SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 25
Downloaden Sie, um offline zu lesen
18 D’ABRIL DEL 2013




                                                                          MOSTRA MEUA                                                Alícia Galván. Periodista


                                                                            Que no hi havia documentals?
                                                                            En els dies previs a la ficada en marxa de la     cony, paga’ls tu! Ah, que tu no ho faràs?
                                                                            Mostra,vaig llegir com hi havia qui s’esquin-     Doncs no et queixis...”. És el que hi ha i el que
                                                                            çava lesvestidures perquè l’organització ha-      toca en aquests moments, però és que tam-
                                                                            via suprimit la Secció Oficial de documen-        poc. La Mostra no ha traït els documentals.
                                                                            tals. Probablement ningú va reflexionar el        N’ha fet una secció especial, especialment
                                                                            perquè... Era més fàcil criticar que defensar     brillant, en què s’han pogut veure joies com
                                                                            la decisió provocada per la manca de di-          Una mujer sin sombra, Mujer. Nosotras en Co-
                                                                            ners. És allò de “vols documentals? Doncs,        lombia o Marsé habla de Marsé.




Mestres.doc                                                                                                                                   Els millors treballs
                                                                                                                                                publicitaris de
                                                                                                                                             Llatinoamèrica, avui
                                                                                                                                               al Cafè del Teatre
                                                                                                                                                 Els curts dels
                                                                                                                                              cineastes mexicans
                                                                                                                                                  del futur, al
                                                                                                                                              Rectorat de la UdL

                                                                                                                                             Jorge Meyer i Augusto M. Tor-
                                                                                                                                             res, dos dels millors documen-
                                                                                                                                             talistes d’aquest país, han es-
                                                                                                                                             tat a la Mostra de Cinema Lla-
                                                                                                                                             tinoamericà de Catalunya per
                                                                                                                                             presentar els seus darrers tre-
                                                                                                                                             balls en aquest camp de l’au-
                                                                                                                                             diovisual. Meyer va explicar,
                                                                                                                                             dimarts passat, el perquè del
                                                                                                                                             seu Mujer. Nosotras en Colom-
                                                                                                                                             bia, una anàlisi de la situació
                                                                                                                                             d’aquell país a través dels ulls
                                                                                                                                             de les seues dones, i Augusto
                                                                                                                                             M. Torres, amb el seu Marsé
                                                                                                                                             habla de Marsé, va analitzar
                                                                                                                                             la relació del cine i les seues
                                                                                                                                             adaptacions, amb la literatu-
                                                                                                                                             ra, del prestigiós escriptor ca-
Jorge Meyer i Augusto M. Torres han presentat els seus documentals en el marc de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.            talà. Pàg. 3 i 6.
AGENDA
Dijous, 18                                                                                                                                    Exposicions
16.00 La madre                                                                                                                                I·lusió i moviment: de les
                                                                                                                                              ombres al film
Curt. Secció Oficial
CAIXAFORUM. Mèxic. 2012. 16’. Dir.: Er-                                                                                                       Fins al 5 de maig
nesto Martínez Bucio. Int.: Aida López,                                                                                                       IEI (SALA MONTSUAR). Els primers pas-
Francisco G. Vázquez. Sinopsi: Una mare                                                                                                       sos del cine a través d’una vintena de pe-
es debat entre protegir o denunciar el seu                                                                                                    ces de la col·lecció de Josep Maria Queral-
fill, que amb la seua nòvia ha comès un as-                                                                                                   tó.
sassinat.
                                                                                                                                              Mòmies egípcies: el
16.00 Una noche                                                                                                                               secret de la vida eterna
Llargmetratge. Secció Oficial                                                                                                                 Fins al 21 d’abril
CAIXAFORUM. Cuba-Regne Unit-EUA.                                                                                                              CAIXAFORUM. Una passejada per la cul-
Gèn.: Drama. Dir.: Lucy Mulloy. Int.: Dari-                                                                                                   tura egípcia, el seu culte a la mort i els seus
el Arrechaga, Anailin de la Rúa. Sinopsi:                                                                                                     avenços en l’embalsamament.
Un adolescent cubà es debat entre el de-
sig de fugir a Miami amb el seu millor amic                                                                                                   Sud-amèrica, el fil que
o quedar-se a l’illa per protegir els seus.                                                                                                   ens recorda la vida
18.00 Penas                                                                                                                                   Fins al 19 d’abril
                                                                                                                                              CAFÈ DELTEATRE. Les fotografies del llei-
Curt. Secció Oficial                                                                                                                          datà Francesc Garreta que van il·lustrar
CAIXAFORUM. Brasil. 2012. 17’. VOSE.                                                                                                          el seu llibre Tú, yo, nosotros, todos, que va
Dir.: Paulino Caruso. Int.: Fabio Marcoff,                                                                                                    escriure en col·laboració amb la pintora
Agustín Gasalla. Sinopsi: Un home a la re-                                                                                                    Aneta Skoricka.
cerca d’una explicació es troba amb una
història de terror, traïció i... ornitologia.
                                                      El somni de fugir de l’Havana en direcció a Miami
                                                      Avui es projecta a CaixaForum (16.00 hores) i dins de la Secció Oficial de Llargme-
                                                                                                                                                                 PREU
18.00 Por un tiempo                                                                                                                                         Entrada: 3 €
                                                      tratges ‘Una noche’, dirigida per Lucy Mulloy i protagonitzada per Dariel Arrechaga
                                                                                                                                                        Gala cloenda: gratuïta
Llargmetratge. Secció Oficial                         i Anailín de la Rúa al voltant dels somnis de llibertat del jovent de l’Havana.
                                                                                                                                                           (amb invitació)
CAIXAFORUM. Argentina. 2013. 85’.
Gèn.: Comèdia dramàtica. Dir.: Gustavo
Garzón. Int.: Esteban Lamothe, Ana Katz.        si: Un cantant, imitador d’Elvis, s’adona     22.00 La vida precoz y
Sinopsi: Un matrimoni en el seu millor mo-      que no té futur, al fer-se gran amb una do-   breve de Sabina Rivas
ment (socialment i laboralment parlant,         na divorciada i una filla a la qual no veu
amb l’imminent naixement del seu primer         mai.                                          Llargmetratge. Secció Oficial
fill) trontolla quan apareix una filla ado-                                                   CAIXAFORUM. Mèxic, 2012. 116’. Gèn.:
lescent que el marit desconeixia que te-        21.30 El Sol 2012                             Drama. Dir.: Luis Mandoki. Int.: GreisyMe-
nia.                                                                                          na, Joaquín Cosio. Sinopsi: Una adoles-
                                                Publicitat. Activitat Paral·lela              cent que vol arribar als Estats Units lluita
20.00 Elefante                                  CAFÈ DELTEATRE. Una selecció dels mi-         per sobreviure entre la prostitució i el trà-
                                                llors anuncis, pensats pels creatius llati-   fic de blanques.
Curt. Secció Oficial                            noamericans guardonats en el darrer fes-
CAIXAFORUM. Espanya. 2012. 9’. Dir.:            tival de publicitat El Sol celebrat a Sant
Pablo Larcuen. Int.: Xavier Ortiz, Marc         Sebastià l’any 2012.
                                                                                                     El trist destí de
Montserrat. Sinopsi: Un perdedor a qui                                                               Sabina Rivas
ningú fa cas vol començar a convertir-se        22.00 Pothound                                       ‘La vida precoz y breve
en un elefant.                                                                                       de Sabina Rivas’ (avui
                                                Curt. Secció Oficial                                 22.00 hores) explica
20.00 El último Elvis                           CAIXAFORUM. Trinitat i Tobago. 2011.                 com una noia fugint
                                                10,31’. Dir.: Christopher Guinness. Int.:            cap als Estats Units és
Llargmetratge. Secció Oficial                   Bubbercin Guinness, Caroline Rogers                  atrapada per les xarxes
CAIXAFORUM. Argentina. 2012. 90’.               Driscoll. Sinopsi: Tota una gran aventura            de prostitució i tràfic de
Gèn.: Comèdia dramàtica. Dir.: Armando          amb adversitats, aliances i un ritme verti-          blanques.
Bo. Int.: Steve Golin, Hugo Sigman. Sinop-      ginós.
La Mostra presenta ‘Marsé habla de Marsé’

Augusto M.Torres
despulla Juan Marsé
L’AUTOR REPASSA LA SEUA OBRA I LA RELACIÓ AMB EL CINE                                                                                          El protagonista del curt.

