1. Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
IMD004 26/06/2006
DOCUMENT DE RESPOSTA ESCRITA
Facultatiu que consulta: XXX
Servei: XXX
Data: 13/06/2012
Consulta: evidència d’ús dels AINES en calcificacions heterotòpiques post artroplàstia
total de maluc.
Resposta :
S‘ha realitzat una cerca bibliogràfica sobre l’evidència de tractament d’aquesta
patologia en les següents bases de dades: Micromedex, Uptodate, revisions de la
Cochrane i PubMed.
La calcificació heterotòpica és la presència d'ós lamenar madur en parts toves, que en
condicions normals no hauria d’existir. L'etiologia és encara incerta, però entre les
possibles causes s'estableix la combinació de la resposta inflamatòria generada per un
traumatisme en les parts toves i partícules òssies romanents després de la cirurgia.
Entre aquestes partícules es troben cèl·lules osteoprogenitores amb capacitat de
divisió i diferenciació que juntament amb citoquines i factors de creixement procedents
de la inflamació es potencien el procés d'ossificació.
Aquesta alteració representa una de les complicacions més freqüents de les
artroplàsties de maluc i pot arribar a tenir una incidència d'en poblacions de risc d'un
90%.
Entre els factors de risc que puguin desencadenar aquesta alteració destaquen: sexe
masculí, antecedents d’ossificacions heterotòpiques (O.H), pacients amb artrosis post-
traumàtica, espondilitis anquilopoètica, infecció... etc.
L'abordatge terapèutic d'aquesta complicació se centra en la prevenció en aquells
pacients amb alt risc. Entre les estratègies terapèutiques usades com a profilaxis
destaquen: tècnica quirúrgica depurada, administració de AINES, bifosfonats i
radioteràpia.
El mecanisme mitjançant el qual els AINES prevenen aquesta complicació encara no
està dilucidat, però alguna hipòtesi defensa l'eficàcia d'aquests per la seva acció
antiinflamatòria impedint el procés de formació de l’ós.
Facultatiu que respon: David Brandariz Nuñez
Data:13/06/2012
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices

2. Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
IMD004 26/06/2006
En una revisió de la Cochrane 2004, que avalua l'eficàcia dels AINES després de
cirurgia de maluc, conclou que la utilització d'aquests antiinflamatoris disminueix la
formació de calcificacions en un 15-20%.
La prevenció de la O.H ha de ser administrada abans de 5 dies posteriors a la cirurgia,
on el interval òptim seria 24-48h desprès de la intervenció.
Els AINES emprats tradicionalment van ser els inhibidors de la COX no-selectius com
la indometacina. Les dosis i freqüència recomanades d’aquest potent AINE són:
75-100 mg/24 durant 7-14 dies. El problema principal que poden presenten aquests
fàrmacs a causa de un ús prolongat, són les intenses úlceres i perforacions a nivell
gàstric, a més d'augment del sagnat perioperarori per reducció de l'agregació
plaquetaria. Per disminuir aquests efectes adversos es va escurçar el temps de
tractament de 6 a 2 o fins i tot 1 setmana, obtenint els mateixos resultats d'eficàcia.
Una altra opció per reduir aquestes reaccions adverses és l'ús d'inhibidors selectius de
la COIX-2.
Segons els resultats publicats en un metanàlisi (Detin Xue, et al), que compara
inhibidors selectius vs no selectius, conclou que els inhibidors de la COX-2 es mostren
no inferiors i més segurs a nivell digestiu que els no-selectius, però recomana realitzar
estudis que aportin major evidència per confirmar aquests resultats. Tot i així, los
COX-2 selectius poden produir esdeveniments de tipus cardiovasculars, però en molt
baixa proporció, per la durada del tractament.
El celecoxib és l'inhibidor selectiu millor estudiat. L'evidència mostra que les dosis més
eficaces són: 200 mg/12h durant 10 dies posteriors a la cirurgia. En un assaig clínic,
que aleatoritza a 250 pacients i compara a celecoxib vs ibuprofeno, s'observa que el
celecoxib redueix en major mesura en nombre ossificacions a aquestes dosis.
Un altre fàrmac que es pot utilitzar, dins del grup dels bifosfonats, i que es el únic
fàrmac dels citats que té indicació aprovada en fitxa tècnica és el etidronat. Les dosis
indicades per a O.H són: 20mg/kg/dia 1 mes abans i 3 mesos després d'intervenció (4
mesos en total). El principal inconvenient es la incomoditat en la posologia, degut a
que l’especialitat del etidronato es de 200 mg per comp. Dons aisxí, per un pacient de
70 Kg, la dosi a administrar seria de 1400 mg/dia (7 comp/dia ).
En un estudi comparatiu entre etidronat vs indometacina en O.H, no va mostrar
diferències significatives quant a eficàcia. La indometacina va mostrar pitjor perfil de
seguretat però sense arribar a haver-hi significança. S’ha de tenir en compte, les
alertes de les agències, que informen (encara no en aquest cas), del possible risc de
fractures atípiques de fèmur associat l’ús de bifosfonats en tractaments prolongats en
patologies cròniques.
Facultatiu que respon: David Brandariz Nuñez
Data:13/06/2012
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices

3. Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
IMD004 26/06/2006
La radioteràpia també ha demostrat ser eficaç en la prevenció de l'O.H després de
artroplàstia total. Es recomana un dosi de radiació de 700-800 centigray, entre 24h
pre- o 72 h pos-cirurgia. En un metanàlisis del 2004 (Pakos EE et, al) que compara
AINES vs radioteràpia, va mostrar diferències significatives a favor de la radioteràpia
però la diferència en ràtios és petita.
Conclusió:
El tractament d'elecció són els AINES i en concret els inhibidors de la COX-2:
celecoxib: 200/12h que van mostrar millor perfil de seguretat respecto a les no-
selectius (indometacina). El etidronat seria una bona alternativa, però té la
desavantatge de la incomoditat de la seva posologia. Cal tenir en compte, que se ha
de fet l'administració concomitant d'un inhibidor de la bomba de protons, que pugui
reduir els efectes gastrolesius d'aquests fàrmacs.
Bibliografia:
1- Drugdex R System (Internet database) Greenwood Village Colo: Thomson Reuters
(Healthcare) Inc. Updated periodically.
2- Xue D, Zheng Q, Li H, Qian S, Zhang B, Pan Z. Selective COX-2 inhibitor versus
nonselective COX-1 and COX-2 inhibitor in the prevention of heterotopic ossification after
total hip arthroplasty: a meta-analysis of randomised trials. Int Orthop. 2011; 35:3-8.
3- Saudan M, Saudan P, Perneger T, Riand N, Keller A, Hoffmeyer P. Celecoxib versus
ibuprofen in the prevention of heterotopic ossification following total hip replacement: a
prospective randomised trial. J Bone Joint Surg Br. 2007;89:155-157.
4- Pakos EE, Ioannidis JP. Radiotherapy vs. nonsteroidal anti-inflammatory drugs for the
prevention of heterotopic ossification after major hip procedures: a meta-analysis of
randomized trials. J Radiat Oncol Biol Phys. 2004;60:888-891.
5- Vasileiadis GI, Sioutis IC, Mavrogenis AF, Vlasis K, Babis GC, Papagelopoulos PJ.
Orthopedics. Prevention of heterotopic ossification in cases of hipertrofic osteoarthritis
submitted to total hip arthroplasty. Etidronate or indometacin?. 2011;34:467-473.
Facultatiu que respon: David Brandariz Nuñez
Data:13/06/2012
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices