1. ESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE DE CATALUNYA
Procés de participació pública 2026.CAT
Sessió de debat sectorial sobre el sector TURISME
Informe de resultats
29 de juny de 2009
Centre Cívic el Passeig
La Seu d’Urgell
1

2. ÍNDEX
Dades de la sessió 3
Ordre de la sessió 4
Metodologia de la sessió 5
Recull de plans d’actuació 6
2

3. DADES DE LA SESSIÓ
Municipi La Seu d’Urgell
Lloc Centre Cívic el Passeig
Dia 29 de juny de 2009
Durada aproximada 3 h.
Nombre participants 4
Representació • Sr. Àngel Joval, director dels Serveis Territorials a l’Alt Pirineu i Aran del
institucional Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la
Generalitat de Catalunya
• Sr. Óscar Augé, adjunt a la direcció dels Serveis Territorials a l’Alt
Pirineu i Aran del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya
Ponents • Sr. Joan Carles Llurdés, professor titular del Departament de Geografia
de la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de l’Escola
Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma
de Barcelona
Entitats representades • IDAPA
• Parc Natural de l’Alt Pirineu
• Paradores de Turismo de España SA
• Ajuntament d’Organyà
3

4. ORDRE DE LA SESSIÓ
1. Inauguració
2. Presentació de la sessió
3. Presentació de l’Informe del sector del turisme
4. Debat sobre línies d’actuació
5. Refrigeri
6. Plenari de conclusions
7. Cloenda
4

5. METODOLOGIA DEL TREBALL
En aquesta sessió, a causa de la baixa assistència, no es van poder
fer grups de treball.
Per aquest motiu, els participants més els tècnics assistents van
anar realitzant un debat conjunt entorn els diferents impactes
plantejats en relació al sector turístic.
5

6. DEBAT I RECULL DE LÍNIES D’ACTUACIÓ PER L’ÀMBIT 1:
TERRITORI
- IMPACTE PAISATGÍSTIC: DEGRADACIÓ DEL MEDI NATURAL, PATRIMONI HISTÒRIC I
PAISATGE TRADICIONAL RURAL I EXCESSIVA ARTIFICIALITZACIÓ DEL PAISATGE
LITORAL
- TURISME MASSIFICAT I DE BAIX VALOR AFEGIT, EXCESSIVA URBANITZACIÓ
- PRESSIÓ TURÍSTICA EN EL TERRITORI, CONCENTRADA EN L’ESPAI I EL TEMPS
- DEGRADACIÓ DE CERTS ESPAIS NATURALS PROTEGITS PER LA FREQÜENTACIÓ
TURÍSTICA
• Caldria millorar les comunicacions existents amb l’oferta turística, principalment
l’existent a l’Alt Pirineu, per tal de facilitar l’arribada i fer el transport més sostenible.
• Cuidar el patrimoni arquitectònic, natural...
• La planificació territorial és bàsica per millorar el sector turístic i fer-lo més sostenible.
• També és necessària una planificació futura entre el sector, perquè actualment només
pensen en ‘el dia a dia’.
• Fins ara, bàsicament es fa només promoció turística, i el que és necessari en primer
lloc és fer una bona gestió turística.
• Caldria definir molt bé el producte que volem oferir, i després harmonitzar el que oferim
amb el que volem oferir.
6

7. DEBAT I RECULL DE LÍNIES D’ACTUACIÓ PER L’ÀMBIT 2:
MEDI AMBIENT
- CONSUM EXCESSIU DEL RECURS AIGUA
- ÚS D’ENERGIES NO RENOVABLES
- INSUFICIENT RECICLATGE DELS RESIDUS
- BAIX NIVELL D’AMBIENTALITZACIÓ DEL SECTOR TURÍSTIC
• Actualment no es visualitza que el comportament ambiental tingui beneficis, sinó que
només comporta despeses. Per tant, cal una major sensibilització ambiental entre el
sector que ha de portar a terme l’administració, per tal que el turista que ve també el
pugui visualitzar i l’acabi considerant un valor afegit a l’oferta turística catalana.
• Cal formació i sensibilització ambiental al sector (reciclatge, protecció ambiental...), per
tal que aquest pugui oferir productes amb aquest valor afegit i ensenyar, fins i tot, a
apreciar-los al propi turista.
• És necessari millorar la qualitat lumínica i de soroll, per tal d’oferir una oferta turística
de més qualitat.
7