                                                                                                                                               Darrera ocasió
La literatura i el cine fa anys que    Marsé habla de Marsé és tam-
van de la maneta. Ho sap molt          bé el descobriment de les rela-                                                                         pervisionar
bé l’escriptor Juan Marsé (Bar-
celona, 1933), el gran absent
                                       cions de l’autor amb el cine
                                       clàssic nord-americà i la influ-
                                                                                                                                               ‘Pothound’
ahir en la presentació del docu-       ència d’aquest sobre la seua                                                                            Aquesta nit (22.00 ho-
mental Marsé habla de Marsé,           narrativa.                                                                                              res) al CaixaForum i com
dirigit per Augusto M. Torres i           Tot el diàleg el fa, com no po-                                                                      a projecció prèvia al llarg-
produït per Mayuca Gil de Bied-        dia ser d’una altra manera, en-                                                                         metratge mexicà La vida
ma.                                    voltat de llibres, objectes per-                                                                        precoz y breve de Sabina
   Des del seu despatx de Bar-         sonals i les traduccions de les                                                                         Ribas, els espectadors
celona, on habitualment escriu,        seues obres a diferents idio-                                                                           lleidatans tindran la dar-
l’autor parla de les seues no-         mes. Són 93 minuts de docu-                                                                             rera oportunitat per veu-
vel·les més conegudes. Qui no          mental per descobrir el no-                                                                             re el curt Pothound,que
s’ha llegit Últimas tardes conTe-      vel·lista, i també periodista, de                                                                       és el debut a la Mostra del
resa, Si te dicen que caí o El         la Generació dels 50 que, de jo-                                                                        cine que es fa a Trinitat i
embrujo de Shangai? I també re-        ve, va ser joier.                    Augusto M. Torres va ser a Lleida presentant el seu documental.    Tobago.
passa la relació que ha tingut
amb tothom qui ha gosat tras-          Vuit de les obres de
lladar-les al cine i fer-les pel·lí-      l’autor, Premi
cula.                                   Cervantes el 2008,
   Dins de la Secció Especial de
la present edició de la Mostra         han arribat a la gran
de Cinema Llatinoamericà,                    pantalla

Com de difícil és ser pare,
explicat per Gustavo Garzón
                                       Avui (CaixaForum, 18.00 ho-
                                       res) es projecta per darrera ve-
                                       gada a la Mostra (a excepció de
                                       si resulta guanyadora) la pel·lí-
                                       cula Por un tiempo, queva obrir,
                                       amb l’etiqueta d’estrena mun-
                                       dial, l’edició d’enguany. Dirigi-
                                                                                                                                              LA IMATGE
                                       da per Gustavo Garzón, expli-
                                       ca, amb molt de realisme,              Javier Espada i Jorge Meyer, al ‘Cafeïna’ de Lleida Televisió
                                       l’aprenentatge a marxes força-         Dimarts la Mostra de Cinema Llatinoamericà va ser protagonista al magazín Cafeïna
                                       des d’un home que, amb la do-          de LleidaTelevisió, amb la presència dels directors Javier Espada i Jorge Meyer, quevan
                                       na embarassada, descobreix             ser entrevistats per la conductora del programa, Mariví Chacón.
Mota Arenillas, protagonista.          que ja té una filla adolescent.
04 DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013                                                                                                                          LA MOSTRA AL DIA




                                                                                                      Els noms prop



                                                                                                     Jaume Lanaspa. El director general de la Fundació La Caixa (al costat
                                                                                                     de José Coronado) és un incondicional seguidor del certamen amb la seua
                                                                                                     presència edició rere edició donant suport a la mostra lleidatana.




                                                                                                        José Coronado. Tot i que la seua visita a Lleida va ser fugaç
                                                                                                        (dissabte marxava al matí cap a l’Argentina per un rodatge), va estar
                                                                                                        d’allò més amable amb el públic, que no parava de demanar-li
     Marta Betriu. L’actriu lleidatana va omplir de glamur la catifa roja de la Llotja amb motiu        autògrafs i que es fes fotos amb les admiradores.
     de la seua presència a la gala inaugural per entregar el Premi Jordi Dauder a Pere Arquillué,
     amb qui comparteix escenari a Barcelona amb l’obra Cyrano.
18 D’ABRIL DEL 2013
                                                                                                                                                   NÚMERO 1.746 ANY 8

                                                                                                                        El primer diari gratuït i independent de Lleida
                                                                                                                                          Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067


                                                                                                                                              Visita’ns també a:




                                                                   p. 06                                                                      p. 06 i Edit. p. 05


                                                                                 Unanimitat al
                                                                                 Parlament perquè
                                                                                 es faci la rotonda
                                                                                 de les Escoles Alba
                                       HERMÍNIA SIRVENT (AJUNTAMENT DE LLEIDA)




  Recapte d’aliments a
  les escoles bressols
  Les famílies dels infants de les escoles bressol                               La Cambra insta al Govern perquè executi la solució tècnica
  municipals s’han bolcat de manera solidària en
  una campanya del Banc d’Alliments de Lleida que
  es basa en recollir menjar i productes d’higiene.                                                                                                                p. 03

                                                                   p. 06

  L’Arc Llatí referma el seu
  suport cap al món local
                                        L’Assemblea del Arc
                                        Llatí, reunida ahir a
                                        la Diputació de Llei-
                                        da, defensa les insti-
                                        tucions locals inter-
                                        mitges davant l’avis
                                        dels governs que en
                                        volen limitar la ca-
                                        pacitat d’actuació.
                   ORIOL BOSCH (ACN)



                                                                   p. 06
  La dona que va apunyalar l’anciana de la
  que tenia cura és ingressada al Psiquiàtric

                                                                                 Simulacre d’accident a l’Aeroport
                                                                                                                                                           LAURA CORTÉS (ACN)


                                                                   p. 09
  Lleida és la demarcació de Catalunya on
  s’adquireixen menys productes ecològics                                        200 persones posen a prova la seguretat de les instal·lacions
PUBLICITAT
02
       D'INTERÈS                                           BONDIA
                                                           DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013



                                                                                         www.bondia.cat
El temps a Lleida                                                                        meteo@bondia.cat   Serveis
                                                                                                            TELÈFONS
                                                                                                            Seguretat

