1. AS-4 Les Héritiers
1. Considerau que l’experiència d’aquest grup-classe d’adolescents, basada
en fets reals, és estrapolable a grups de Primària? Podria ser que bona part
de les dificultats per treballar en grup que apareixen a Secundària,
tinguessin l’origen en una insuficient experimentació en etapes
primerenques? Reflexionau i explicitau les respostes.
Si que podria ser una experiència estrapolable, ja que seria més fàcil dur
a terme un projecte d’aquest tipus en una classe de primària ( encara que
d’altre temàtica). Perquè les relacions entre els alumnes de primària
encara no están condicionades pels prejudicis socials.
Els problemes que es donen a secundària es podrien evitar si a primària
es millorara el tractament de les relacions entre l’alumnat lluitant contra els
prejudicis socials i educant en valors.
2. Una doble qüestió: des de la perspectiva de la nostra assignatura OGE,
quin o quins tipus de lideratge trobau que representa el personatge del
director del centre? I quin o quins, la professora d’història?
El director tenia una actitud negativa davant el grup protagonista, perquè
els considerava la pitjor classe de l’institut. Es deixava portar pels
prejudicis socials i no confiaba en la seva millora. En canvi, la professora
d’història si confiava en ells deixant de lloc els prejudicis socials, Els
ayudaba a millorar individualment i com a grup. La seva implicació va
provocar una actitud favorable per part dels alumnes cap a la professora
d’unió i confiança i així tots junts poder dur a terme un projecte del qual
sentir-se orgullosos i conseguir la victoria desafint les prediccions.
Lideratge gerencial, lidera pero delega certs aspectes (director), se
realciona amb la gerència científica.
Lideratge democràtic (la professora) i carismàtic.
2. 3. Analitzau les poques seqüències on apareix informació sobre les famílies
dels estudiants. A grans trets, quines característiques creis que els hi són
atribuïbles? Enteneu que s’estableixen vincles entre el perfil familiar i el
perfil conductual de l’alumnat?
A grans trets, la majoria de les famílies eren de caire marginal, d’un nivell
socioeconòmic baix i amb una situació conflictiva a casa. Fet que podria
influir en la conducta del fill, ja que creixen en un entorn “negatiu”, tot i que
hi ha excepcions. Algunes de les característiques comuns eren pocs
estudis, poc temps per dedicar-se als estudis del seus fills.
4. L’aprenentatge i els treballs per projectes duts a terme de manera
col·laborativa com a models que suposadament possibiliten la motivació i
l’èxit, pensau que requereixen d’un centre que desenvolupi una estructura
organitzativa “diferent”? Una gestió “diferent”? Una direcció “diferent”?
Sí. Quan actúes de manera col·laborativa, a més que pots tenir més ajuda
i menys treball invidualment, hi ha un marge d’error més baix, ja que quan
tots posem idees en comú (argumentades) és més difícil que estiguin
equivocats totes aquestes persones, que tenen diferents punts de vista i
poden donar més solucions per arribar a la solució comuna correcta.
Pel que fa a la direcció, el director ha de tenir més en compte la opinió
dels demés.
Pel que fa a l’estructura organitzativa, sí hauria de ser diferent, hauria
d’estar més centrada a que els professors treballin junts i no de forma tan
autònoma. No és tan necesari cambiar l’escturctura,perquè amb aquesta
estructura es pot treballar tatn de manera tracional com per projectes.
Pel que fa a la gestió, ´també hauria de ser diferent a l’hora d’elegir el
projecte del centre. Aquest projecte s’hauria d’elegir por unanimitat pel
professorat juntament amb el director, aquest projecte agradarà a tothom i
amb un sentit de grup motivat portarà a que els professors ponguin tot el
que està de la seua part per portar-ho a terme.
5. En el context de la nostra assignatura, d’una banda, analitzau algunes de
les possibilitats didàctiques que ens presenta el film, és a dir, opinau sobre
la idoneïtat o no, per a la significació dels processos d’aprenentatge i,
d’altra banda, identificau els responsables del centre que haurien
d’intervenir per tal de fer factibles aquestes propostes:
3. · La presència de ponent extern o convidat a l’aula. El cas de Lleó
Zyguel, vell supervivent del camp de concentració d’Auschwit:
És una experiència molt idònia per a aquest projecte, ja que permet conèixer
millor el que va succeir i des d'un punt de vista més proper.
Per tal de fer factible aquestes propostes haurien d'intervenir el Consell
Escolar, el director, i el professor tutor.
· La interacció entre els diferents grups que treballen un mateix
projecte referenciat.
Sí és una experiència idònia perquè permet aprendre a treballar en equip,
aportar diferents punt de vista, i complementar-se els uns als atres.
Per tal de fer factible aquesta proposta haurien d’intervenir el professor, el
director, i els alumnes.
· La superació de l’espai aula i espai centre. “Sortir del centre”.
Sí és una experiència idònia per a la significació dels processos
d’aprenentatge perquè hi ha que completar la educació formal amb una
educació no formal, com per exemple excursions a museus.
Per tal de fer factible aquesta proposta haurien d’intervenir el director, el
professor, el Consell Escolar, els pares dels alumnes.
Conclusió, s’ha de tenir aprovat en el projecte educatiu o en la programacióo
anual, qui decideix qui intervé en aquestes decisions. Amb la actual Llei
decideix el director, però podem afegir que també han de decidir el
Consell Escolar, els pares, els alumnes i els professors.(o qui volguem)
6. “el mirall dintre del mirall”:
Els adolescents de la pel·lícula analitzen les vides d’altres infants i
adolescents. Vosaltres analitzau les actuacions dels adolescents de la
pel·lícula. D’alguna manera, el treball que fan els estudiants sobre els nins i
adolescents represaliats pels nazis, és “visualitzat” pel treball que feis
vosaltres sobre els protagonistes de la pel·lícula.
Creau una doble taula on, en paral·lel, s’identifiquin les habilitats,
competències, destreses... adquirides per part dels estudiants
4. ESTUDIANTS DE LA PEL·LÍCULA NOSALTRES
empatia empatia
treball en equip treball en equip
afany de superació motivació
motivació treballar autònom
competència informacional competència informacional
treballar relacions interpersonals competència tecnològica
competència lingüística competència lingüística
aprendre a aprendre aprendre a aprendre
competències socials i cíviques competències socials i cíviques
sentit d’iniciativa i espèrit emprenedor sentit d’iniciativa i espèrit emprenedor
conciència i expressions culturals conciència i expressions culturals
competència tecnològica treballar relacions interpersonals
aprendre a parlar en públic competència digital
creativitat creativitat
cooperació aprendre a parlar en públic
deixar de prejutjar per l’apariència
esser conscient de la història, els seus
efectes, causes...
