La ciutat contemporània com a Ciutat-Territori. Estratègies i propostes per millorar l’habitabilitat

1. La ciutat contemporània
com a
Ciutat-Territori
Estratègies i propostes per millorar l’habitabilitat
Bet Alabern Cortina
Juny 2019

2. Marc: Ciutat Contemporània
“En una hermosa mañana
de mayo, una esbelta
amazona, montada en
una suntuosa jaca
alazana recorria las
avenidas llenas de flores
del Bosque de Bolonia.”
La Peste,
Albert Camus

3. Marc: Ciutat Contemporània
La ciutat és l’invent més important de la humanitat.
En ella es resolen les necessitats bàsiques i les oportunitats insospitades de
creativitat en la interacció entre persones i ciutadania.

4. Marc: Ciutat Contemporània
La ciutat és la suma dels elements i els processos de transformació de
la forma urbana en les diferents etapes de la història urbana.

5. Marc: Ciutat Contemporània
Etapes de desenvolupament urbà des de la perspectiva genealógica.

6. Marc: Ciutat Contemporània
La Ciutat compacte.

7. Marc: Ciutat Contemporània
Nous assentaments.

8. Marc: Ciutat Contemporània
Creació de perifèries.

9. Marc: Ciutat Contemporània
Terciarització.

10. Marc: Ciutat Contemporània
Ciutat Territori.

11. Taxonomia: Ciutat Territori

12. Taxonomia: Ciutat Territori

13. Taxonomia: Ciutat Territori

14. Taxonomia: Ciutat Territori
UNTITLED VIII Arizona. Christoph Gielen; Jovis Verlag, Berlin 2013

15. Taxonomia: Ciutat Territori
CONVERSIONS VII Urban California. Christoph Gielen; Jovis Verlag, Berlin 2013

16. Taxonomia: Ciutat Territori

17. Taxonomia: Ciutat Territori

18. Taxonomia: Ciutat Territori

19. Ciutat Territori

20. Ciutat Territori
La ciutat territori es forma amb l’ocupació del territori pels usos de la
ciutat.

21. Ciutat Territori
La ciutat territori es forma amb l’ocupació del territori pels usos de la
ciutat.
S’estableixen graus d’intensitat de centralitat diferents, sobre el fons
verd del territori.

22. Ciutat Territori
La ciutat territori es forma amb l’ocupació del territori pels usos de la
ciutat.
S’estableixen graus d’intensitat de centralitat diferents, sobre el fons
verd del territori.
El territori esquitxa la ciutat amb algun dels seus elements morfològics,
turons, rieres o grans masses boscoses que canvien d’ús per convertir-se en
parcs de diferents dimensions.

23. Ciutat Territori
La ciutat territori es forma amb l’ocupació del territori pels usos de la
ciutat.
S’estableixen graus d’intensitat de centralitat diferents, sobre el fons
verd del territori.
El territori esquitxa la ciutat amb algun dels seus elements morfològics,
turons, rieres o grans masses boscoses que canvien d’ús per convertir-se en
parcs de diferents dimensions.
Les característiques del urbà s’allarguen travessant el territori per
connectar entre si els diferents espais habitats, connexions que porten en el
seu recorregut, els atributs formals i estructurals propis de la via mentre es
voregen, els diferents accidents de l’orografia.

24. La ciutat es
alhora ciutat i
ciutadania: un
entorn físic i
un hàbitat.
Richard Sennet

25. La mesura de la urbanitat
L’anàlisi físic convencional és objectivable i mesurable racionalment
segons factors diferents.
Factor quantitatiu Factor qualitatiu
DENSITAT
Factor geogràfic Factor econòmic

26. Factorquantitatiu

27. Factorqualitatiu

28. Factorgeogràfic

29. La mesura de la urbanitat
Tot i l’anàlisi, en realitat els paràmetres d’ocupació, d’accessibilitat,
d’urbanitat o de proximitat, per sí sols no expliquen com es viu a un
territori.

30. La mesura de la urbanitat
Tot i l’anàlisi, en realitat els paràmetres d’ocupació, d’accessibilitat,
d’urbanitat o de proximitat, per sí sols no expliquen com es viu a un
territori.
El que compta al final per la gent és la conceptualització dels espais
percebuts i el grau d’habitabilitat que generen.

