Sarai Samper Sierra, Col·lectiu d’Analistes Socials

1. La problemàtica de la baixa densitat
des d'una perspectiva integral
7/4/2022
Sarai Samper Sierra
Col·lectiu d’Analistes Socials
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
“Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”

2. Eix transversal:
Cicle de vida,
gènere.
8 1
2
3
4
5
7
6
Model
d’anàlisi de
la inclusió
social

3. Àmbit d’inclusió
Riscos personals
Efectes públics
Model
d’anàlisi de
la inclusió
social Factors determinants
• Origen planificat o no de la
urbanització.
• Antiguitat dels habitatges.
• Orografia
• Pes del nucli urbà.
• Perfil d’edat i familiar de la
població resident.
• Nivell socioeconòmic de la
població resident.

4. Salut, cura, benestar,
educació
Riscos personals

5. Salut, cura, benestar,
educació
Riscos personals
1. Aïllament i solitud no volguda.
2. Invisibilització de situacions de
vulnerabilitat, maltractament,
malaltia mental i major risc de
desemparament.
3. Difícil accés a serveis sanitaris i
socials.
4. Dificultat dels infants i joves per
accedir a l’escola i a activitats
extraescolars.
5. Alta dependència parental d’infants
i adolescents i altres membres
dependents i major sobrecàrrega
dels membres cuidadors.

6. Salut, cura, benestar,
educació
1. Accentuació de la demanda de
serveis a la dependència (ex.
transport adaptat).
2. Accentuació de la necessitat de
prestar serveis socials i sanitaris a
domicili (ex.SAD, prestacions de
càtering a domicili).
3. Major incidència de síndromes
d'acumulació que poden generar
problemes de salut pública (ex.
síndrome de Noé, acumulació
d'animals).
4. Necessitat de bus escolar,
menjador escolar, absentisme a
l'ESO quan es fa horari partit.
Efectes públics

7. Mobilitat
Riscos personals

8. Mobilitat
Riscos personals
1. Dificultat de la mobilitat a peu i en
bicicleta.
2. Barreres arquitectòniques en la via
pública.
3. Connectivitat deficient amb el nucli
urbà de referència.
4. Dependència del vehicle privat.
5. Transport col·lectiu molt limitat.
6. Dificultat de fer arribar taxis.
7. Perillositat en la circulació vial.
8. Carrers no identificats i rutes poc
racionals que dificulten l’orientació.

9. Mobilitat
Efectes públics
1. Transport públic deficitari.
2. Major sinistralitat.
3. Difícil viabilitat de sistemes
compartits de vehicle.

10. Seguretat
Riscos personals

11. Seguretat
Riscos personals
1. Robatoris a les cases
2. Poca presència social a la via
pública
3. Il·luminació insuficient
4. Sentiment d'inseguretat
5. Dificultat d’accés de vehicles
d’emergència (bombers,
ambulàncies...)
6. Manca d'itineraris d'evacuació
previstos en cas d'emergència
7. Proximitat a zones de caça

12. Seguretat
Efectes públics
1. Major demanda de vigilància
pública (policia, videovigilància).
2. Necessitat d'adaptar els protocols
de protecció civil en cas
d'emergència.
3. Ubicació d'activitats econòmiques
il·legals.

13. Cultura, socialització
i participació
Riscos personals

14. Cultura, socialització
i participació
Riscos personals
1. Dèbil identificació amb el municipi.
2. Vida social escassa.
3. Xarxa veïnal feble per l’alta
privatització dels recursos.
4. Baix associacionisme i participació.
5. Menor accés als mitjans de
comunicació locals.
6. Menor accés a processos
participatius i consultius i menor
presència en consells
representatius.
7. Manca d’espais (equipaments,
comerços, restauració) que
vertebrin la vida social.
8. Manca de zones verdes, de joc i
menor condicionament de l’espai
públic amb mobiliari urbà.
9. Menors oferta de lleure, cultura i
esport de proximitat.

15. Cultura, socialització
i participació
Efectes públics
1. Dificultat d'articular una identitat
comuna de municipi.
2. Difícil vinculació al municipi de la
població infantil i jove de les
urbanitzacions.
3. Sentiment de greuge i
abandonament envers a
l’Ajuntament, relació negativa i
conflictiva amb l'administració local.
4. Incivisme.
5. Necessitat d'adaptar les
ordenances i la seva aplicació a les
urbanitzacions (ex. de civisme,
tinença d'animals).
6. Necessitat de descentralitzar
l'agenda d'actes públics.