    Cel serè amb núvols a la                                                                                Emergèncias
                                                                                                            Mossos d’Esquadra                     973 700 050
                                                                                                                                                               112


    tarda i menys contrast                                                                                  Atenció a la Dona (Mossos)
                                                                                                            Policia
                                                                                                                                                      Ext. 5000
                                                                                                                                                              091
    entre màximes i mínimes                           07.13 h
                                                      20.41 h
                                                                                                            Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
                                                                                                                                       900 101 062
                                                                                                            Guàrdia Urbana                092/973 700 600
    Cel seré en conjunt, si bé al partir del migdia
                                                                                                            Urgències mèdiques
    creixeran núvols d’evolució al Pirineu que
                                                                                                            ICS                                   973 221 516
    deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat i
                                                                                                            Hosp. Arnau de Vilanova               973 705 200
    que s’estendran a d’altres zones de la Plana
                                                      Creixent                                              Hospital de Sta. Maria                 973 727 222
    de Lleida. Hi pot haver pluges, però seran
                                                                                                            Urgències Tàrrega                     973 310 852
    molt minses. Les temperatures mínimes seran
                                                                                                            Comitè Anti-sida                       973 221 212
    similars o puntualment en lleguer ascens i
    màximes semblants o lleugerament més                                                                    Alcohòlics Anòmims                    629 779 654
    baixes. Tot plegat serà un dia primaveral,                                                              Comedores compulsivos                676 060 624
    però amb molts pocs canvis substancials.                                                                Fibrolleida                          649 873 838
                                                                                                            Creu Roja
                                                                                                            Lleida                               973 279 900
                                                                                                            Agramunt                             973 390 880
             DIVENDRES             DISSABTE                                                                 Balaguer                              973 445 795
                                                                                                            Cervera                              973 532 084
                                                                                                            Les Borges Blanques                   973 143 493
                                                                                                            Mollerussa                             973 711 282
                                                                                                            Tàrrega                              973 500 679
                                                                                                            Serveis funeraris                     973 237 206
                                                                                                            Servei de suport en el Dol de Ponent
                                                                                                                                        973 501 503
                                                                                                            Bus Lleida-Andorra                    973 352 379
                                                                                                            Estació d’Autobusos                  973 268 500

                                                                                                            FARMÀCIES D’AVUI
                                                                                                            De 09.00 a 22.00 h
                                                                                                            Garrós. Prat de la Riba, 53
                                                                                                            Baquero. Riu Ebre, 10 (Doctora Castells)
                                                                                                            De 22.00 a 09.00 h
PUBLICITAT
                                                                                                            Elena Peña. Pl. Sant Jordi, 2 (Bordeta)

                                                                                                            FARMÀCIES DEMÀ
                                                                                                            De 09.00 a 22.00 h
                                                                                                            Garrós. Prat de la Riba, 53
                                                                                                            Martí. Anselm Clavé, 35
                                                                                                            De 22.00 a 09.00 h
                                                                                                            Aragonés. Pl. Paeria, 1

                                                                                                            AL·LÈRGIES
                                                                                                            Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
                                                                                                            alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
                                                                                                            =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.

                                                                                                            Del 15 al 21 d’abril
                                                                                                            Parietària         2   =       Pi                 2   =
                                                                                                            Gramínies          2   =       Plàtan             4   =
                                                                                                            Olivera            0   =       Pollancre          2   D
                                                                                                            Avellaner          0   =       Salze              2   =
                                                                                                            Auró Negundo       0   =       Moreres            2   A
                                                                                                            Freixe             1   =       Xiprer             1   D
                                                                                                            Melcoratge         0   =       Alternària         3   =
                                                                                                            Bruc               1   =       Cladosporium       4   =
BONDIA
                                                                                          DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013                                                             AVUI 03

Un simulacre d’accident a l’aeroport
d’Alguaire mobilitza 200 persones
Hi participen 150 efectius dels cossos de seguretat i emergències i una seixantena de voluntaris
                                                                                                                                            LAURA CORTÉS (ACN)
REDACCIÓ. ALGUAIRE                                                                                                                                               ticipar a l’exercici una trentena
Unes 200 persones van partici-                                                                                                                                   de Bombers amb 10 vehicles en
par ahir en un simulacre d’acci-                                                                                                                                 dos grups.
dent aeri a l’aeroport de Lleida-                                                                                                                                    Per part dels Mossos d’Es-
Alguaire. En concret, hi van par-                                                                                                                                quadra hivan participar fins a 20
ticipar 150 efectius dels cossos                                                                                                                                 efectius, entre ells agents de la
de seguretat i una seixantena de                                                                                                                                 Divisió de Policia Científica, que
voluntaris. En l’exercici es va si-                                                                                                                              van col·laborar amb la Guàrdia
mular que l’aparell, un A320 que                                                                                                                                 Civil en les tasques d’identifica-
es dirigia al Regne Unit, va cai-                                                                                                                                ció dels cadàvers. Mossos van
gut i s’ha partit en dos durant les                                                                                                                              activar també la Unitat de Mit-
maniobres d’enlairament amb el                                                                                                                                   jans Aeris, amb un helicòpter,
resultat de múltiples víctimes                                                                                                                                   per garantir i assegurar la re-
mortals i ferits.                                                                                                                                                serva de l’espai aeri i l’emissió i
    Posteriorment a l’activació de    En estavellar-se l’avió es va generar un incendi i hi va haver nombrosos ferits i víctimes mortals                         gravació d’imatges des de l’ai-
l’alarma des de la torre de con-                                                                                                                                 re, amb l’objectiu de facilitar la
trol,van arribar els mitjans aero-                                                                                                                               resolució de l’emergència. D’al-
portuaris per realitzar la prime-                              HI VIATJAVEN UNA CINQUANTENA DE PERSONES                                                          tra banda hivan participat diver-
ra intervenció i es va activar el                                                                                                                                sos serveis de Mossos d’Esqua-
Pla d’Emergències per accident
d’aeronau de l’aeroport. Al ma-
teix temps, Protecció Civil de la
                                         Un avió s’estavella i es parteix en dos                                                                                 dra de la Regió Policial de Piri-
                                                                                                                                                                 neu Occidental.
                                                                                                                                                                     En el simulacre també hi van
Generalitat va activar el Pla Es-        En l’exercici que es va dur a                                                  de la tripulació. La primera             treballar mossos de seguretat
pecial per a Emergències Aero-           terme ahir a l’aeroport lleida-                                                impressió que se’n va extreu-            ciutadana de la comissaria de
nàutiques de Catalunya AERO-             tà seguint el programa esta-                                                   re, tal com va explicar el de-           Segrià, exercint la interlocució i
CAT. Al lloc de l’accident es va         blert per Protecció Civil de la                                                legat del Govern a Lleida, Ra-           coordinació a nivell operatiu
habilitar un Centre de Comanda-          Generalitat (DGPC) al Pla                                                      mon Farré, va ser “positiva” i           amb la resta de grups actuants
ment Avançat (CCA) per a la co-          d’Emergències Aeronàuti-                                                       més si es té en compte, se-              així com les tasques habituals
ordinació i seguiment de les ac-         ques de Catalunya AEROCAT                                                      gons va explicar, que aquest             d’un servei ordinari a l’aeroport.
tuacions de totes les unitats            es va simular que l’aparell,                                                   tipus d’operatiu és d’una gran           Un cop iniciada l’emergènciavan
operatives.                              un A-320 que es dirigia al                                                     complexitat perquè interve-              assumir les primers accions i
    Els Bombers van participar a         Regne Unit, va caure i es va                                                   nen més de 150 efectius i de-            posteriormentvan establir i ges-
les tasques d’extinció de l’incen-       partir en dos durant les mani-        Els Bombers apagant les flames           senes de vehicles.                       tionar el punt de trànsit.
di i van rescatar les víctimes, les      obres d’enlairament amb el                                                        L’aeroport d’Alguaire és                  També hi van participar, pe-
quals van ser traslladades a             resultat de múltiplesvíctimes            Es va suposar que a l’avió            l’únic de Catalunya que dis-             rò, efectius de la Guàrdia Civil, el
l’Àrea Sanitària organitzada pel         mortals i ferits de diversa con-      hiviatjaven 41 persones adul-            posa d’un parc permanent                 Cos Nacional de Policia, mem-
Sistema d’Emergències Mèdi-              sideració.                            tes, un nadó i 4 persones més            amb efectius dels Bombers.               bres del Servei d’Emergències
ques (SEM). En total, hivan par-                                                                                                                                 Mèdiques o la Creu Roja.
PUBLICITAT
04
     OPINIÓ                                                                 BONDIA
                                                                            DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013




     El gran mudo de España                                                    Cartes al director




                                                                                                                                                                                                           ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD.
                                                                               Recordant                           ble natal, Campo de Criptana,         personasyvecinos que se que-
José Luis Raposo Toja                 votantes y afiliados, decían ¡No         Enric Castells i Granés. Lleida     i vaig visitar la seva casa. Va       jan, entre otras cosas, de que
                                      a la guerra! secundaron la mis-                                              ser una gran artista amb pro-         algunas veredas, paredes, rin-
                                      ma y nos regalaron un espectá-           Fa pocs dies ens han deixat         jecció internacional de cine i        cones... se están usando como
                                      culo verdaderamente lamenta-             dos monstres de l’esport i del      teatre.                               urinario público.
                                      ble, con todo un hemiciclo de su-        cine i del teatre. Em refereixo,       Els desitjo, a tots dos, que       Por lo tanto, nos encontramos
                                      puestos representantes de un             en primer lloc, a Miquel Poblet,    descansin en pau                      que cuando surgimos con la
                                      pueblo, aplaudiendo puestos en           el milloc ciclista que ha tingut                                          necesidad de acudir a un uri-
Nuestro flamante y mudo presi-        pie, este apoyo a una guerra que         Catalunya en tots els temps.                                              nario nos vemos obligados a
dente del Gobierno, Mariano Ra-       sus representados les estaban            Recordo quan la Volta Ciclista      La falta de urinarios                 acudir a un establecimiento
joy, ése que antes de las elecci-     diciendo por activa y pasiva que         a Catalunya arribava a la Ram-      públicos en Lleida                    público,ya sea un bar o una ca-
ones marcó unas líneas rojas          no querían.                              bla de Ferran i amb un estil im-                                          fetería y cada vez con más fre-
                                                                                                                   Pere Serret Besa. Membre de la
que nunca traspasaría y que cu-           ¿Cómo pueden decirse defen-          pecable entrava esprintant a        Plataforma Gentde Lleida              cuencia te encuentras que la
ando llegó al Gobiernoycon ma-        sores de la democracia, aquellos         Fernando.                                                                 puerta del servicio está cerra-          El diari no es
yoría absoluta, no solo traspa-       que Gobiernan a base de decre-           Però encara tinc a la memòria       Mientras en otros países acu-         da con un cartel de uso exclu-
só todas y cada una de las líne-      tos Ley, que hurtan la posibi-           les curses de la plaça Merca-       dir a un urinario público es una      sivo para clientes, o bien teves
as rojas, sino que acabó con toda     lidad de debate en el Parlamen-          dal de Balaguer cada 9 de no-       necesidad cubierta por aseos          obligado a hacer uso previa
la gama de colores del arcoiris,      to, máximo órgano de represen-           vembre per les festes del Sant      públicos, en el que en algunos        consumición.
incluso ese tan rojo de vergüen-      tación ciudadana? ¿Cómo se               Crist. A l’acabar, els xiquets      lugares hay que pagar unos            En Lleida han existido urina-
za que al parecer, no tiene.          niega el presidente del Gobier-          corríem per anar a tocar-lo i       céntimos, en Lleida es algo           rios públicos, como por ejem-
   Pues bien, los ciudadanos          no a comparecer, ante el Parla-          aconseguir el seu autògraf. El      que brilla por su ausencia.           plo, el que había hace muchí-
bien pensados de este país, pue-      mento al menos una vez al mes            meu pare m’acompanyava a            La gente de la calle se pre-          simos años en la plaza España
den pensar y creer a base de es-      o cuando se le requiera? ¿Cómo           Balaguer i després em comvi-        gunta. “Para las personas ma-         (hoy plaza de San Joan).Tam-
cuchárselo reiteradamente a to-       se pueden dar ruedas de prensa           dava a una gasosa al bar Pepi-      yores hace más falta que el           bién los hubo en la plaza San
dos los miembros del Gobierno,        sin preguntas o a través de la           to. Després, amb l’Alsina Gra-      pan”. “Si no tienes donde ir,         Francesc... nos preguntamos:
que efectivamente no se puede         TV? ¿Dónde se sitúan los medi-           ells, tornàvem cap a casa con-      cualquier esquina es buena”.          ¿Por qué su desaparición?
hacer otra cosa, pero ¡no es cier-    os de comunicación, aceptando            tents i feliços.                    “En parte, bares y cafeterías         Sepamos que en teoría orinar
to! Detrás de esta apatía y en-       este chantaje? ¿Hasta cuándo                 A la Sarita Montiel la vaig     cargan con el peso de laverda-        en la calle puede salir caro, ar-
mudecimiento de nuestro presi-        vamos a permitir que un Gobier-          conèixer a València. Durant         dera red de retretes”. “Los ri-       tículo 14 de la ordenanza de
dente, se esconde una estrate-        no, el que sea, incumpla sus pro-        molts anys, amb el Pepe             achuelos de orín son un mal           Limpieza de los Espacios Pú-
gia clara y definida de dejar que     mesas y su programa electoral            Sansó, Joan Vicari i Daniel Lo-     generalizado”...                      blicos.
las cosas se deterioren, cargan-      sin asumir responsabilidad algu-         riente vàrem anar molts anys        Con la llegada del verano y el        Ante tal circunstancia empla-
do la responsabilidad de lo su-       na?                                      a la Fira del Joguet de Valèn-      buen tiempo aumentan los tu-          zo a las autoridades de Lleida,
cedido al sistema democrático,            Para Gobernar vía Decreto,           cia. Al Teatre Principal de Va-     ristasylas personas que circu-        estudien el caso y decidan si
en el que nunca creyeron, re-         sin contar con la representa-            lència la vàrem veure actuar        lan por las calles principales        existe alguna posibilidad, de
cordemos que, los que ahora se        ción del pueblo libremente ele-          amb l’espectacle Saritísima,        con ello el problema se incre-        resolver dicho problema y de
convierten en adalides de la          gido, no necesitamos mantener            on cantava l’èxit El último cu-     menta, al igual que el hedor          no tener que aplicar aquello
Constitución, entonces propici-       las enormes estructuras y sus            plé. En acabar vàrem pujar a        que desprenden las micciones          que dice: ¿Será posible alguna
aban el no o la abstención a la       enormes costes, bastaría con un          l’escenari i lavàrem saludar, i     como consecuencia del calor,          vez evacuar sin colarse en un
aprobación de la misma en re-         grupo de técnicos, lo cual nos re-       he de reconèixer que emva im-       precisamente las zonas que            bar?, o bien ¿Si no tienes adón-
feréndum, son aquellos que cu-        sultaría mucho menos costoso.            pressionar molt. En un viatge       concentran a más personas,            de ir cualquier esquina es bue-
ando más del noventa por cien-        ¡Acabemos ya con esto, de una            a la Manxa vaig ser al seu po-      son las más afectadas. Hay            na?
to de los españoles, incluso sus      vez y para siempre!




