Powerpoint tema 1 (2n ESO)

1. 2n ESO
► La síl·laba, l’accentuació
i la dièresi
► El reportatge

2. ______________________LA SÍL·LABA
• És un so o grup de sons que s’emet en un sol cop
de veu.
• El nucli sil·làbic és sempre una vocal (al seu voltant
estan les consonants).
• Una paraula té tantes síl·labes com vocals.
• Els mots monosíl·labs =1 síl·laba (pa, te, om)
• Els mots polisíl·labs= + síl·labes (ca-sa, do-na)
• Els monosíl·labs poden ser àtons (art., prep.,
contraccions, possessius, conj.) o tònics (la resta).
• Tots els polisíl·labs (síl.laba tònica+síl.labes àtones).

3. ___________Diftongs, triftongs i hiats
Diftongs decreixents La i i la u són àtones i van
darrere d’una altra vocal.
ai: aire au: caure
ei: reina eu: creure
ii: novii iu: piular
oi:boira ou: coure
ui:cuina uu: duu
Diftongs creixents
La u va precedida de g o q i
seguida de vocal.
gua: guant qua: adequat
güe: llengües qüe: qüestió
güi: pingüí qüi: obliqüitat
guo: llenguota quo: quota
Una i o una u a principi de
mot i seguida de vocal
Iuca, iogurt, hiena, iot
Una i o una u àtones entre
vocals
Cacauet, boia, deien

4. ____________________TRIFTONGS I HIATS
▲ El triftong
(diftong creixent + decreixent en una mateixa
síl·laba: cre-ieu, guai-tar, a-de-qüeu...)
▲ L’hiat
( Es produeix quan dues vocals en contacte
pertanyen a síl·labes diferents)
a) i-de-a, a-è-ri-a, ca-os, o-a-si...
b) llu-ent, cà-ri-es...
c) pa-ís, ra-ïm, pe-üc...
d) an-ti-a-va-lots, pre-im-pres-si-ó...

5. _____DÍGRAFS I SEPARACIÓ SIL·LÀBICA
Un dígraf és un grup de dues lletres que es
pronuncien en un mateix so (es poden separar).
Dígrafs Exemples
INSEPARABLES gu (davant e, i) gue-nyo
INSEPARABLES qu (davant e,i) qui-me-ra
INSEPARABLES ll en-llu-me-nat
INSEPARABLES ny cas-ta-nya
INSEPARABLES ig raig
SEPARABLES ss bos-sa
SEPARABLES rr por-ró
SEPARABLES ix ei-xam

6. ___Combinacions consonàntiques (no són dígrafs)
Grups consonàntics Exemples
l·l til·la
sc pis-ci-na
nn con-nec-tar
tj plat-ja
ts pot-ser
tg jut-ge
tx cot-xe
tl at-làn-tic

7. _____Combinacions consonàntiques (no són dígrafs)
Grups consonàntics Exemples
tm rit-me
tn cot-na (pell del porc)
mm com-mou-re
cc ac-ci-ó
dj ad-jec-ti-u
tll es-pat-lla
tz ac-tu-a-lit-zar

8. Partició de mots
• No es pot deixar ni a principi ni a final de ratlla cap
vocal sola (excepte si va apostrofada: l’a-liment)
Ex: ma-sia i no masi-a*/ ali-ment i no a-liment*.
• En els mots compostos i en els que tenen prefix cal
distingir les unitats que els formen: des-in-for-mar
• La ela geminada se separa sense posar-hi el punt volat:
il-le-gal, col-le-gi...
• El dígraf tx no se separa a final de paraula: em-patx,
es-quetx...

9. Redistribució sil·làbica
• És habitual en la llengua parlada, passar elements
d’una síl·laba a l‘altra: carn i ungla→ car-niun-gla
• Quan aquests contactes es produeixen entre vocals
reben el nom d’elisió i sinalefa.
• A) Una elisió és la supressió d’un so (vocal neutra)
quan entra en contacte amb una altra vocal d’una
paraula diferent: quina hora és → qui-no-rés
• B) Una sinalefa es produeix quan l’última vocal d’una
paraula i la primera de la següent s’uneixen formant
un diftong: No hi vagis → Nohi-va-gis

10. à, è/é, i, ò/ó, u L’accentuació
• Les paraules d’una sola síl·laba generalment no porten
accent: pa, mos, vi, gas, sa, tu...(excepte accent diacrític)
• Les paraules de més d’una síl·laba es classifiquen en
agudes, planes i esdrúixoles:
• AGUDES: La síl·laba tònica és l’última i s’accentuen si
acaben en a,e,i,o,u; as, es,is,os,us; en, in (cafè, Berlín...)
• PLANES: La síl·laba tònica és la penúltima i s’accentuen si
no acaben en cap de les terminacions anteriors.
S’accentuen si acaben en diftong decreixent (anàveu)
• ESDRÚIXOLES : La síl·laba tònica és l’antepenúltima.
S’accentuen sempre ( família, ràdio, piràmide...)

11. L’accent diacrític

12. La dièresi
La funció
de la dièresi és
indicar:
a) que es pronuncia la u
davant de e i i quan és
precedida de q i g.
llengüeta, aqüífer,
terràqüia, seqüela,
pingüí.
b) que una seqüència de
vocals que formaria
diftong no en forma.
saüc, estudiï, amoïnar,
aïllada, diürètica,
veïnatge.
c) que una i o una u que
per la situació a la
paraula serien
consonants són vocals.
reduïa, maleïes,
conduïa, agraïen.
NORMA GENERAL
La dièresi es posa
sobre les vocals:
I / U

13. Per tant, no té la funció d'accentuar.
Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té
preferència l'accent: reduíem, suís (diferent de suïs, forma del
verb suar), agraíssiu, lluíssim.
EXCEPCIONS
1) En les terminacions llatines -us i –um ( Màrius, pòdium...)
2)En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme
no són sufixos). Ex: egoisme, altruista, arcaisme...
3) En els mots que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-
i re- Ex: antiinflamatori, coincidir, contraindicació, reincident.
(reüll i les formes del verb reeixir no tenen prefix -reïxen, reïx...)
4)En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional
dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir).
Ex: agraint, conduir, lluiran, beneiríem, obeiré, agrairia...

14. El reportatge
• És un gènere periodístic informatiu (premsa,ràdio i
televisió).
• La informació que reuneix un reportatge va més
enllà dels fets.
• Un bon reporter selecciona, ordena i estructura les
dades per elaborar un discurs expositiu.
• Els temes dels reportatges són molt variats
(científics, socials, culturals, geogràfics, històrics...)

15. Llenguatge, redacció i estil en els reportatges
• Un reportatge es presenta d’una manera clara i
estructurada.
• El periodista es guia per criteris professionals i
personals quan trien un tema o un esdeveniment.
• El professional quan ha de publicar un text tracta de
ser objectiu i versemblant tot emprant un estil de
llengua.