16. Economia
Riscos personals

17. Economia
Riscos personals
1. Altes despeses associades a
l’habitatge i a viure en una
urbanització.
2. Corresponsabilitat en els costos de
legalització o manteniment de la
urbanització.
3. Manca de comerç de proximitat.
4. Menors oportunitats laborals de
proximitat.

18. Economia
Efectes públics
1. Insuficiència dels ajuts socials per
evitar la pèrdua d’habitatge,,
pensats per a habitatges sense
tant sobrecost.
2. Inadequació d’altres prestacions
socials (ex. prestacions
alimentàries).
3. Fuga de compra fora del municipi.

19. Habitatge
Riscos personals

20. Habitatge
Riscos personals
1. Predomini d'habitatges grans amb
alts costos i necessitats de
manteniment que poden suposar
una gran càrrega.
2. Baixa eficiència energètica dels
habitatges.
3. Desinformació de la situació
urbanística de la parcel.la o de
l'habitatge en el moment de
compra i dificultats per regularitzar
les situacions.
4. Situacions anòmales d’habitatge
(barraquisme, caravanes,
ocupacions il·legals, infrahabitatge,
habitatge buit permanent)
5. Barreres arquitectòniques als
habitatges.

21. Habitatge
Efectes públics
1. Manca d’opcions alternatives
d’habitatge per a unitats de
convivència petites.
2. Dificultat de fer polítiques
d’habitatge social.
3. Major dificultat d'articular un nucli
urbà neuràlgic.
4. Conversions irregulars d’habitatges
unifamiliars en bifamiliars.
5. Obres irregulars.
6. Aplicació laxa de la disciplina
urbanística.
7. Repunt de l’interès immobiliari per
les urbanitzacions de baixa
densitat.
8. Nova construcció amb mòduls
prefabricats, de ràpida execució i
sense llicències urbanístiques.

22. Serveis urbans
Riscos personals

23. Serveis urbans
Riscos personals
1. Manca de serveis urbans mínims o
deficitaris (electricitat, gas natural,
clavegueram, aigua corrent,
telèfon, correus, fibra òptica).
2. Necessitat de disposar de pous,
bombes d’aigua, dipòsits de gasoil,
gas butà, generadors d’electricitat,
fosses sèptiques, etc.
3. Mal estat de la via pública.
4. Manca d’enllumenat a la via
pública.

24. Serveis urbans
Efectes públics
1. Desacord i confusió permanent
sobre la distribució de
responsabilitats en l’assumpció de
despeses de manteniment.
2. Bucles legals que provoquen una
degradació creixent de la zona.
3. Gran dificultat i costos de
manteniment de la via pública (alt
cost per càpita).
4. Socialització a tot el poble de
despeses de manteniment en
major mesura del que
correspondria per llei

25. Medi ambient
Riscos personals

26. Medi ambient
Riscos personals
1. Manca de coneixements i cultura
per conviure amb la natura de
forma sostenible.
2. Gran consum d’aigua per les
piscines i els jardins.
3. Pitjor servei de recollida de
residus.
4. Risc d'incendis.
5. Veïnatge amb activitats molestes
(abocadors, canteres, línies d'alta
tensió)
6. Proliferació de plagues i animals
vectors de malalties o que causen
inseguretat (ex. mosquits, porcs
senglars).

27. Medi ambient
Efectes públics
1. Alteració de l’entorn i fauna natural
2. Alt consum energètic
3. Malbaratament d'aigua (fuites,
desaprofitament...) i
sobreexplotació dels recursos
subterranis.
4. Mala gestió d’aigües negres i
contaminació del sòl.
5. Rieres brutes o en mal estat.
6. Dificultats d’implementar sistemes
de recollida de residus eficaços.
7. Alta generació de residus (ex.
poda) i baix reciclatge.
8. Incivisme en l’ús dels contenidors
9. Gran dificultat per fer o/i mantenir
les franges contra incendis.
10.Acumulació de vegetació, brutícia i
materials inflamables en parcel·les.