                                      Turó com a singulars, sinó tam-       valoració cultural local, la funció   valors UNESCO en els nostres            la Seu Vella i de cara a la ciutat,

   El Dia dels                        bé el valor connectiu amb la ciu-
                                      tadania. La singularitat que és
                                      avaluada pels inspectors inter-
                                                                            integradora de valors de pau, de
                                                                            concòrdia,deconsciènciacol·lec-
                                                                            tiva en la seva superació de la
                                                                                                                  centres educatius, en les ins-
                                                                                                                  titucions, en nostres llars.Valors
                                                                                                                  de cultura de pau, d’estimació,
                                                                                                                                                          perquè pugui ser recollida per la
                                                                                                                                                          ciutadania.Actes com aquest, de
                                                                                                                                                          profund valor simbòlic i pro-
 Monuments                            nacionals de ICOMOS-UNESCO
                                      passa per la constatació del Pa-
                                                                            memòria històrica la que fa que
                                                                            les activitats patrimonials tin-
                                                                                                                  d’investigació, i d’orgull, però
                                                                                                                  amb lavoluntat de conèixer amb
                                                                                                                                                          actiu són els que seran recollits
                                                                                                                                                          com part de la memòria històri-
 i la SeuVella                        trimoni en la Educació i en la Ciu-
                                      tadania. És un factor indispen-
                                      sable que la ciutadania prengui
                                                                            guin un profund sentit de trans-
                                                                            formació què el pot fer únic en
                                                                            el món. Com va dir el professor
                                                                                                                  major alçada de mires l’Olimp
                                                                                                                  Ilerdenc que ens fa Universals.
                                                                                                                      El treball de les escoles res-
                                                                                                                                                          ca col·lectiva dels nens i nenes
                                                                                                                                                          de Lleida que fan ressorgir l’es-
                                                                                                                                                          perit humà delsvalors universals
                                      consciència de que el nostre mo-      Morillas, per ser el conjunt mo-      pecte el patrimoni és el lema al        que elTuró de la SeuVella neces-
Òscar Castro                          nument que ens fa singulars com       numental del Turó de la Seu Ve-       2013 del Dia Internacional de           sita per ser declarada com a tal.
                                      a lleidatans pot ser de caràcter      lla de Lleida Patrimoni Mundial       Monuments i Llocs Històrics que            Des de UNESCO Lleida con-
                                      universal gracies a la proactivi-     ha de passar primer per l’apro-       es celebra avui a tot el món.           vido a tots els centres educatius,
Secretari i coordinador               tat de tothom. I és un factor de-     vació del Consejo de Patrimonio       Aquest treball educatiu a les es-       instituts d’ensenyament de la
de l’eix de patrimoni cul-            cisiu que el foment educatiu del      Histórico per inscriure’s en la       coles és un dels pilars del docu-       ciutat i de la província i també a
tural de Unesco Lleida                Patrimoni sigui inclòs en el dos-     anomenada llista indicativa, es       ment a entregar per entrar en la        la Universitat de Lleida i a les ins-
                                      sier de la candidatura. Alguns de     a dir un llistat de bens culturals    llista indicativa. De fet el profes-    titucions a unir-se en diferents
    En el Dia Internacional dels      vosaltres podreu preguntar-vos        estatals susceptibles de ser de-      sor Morillas, a part de ser inspec-     actes, tant educatius com de re-
Monuments i Llocs Històrics que       el perquè de tot plegat. La res-      clarats Patrimoni Mundial.            tor de ICOMOS-UNESCO, tam-              cerca professional, durant
es celebra cada any el 18 d’abril,    posta que va donar la setmana         Aquests béns susceptibles de          bé és coordinador estatal del           aquest període de candidatura
la ciutat de Lleida es desperta       passada un dels inspectors de         presentar-se més tard a la llista     projecte de Patrimoni Mundial a         –que pot durar anys– perquè el
amb un pòsit esperançador de          ICOMOS-UNESCO en Espanya,             de Patrimoni de la Humanitat          les Escoles Associades UNES-            Turó de la Seu Vella de Lleida si-
que la Seu Vella tingui la possi-     el professor Àngel Morillas, en la    han de romandre un període mí-        CO. A Lleida, hi ha quatre esco-        gui del Món i, conseqüentment,
bilitat de ser, algún dia, recone-    xerrada que va oferir en la Sala      nim d’un any a llista Indicativa      les associades UNESCO que fa            Lleida internacionalment reco-
guda com a Patrimoni Mundial          Canonja de la Seu Vella. El que       abans de presentar la seva can-       anys estan fent una actuació            neguda per aquesta fita. I això
de la Humanitat. Tenim ara la         és valora, diu Morillas, és el con-   didatura formal. Mentre es fa         conjunta molt ferma per educar          que demano no és una simple
responsabilitat de fer possible,      cepte de Patrimoni Cultural del       aquest dossier que permet pas-        en el nostre Patrimoni. Per com-        declaració d’intencions. És un
d’una vegada per totes. No es         Conjunt. No són suficients les        sar els protocols necessaris per      memorar el Dia Internacional            crit de despertar per a tothom,
tracta de una declaració d’inten-     pedres recuperades en la histò-       la candidatura de Patrimoni           dels Monuments han preparat             doncs ara més que mai, Lleida
cions, es tracta d’una posada en      ria del conjunt monumental per        Mundial de la Humanitat, hem          fer una abraçada a la Seu Vella         està en un punt d’inflexió real
marxa d’un dossier científic i cul-   donar sentit de valor universal       de seguir sent, més que mai,          pels alumnes, amb una paraula           respecte a la candidatura: o
tural que depèn no tan sols de les    excepcional –condició sine qua        exemple de ciutadans, d’educa-        inserida en les camisetes de ca-        s’agafa el tren o no podrem aga-
característiques monumentals          non per ser Patrimoni Mundial         dors i de alumnes amants delTu-       da alumne que promulga un va-           far-lo més endavant. No pot ha-
que puguin tenir el conjunt del       de la Humanitat– sinó què és la       ró de la Seu Vella i exemple de       lor, una acció o una actitud front      ver-hi pas enrere.
BONDIA
                                                                                                                                                          DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013                                                                                   OPINIÓ 05
                      DIRECTORI
                      Edita: Bondia Lleida SL
                                                                                   Editorial La rotonda de les Escoles Alba
                      President: Jaume Ramon i Solé

                      Director: Josep Ramon Ribé                                   Després de manifestacions, recollides de signatures i la recerca de complicitats i suport per
                      Redacció: Albert Guerrero
                      Director comercial: Carles Jiménez.
                                                                                   part dels mitjans de comunicació, les Escoles Alba se n’han sortit amb la seva i ahir, arran
                      Administració: Arancha Pajuelo                               d’una proposició presentada pel PP, han aconseguit el suport unànime del Parlament de
                      Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico
                      Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona                     Catalunya perquè la Cambra catalana insta a la Generalitat a la construcció d’una rotonda que
                                                                                   serveixi d’una vegada per totes per acabar amb els riscos que alumnes i pares pateixen cada
                      Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
                      Telèfon: 973 260 065.                                        dia a l’hora de dur els seus fills i filles al centre escolar. La perillositat de l’indret s’ha intentat
                      Correu electrònic: info@bondia.cat.                          mitigar amb radars i senyals, però la millor solució és construir una infraestructura -en aquest
                      Web: http://www.bondia.cat/                                  cas una rotonda- per tallar d’arrel el risc, abans que hi succeeixi alguna desgràcia.
s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).




