Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Botànica i Literatura. Mar Langa et Daniel Climent

Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.

  • Loggen Sie sich ein, um Kommentare anzuzeigen.

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Botànica i Literatura. Mar Langa et Daniel Climent

  1. 1. Daniel Climent i GinerMar Langa Pizarro John Everett Millais, Ophelia (1852). Tate Gallery (Londres). Model: Elisabeth Siddal
  2. 2. “És Ell qui fa baixar del cel l’aigua amb la qual […] produïm […] les palmeres carregades amb raïms de dàtils, les vinyes i els olivars, i els magraners pareguts i diversos […] en ells hi ha signes” Alcorà, Sura 6, 99 Posta de sol a La Menara (Marràqueix)
  3. 3. Salms, 92:12 “Floreix el just com la palmera” Càntic dels Càntics: Descripció de l’amat (5:10-13): “Els seus cabells, […] raïms de palmera”.
  4. 4. Càntic dels Càntics Descripció de l’amada (7:7) “Ets esvelta com una palmera” Dieci fanciulle in costume succinto. Mosaic. Villa Romana del Casale (Sicília). S. III-IV
  5. 5. Noé “es va embriagar del seu vi i quedà despullat” Gènesi 9:21 “qui bega la meua sang tindrà la vida eterna” Joan 6:54 “Jo sóc l’autèntic cep i el meu Pare el vinyater” Joan 15:1
  6. 6. Omar Kayyam (1040-1121): Si al cel hi ha hurís i vi, com diu el mulà, el nostre premi dalt serà beure i amar. Jo comence a gaudir i buidar copes en vida, disposant la meua ànima per al plaer d’allà. Pintures a un restaurant (antic hamman). Shirad (Iran) Palau Bagh-e Eram (S XIX) Decoració exterior Shirad (Iran)
  7. 7. Andaluces de Jaén aceituneros altivos, decidme en el alma: ¿quién, quién levantó los olivos? No los levantó la nada, ni el dinero, ni el señor, sino la tierra callada, el trabajo y el sudor. Unidos al agua pura, y a los planetas unidos, los tres dieron la hermosura de los troncos retorcidos. Miguel Hernández “[…] i l’olivera els va respondre [als arbres]: - He de deixar el meu oli, pel qual m’estimen déus i homes, per presumir entre vosaltres, que sols m’oferiu ésser rei?” Jutges 9:8 Oliveres, Jaén, Andalusia
  8. 8. “Faràs el mant de l’efod tot blau […] i en les seues orles faràs magranes de blau, porpra i carmesí” Èxode 28: 31-33 “l’obra que va fer Salomó per a la casa de Jehovà: […] quatre-centes magranes per als capitells” (1 Reis, 7: 40-42; també en 2 Crónicas, 4:13)
  9. 9. Càntic dels Càntics “Les teues galtes són com dos talls de magrana” (4:3) “Et donaria a beure vi perfumat i el most de les meues magranes” (8:2) Juan de Yepes (Juan de la Cruz), Cántico espiritual: “Y el mosto de granadas gustaremos”Proserpina (1874), Dante Gabriel Rossetti (Tate Gallery, Londres); model: Jane Morris
  10. 10. Plantes i Literatures Gravat al Museu Patín Anvers (Bèlgica) Octubre a la Vall D’Ordesa (Osca, Aragó)
  11. 11. Gaspar Jaén i Urbán, La Festa: Alfàbigues de Agost pels carrers del record (I) Al capçal, cósils de lliris, mates d’alfàbiga (XXV) Romanç del bon alacantí Eduard Irles i Garrigós En tartaneta de fira munta el bon alacantí Fragàncies d’or i alfàbega embalsamen el matí
  12. 12. Giovanni Boccaccio (1313-1375) El Decameró: Lizabetta (conte V del dia IV) John Keats (1795-1821) Isabella, or the pot of basil Isabella i el test d'alfàbega, Holman Hunt, 1867
  13. 13. Dafne i el llorer Ovidi, Les Metamorfosis (I: 452-565): “el cos cenyisca amb una escorça ben fina, els cabells en fullatge es transformen, els braços en branques; aquells peus corredors arrelen formant un tronc i la corona una copa; només la bellesa conserva”. Gian Lorenzo Bernini Apolo i Dafne (1624) Galeria dels Uffizi (Florència)
