1. LES DONES
Gemma Puche
Eva Sanz
Clara Marquès
Curs 2014-2015
IES MªÀngels Cardona
Filosofia i Ciutadania
2. 8 DE MARÇ
● El 8 de març de l'any 1857 un grup d'obreres
tèxtils van prendre la decisió de sortir als carrers
de Nova York per a protestar sobre les condicions
en les quals treballaven.
● A partir d'aquella data es van manifestar diferents
moviments.
3. 8 DE MARÇ
● El 5 de març de l'any 1908 hi va haver una vaga a Nova York. Un
grup de dones reclamava la igualtat dels sous, la disminució de la
jornada laboral a 10h i un temps per poder donar de mamar als
seus fills.
● Durant la vaga més d'un centenar de dones es van cremar a la
fàbrica de Sirtwoot Cotton en un incendi que el propietari de la
fàbrica va provocar com a resposta de la vaga. Aquell dia a la
fàbrica s'utilitzava un teixit de color lila, i per això mateix aquest
color representa el dia internacional de les dones.
4. 8 DE MARÇ
● Finalment, l'any 1910 es
va declarar el dia 8 de
març com a Dia
Internacional de la Dona
Treballadora. Aquest dia
va ser aprovat durant la
Segona Conferència
Internacional de la Dona
Treballadora, que es va
celebrar a Copenhague
(Dinamarca).
5. ROSALIND FRANKLIN
● Va néixer a Londres l'any 1920.
Des de petita ella sempre va tenir molt clar que volia estudiar
ciències. Es va matricular a Cambridge, on es va doctorar en
Física i Química. Es va especialitzar en cristal·lografia.
L'any 1951, Franklin va entrar a treballar al King 's College de
Londres com a investigadora associada.
6. ROSALIND FRANKLIN
● Allà va fotografiar mostres d'ADN que permetien reconèixer
l'estructura d'aquest.
● Va mantenir una relació amb Maurice Wilkins. Aquest va
mostrar les fotografies a James Watson i Francis Crick (dos
homes).
● Les imatges de Rosalind mostraven clarament que l'ADN
forma un doble hèlix. Gràcies això aquests dos homes van
poder formular el model de doble hèlix que descriu l'estructura
de l'ADN (any 1953).
7. ROSALIND FRANKLIN
● Rosalind Franklin no sabia que el seu amic havia filtrat
informació a James Watson i Francis Crick i que gràcies això
havien pogut formular el seu model.
● L'any 1962 es va atorgar el Premi Nobel de fisiologia a James
Watson i Francis Crick, però Rosalind ja havia mort.
● Els dos homes es van quedar tot el mèrit i durant molts anys no
van reconèixer l'aportació de Rosalind.
9. Va Néixer a Varsòvia, Polònia el 1867 i va
morir a França el juliol de 1934. Va viure
a l'Imperi Rus Fins que als 21 anys és va
traslladar a París per cursar a els Seus
estudis.
Fou una física i química polonesa,
pionera en els primers temps de l'estudi
de les radiacions; ella fou la primera a
emprar el terme radioactivitat.
Va ser estudiant a la Sorbona.
Va fer un doctorat, es va casar i
conjuntament amb el seu marit varen
descobrir la radioactivitat. Varen morir tot
dos perquè no sabien les conseqüències
del seu descobriment.
10. Marie va ser nacionalitzada
francesa i fou una ciutadana
activament lleial al seu nou
país, però mai va perdre el
seu sentit d'identitat polonès.
El primer element químic que
ella va descobrir, el 1898,
l'anomenà poloni coma
homenatge al seu país
d'origen.
11. Tot i els seus descobriments i
coneixements, no estava ben vist que
una dona s'emportés un premi nobel, i
aleshores es va haver d'ocultar i li va
costar seguir endavant. Però al final ho
va aconseguir.
Va ser la primera dona en aconseguir
un premi Nobel. En realitat va
aconseguir dos, en dos camps
diferents: en Física (1903) i en Química
(1911). (Primera dona al mon) Fou la
primera persona a la qual es li van
concedir dues Premis Nobel en dues
categories diferents.
12. Finalment, com ja he mencionat abans, va morir
amb el seu marit Pierre Curie, amb l'invent de la
radioactivitat, el 1934.
Va provocar tal escàndol, que existeix una
pel·lícula biogràfica sobre ella i una biografia
escrita per la seua filla Eva Curie en 1937.