                                                            Testamentobert                                                                                                                                     Setmana de lluita a
                                                                                                                                                                                                                   l’educació
                       Josep Gabarró i Rivelles                              del Sistema de Comptabilitat                          d’euros. Una quantitat incom-
                                                                             Europeu (SEC95). Això supo-                           prensible si tenim en compte
                                                                             sà un 4,22% de dèficit sobre                          que l’any 2004 aquesta xifra                                 Cristina Rodríguez i Vila                              catalana no serà entre les assig-
                       Economista. Secretari                                 el PIB català. Recordem que                           era de 6.811 milions d’euros.                                                                                       natures troncals ni a primària ni
                       d’Organització de CDC a                               avui per avui, si no es modifi-                       Doncs bé, l’any 2010 el govern                                                                                      a secundària ni al batxillerat. El
                       les comarques de Lleida                               ca a l’alça, com seria de justí-                      de la Generalitat es va supe-                                                                                       català passa a ser una assigna-
                                                                                                                                                                                                Secretària general del
                                                                             cia, el límit de dèficit està en                      rar i va incrementar aquest                                  Sindicat d’Educació de                                 tura d’especialitat.
                      Com en aquelles herències                              el 0,7%. La diferència és evi-                        compromisos, ja escandalo-                                   CCOO de les Terres de Lleida                               Amb aquesta llei, també,
                      que no es coneixen fins que no                         dent.                                                 sos, en un 26% fins als 79.502                                                                                      l’Estat fixa el cent per cent dels
                      s’obre el testament, la verita-                            Endeutament. L’any 2003                           milions d’euros. Això vol dir                               La setmana vinentserà una set-                          continguts troncals, dissenya
                      ble herència del govern tripar-                        el deute total viu de la Gene-                        que en només sis anys de go-                                mana de lluita a l’educació pú-                         les proves d’avaluació finals de
                      tit no l’hem coneguda fins fa                          ralitat era de 17.364 milions                         vern tripartit els compromisos                              blica de Catalunya. Aquest curs                         primària, secundaria i batxille-
                      pocs dies. La Sindicatura de                           d’euros. Com tothom sap, els                          de despesa diferida es van                                  2012-2013 està sent i serà un                           rat; i torna la religió, al·leluia! se-
                      Comptes ha emès l’Informe                              anys dels dos tripartits aquest                       multiplicar per 11. La Genera-                              curs complicat d’afrontar. Es-                          rà una assigna- tura obligatò-
                      sobre el Compte General de la                          endeutament es va incremen-                           litat té compromesos paga-                                  tem davant d’una mort lenta de                          ria i avaluable. Tornem al pas-
                      Generalitat de Catalunya de                            tar exponencialment. L’any                            ments d’inversions diferides i                              l’ensenyament públic al nostre                          sat.
                      l’exercici 2010, i per tant el                         2009, ja en plena crisi econò-                        càrregues financeres fins l’any                             país: retallades salarials i labo-                          La llei, a més, buida de con-
                      testament del tripartit s’ha fet                       mica, el deute era de 34.079                          2108. Sí, no és un error: 2108.                             rals dels docents, del personal                         tingut el paper dels consells es-
                      públic i tots els catalans l’hem                       milions d’euros (amb un incre-                        Els venciments del deute i de                               laboral i d’administració i servei,                     colars, ja no decidiran, seran
                      pogut conèixer.                                        ment de més de 6.000 mi-                              les despeses diferides són les                              de monitores, monitors de lleu-                         simplement òrgans de consulta.
                          Després de les eleccions                           lions d’euros respecte al                             pesades pedres a la motxilla                                re i menjadors… augment de les                          Proposa una doble titulació de
                      catalanes de novembre de                               2008). Doncs bé, l’exercici                           de Catalunya que no perme-                                  ràtios i de la càrrega lectiva,                         grau amb revàlides diferents al
                      2010 i durant el traspàs de po-                        2010, quan ja tothom parlava                          ten fer front a necessitats avui                            acomiadament de professorat                             final de l’ESO, una per accedir
                      ders, les discussions sobre dè-                        de contenció i austeritat, el                         en dia socialment imprescin-                                interí, retallades de beques de                         al batxillerat i una altra per ac-
                      ficit i endeutament van ser                            deute total viu de la Generali-                       dibles.                                                     menjador, transport escolar i lli-                      cedir a la formació professional
                      intenses i contradictòries, i les                      tat de Catalunya va incremen-                            Si els sacrificis s’haguessin                            bres de text, etc.                                      que ens remunten a la llei de
                      van recollir exhaustivament                            tar-se encara un 26,4%, pu-                           aplicat paulatinament a mesu-                                   S’està potenciant la priva-                         1970, que concebia la formació
                      els mitjans de comunicació. La                         jant fins als 43.063 milions                          ra que baixaven els ingressos,                              tització de l’educació, s’està per-                     professional com l’opció per a
                      immediatesa de l’actualitat in-                        d’euros. Aquesta és la hipote-                        l’endeutament no s’hagués                                   metent la segregació de l’alum-                         l’alumnat amb menys talent o bé
                      formativa fa que l’aclariment                          ca de vàries generacions de                           desbocat i els actuals ajustos                              nat per sexes, i ara l’Estat es-                        amb menys oportunitats soci-
                      d’aquell ball de xifres, dos                           catalans.                                             serien més fàcils de digerir. Ni                            panyol ens vol imposar una llei                         als.
                      anys després, ja no tingui el                              Contractació de personal.                         José Montilla va tenir la valen-                            retrograda i miserable, sense                               Davant de l’avantprojecte de
                      mateix interès. Tot i això les                         També malgrat la situació de                          tia política d’Artur Mas, ni An-                            consens polític ni social, una llei                     la LOMQE i les retallades tant
                      dades són significatives i cal                         crisi, i les dificultats que ja                       toni Castells va exhibir el rigor                           pactada pel ministre Wert i l’Es-                       pressupostàries, com de grups
                      treure’n conclusions.                                  s’albiraven, el tripartit va se-                      econòmic que ha demostrat                                   glésia catòlica amb un clar in-                         i centres públics, el MUCE (mo-
                          Situem-nos en context.                             guir contractant personal.                            Andreu Mas-Colell.                                          tent d’involució i de retorn a                          viment unitari de la comunitat
                      Any 2010. Feia dos anys que                            L’any 2009 es van contractar                             Catalunya va malbaratar                                  l’època franquista.                                     educativa) proposa les següents
                      havia esclatat la crisi econò-                         2.225 nous treballadors pú-                           tres anys des del comença-                                      La LOMQE (Llei orgànica per                         mobilitzacions a l’educació, la
                      mica i financera. Els governs                          blics i 2.323 més l’any 2010.                         ment de la crisi, i aquesta ir-                             a la millora de la qualitat educa-                      setmana del 22 al 28 d’abril:
                      de tots els països ja parlaven                         Està clar que no hi va haver                          responsabilitat va posar en                                 tiva) proposa un sistema educa-                             • El 23 d’abril, un Sant Jordi
                      de contenció. La pròpia Gene-                          cap propòsit de control tam-                          risc el nostre estat del benes-                             tiu centralista que minva les                           reivindicatiu.
                      ralitat de Catalunya anuncia-                          poc en aquest aspecte. A més                          tar.                                                        competències de les administra-                             • El 25 d’abril, tancades en
                      va plans d’austeritat. Plans                           es detecta un transvasament                              Som un país poc donat a                                  cions autonòmiques, però tam-                           centres, espais públics... per
                      que, com veurem, van ser in-                           intern de treballadors. Dismi-                        l’autocrítica i per tant ningú                              bé les competències dels cen-                           organitzar-hi debats i actes di-
                      capaços d’aplicar.                                     nueixen el eventuals, interins                        l’espera per part dels respon-                              tres educatius i de les adminis-                        versos, en diferents localitats.
                          L’informe de la Sindicatura                        i laborals i s’incrementa signi-                      sables d’aquell desgavell eco-                              tracions locals. Aquest                                     • El 28 d’abril, diumenge, ma-
                      consta de més de 300 pàgines                           ficativament el número de                             nòmic. La gent es queixa, amb                               centralisme significa una agres-                        nifestació a Barcelona confluint
                      i per tant resulta impossible                          funcionaris. El 2010 va ser,                          raó, de l’actual situació de Ca-                            sió al nostre model lingüístic, a                       amb el sector de la sanitat.
                      condensar-lo en un article                             doncs, un any de consolidació                         talunya, però el que no s’en-                               més d’incorporar una concepció                              I no ens aturem aquí, sinó
                      com aquest. Concretarem,                               de places funcionarials per a                         tén és que darrere la pancar-                               centralitzada del currículum es-                        que continuem amb la convoca-
                      doncs, quatre aspectes relle-                          moltes persones. Des del 2011                         ta de les protestes hi trobem                               colar i de l’avaluació retrògrada                       tòria, el proper 9 de maig, d’una
                      vants que ens poden aclarir                            la Generalitat ha suspès l’ofer-                      els que van arruïnar el país.                               i adoctrinadora.                                        vaga general a l’educació
                      la veritable herència dels set                         ta pública i no ha pogut treu-                           Les dades d’aquest article                                   En la llei, s’hi observa un                             Des del Sindicat d’Educació
                      anys de tripartit a Catalunya:                         re cap més convocatòria de                            provenen dels informes de la                                menyspreu pel debat i la parti-                         de CCOO de Terres de Lleida,
                          Dèficit públic. El govern de                       places.                                               Sindicatura de Comptes sobre                                cipació i sembla atendre les de-                        volem fer una crida a tota la co-
                      la Generalitat l’any 2010 va                               Despeses projectades cap                          els Comptes Generals de la                                  mandes dels sectors mes con-                            munitat educativa perquè doni
                      continuar gastant sense con-                           al futur. L’any 2009 el tripar-                       Generalitat de Catalunya de                                 servadors de la societat espa-                          suport i participi en tots els ac-
                      trol generant un dèficit de                            tit ja va deixar compromisos                          2010, 2009 i 2003 que es po-                                nyola i especialment de                                 tes programats pel MUCE.
                      8.352 milions d’euros calcu-                           de despesa diferida cap al fu-                        den consultar a la web                                      l’Església catòlica.                                        Qui lluita pot perdre, qui no
                      lats d’acord amb els criteris                          tur per valor 64.325 milions                          www.sindicatura.org                                             Amb aquesta llei, la llengua                        lluita ja ha perdut!
06
     LLEIDA                                                                        BONDIA
                                                                                   DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013




