Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant. La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme. El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules. En la presentació s'hi posen exemples diversos. I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans. "Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai. La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena. Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar. En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida." Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu. I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement. El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.

1. PER ELLS,
PER TU
ENSENYAMENT,
EN VALENCIÀ,
D’ALTA QUALITAT
Daniel
Climent

2. 1.EL REPTE DE LA QUALITAT
1. UN SISTEMA EN CRISI
La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat.
La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de
manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga una
correspondència amb la qualitat del servei que reben.
Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa per
professorat d’alta qualitat.
No estem parlant de valencià, sinó d’alta qualitat lligada a molts factors, un
dels quals és usar apropiadament diferents llengües.
2. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
Ací, a casa nostra, el plurilingüisme passa per l’educació en valencià, que
permet el diàleg interactiu amb el castellà, omnipresent, i amb altres llengües, i
amb etimologies, útils per a qualsevol assignatura / matèria.
3. INCREMENT DE LES OPCIONS d’inserció acadèmica, laboral, social
Dels professors
Dels alumnes;
perdre la por a anar-se’n a uns altres centres de formació (Eurídice, Paulino)
manejar-se amb diferents idiomes (Daniel, el cubà; etimologies en Medicina)

3. 2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT
La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mans
dels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és un
instrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, per
intercanviar sentiments , arguments, informació...
Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament la
mateixa cosa, la segona depèn dels contextos.
Hem de parlar del context educatiu; quina
llengua afavoreix més aspectes del calidoscopi
educatiu.
El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»;
ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionar
lingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes les
matèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües.
La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers que
juguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i el
joc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manera
potent a aprendre.

4. ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜES
SINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES
Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el
primer el dedicaria a esmolar-la».
CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ»
Llatí costa
cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); finestra, fenêtre;
defenestrar
Llatí glan-glandis
gland (cat., fr.), glande (cast., it.)
glàndula
gla, gland, ghianda
Bellota: grec balanos + àrab balluta
Grec ballein, llançar
* Bala, ballesta, bola, èmbol,
anabolisme, catabolisme, metabolisme,
discòbol, paràbola, bullir
Anglés ball (baló), bullet (bala)
APORTAT PELS ALUMNES
-ula cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula,
mòrula, gàstrula, vènula...

5. EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA
IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORA
IGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT,
] SE SAP
PER RELACIÓ
GRUA
Si el coneixement no produeix estima, és una
pàtina que salta al primer colp;
si interactua amb el cor, arrela, es carrega de
nutrients, fa gust de compartir.
GENU-s, GENOLL
genuflexió, agenollar, genolleres
genou (fr.), ginocchio (it.),
knee (ang.);
ciutat Genua = Gènova
[cast.: rodilla; roda
rueda]
diftongacions

6. Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes;
i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades
Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de
* LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA
mel
miel; meloso, melifluo
festa
fiesta; festivo
pedra
piedra; petrología, petrificar
gel
hielo; gélido, gelifluxión
ferro
hierro; ferreteria, ferrocarril
ou
huevo; oval, óvulo, ovillo
os
hueso; óseo, osificar
gros
grueso; grosor
poble
pueblo; poblado, población
porta
puerta; portada, pórtico
bo
bueno; bondad
roda
rueda; rodar, rodilla, rótula
FACILITAR ELS TRÀNSITS,
MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES
Indoeuropeu
Alemany: Herz
Neerlandés: hart
Anglés: heart
Intercanvis d’alveolars sordes:
oclusiva –tafricada –z-
kherd
Grec: kardios
cardiopatia, cardiòleg
electrocardiograma
Intercanvis d’oclusives alveolars:
sorda –tsonora –d-
Llatí: cor-dis
COR, cordial, concòrdia,
discòrdia, record
coeur, cuore, corazón

7. DIÀLEG AMB UNA LLENGUA PROPERA
* Elaboració de regles de transformació entre llengües.
* Producció de nous coneixements a partir de la interacció.
* Reforçament d’una llengua gràcies a les altres, per comparació, similituds,
diferències, reflexió sobre bases morfològiques, fonètiques... de cada
llengua; el vocabulari adquireix consistència.
* Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita els
trànsits automàtics entre llengües
* Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que
se li subministren materials
1.
The stratosphere is denser than the hidrosphere.
1.
Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que)
1.
La hidrosphère est plus dense que la troposphère.
1.
[Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí
també són fàcils de respondre.]
Latitudo Poli Nortis 90ºN est.
4.
Antipodae distant 20.000 Km.
Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán :

8. L’AVENTURA D’ENSENYAR / APRENENDRE
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

9. LA LLEGENDA DE L’ARRÒS
ENSENYAR EN VALENCIÀ
CADA DIA NOU,
DIFERENT I MILLOR