8. DEBAT I RECULL DE LÍNIES D’ACTUACIÓ PER L’ÀMBIT 2:
MEDI AMBIENT
- CONSUM EXCESSIU DEL RECURS AIGUA
- ÚS D’ENERGIES NO RENOVABLES
- INSUFICIENT RECICLATGE DELS RESIDUS
- BAIX NIVELL D’AMBIENTALITZACIÓ DEL SECTOR TURÍSTIC
(CONTINUACIÓ)
• En els espais naturals i protegits, caldria facilitar també espais d’amortiment (similars a
les zones pre-parcs dels parcs nacionals) pels visitants que només van a buscar un
espai d’oci per als nens o la família, però que no volen recórrer grans distàncies a peu.
I indicar quins recorreguts es poden fer deixant molt clar la distància i temps necessari
per cadascun. Això faria desistir als visitants que no tenen intenció de fer rutes llargues
i que possiblement més poden afectar negativament l’entorn.
8

9. DEBAT I RECULL DE LÍNIES D’ACTUACIÓ PER L’ÀMBIT 3:
CANVI CLIMÀTIC
- ASCENS DEL NIVELL DEL MAR
- REDUCCIÓ DEL NOMBRE DE DIES AMB INNIVACIÓ NATURAL
• Cal ser conscients que el canvi climàtic pressuposa un augment de la cota de neu i,
per tant, un ascens de les activitats de neu i un increment de la despesa en neu
artificial i, per tant, un augment en el consum d’aigua. Els objectius ara són innivar
(fabricació de neu artificial) i desestacionalitzar, i aquests no poden ser uns objectius
sostenibles,perquè això comporta un augment en la despesa d’aigua.
• Es planteja d’estudiar l’impacte real de la despesa d’aigua en innivació comparat
amb la resta d’usos que se’n fa de l’aigua.
9

10. DEBAT I RECULL DE LÍNIES D’ACTUACIÓ PER L’ÀMBIT 4:
SOCIETAT I ECONOMIA
- BAIX NIVELL D’INGRESSOS GENERATS PEL TURISME
- BAIXOS NIVELLS D’OCUPACIÓ DELS ESTABLIMENTS TURÍSTICS
- BAIXA QUALITAT I ELEVAT GRAU D’ESTACIONALITAT LABORAL
• Caldria fer una oferta unificada de productes que es trobin en un mateix territori.
• Seria necessari apostar per la marca turística de Catalunya, que ofereix una àmplia
oferta de productes diversificats, en comptes de les marques turístiques territorials. Per
aconseguir aquesta fita, cal que els tècnics públics i privats de comarques properes o
afins –que ofereixen productes diferents- es coordinin i parlin per buscar mecanismes
per oferir aquests productes unificats.
• Millorar la senyalització de l’oferta turística existent, principalment, en la senyalització
viària per tal de facilitar als turistes l’arribada i la connexió entre diferents ofertes. Així
mateix, caldria unificar la senyalització de productes d’unes mateixes característiques,
(p. ex. fer d’un mateix format totes les senyalitzacions dels parcs naturals).
• Es podria fer també una promoció unificada d’infraestructures turístiques. Per exemple,
disposar de l’oferta de turisme rural en una única Web o telèfon, amb una central de
reserves i una nomenclatura única.
10

11. DEBAT I RECULL DE LÍNIES D’ACTUACIÓ PER L’ÀMBIT 4:
SOCIETAT I ECONOMIA
- BAIX NIVELL D’INGRESSOS GENERATS PEL TURISME
- BAIXOS NIVELLS D’OCUPACIÓ DELS ESTABLIMENTS TURÍSTICS
- BAIXA QUALITAT I ELEVAT GRAU D’ESTACIONALITAT LABORAL
(CONTINUACIÓ)
• Millorar el servei ofert pel sector turístic per tal d’augmentar la qualitat del turisme.
• Calen ajudes tècniques de l’administració per tal de promocionar productes turístics
unificats i accions conjuntes per promocionar-los. Cal també unificar els esforços de les
diferents administracions per tal de facilitar una organització conjunta dels ajuts i
promocions.
• Innovació, bones pràctiques i models alternatius en zones amb espais naturals, que
acostumen a ser zones més desafavorides econòmicament de tal manera que facilitin
el seu desenvolupament econòmic en equilibri amb la conservació d’aquests espais.
11

12. CONCEPTES GENERALS APORTATS PELS PARTICIPANTS ENTORN EL
QUE ASSOCIEN AMB EL SECTOR TURISME ENVERS EL
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA
Paraules clau que definirien segons els participants el desenvolupament sostenible de
Catalunya respecte el sector turístic:
• Incertesa
• Complexitat
• Unificació
• Frustració
• Antagonisme
• Informació òptima – anàlisi
• Qualitat ben dirigida
• Escepticisme
• Fragmentació
• Coordinació
• Construir un veritable interès comú que vagi més enllà dels interessos
particulars
12

13. 13