                                                                                   InstenalaGeneralitat
                                                             DIPUTACIÓ DE LLEIDA




                                                                                   acontruirunarotonda
                                                                                   alesEscolesAlba
                                                                                   Acord unànime de tots els partits al Parlament de Catalunya
La Diputació de Lleida fou l’amfitrió de la trobada dels membres de l’ens
                                                                                   REDACCIÓ. BARCELONA / LLEIDA
                                                                                                                                       Prioritat perquè es                  recordar que fa anys que l’AM-

L’Arc Llatí referma el seu                                                         El Parlamentva aprovar per una-
                                                                                   nimitat una proposta de resolu-
                                                                                   ció que insta el Govern a priorit-
                                                                                                                                        facin els treballs
                                                                                                                                     A més de la rotonda, la
                                                                                                                                                                            PA reclama una millora dels ac-
                                                                                                                                                                            cessos al recinte escolar. Així,
                                                                                                                                                                            van remarcar que “davant la
compromís amb l’ens local                                                          zar “la construcció d’una roton-
                                                                                   da o de qualsevol altra solució
                                                                                                                                     proposta planteja altres
                                                                                                                                      solucions alternatives
                                                                                                                                                                            nul·la actuació del Govern per
                                                                                                                                                                            donar solució a aquest proble-
                                                                                   tècnica que pugui ser consi-                                                             ma”, l’AMPA va recollir signatu-
                                                                                   derada adient” per tal de millo-                                                         res com a mesura de suport a les
Reñé afirma que garanteixen la prestació de serveis                                rar els accessos a l’Escola Alba,                                                        seves demandes “que no perse-
                                                                                   situada al terme de Corbins, tot                    Espai per aparcar i                  gueixen res més que posar fi al
ORIOL BOSCH. ACN                        ‘’eliminaria la prestació de ser-          i que molt propera a Lleida ciu-                   per aturar els cotxes                 perill que en l’actualitat repre-
L’Assemblea de l’Arc Llatí, re-         veis als ciutadans’’. El president         tat, i poder garantir així la segu-                  Fins que no s’habiliti              senta l’accés a l’Escola Alba, i ga-
unida ahir a la Diputació de Llei-      de l’Arc Llatí, AndréViola,va afe-         retat dels alumnes, pares i per-                                                         rantir d’aquesta forma la in-
da, va refermar el compromís            gir que els consells intermedis            sonal docent, a més de la dels xo-                    aquesta àrea no es                 tegritat física dels alumnes, pa-
respecte les institucions locals        sols generen a Espanya entre un            fers que circulen per la C-12.                      començarà la rotonda                 res i professors que diàriament
intermitges davant l’amenaça            4 i un 5% del dèficit públic.              Segons la proposta, que va ser                                                           es desplacen al centre educatiu”.
d’algunes lleis impulsades per              Representants d’institucions           presentada pel PP català, l’actu-                                                           Per la seva part, la junta di-
governs estatals com l’espanyol         europees, catalanes i de l’Estat           ació es farà quan s’hagi habi-                       L’AMPA agraeix la                   rectiva de l’AMPA de l’Escola Al-
o l’italià que volen reformar-les       espanyol van aprovar fins a cinc           litar un espai d’aparcament i una                                                        ba va manifestar la seva satis-
i minimitzar la seva capacitat          acords al respecte, entre els              zona on els pares puguin aturar
                                                                                                                                         iniciativa del PP                  facció per la resolució aprovada
d’acció.                                quals hi ha l’aposta pel paper             el cotxe per deixar els fills a es-                També va destacar que                 al Parlament i va agrair al PP la
    El president de la Diputació,       que juguen els governs locals en           cola.                                             la resta de grups polítics             seva iniciativa, així com a la res-
Joan Reñé, va dir que prescindir        la lluita contra la crisi econòmi-             Les diputades populars Do-                      li haguessin fet costat              ta de grups que hagin fet costat
d’organitzacions intremitges            ca.                                        lors López i Marisa Xandri van                                                           a la mateixa de forma unànime.


Treball exhaustiu sobre
la insurrecció de 1934                                                                                                               Baixa la contractació de
REDACCIÓ. LLEIDA
La proclamació de l’Estat Cata-
                                                                                                                                     discapacitats a Lleida
là per part de Companys va ser
més que una reacció al nomena-
ment de 3 ministres de la CEDA                                                                                                       Aspid assegura que el descens és causat pe la crisi
o una concessió a les pressions
dels sectors separatistes del seu                                                                                                    SALVADOR MIRET (ACN). LLEIDA           ques que van comportar que
partit, ERC. Responia a “la vo-                                                                                                      L’Associació de Paraplègics i Dis-     Aspid hagués de prescindir d’al-
luntat d’amplis sectors de la so-                                                                                                    capacitats Físics de Lleida (As-       guns tècnics.Tot i això, la Gene-
cietat catalana a resistir l’ame-                                                                                                    pid)va aconseguir77contractes          ralitat ha garantit el finançament
naça feixista” que s’estenia per                                                                                                     de treball a persones discapaci-       necessari perquè aquest servei
Europa. Així ho defensa el pro-                                                                                                      tades durant el 2012, respecte         pugui servir funcionant el 2013.
                                                                                           HERMÍNIA SIRVENT (AJUNTAMENT DE LLEIDA)
fessor associat de la UdL, Manel                                                                                                     els 109 del 2011 i els 149 del         Així mateix, l’entitat ha posat en
López, a Els fets del 6 d’octubre         Les escoles bressol municipals recullen aliments                                           2010, davallada que des de l’en-       marxa un programa per ajudar
de 1934, que es presenta demà             Les famílies de les escoles bressol municipals s’han bolcat so-                            titat van atribuir a l’actual con-     a trobar feina a persones atura-
(19.30h, Casal Ocell Negre).              lidàriement en la campanya del Banc dels Aliments de Lleida,                               text econòmic i empresarial pe-        des sense necessitat que tinguin
                                          que es basa en la recollida d’aliments i productes d’higiene.                              rò també a les retallades públi-       cap discapacitat.

