un ambient que afavoreix la comunicació
➔ Dóna independència i valora el treball personal
➔ Té un criteri igualitari
➔ Intervé més que el líder liberal
➔ Permet un aprenentatge amb més interès
➔ El grup pot assumir algunes tasques pròpies del líder
➔ És més creatiu

42. Sembla que quan es consideren més importants els
objectius del grup que els individuals
Es tendeix a buscar un líder de caire
autoritari
Quan els objectius personals es troben al mateix nivell
que els del grup o es consideren més importants i la
situació interna del grup no representa un obstacle
Es tendeix cap a un estil de líder més
democràtic

43. Un grup quan es relaciona amb un altre grup o Actua d’una manera peculiar, diferent de la conducta de
cada membre individual del grup
o Les relacions entre els grups segueixen unes normes, uns
principis i uns models diferents de la conducta individual
o Quan 2 grups es relacionen ho fan seguint 2 models de
conducta
ENFRONTAMENT COOPERACIÓ

44. Sobre el tema de les relacions entre els grups es va realitzar un experiment
LA COVA DELS LLADRES Dut a terme pel psicòleg social Sherif i els seus col·laboradors al 1954
● Amb el permís dels pares però sense el coneixement dels fills van acampar 2 grups de nens d’onze anys molt aprop els
uns dels altres però sense que ells ho sabessin
● La primera setmana cada grup va desenvolupar les seves normes i va triar els seus líders
● La cohesió en cada grup va augmentar
● Cada grup va posar-se un nom
○ Les ÀLIGUES
○ Les SERPS
● Quan els grups es van descobrir van organitzar competicions de diferents esports
● Les relacions a l’interior de cada grup es van modificar: es van canviar els líders per uns de més competitius per
enfrontar-se a l’altre grup
● El nivell d’hostilitat va anar creixent
● Les Àligues van guanyar la competició, però, mentre es banyaven, les Serps els van robar els trofeus
● De la rivalitat es va passar a la batalla campal

45. ▪ 2 grups de nens s’havien convertit en 2
grups de nens amb un estat d’alerta
permanent, amb un alt grau d’hostilitat i
preparats per venjar-se
▪ Per reduir el grau de tensió es van
promoure relacions entre els grups en
ambients no competitius
o Anar al cine junts
o Compartir la mateixa taula
▪ L’ambient hostil no es va reduir
▪ Tot seguit els experimentadors van
programar uns objectius que demanaven la
col·laboració dels 2 grups per assolir-los
▪ Els grups van passar d’una relació
competitiva a una relació cooperativa
▪ L’hostilitat va desaparèixer
▪ L’existència dels grups com a tals es va
diluir fins al punt d’aparèixer bones
relacions entre els components dels 2
grups

46. El conflicte entre grups Es defineix per la percepció que els grups tenen dels objectius
La competitivitat És l’origen més freqüent dels conflictes: el que un grup aconsegueix, l’altre ho perd
La teoria realista del conflicte Diu que l’origen del conflicte es produeix quan els grups competeixen per recursos
materials escassos però importants
Els grups són, normalment, més competitius que els individus

47. Quan els grups tenen una situació de conflicte
● Es demana lleialtat i adhesió incondicional als membres del seu grup
● S’exigeix un nivell més alt de disciplina
● Les diferències entre els grups augmenten i els líders s’enforteixen
● Com més tensió, més incomunicació, una visió cada vegada més negativa
de l’altre grup, més positiva del propi
● Quan les paraules cedeixen el lloc a la coacció, les amenaces, l’agressió
física… esclata el conflicte
● De la competitivitat que en principi està relacionada amb la possessió de
recursos, es passa a voler dominar al competidor
Per exemple,
Molt líder polítics han portat els seus
països a la guerra amb l’objectiu de
refermar-se com a líders
Per exemple,
Carrera armamentista, coalicions
entre diferents països...
Dominació que en cassos extrems
es pot convertir en extermini

48. LES TERÀPIES DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

51. LA VEU DEL PROFESSIONAL

55. RESOLUCIÓ DEL CAS INICIAL

57. EXERCICIS 3
2
4
5

58. EXERCICIS
6
7
8

59. EXERCICIS
9
10
11
12

60. EXERCICIS 13

61. EXERCICIS
14

62. EXERCICIS
15

63. EXERCICIS

64. EXERCICIS 16