2. Aquest estil se situa entre finals del segle XVIII
fins al segle XIX. El neoclassicisme inicia la era
contemporànea. La contamporaneitat comença amb la
revolució françesa, ja que és el fet que posa fi a
l'Antic Règim. Amb la revolució, sorgeix una nova
forma de veure la societat. Passem de la societat
estamental, a la societat de classes, i amb aquest
canvi, una nova classe social apareix, la burgesia, que
és la que té el poder. Com que la burgesia tenia molta
influència, posseia les academies d'art i decidien el
que s'havia de prodiuir i com s'havia de fer.
3. El neoclassicisme era l'art oficial de l'estat. És tracta
de la enèsima ressurreccio de l'època clàssica. En
aquest cas el retorn a grècia i a la roma
repúblicana(volen ressaltar ideals democràcia),
també és torna al renaixement més primitiu, com el
de Piero Della Francella. Sera l'art que es dugui a
terme a les acadèmies. Tornen els ordres doric i
jonic. El neoclassicisme cap al segle XIX quedara
eclipsat pels altres moviments contemporanis que
serán el romanticisme i el realisme.