31. La mesura de la urbanitat
Tot i l’anàlisi, en realitat els paràmetres d’ocupació, d’accessibilitat,
d’urbanitat o de proximitat, per sí sols no expliquen com es viu a un
territori.
El que compta al final per la gent és la conceptualització dels espais
percebuts i el grau d’habitabilitat que generen.
És important entendre els mecanismes perceptius d’evocació de la
realitat i la seva relació amb els sentits, responsables de l’emoció que cada
un d’ells aporta.

32. La percepció
és allò que
fem sense
pensar-ho.
Humberto Maturana

33. Sistemes per evocar la
percepció
L’anàlisi psicogeogràfic

34. El mapa mental

35. El viatge no ha de
ser considerat
únicament el que
ens porta a
entorns exòtics, …
Claudio Magris

36. un desplaçament
d’una habitació a
una altra també
pot ser considerat
un viatge.
Claudio Magris

37. El viatge
El viatge activa la capacitat d’imaginar una realitat mental pròpia.

38. El viatge
El viatge activa la capacitat d’imaginar una realitat mental pròpia.
El viatge estructura la comprensió del que es veu segons paràmetres
d’empatia – rebuig, evidenciant la importància de la percepció a l’hora de
jutjar un entorn físic i abstreure’n una valoració que es mantindrà a la nostra
memòria com a record.

39. El viatge
SOLITUD/aglomeració (Islàndia)

40. El viatge
LLEUGERESA / gravetat (Chicago)

41. El viatge
SORPRESA / rutina (Xile)

42. COMPLEXITAT / banalitat (Marraqueix)
El viatge

43. El viatge
ESPLENDOR / decadència (Isfahan)

44. El mundo no es
lo que pienso
sino lo que vivo
(…)
Merleau-Ponty

45. El recorregut
El recorregut evoca a la percepció dels sentits a partir de l’olor, la vista,
mentre es travessa un entorn desconegut.

47. Les situacions
El trajecte

48. Les situacions
La llibertat

49. Les situacions
Les vistes

50. Les situacions
La improvització

51. Els elements

52. Els elements

53. El projecte urbà renovat
La ciutat es molt més que un conjunt d’instruments i eines que milloren
l’eficiència del seu funcionament.

54. El projecte urbà renovat
A pesar de las millores atribuïdes a la tecnologia, hi ha qui la rebutja per
tenir una visió únicament econòmica promoguda per la gestió intel·ligent de
la Smart City, per no tenir en compte als ciutadans.

55. El projecte urbà renovat
A pesar de las millores atribuïdes a la tecnologia, hi ha qui la rebutja per
tenir una visió únicament econòmica promoguda per la gestió intel·ligent de
la Smart City, per no tenir en compte als ciutadans.
Aquest és l’autèntic repte del urbanisme del segle vint-i-ú.

56. El projecte urbà renovat

57. El projecte urbà renovat
• A l’equipament plurifuncional
• A l’espai de trobada
• A l’avinguda urbana
• A l’eix cívic
• A la infraestructura verda
• A la sendera
• A l’espai frontissa
• De l’edifici abandonat
• Del nus viàri
• De la carretera mercat
• Del camí històric
• De la carretera local
• Del passeig urbà
• Del límit (barreres)

58. El projecte urbà renovat
• La Ciutat Sostenible
• La Ciutat Jugable
• La Ciutat Saludable
• La Ciutat Segura
• La Ciutat Cuidadora
• La Ciutat de les Persones

59. Easy City
Una pregunta i un repte.

60. Easy City
Pregunta:
Aconseguirem que aquestes iniciatives siguin sostenibles
econòmicament?

61. Easy City
Pregunta:
Aconseguirem que aquestes iniciatives siguin sostenibles
econòmicament?
Repte:
Aconseguir que aquestes iniciatives orientades a la Easy City, fins
ara molt centrades a la ciutat central siguin aplicables a la Ciutat
Territori.

62. Moltes gràcies
Territori 24
Bet Alabern Cortina
Juny 2019