The document is a story told from the perspective of a young refugee boy. It describes his journey fleeing war-torn violence in his village with his family. During the escape, his sister is shot and his parents are lost in a storm at sea. The boy ends up alone at the border, where he meets a man who adopts him after helping him cross. The story aims to show how lost and disoriented a child feels without family or support in such a situation, and advocates that all refugee children be accompanied by family.
3. LA FRONTERA
LA FRONTERA ÉS L’ESPAI QUE TINC DAVANT MEU, ÉS LA REIXA QUE
EM SEPARA DEL MÓN QUE EM VA PROMETRE EL MEU PARE, LA
FRONTERA ÉS, SIMPLEMENT, UN MUR ENTRE LA MEVA VIDA I JO. EL
MEU PARE, LA MEVA MARE, MA GERMANA, TOTS PERDUTS, ESTIC
SOL I L’ÚNIC QUE SÉ ES QUE DARRERE LA REIXA PUC VIURE.
RECORDO EL SOROLL DE LES BOMBES I SÉ QUE ÉS LA RAÓ PER LA
QUAL HE VIATJAT SOL FINS AQUÍ I QUE ES LA CAUSA PER LA QUAL
M’HAN DESPERTAT A LA MATINADA I HE TRAVESSAT EL MAR, I ARA
M’HE TOPAT AMB AIXÒ: ESTIC SOL.
M’HAN DESPERTAT. HE NOTAT UNS COPS A LA MEVA ESQUENA.
HAVIA ARRIBAT TAN CANSAT DEL VIATGE QUE EM VAIG ADORMIR AL
COSTAT DE LA REIXA. ESPANTAT, M’HE TIRAT CAP ENRERE, I HE
VIST QUE HI HAVIA UN HOME QUE M’OBSERVAVA. M’HA DIT QUE NO
PASSAVA RES I M’HA PREGUNTAT PER LA MEVA FAMÍLIA. JO, AMB
LLÀGRIMES ALS ULLS, LI HE DIT QUE JA NO HI SÓN. LLAVORS
L’HOME M’HA DEMANAT QUE LI EXPLIQUÉS LA MEVA HISTÒRIA I AIXÒ
ÉS EL QUE PRECISAMENT FARÉ.
4. LA HISTÒRIA
TOT VA COMENÇAR QUAN VAN ARRIBAR LES
BOMBES AL PETIT POBLE. ALLÀ, ENS
CONEIXÍEM TOTS. EL MEU PARE I LA MEVA
MARE PORTAVEN TEMPS PREOCUPATS,
MURMURAVEN, XIUXIUEJAVEN, SOBRE COSES
QUE NO ENTENIA I LA MEVA GERMANA, QUE
FEIA POC HAVIA COMPLERT ELS 17 ANYS, EM
CONSOLAVA DIENT-ME QUE NO PASSAVA RES, I
NO VA PASSAR RES FINS QUE LA MEVA
GERMANA EM VA DESPERTAR DE MATINADA,
EM VA DIR QUE EM POSÉS A LA SEVA ESQUENA,
I AIXÍ HO VAIG FER. JO TANCAVA ELS ULLS, TENIA POR I LA MEVA GERMANA CORRIA I CORRIA, JO NOTAVA ELS
SACSEJOS DE LA TERRA, LA CALOR, EL SOROLL DELS TRETS... DE SOBTE LA MEVA GERMANA VA CAURE AL
TERRA, L’HAVIEN DISPARAT. ELLA EM DEIA QUE MARXÉS, MENTRE UNS HOMES SE’NS ACOSTAVEN. ALGÚ EM VA
ESTIRAR DEL BRAÇ. ERA LA MEVA MARE, PLORAVA PERQUÈ SABIA QUE LA MEVA GERMANA NO TENIA
SALVACIÓ. JO NO ERA CAPAÇ D’ACCEPTAR EL QUE HAVIA PASSAT. VAM SEGUIR CORRENTS FINS A
ALLUNYAR-NOS DEL PETIT POBLE. JA S’ESTAVA FENT DE DIA, TOTA LA DESGRÀCIA QUEDAVA LLUNY NOSTRE,
TOT I QUE A MI, EM CONSOLAVA PENSAR QUE TOT AIXÒ NOMÉS ERA UN MALSON, I QUE L’ENDEMÀ EM
DESPERTARIA COM SI NO HAGUÉS PASSAT RES.
