El 7è Simposi sobre Salut, Medicina, i Esport d'enguany està dedicat a la mort sobtada a l'esport. El director de l'Àrea de Praxi del COMB, Dr. Josep Arimany, explica en la seva presetanció els aspectes medicolegas.

1. Mort sobtada a l’esport. Aspectes medicolegals
Dr. Josep Arimany Manso
Director de l’Àrea de Praxis del COMB
Barcelona, 24 de maig de 2012
C ita prèvia 1

2. Mort sobtada de l’adult (I)
 La mort sobtada (MS) no sols té repercussions a nivell clínic,
social i de salut pública sinó que també és un tema clàssic de
la Medicina Legal.
 La definició de MS en l’àmbit de la medicina legal “és aquella
mort imprevista, aparentment de causa natural, però de
patologia desconeguda, habitualment ràpida, i que en tot cas
pot ser sospitosa d’una eventual violència” (Concheiro i
Suárez 2004).
 A l’actualitat, la mort sobtada cardíaca (MSC) és un dels
reptes més importants de la Medicina i de la Cardiologia
moderna pel gran nombre de casos existents (tan sols als
EE.UU. més de 400.000/any).
 La Societat Europea de Cardiologia ha recollit taxes de
mortalitat de MSC de 36-128/100.000 habitants/any. A
Espanya la taxa d’incidència s’estima en 43/100.000 homes i
6’3/100.000 dones en persones entre 25 i 64 anys.
C ita prèvia 2

3. Mort sobtada de l’adult (II)
 En els països occidentals més del 80% de MS són d’origen
cardíac.
 Hi han pocs estudis epidemiològics a la regió mediterrània i
especialment a Espanya sobre la mort sobtada. Sembla ser
que a l’àrea mediterrània es dona una menor incidència de
mort sobtada, comparat amb els països anglosaxons, però en
canvi no es tenen dades de les característiques
epidemiològiques, clíniques, anatomopatològiques, ni la
interrelació amb els factors de risc. (Marrugat 1999; De
Logeril, 1999; Masiá 1998, Keys, 1975; Sans, 2005; Bayés de
Luna. 2011).
 La incidència de la MS augmenta clarament a partir dels 35-40
anys, sobre tot en la fase aguda del IAM. També és freqüent
en la fase crònica d’aquesta malaltia i en qualsevol
cardiopatia amb presència d'Insuficiència Cardíaca.
(Myerburg. 1977).
C ita prèvia 3

4. Mort sobtada de l’adult (III)
 Les cardiopaties d’origen genètic poden originar una MS a
qualsevol edat, malgrat que el seu impacte global és petit,
produeix un gran impacte social (canalopaties, miocardiopaties
hipertròfiques i displàsia arritmogènica del VD).
 Les MS entren de ple en la investigació judicial (morts
sospitoses de criminalitat). Els Instituts de Medicina Legal i
concretament el Servei de Patologia Forense s’encarreguen de
la investigació medicolegal per determinar les circumstàncies i
la causa de la mort.
 Existeix una dificultat d’interrelació entre la medicina forense i
la medicina assistencial per a poder estudiar els processos
etiològics i factors de risc, dels casos de mort sobtada de l’adult
en la nostra població.
 El canvi organitzatiu de la medicina forense a Espanya, amb la
posada en marxa dels Instituts de Medicina Legal, podria
millorar la coordinació entre els diferents estaments implicats.
C ita prèvia 4

5. Mort sobtada de l’adult (IV)
 El projecte EULALIA “Estudi de la Mort Sobtada de l’Adult a
Catalunya”, realitzat en col·laboració amb l’Associació
Catalana de Metges Forenses, el Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya i l’Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau de Barcelona, en el període 1999-2002, va estudiar casos
de mort sobtada de l’adult esdevinguts a l'àrea metropolitana
de Barcelona (Arimany-Manso; Bayés de Luna, 2002)
 Aquest estudi va derivar en d’altres actuacions del projecte
inicial que van cristal·litzar amb la creació de la “Xarxa
temàtica de Recerca Cooperativa de Grups per l’estudi
“Características epidemiológicas, Fisiopatológicas, Clínicas y
Anatomopatológicas de la Muerte Súbita en España, Instituto
de Salud Carlos III (Ministerio de Sanidad y Consumo) (FIS
G078/03). (Bayés de Luna. 2003)
 Aquests estudis demostren la necessitat de coordinació entre
diverses administracions i que es pot creuar la barrera entre
l’àmbit judicial i sanitari.
C ita prèvia 5

