Lactancia Materna

1. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Beatriz García Palop
Data: 13/02/2015
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
DOCUMENT DE RESPOSTA ESCRITA
Facultatiu que consulta: XXXX
Servei: XXX
Data: Febrer de 2015
Consulta:
Evidència i experiència d'ús de betabloquejants en lactància materna.
Resposta:
Per resoldre la consulta s’ha realitzat una cerca bibliogràfica en les bases de dades i
pàgines web del tipus: AEMPS, Micromedex, Pubmed i la base de dades e-
lactancia.org, que estudia la compatibilitat entre medicaments i lactància.
Atesa l'heterogeneïtat existent entre l'assessorament sobre medicaments i la lactància
materna, hem elaborat una taula (taula 1) que resumeix l'evidència de les principals
fonts bibliogràfiques. Es basa en una revisió publicada per Davanzo et al1
al 2008 i
afegeix l'estratificació del risc segons la base de dades e-lactancia.org2
. Segons
aquesta informació, els fàrmacs més segurs en mares lactants són metoprolol,
bisopropol, propranolol i labetalol.
Aquestes dades concorden amb un estudi publicat recentment per Rowe et al3
y amb
una consulta realitzada a la xarxa de lactància britànica, que proposa la base de dades
LACTMED4
com a principal font d'informació en aquest camp.

2. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Beatriz García Palop
Data: 13/02/2015
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
Taula 1. Risc d'ús de betabloquejants en lactància materna, d'acord a diferents fonts de referència
* Esmolol: Solució injectable, no destinat per a utilització en pacients crònics.
Fàrmac e-lactancia
AAP
2001
UNICEF/ WHO 2002
Brigges et
al 2005
Hale
2006
Toxnet 2007
Cardioselectius
Metoprolol Nivell 0 C NR L-PT L3
Baixos nivells de metoprolol en la llet materna. Els estudis d'ús
de metoprolol durant la lactància no han trobat reaccions
adverses en els lactants.
Esmolol * Nivell 1 NR NR N-PC L3
Vida mitjana molt curta, no s'espera que causi efectes adversos
en els lactants alimentats amb llet materna.
Bisoprolol Nivell 1 NR NR N-PT L3
Poca experiència durant la lactància. Potencialment extensa
excreció en la llet materna, es poden preferir altres agents;
especialment si el nadó és prematur o menys d'1 mes d'edat.
Celiprolol Nivell 2 NR NR N-PT NR NR
Atenolol Nivell 2 P
Evitar si és possible,
especialment si el
nadó és prematur o
menys d'1 mes d'edat.
Vigilar efectes
secundaris
(bradicàrdia,
hipotensió i cianosi)
L-PT L3
A causa de la relativament extensa excreció en la llet materna i
la seva extensa excreció renal, es poden preferir altres agents,
especialment si el nadó és prematur o menys d'1 mes d'edat.
Nebivolol Nivell 2 NR NR NR NR NR

3. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Beatriz García Palop
Data: 13/02/2015
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
Fàrmac e-lactancia
AAP
2001
UNICEF/ WHO 2002
Brigges et
al 2005
Hale
2006
Toxnet 2007
Nocardioselectius
Oxprenolol Nivell 0 C NR L-PT NR NR
Propranolol Nivell 0 C
Compatible amb la
lactància. Supervisar
efectes secundaris
(bradicàrdia, hipo-
glucèmia i cianosi)
L-PT L2
Baixos nivells de propranolol en la llet materna. Els estudis d'ús
durant la lactància no han trobat reaccions adverses en els
lactants. No es requereixen precaucions especials.
Labetalol Nivell 0 C NR L-PC L2
Baixos nivells de labetalol en la llet materna. Els estudis d'ús
durant la lactància no han trobat reaccions adverses en els
lactants. S'han de prendre precaucions.
Carvedilol Nivell 1 NR NR N-PT L3
En base a les seves propietats fisicoquímiques, carvedilol
sembla presentar un baix risc. Com que no hi ha experiència
publicada, es poden preferir altres agents, especialment si el
nadó és prematur o menys d'1 mes d'edat
Sotalol Nivell 1 C NR L-PT L3
Es prefereix l'ús d'altres agents, donat l’extensa excreció en la
llet materna, excreció renal i un mínim de dades de seguretat
en els nadons alimentats amb llet materna. Especialment si el
nadó és prematur o menys d'1 mes d'edat. Els nadons de més
de 2 mesos d'edat tenen la funció renal més madura i són
menys propensos a ser afectats.
Nadolol Nivell 2 C NR N-PT L4
Relativament extensa excreció en la llet materna i renal, són
preferibles altres fàrmacs, especialment si el nadó és prematur o
menys d'1 mes d'edat.

4. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Beatriz García Palop
Data: 13/02/2015
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
Llegenda:
1. e-lactancia.org2
: Nivell 0 - risc molt baix, compatible; nivell 1 - risc baix, bastant
segur; nivell 2 - risc alt, poc segur; nivell 3 - Risc molt alt, contraindicat.
2. AAP 20015
: P efectes secundaris significatius en alguns lactants, administrar
amb precaució; C en general compatibles amb la lactància.
3. UNICEF/ WHO 20026
4. Briggs et al 20057
: L-PT, dades humana limitats - toxicitat potencial; N-PT, no hi
ha dades - toxicitat potencial; L-PC, dades humana limitats - probablement
compatible; N-PC, no hi ha dades - probablement compatible.
5. Hale 20068
: L1 opció més segura; L2 més segur; L3 moderadament segur; L4
possiblement perillosos; L5 contraindicat
6. Toxnet 2007
 NR: no revisat
Conclusió:
A partir de les dades obtingudes de diferents fonts bibliogràfiques, podem concloure
que metoprolol i bisoprolol constitueixen una opció terapèutica segura com β-
bloquejants cardioselectius. Pel que fa al grup de no-cardioselectius, disposem de
propranolol, labetalol i oxprenolol. Es recomana administrar aquests fàrmacs
immediatament després de donar el pit, donat el seu perfil farmacocinètic. Convé
recomanar a la pacient que observi sempre al nadó i, si nota qualsevol reacció no
esperada, consulti al seu pediatra i comenti la medicació que està prenent.
Bibliografia
1- Davanzo R, Rubert L, Oretti C. Meta-variability of advice on drugs in the
breastfeeding mother: the example of β-blockers. Arch Dis Child Fetal Neonatal
Ed 2008;93:F249.
2- Base de dades e-lactancia.org [Consultada febrer de 2015]
http://e-lactancia.org/
3- Rowe H, Baker T, Hale T. Maternal Medication, Drug Use and Breastfeeding.
Pediatric Clinics N Am 2013; 60:275-294
4- U.S National Library of Medicine, Toxnet. Drugs and Lactation Database
(LactMed). [En línea] Toxnet [Consultat febrer 2015]
http://toxnet.nlm.nih.gov/cgi-bin/sis/htmlgen?LACTMED
5- American Academy of Pediatrics, Committee on Drugs. The transfer of drugs
and other chemicals into human milk. Pediatrics 2001;108:776–89
6- World Heath Organization. Department of Child and Adolescent Health and
Development. Breastfeeding and maternal medication. Recommendations of
drugs in the eleventh WHO model list for essential drugs. Geneva: WHO, 2002.

5. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Beatriz García Palop
Data: 13/02/2015
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
7- Briggs GG, Freeman RK, Sumner JY. Drugs in pregnancy and lactation, 7th
edn. Philadelphia: Lippincott, Williams and Wilkins, 2005.
8- Hale TW. Medications and mother’s milk, 13th edn. Amarillo, TX: Pharmasoft
Publishing, 2006.