1. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

2. El llibre dels feits de Jaume I, el Conqueridor
La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rey
en Pere d’Aragó e dels seus antecessors
La Crònica de Ramon Muntaner o el Llibre (tal
com en deia Muntaner)
La Crònica de Pere III, el Cerimoniós

4. La Mediterrània dels segles XIII-XIV es troba repartida
entre tres grans civilitzacions: la cristiana, al nord i a
occident; la musulmana, al sud; i la bizantina a
l'orient.
El desig d'expansió de les principals potències
europees per aquest mar crea constants i importants
conflictes pel domini de la zona -i de les seves rutes
comercials- al llarg d'aquests segles.

5. La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el
domini de la part occidental, s’expandirà per
la Mediterrània, tal i com es pot veure en
aquest mapa.
Això va propiciar una gran expansió del
comerç català, sobretot, durant el segle XIII,
i va possibilitar que la corona tingués
diferents consolats arreu de la Mediterrània.

6. Paral·lelament a les escrites en llatí, sorgeixen
les quatre grans cròniques catalanes que
historien l’època de plenitud de la Catalunya
medieval i narren esdeveniments
contemporanis als seus autors.
Aquests textos tenen una gran importància
literària i lingüística.
L’historiador Pierre Vilar ha afirmat que la
Catalunya d’aquest temps era l’únic lloc del
món que es podia qualificar d’”estat-nació” a la
manera moderna.

7. Les cròniques neixen quan es comencen a escriure en
llengua vulgar les gestes, les epopeies i les croades
que, fins al s. XIII havien estat redactades en llatí.
Amb anterioritat només s’havien usat les llengües
romàniques en les cançons de gesta, que cantaven els
esdeveniments que interessaven la gent.
Aquestes cançons eren difoses pels joglars. Complien
un servei informatiu i alhora servien per fer
propaganda dels èxits polítics, per amagar fracassos
militars i per mantenir l’esperit combatiu del poble
davant la lluita i dels impostos que aquesta lluita
ocasionava.

8. Van ser redactades
entre finals del
segle XII i durant el
segle XIV.
Foren escrites per
Jaume I, Bernat Dos eren reis i els altres,
Desclot ( o Bernat l’un era escrivà de la
Escrivà, tresorer Cancelleria reial i l’altre
reial), Ramon havia estat un militar
Muntaner i Pere III, noble al servei de la
el Cerimoniós. corona
. catalanoaragonesa

9. Les cròniques són escrites a instància de la
monarquia i tenen un caràcter polític de
propaganda i justificació de l’acció
governamental dels monarques.
També tenen un caràcter didàctic perquè
serveixen de model i d’exemple per als futurs
reis.
La visió dels fets que mostren és
providencialista i exalten l’heroisme i el
patriotisme de la dinastia.

10. Són el testimoni d’una època; l’època de
plenitud de la Catalunya medieval i de la seva
expansió i consolidació.
Aquesta època és descrita segons el punt de
vista subjectiu del narrador.
Destaca sobretot pel fet de narrar fets
contemporanis als seus autors o poc anteriors,
contràriament a les d’altres literatures que es
dediquen al passat llunyà.

11. Des del punt de vista lingüístic són de gran interès pel fet de
presentar gran varietat de registres, per contenir cançons de
gesta prosificades, per tenir gran varietat d’estils a l’hora
d’explicar uns fets, a tall de justificació.
A la de Jaume I es fa servir un llenguatge viu i popular ple de
refranys, dites i expressions col·loquials. En R. Muntaner fa
servir procediments joglarescos com el “què us diré?” i sempre
s’adreça a uns “senyors” que són els seus oients.
Des del punt de vista literari, alguns episodis s’acosten als
temes de les cançons de gesta i d’altres a les novel·les de
cavalleria posteriors, per tant són una barreja entre realitat i
ficció.