Dins la série de conferències “Revisant el que sabem o creiem saber” que fem durant el curs 2013-14 al Taller El Tumbao, d'Alacant, hem tractat el tema ¿I si no fóra cert que "hi ha" 4 estacions?. El nucli de la presentació ha sigut el següent: 1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, que s’ha modificat al llarg del temps i que només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...) 2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any. 3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.

1. LES ESTACIONS
ENTRE LA REALITAT
I L’ARTICIFI CULTURAL
Daniel
Climent Giner

2. LES ESTACIONS SOLARS
↓ Solstici d’estiu: sant Joan
↑ Equinocci de primavera:
sant Josep
↓ Equinocci de tardor
↑ Solstici d’hivern: Nadal
Estem tan habituats a usar aquesta divisió que pensem que sempre s’ha
fet així, que el concepte és fàcil de definir i que les “estacions” són les
mateixes per a tot el món.
Però res d’això és cert.

3. ALGUNS «PROBLEMES» RESPECTE DEL MODEL
1) Des d’un punt de vista «LUMÍNIC»
•A l’hemisferi austral les estacions «estan canviades» respecte del boreal: quan a
Europa el dia acurta, en gran part de Sudamèrica i Àfrica o a tot Austràlia,
s’allarga, i viceversa.
•A l’equador dies i nits duren el mateix tots els dies de l’any, 12 hores cada periode.
•A les zones polars hi ha èpoques sense «dia» o sense «nit».

4. 2) Des d’un punt de vista «TÈRMIC»
Si «estiu» equival a “època calorosa” (> 18ºC de temperatura mitjana mensual), i
«hivern» a “període fred” (<10ºC), hi ha zones [en blanc] que només tenen una
«estació».

5. 3) Per la relació entre ↑↓ LLUM
i ↑↓ TEMPERATURA
Els màxims i mínims lumínics no es corresponen amb els tèrmics: hi ha un
desfasament de ≅ 40 dies.
Festes «dels 40 dies» (després de):
•Solstici hivern (23 del XII)
• + 40 dies → 2 de febrer:
Candelera, Imbolc cèltic,
Murmeltier (dia de la marmota)
•Equinocci primavera (22 del III)
•+ 40 dies → 1 de maig:
Vera Creu, May Day,
Beltane cèltic,
Walpurgis germànic
•Solstici d’estiu (22 del VI)
•+ 40 dies → 2 d’agost:
Lugnasad cèltic
•Equinocci de tardor (22 del IX)
•+ 40 dies → 1 de novembre:
Tots Sants/Difunts,
Samhaim cèltic,
Halloween

6. 4) Des d’un punt de vista «FENOLÒGIC»
Les manifestacions de la natura en cada estació no són
equivalents en biomes diferents.
Bioma
«BOSCOS
CADUCIFOLIS»
Pizza quattro stagioni
Le quattro stagioni. Antonio Vivaldi. S. XVIII

7. Bioma «MEDITERRANI»
CABEÇÓ D’OR. HIVERN. PERENNIFOLIA. FLORACIONS.
TABARCA. ESTIU. CADUCIFOLIA ESTIVAL.

8. “LES” ¿QUATRE? ESTACIONS. REVISIÓ DEL TEMA
¿Climátiques?:
Tèrmiques?
Hivern:
Estiu:
< 10 ºC
> 18 ºC
Pluviomètriques?
¿Fenológiques?
¿Lumíniques?
¿Iguals en l’espai (tota la Terra)
¿selves? / ¿sabanes? / ¿zones polars? / ¿Alacant?
i en el temps (simultànies)?
¿hemisferis sud/nord?
¿Sempre s’ha fet igual, la classificació en “quatre estacions”?

9. LA IDEA PRIMITIVA:
LES DUES ESTACIONS, SEGONS
CONDICIONS METEOROLÒGIQUES
BON ORATGE / MAL ORATGE
Hibernum tempus “mal oratge” 1 de novembre
Vernum tempus
“bon oratge” 2 de febrer (solstici + 40 dies)
1 de maig
(equinocci + 40 dies)
Gonzalo de Berceo (┼1264), en Milagros de Nuestra Señora considera només les
dues estacions de verano i invierno
Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): «[el febrero] pártase del invierno, con él
viene el verano»
Si per la Candelària flora, l’hivern ja està fora,
i si no flora, ni dins ni fora.
Per Tots Sants,
guarda l’avanico i trau els guants

10. LA SUBDIVISIÓ DEL VERNUM TEMPUS
O BON TEMPS
VERNUM TEMPUS
VERNUM
AESTAS
AUTUMNUS
PRIMAVERA
ESTIU
TARDOR
VERNAL
ESTIVAL
TARDORAL
Ramon Llull: 1235-1315: [...] ivern, ver, estiu, autumne [...]
Shakespeare: probably woke up early to celebrate May Day ... [A midsummer Night's Dream]
EN CASTELLÀ
Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): [...] el mes era de março, salido [=comenzado] el verano,
Juan de Mena (1438): [...] el verano es março, abril e mayo.
PRIMUM VERNUM
VERNUM
AESTAS
AUTUMNUS
PRIMUM VERNUM
VERNUM
AUTUMNUS
PRIMAVERA
VERANO
OTOÑO

11. LES QUATRE ESTACIONS
ANGLÉS
ALEMANY
SPRING
(“brollar”)
FRÜHLING/FRÜJAHR (früh, inici+ Jahr, any)
SUMMER (< indoeur. sama, “mig any”>) SOMMER
AUTUMN (< ll. autumnus; harvest >) HERBST (“collita”; Colchium autumnale)
FALL (“caiguda”; als EEUU)
WINTER
(deessa Wintar) WINTER
(wind, vent + wet, humit)
CATALÀ
PRIMAVERA
ESTIU
TARDOR
HIVERN
CASTELLÀ
PRIMAVERA
VERANO
OTOÑO
INVIERNO
FRANCÉS ROMANÉS
PRINTEMPS PRIMĂVARĂ
ÉTÉ
VARĂ
AUTOMNE TOAMNĂ / ¿CĂDEA?
HIVER
IARNĂ

12. EN RESUM
1) El concepte d’estació és una elaboració
intel·lectual de caràcter utilitari, s’ha modificat al
llarg del temps i només té sentit dins un context
concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit
fora del context apropiat, ser inapropiada o
simplement no correspondre a cap variació detectable
en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les
«estacions» han patit canvis, morfològics i de
significat.

13. I, conte contat,
ja s’ha acabat
Daniel
Climent Giner