  14. 14. Garcilaso, Sonet XIII: Fábula de Apolo y Dafne A Dafne ya los brazos le crecían y en luengos ramos vueltos se mostraban; en verdes hojas vi que se tornaban los cabellos que al oro escurecían. De áspera corteza se cubrían los tiernos miembros que aún bullendo estaban; los blancos pies en tierra se hincaban y en torcidas raíces se volvían.
  15. 15. Rosa i assutzena QUEVEDO Esa color de rosa y azucena y ese mirar sabroso, dulce, honesto, y ese hermoso cuello, blanco, enhiesto, y boca de rubís y perlas llena; […] esa rica y hermosa primavera cuyas flores de gracias y hermosura ofendellas no puede el tiempo airado son ocasión que viva yo, y que muera, y son de mi descanso y mi ventura principio y fin, y alivio del cuidado. Garcilaso En tanto que de rosa y azucena se muestra la color en vuestro gesto, y que vuestro mirar ardiente, honesto, enciende al corazón y lo refrena; y en tanto que el cabello, que en la vena del oro se escogió, con vuelo presto, por el hermoso cuello blanco, enhiesto, el viento mueve, esparce y desordena: coged de vuestra alegre primavera el dulce fruto, antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre; marchitará la rosa el viento helado. Todo lo mudará la edad ligera por no hacer mudanza en su costumbre.
  16. 16. Teodor Llorente FLORETA SENS NOM Quan passege al camp, m’agrada (¡infantívola afició!), cullir floretes silvestres, quan més silvestres, millor. Una trobí amagadeta entre el fullaram del bosc [...] -¿Quina és aquesta floreta?- li preguntí a un vell pastor. Me contestà: -¿Eixa floreta? Una floreta sens nom. [...] ¡Quantes com ella, oblidades, desconegudes de tots, belles floretes de l’ànima, se mustiguen en lo món! Poetes, reis de la citra, que aneu cullint brillants flors: feu replega, feu replega d’estes floretes sens nom. Claude Monet. Coquelicots. 1873 Museu d’Orsay (París)
  17. 17. - Ara comprendràs que la teua rosa es única al món […] Es va dirigir el Princepet novamente a les roses: […] - Sou belles, però […] ningú no pot morir per vosaltres […] la meua rosa […] és sense cap dubte més important que totes vosaltres, car […] ella és la meua rosa...
  18. 18. Botica bereber Aquella cueva del herbolario se me ofrecía como un breviario [...] ¡El heliotropo! tan eclatante con su académico griego pedante [...] ¡Coca! A tu arcana norma energética rimo estas prosas de apologética [...] El opio evoca sueños azules, lacas, tortugas, leves chaúles [...] ¡Verdes venenos! ¡Yerbas letales de paraísos artificiales! A todos vence la marihuana Que da la ciencia del Ramayana Abres el sésamo de la alegría, Cáñamo verde, kif de Turquía [...] Se apagó el fuego de mi cachimba, y no consigo ver una letra. Mientras enciendo –taramba y timba tumba y taramba– pongo una & Valle Inclán, “La cueva del herbolario”
  19. 19. Caravaggio: Baco (1594). Galeria Gorghese (Roma) “Cal estar sempre ebri. De què? De vi, de poesia o de virtut, com vulgueu. Però embriagueu-vos” Baudelaire: Petits poèmes en prose, 33
  20. 20. Mar Langa Pizarro Daniel Climent i Giner
  21. 21. John Everett Millais, Ophelia (1852). Tate Gallery (Londres). Model: Elisabeth Siddal Hi ha un desmai que creix vora el rierol, reflectint les ploroses fulles en el cristall del corrent: hi anà guarnida de garlandes, de ranuncles, ortigues, margarides i orquídies, a les quals els pastors grollers han posat un malnom però que les donzelles anomenen “dits de mort”. Quan pujava per les branques més vinclades per penjar les garlandes, la més maligna es va trencar: els trofeus de flors i ella mateixa van caure al rierol plorós. William Shakespeare, Hamlet, 4, VII Mar Langa Pizarro Daniel Climent i Giner En les aigües profondes que bresolen estrelles, blanca i càndida, Ofèlia flota com un gran lliri, [...] els salzes tremolosos ploren contra els muscles i, pel front en somnis, la bova es plega. Els arrissats nenúfars sospiren al seu costat, mentre ella es desperta, en el vern adormit

×