Manuel García Gil, Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya

1. L’enllumenat públic a les
urbanitzacions
31 de març de 2022
Manuel García Gil
Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
“Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”

2. 1. Contexte i necessitat.
2. Repercussions i eficiència comparativa del
servei.
3. Marc legislatiu en eficiència energètica i
contaminació lumínica.
4. L’aliat tecnològic com a font de solucions.
L’enllumenat públic a les urbanitzacions
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
CIUDAD COMPACTA CIUDAD DISPERSA

3. Funció del servei (essencial) al teixit urbà.
1. Contexte i necessitat
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
CIUDAD COMPACTA CIUDAD DISPERSA

4. 2. Repercussions i eficàcia del servei lumínic
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
FONTS:
(1) IDAE (2017): Inventario, consumo de energía y potencial de ahorro del alumbrado exterior municipal en España. Enllaç
(2) Generalitat de Catalunya(2013).Estudi per valorar l’impacte a Catalunya del reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001. Enllaç
(3) Diputació de Barcelona (2021). Cercle de comparació intermunicipal d'estalvi i eficiència energètica en l'enllumenat públic. Enllaç
Consum energètic
(GEH) anual
• ESP (2017): 5,3 TWh
• CAT (2013): 0,7 TWh
• DIBA(2021):16
kgCO2eq/hab
Contaminació
lumínica
• CAT:Emissió al cel 4 G·lm
• DIBA: 11 % llum
contaminant.
• Erosió i pèrdua de
l’ecosistema nocturn.
Despesa municipal
(anual)
• ESP >1.000 M € (energia)
• CAT ± 128 M € (energia)
• DIBA :
• 7,4 €/hab (energia)
• 6,0 €/hab (mant)
Segons el Cercle de comparació intermunicial d’estalvi i eficiència energètica de l’enllumenat públic :
- L’enllumenat públic suposa 0,5-4,5 % despesa corrent municipal.
- La seva despesa elèctrica suposa el 42% respecte el total elèctric de l’ajuntament.
i les urbanitzacions?

5. 2. Repercussions i eficàcia del servei lumínic
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
FONTS:
(2)Generalitat de Catalunya(2013).Estudi per valorar l’impacte a Catalunya del reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001. Enllaç
(4) Institut d’Estudis Territorials- Universitat Politècnica de Catalunya (2012). Document intern : “La relació entre el teixit urbanístic i
l’eficiència de l’enllumenat públic: una anàlisi dels municipis catalans”
Punts de
llum Hectàrees
Punts de
llum per
hectàrea
Urbà residencial 30.775 2.567,80 11,98
R1 Nucli antic 3.982 188,05 21,18
R2 Urbà tradicional 7.154 310,82 23,02
R3 Ordenació tancada 4.689 246,16 19,05
R4 Ordenació oberta 6.131 306,08 20,03
R5 Cases agrupades 1.221 95,35 12,81
R6 Cases aïllades 7.598 1.421,33 5,35
Punts de llum per hectàrea
Tipus de sòl
0 5 10 15 20 25
Document de treball: “La relació entre el teixit urbanístic i l’eficiència de
l’enllumenat públic: una anàlisi dels municipis catalans” (IET-UPC 2012).

6. 3. Marc legislatiu en Ef. Energètica i Cont. Lumínica
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
ESTATAL:
Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el
Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus
Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07 (REEIAE)
CATALÀ:
Decret 190/2015: desplegament Llei 6/2001 ordenació ambiental de
l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn
Nivells
màxims de
servei
Limitar llum
en direccions
innecessàries
Evitar
radiacions
nocives
Augmentar
l’eficiència
energètica
Gestió de
servei en el
temps
NO CONDICIONA EL NÚMERO
D’INSTAL·LACIONS SI NO LES SEVES
CARACTERÍSTIQUES

7. 3. Marc legislatiu en Ef. Energètica i Cont. Lumínica
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
ESTATAL:
Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre:  NIVELLS MÀXIMS i UNIFORMITAT
CATALÀ:
Decret 190/2015, DE 25 d’agost  Consideracions específiques (art. 12.2.c):
c) El disseny de l’enllumenat de vials amb baixa utilització durant llargs períodes de l’any (com
per exemple urbanitzacions, zones de segona residència, etc.) s’ha de projectar amb les classes
d’enllumenat de més baixa il·luminació de les disponibles en la normativa d’eficiència
energètica, excepte que es justifiqui que cal una classe d’enllumenat d’il·luminació superior per
garantir la seguretat ciutadana, per la complexitat d’ús o per la interferència d’objectes en la via
pública.

8. 3. Marc legislatiu en Ef. Energètica i Cont. Lumínica
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
Nivells lumínics màxims a urbanitzacions segons REEIAE:
Condicions:
- Velocitat màxima 50 km/h o 30 km/h.
- Densitat de circulació reduïda.
- Trànsit mixt.
- Condicions de qualitat de l’enllumenat  Només la uniformitat.
i els mínims i els altres paràmetres de qualitat?
 Normativa UNE-EN o CIE
Velocitat
màxima
Classe
enllumenat
Emed
(màx)
Uo
mínima
50 km/h
ME4b 13,5 lx 0,4
ME5 9 lx 0,4
M6 5,4 lx 0,4
30 km/h
S3 9 lx 1,5 lx
S4 6 lx 1 lx

9. 4. L’aliat tecnològic com a font de solucions
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
1. LED com a millora en l’eficiència de les
instal·lacions i la qualitat de la il·luminació
• Millora en el factor d’utilització.
• Increment en les uniformitats i reducció de l’enlluernament.
• Consideracions de nivells lumínics verticals per millorar la “Uniformitat 3D”
• Il·luminacions càlides com les més agradables.

10. 4. L’aliat tecnològic com a font de solucions
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
CUIMPB “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
31 de març de 2022
Manuel Garcia Gil – Generalitat de Catalunya
2. Sistemes intel·ligents de mesura, detecció i
actuació (telegestió)
• Adequació de nivells mínims a demanda i/o detecció.
• Mesura i control a distància.
• Millora en els sistemes de manteniment correctiu i preventiu.
 ELEVADÍSSIM POTENCIAL D’ESTALVI PEL BAIX ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC

11. GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ
Manuel García Gil
Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
spcall.tes@gencat.cat
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
“Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”