6. C ita prèvia 6

7. Am J Cardiol 2011:107:622-627
C ita prèvia 7

8. C ita prèvia Am J Cardiol 2011;107:622. 8

9. Taken from Subirana et al: Am J Cardiol 2011;107:622.
C ita prèvia 9

10. C ita prèvia 10

11. C ita prèvia 11

12. Mort sobtada a l’esport (I)
 La incidència de la mort sobtada a l’esport (MSE) és baixa (a
nivell internacional entre 0,16 i 3,76 per 100.000
habitants/any) i quan es produeix està especialment
relacionada amb patologia cardiovascular.
 És molt dificultós obtenir dades completes de morts per MSE
 Al nostre País els esports més freqüentment implicats són el
futbol, el ciclisme i l’atletisme.
 S’estima que a Espanya es produeixen més de 24.500 PC, de
les quals el 80% són secundaries de patologia coronaria.
 L’ús de desfibril·ladors semiautomàtics en llocs públics és un
avenç important com a mesura de tractament.
 Sempre que es produeix una mort per MSE, es debat sobre a
quines exploracions mèdiques s’ha de sotmetre una persona
abans de fer una activitat esportiva i en ocasions es planteja
una possible responsabilitat professional dels facultatius que
han fet el reconeixement previ al difunt
C ita prèvia 12

13. Mort sobtada a l’esport (II)
 A Espanya Suárez Mier i col·laboradors, basant-se en la sèrie
del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses van
estudiar 61 casos de MSE i van determinar que la patologia
predominant va ser la EAC (40,9%), seguida de la
miocardiopatia arritmogènica (MCA) (16,3) i l’edat mitjana de
la defunció es va fixar en 44 anys.
 En un 11,4% de casos es va detectar hipertrofia ventricular
esquerra severa. Una dada que crida l’atenció es el nombre de
morts de causa desconeguda, que en la sèrie representa 10
casos, tots menors de 30 anys, el que suposa el 16,3% del
total i el 31,2% en aquest grup d’edat.
 L’explicació podria estar en la influència dels principals
mecanismes involucrats en la mort sobtada, que tenen relació
amb els canvis hemodinàmics i electrofisiològics que es
produeixen durant l’esforç.
C ita prèvia 13

14. Mort sobtada a l’esport (III)
 A Espanya, amb la finalitat de conèixer les veritables causes
que provoquen la mort de joves esportistes, la SEC (Sociedad
Española de Cardiología) va començar en el 2010 l’ “Estudio
Español de Muerte Súbita en Deportistas” en estreta
col·laboració amb el Consejo Superior de Deportes, la
Federación Española de Medicina del Deporte i la Sociedad
Española de Patología Forense. Ja hi havia antecedents de
registres patrocinats per la Federación Española de Medicina
del Deporte.
C ita prèvia 14

15. La muerte súbita del deportista
Araceli Boraita * Rev Esp Med Legal. 2011;37(4):146-154
Centro de Medicina del Deporte, Consejo Superior de Deportes, Madrid, España
C ita prèvia 15

16. La muerte súbita del deportista
Araceli Boraita * Rev Esp Med Legal. 2011;37(4):146-154
Centro de Medicina del Deporte, Consejo Superior de Deportes, Madrid, España
C ita prèvia 16

17. C ita prèvia 17

18. Dinàmica judicial MSE
 La investigació de la MS i de la MSE específicament s’enfronta
a diferents dificultats metodològiques, atès que sobrepassa
l’àmbit clínico-assistencial i entra de ple en el camp de l’estudi
medicolegal (Administració de Justícia).
 La intervenció del Jutjat d’Instrucció com a organisme
competent en la investigació de la mort i conseqüentment la
investigació dels metges forenses adscrits als IML, fan que els
resultats de la investigació tinguin un interès exclusivament
jurídic i no clínic.
 La Llei d’Enjudiciament Criminal, que estableix en l’article 343
que en tots els casos de mort violenta o sospitosa de
criminalitat (la MS estaria catalogada en aquesta categoria)
s’ha de fer l'autòpsia judicial determinada pel jutge
d’instrucció.
C ita prèvia 18