14. Valentina Tereshkova
Valentina Vladímirovna Tereshkova,
nascuda el 6 de març de 1937,
cosmonauta soviètica, va ser la primera
dona de la història en viatjar a l'espai. El
16 de juny de 1963 a les 9:29 i a bord del
Vostok començà la seva aventura. Per a
dur a terme aquesta missió va ser
seleccionada d'entre més de quatre-
centes candidates. Ella era enginyera i
després de la missió estudià a l' Acadèmia
de la Força Aèrea de Zhukovski, i es va
graduar com a enginyera espacial el
1969.
15. La missió de Tereshkova va constituir un experiment per a
una investigació del Programa Espacial Soviètic. El seu
objectiu era determinar si les dones tenien la mateixa
resistència física i psicològica que els homes en l'ambient
espacial. El resultat fou positiu. Va donar 48 voltes al voltant
de la terra durant tres dies, la qual cosa cap astronauta
americà havia fet abans.
16. Donada la situació política existent durant la Guerra Freda-
període en què es dugué a terme el viatge de Valentina a
l'espai-, el programa aeroespacial es va dur en secret. La mare
de Valentina desconeixia la seva existència i sols dies abans
del llançament va ser informada. Valentina va haver de mentir
a la seva mare dient-li que estava immersa en un programa per
a paracaigudistes d'èlit. Aquest fet no va despertar sospites en
la mare ja que la seva filla formava part del club de
paracaigudistes de la regió de Yaroslavl. Per açò, Valentina ha
passat a la història per dos motius: per ser la primera dona que
visità l'espai i per ser la primera civil en fer-ho.
17. ● Valentina va ser una dona avançada al seu temps, una persona
valent que superà el masclisme imperant de l'època en que visqué.
Com a anècdota comentà que després de retornar a terra, alguns
militars de la força Aèrea russa la van acusar (per ser una dona)
d'haver estat bevent alcohol durant el viatge i de ser una dona
insubordinada davant el comandament. Tots aquests militars van ser
expulsats.
● Valentina era una incansable lluitadora del moviment feminista
soviètic, desitjava que les dones soviètiques foren tractades de la
mateixa manera que els homes, en igualtat. Aquesta tasca la va dur a
terme des de l'àmbit de la política. El 1982 va rebre el premi Simba
per la seva tasca de promoció de la dona.
18. ● Fa més de cinquanta anys d'aquesta primera
missió i actualment encara no existeix plena
igualtat, tampoc en investigació i ciència.
20. Elizabeth Blackwell
La primera dona en el món que va estudiar
medicina va ser Elizabeth Blackwell. Va
néixer el 3 de febrer de l'any 1821 a
Counterslip Bristol, Anglaterra i va morir el
1910 allà mateix.
Mentre creixia, dos dels seus germans i sis
de les seves germanes van morir i per això
mateix Elizabeth va prometre convertir-se
en metge per als nadons i les dones.
21. El seu pare Samuel Blackwell era un ric comerciant de sucre en el
moment, i ell i la seva dona van animar la igualtat entre els seus fills i
filles. Per això mateix Elizabeth va tenir una educació diferent a la de les
altres nines d'Europa.
Es van traslladar a Amèrica. Quan el seu pare va morir, Elizabeth va
decidir que volia estudiar medicina. Les universitats que consultava per
ingressar-hi i estudiar medicina la rebutjaven perquè era dona.
Finalment va aconseguir estudiar medicina a Geneva Medical College a
New York després d'haver sigut rebutjada per altres escoles de
medicina perquè era dona.
23. James Barry
● Nascut a Belfast en data incerta (1789 o 1795), James Barry
va protagonitzar un dels episodis de falsa identitat més
espectaculars de la història. Es va doctorar en Medicina per
la Universitat d'Edimburg, es va especialitzar en cirurgia i va
ser nomenat assistent mèdic de l'Exèrcit britànic.
● Barry va ser nomenat inspector mèdic colonial a 1818.
● Va realitzar les primeres cesàries.
● Després de servir a Malta, Corfú, Crimea, Jamaica, Canadà,i
entre altres llocs. James Barry es va jubilar a Marylebone
(Anglaterra), on va morir l'any 1865.
24. James Barry
● A l'enterrament, es va descobrir que en realitat era una
dona i que en algun moment de la seva vida havia donat
a llum, . Pel que sembla, el seu veritable nom era
Margaret Ann Bulkley i s'havia fet passar per poder
dedicar-se a la medicina, ja que en aquell temps les
dones no podien estudiar medicina. Malgrat l'escàndol,
va ser enterrada com James Barry, un dels metges més
brillants de l'Exèrcit britànic.