5. LA TEMPESTA
PER DESGRÀCIA TOT ERA REAL. ELS MEUS PARES I JO VAM PASSAR UNS DIES CAMINANT MENTRE ANÀVEM
MENJANT TROSSETS DE PA I RACIONANT L’AIGUA. LLAVORS VAM ARRIBAR A UNA ESTACIÓ D’AUTOBUSOS
ABANDONADA. ELS MEUS PARES EM VAN DIR QUE NO FES CAS A NINGÚ, QUE ALLÀ HI HAVIA PERSONES
DOLENTES. ENS VAM POSAR A DESCANSAR ALLÀ MATEIX. HI HAVIA MÉS NENS, SE’LS VEIA MOLT ESPANTATS
COM JO. VA ARRIBAR EL PRIMER AUTOBÚS I UN
HOME ENS VA DIR QUE PUGÉSSIM. VAIG VEURE,
COM ELS MEUS PARES PAGAVEN ELS BITLLETS.
UN COP A DINS ENS VAM HAVER DE QUEDAR
TOTS DRETS, NO HI HAVIA MASSA ESPAI. UNES
HORES DESPRÉS VAM ARRIBAR A LA COSTA.
JO MAI HAVIA VIST EL MAR. I, EM FEIA POR,
JA QUE NO SABIA NEDAR. ENS VAN FER BAIXAR,
I LLAVORS ELS MEUS PARES EM VAN FER PUJAR
A UN BOT SALVAVIDES PLE DE PERSONES.
VAM PASSAR HORES I HORES A LA MAR, I QUAN
ES VA FER DE NIT VA ESCLATAR LA TEMPESTA.
6. FA
L
TA
U
N
D
ES
IG
NO RECORDO BEN BÉ COM VA PASSAR. NOMÉS SÉ QUE QUAN EM VAIG
DESPERTAR AL MATÍ SEGÜENT ESTAVA A POCS METRES DE LA PLATJA.
LES ONADES EM VAN PORTAR FINS ALLÀ. QUAN VAIG POSAR ELS PEUS A
LA SORRA EM VAIG ALLUNYAR DELS ALTRES PASSATGERS QUE
QUEDAVEN VIUS. NO EM VAIG MOLESTAR A MIRAR ENRERE, SABIA QUE
ELS MEUS PARES S’HAVIEN ANAT AMB LA TEMPESTA. NO SABIA ON
ANAR, DAVANT MEU S’EXTENIA UN IMMENS TERRENY. ERA TAN LLARG
QUE NO VEIA ON S’ACABAVA, PROBABLEMENT, A L’ALTRE COSTAT ES
TROBAVA EL MEU DESTÍ, AIXÍ QUE TOT DECIDIT EM VAIG POSAR A
CAMINAR. VAIG PASSAR UNA NIT CAMINANT I AL MATI SEGÜENT EM VAIG
TOPAR AMB LA REIXA.
I ARA QUE T’HE EXPLICAT TOT AIXÒ NOMÉS ESPERO QUE EM PUGUIS
AJUDAR.QUE EM TREGUIS D’AQUÍ I EM DONIS UNA NOVA VIDA LLUNY DE
TANT DOLOR. L’HOME EM VA SOMRIURE I EM VA DIR QUE TORNARIA MÉS
TARD. VAIG ESPERAR-ME FINS QUE VA CAURE LA NIT I LLAVORS VAIG
VEURE LA SEVA FIGURA APROPANT-SE. AMB UNA EINA VA TRENCAR LA
REIXA. LA VAIG TRAVESSAR.
AQUELL HOME EM VA ADOPTAR . EM VA DONAR TOT ALLÒ QUE LI HAVIA
DEMANAT, TOT I QUE NOMÉS VA FALTAR UNA COSA, EL MEU DESIG DE
PODER TORNAR A VEURE LA MEVA FAMÍLIA UN COP MÉS.
7. CONCLUSIONS
EN AQUESTA HISTÒRIA APAREIX UN NEN QUE PERD ALS SEUS PARES PERQUÈ VOLÍEM
MOSTRAR COM DE DESORIENTAT I PERDUT SE SENT UN INFANT QUAN ES TROBA SOL EN
AQUESTA SITUACIÓ. PER AIXÒ VOLEM REIVINDICAR QUE TOTS ELS INFANTS REFUGIATS
ESTIGUIN ACOMPANYATS DELS SEUS PARES I FAMILIARS.
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ. ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT.