19. Circuit d’actuació
MORT SOBTADA ADULT
JUDICIAL
METGE FORENSE
Jutjat d’Instrucció
Institut de Medicina Legal de Catalunya
AIXECAMENT DE CADÀVER
AUTOPSIA
JUDICIAL Dipòsit Judicial
Mostres Autòpsia
Refrigeració 4º
Autòpsia <18
Institut Nacional Toxicologia hores
Estudi Histopatològic
Estudi Químic Toxicològic
DIAGNÒSTIC FINAL
Qüestionari Final
C ita prèvia 19

20. Medicina Forense i Recerca
Clínica (I)
 EEUU Medical Examiner/Coroner Information Sharing Program
(MECISP) és un programa impulsat pel Center for Disease
Control and Prevention. Les dades que generen els serveis de
Patologia Forense es traslladen a l’àmbit de la Salut Pública.
(Austràlia i Canada tenen programes similars).
 Existeixen diversos obstacles de relació de la medicina forense
a Espanya, en la medicina clínica.
 El sistema medicoforense espanyol apareix com una “mina” de
dades caracteritzada per la seva dimensió, diversitat,
potencial i riquesa, però que en l’actualitat està encara
insuficientment explotada.
 La implantació dels IML està significant un impuls decisiu amb
nombrosos aspectes per la major i millor disponibilitat de
dades.
C ita prèvia 20

21. Medicina Forense i Recerca
Clínica (II)
 Hi ha d’haver una interrelació entre la medicina forense i la
medicina clínica.
 La implantació del Servei de Patologia Forense de l’IMLC, pot
coordinar aquesta interrelació.
 És necessària una reglamentació legislativa Estatal i
Autonòmica, que faci possible aquesta interrelació.
 El diagnòstic precoç dels resultats d’AP de l’autòpsia i l’anàlisi
molecular és clau per a diagnosticar possibles canalopaties
(Ex. Síndrome de Brugada), per a fer una bona prevenció als
familiars
C ita prèvia 21

22. Departament de Departament de
Justícia Salut
Jutjat
IMLC d’Instrucció
Direcció General Salut
Servei Patologia Mort Pública
forense Sobtada
Adult Universitats
Centres de Patologia
Forense de referència a Centres de
Catalunya recerca
IMLC
Laboratori forense Hospitals i
Institut Nacional de
Toxicologia i Ciències CAP
Forenses (INTCF)
Convenis de
col·laboració
Altres IMLC
laboratoris Servei de Documentació
Biologia Secció de Recerca i Estudi de
Molecular Docència dades
C ita prèvia 22

23. Sudden death of Count Gaston de Foix
occurred after a full day hunting bear
after drinking a glass of cold water.
C ita prèvia 23

24. Conclusions (I)
1. És necessària una interrelació de dades i estudis de recerca
conjunta entre els Departaments de Justícia, Instituts de
Medicina Legal i els centres de recerca per a l’estudi de la MS.
2. S’ha d’acompanyar amb una legislació específica que permeti
fer-ho amb facilitat
3. La incidència real de casos de MSE encara es manté
desconeguda, seria convenient un registre nacional de casos.
4. Tota persona que fa esport hauria de sotmetre’s a una revisió
mèdica exhaustiva seguint les guies de pràctica clínica en
aquests casos.
5. La medicina forense ha de tenir un paper important en el
desenvolupament d’estratègies encarrilades a l’estudi i
prevenció de la MSE
6. En un futur immediat els estudis genètics i de biologia
molecular han d’esbrinar les causes de la MSA i de la MSE
C ita prèvia 24

25. Conclusions (II)
1. S‘ha d’instar a les autoritats sanitàries a coordinar-se amb el
Ministeri de Justícia o Departaments de Justícia de les CCAA
que en tinguin competència, fent acords de col·laboració per
a l’estudi de casos de MS i de MSE
2. La col·laboració de tots els implicats és clau per a una
prevenció de la MSE
C ita prèvia 25

26. Moltes gràcies
Passeig de la Bonanova, 47
08017 Barcelona
C ita prèvia 26