1. La coherència
Propietat per la qual un text conté una informació de
qualitat i ben organitzada.
- Seleccionar les idees destinades al text. Cal tenir clar
des del primer moment el tema que dóna unitat i
sentit al text i, en conseqüència, seleccionar les que
vols transmetre.
- Organitzar les idees. El text ha de seguir un ordre de
manera que les diverses idees s'han d’anar
encadenant i han d'anar ocupant el lloc més adient en
el desenvolupament.
2. La coherència textual és la propietat que
dóna unitat de significació al text.
Un text coherent presenta un tema central,
que constitueix el fil conductor de tot el
text, la informació necessària per
entendre'l i una ordenació precisa.
Un text coherent tindrà una unitat de
registre, de to i d'estil.
3. Per comprovar la coherència d'un text, cal revisar-lo, buscar
problemes en l'estructuració de les idees i cal comprovar el
següent:
- Que el text presenta un sentit global, d'acord amb la
intenció inicial.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense
desequilibris ni contrasentits.
- Que cap concepte queda ambigu (claredat i precisió).
- Que les idees s'han ordenat tenint present què sap i què
no sap el destinatari del text i les seves possibles
reaccions.
4. Per generar informació
Pluja d’idees
- Trencar les limitacions habituals en el pensament
- Produir un conjunt d'idees entre les quals poder escollir
El Brainstorming és útil per atacar problemes específics
(més que generalistes) i allà on cal una col·lecció d'idees
bones, noves i fresques (més que no pas on cal judici o
anàlisi per a decidir).
6. Progressió temàtica
Organització de la informació com a procés
d’ordenació jeràrquica d’informacions conegudes
(repetició) i d’informacions noves (progressió).
7. Manera com el tema o significat global del text es
desenvolupa a través d’un procés que articula
informacions conegudes pels interlocutors (tema o
tòpic) amb informacions noves (rema o comentari), que
fan progressar els continguts textuals.
8. Tipus de progressió temàtica
Progressió lineal
Encadenament de la informació de manera que cada
rema és l’origen del tema de la unitat següent.
Ex. La dona estava embadalida mirant la pluja darrere
dels vidres. Una pluja constant i suau que li feia evocar
una estranya melodia. Era una música sense nom, ni
espai, ni temps.
9. Progressió de tema constant
Un mateix tema es completa amb remes diferents.
Ex. La dona estava embadalida mirant la pluja
darrere dels vidres. La pobra feia molt de temps
que no sentia aquella pau interior. Ella era una
persona alegre, però en aquell moment estava
plena de melangia.
10. Progressió de temes derivats
Els temes són manifestacions d’un hipertema, als quals
s’afegeixen els remes corresponents (model típic: la
descripció, en què parlem de diferents aspectes de la
persona, l’objecte o el lloc descrits).
Ex. La dona, ben segur que estava vivint una gran
tragèdia. La seva cara s’arrugava sota la pressió d’una
gran tristesa. Les seves mans, nervioses, delataven un
neguit intern incontrolable. El seu cos es vinclava
endavant pel pes que li ofegava l’ànima.