ERC vol que Madrid revisi
l’objectiu del dèficit 2013
REDACCIÓ. LLEIDA
                                                                                                                                     La dona queva apunyalar
ERC a la Diputació de Lleida de-
manarà al plenari d’avui que se-
                                                                                                                                     l’anciana, al Psiquiàtric
cundi una moció en al qual s’exi-
geix al Govern estatal una revi-                                                                                                     La víctima, de 88 anys, va ser ferida a l’estèrnum
sió a l’alça de l’objectiu de dèficit
per al 2013 fixat a Catalunya.
                                                                                                                                     REDACCIÓ. LLEIDA                           La mesura s’hauria pres des-
                                                                                                                                     La jove dominicana que va ser          prés de fer-li els primers interro-
Programa de la Paeria                                                                                                                detinguda aquest dimarts per           gatoris, i posteriorment, hauria
per a la formació de joves                                                                                                           una temptativa d’homicidi des-         estat ratificada pel metge foren-
                                                                                                                        MISSATGES
                                                                                                                                     prés d’atacar una anciana de 88        se
REDACCIÓ. LLEIDA                          Taula rodona sobre la política social de la UE                                             anys al seu pis de la que tenia cu-        Cal recordar que lavíctimava
El Pla Local d’Ocupació, Forma-           L’acte, organitzat pel Centre d’Excel·lència i Càtedra Jean Mon-                           ra des de feia només tres dies,va      ser ferida greument a l’estèrnum
ció i Emprenedoria Juvenil posa           net de la UdL, que dirigeix Antoni Blanc, es fa dimecres vi-                               ser internada ahir al Centre Psi-      en ser apunyalada amb un gani-
en marxa el programa La Sego-             nent a la Facultat de Dret i Economia (Campus de Cappont).                                 quiàtric de Lleida i, per tant, avui   vet de cuina quan es trobava en
na Oportunitat per retornar els                                                                                                      ja no passarà a disposició ju-         el seu domicili, ubicat a l’avingu-
joves a la formació reglada i mi-                                                                                                    dicial tal i com estava previst ini-   da de Blondel de la capital llei-
llorar la seva ocupabilitat.                                                                                                         cialment.                              datana.
08
       COMARQUES                                                             BONDIA
                                                                             DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013




                                                                             Mésfruitaiverduraa
                                                                             lesescolesdelPirineu
                                                                             L’Agència de Salut Pública analitza el 94% de les escoles
                                                                             REDACCIÓ. TREMP                                                                Pel que fa a l’anàlisi de les fre-
                                                                             L’Agència de Salut Pública de             Elevat consum                    qüències de consum, destaca
                                                                             Catalunya (ASPCat) i Departa-            d’arròs o llegums                 l’elevat percentatge de compli-
                                                                             ment d’Ensenyament van pre-            Destaca el compliment               ment de les freqüències recoma-
                                                       MARTA LLUVICH (ACN)
                                                                             sentar a Tremp les dades en re-                                            nades d’arròs, llegums i verdura
   Cremes controlades per recuperar pastures                                 lació a les condicions higièni-          de les freqüències                en els primers plats. L’oli utilit-
   El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF),en             ques i sanitàries de les cuines.      recomanades de consum                zat per amanir és el d’oliva en un
   col·laboració amb els Agents Rurals, han fet una crema con-               En relació a les programacions                                             97% dels casos.
   trolada al nucli d’Estac per tal de recuperar terres de pastu-            de menús, destaca l’elevat nom-                                                Pel que fa els resultats del
   res i ajudar a mantenir la ramaderia extensiva.                           bre de centres que hi han parti-           El bon estat                    control oficial, es va destacar el
                                                                             cipat (94%), on hi dinen un to-                                            bon estat higienicosanitari de les
                                                                             tal de 2.899 alumnes. Dins els           higienicosanitari                 instal·lacions així com la correc-
                                                                             canvis observats, s’observa un         També es produeix una               ta manipulació i processat dels
                                                                             augment important del consum            correcta manipulació               aliments.Tanmateix, els experts
                                                                             de fruita (+20%) i d’hortalisses                                           diuen que cal millorar la implan-
                                                                             (+17%).                                     dels aliments                  tació dels autocontrols.



                                                                             El cel del Montsec i l’app Les Borges
                                                                             Ara Lleida365, al SITC exporta les
                                                                                                                                                        seves firmes
                                                                             Són les principals novetats que hi presentarà Lleida                       REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES
                                                                                                                                                        El Centre d’Empreses Innovado-
                                                                             REDACCIÓ. LLEIDA                      Fira de Barcelona. El Parc Astro-    res de les Borges Blanques ha
                                                                             La certificació internacional del     nòmic del Montsec instal·larà el     participat els dies 16 i 17 d’abril
                                                    AJUNTAMENT DE TÀRREGA
                                                                             Montsec com a destinació turís-       planetari portàtil al costat de      a la convenció per la internacio-
   Tàrrega ja té cartell per la Festa Major de Maig                          tica i reserva Starlight, que li ha   l’estand de Catalunya, on es pre-    nalització d’empreses que s’em-
   La Festa Major de Maig de Tàrrega ja té cartell corresponent              atorgat recentment la Fundació        sentarà l’oferta turística del Pi-   marca dins de la jornada Biz Eu-
   a l’edició d’enguany. El Consell Municipal de Cultura ha esco-            Starlight vinculada a la Unesco,      rineu i les Terres de Lleida.        roregió 2013 de Toulouse. L’ob-
   llit el disseny d’Arnau Torrente Capdevila, estudiant de gràfi-           serà una de les principals nove-          També es promocionarà com        jectiu del CEI Borges és
   ca publicitària resident a Balaguer.                                      tats de les comarques de Lleida       a novetat la nova app Ara Llei-      internacionalitzar les seves em-
                                                                             al Saló Internacional del Tu-         da365, destinada a oferir infor-     preses i promoure la cultura de
                                                                             risme de Catalunya (SITC), que        mació detallada de les principals    l’emprenedoria així com l’ober-
                                                                             se celebra del 19 al 21 d’abril a     activitats turístiques a Lleida.     tura de nous negocis.
PUBLICITAT
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013
Bondia.cat 18/04/2013

Weitere ähnliche Inhalte

Mehr von Bondia Lleida Sl (20)

Bondia.cat 25/07/2014
Bondia.cat 25/07/2014Bondia.cat 25/07/2014
Bondia.cat 25/07/2014
 
Bondia.cat 24/07/2014
Bondia.cat 24/07/2014Bondia.cat 24/07/2014
Bondia.cat 24/07/2014
 
Bondia.cat 22/07/2014
Bondia.cat 22/07/2014Bondia.cat 22/07/2014
Bondia.cat 22/07/2014
 
Bondiacat 18072014
Bondiacat 18072014Bondiacat 18072014
Bondiacat 18072014
 
Bondiacat 17072014
Bondiacat 17072014Bondiacat 17072014
Bondiacat 17072014
 
Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014Bondiacat 15072014
Bondiacat 15072014
 
Bondia.cat 11/07/2014
Bondia.cat 11/07/2014Bondia.cat 11/07/2014
Bondia.cat 11/07/2014
 
Bondia.cat 10/07/2014
Bondia.cat 10/07/2014Bondia.cat 10/07/2014
Bondia.cat 10/07/2014
 
Bondia.cat 08/07/2014
Bondia.cat 08/07/2014Bondia.cat 08/07/2014
Bondia.cat 08/07/2014
 
Bondia.cat 04/07/2014
Bondia.cat 04/07/2014Bondia.cat 04/07/2014
Bondia.cat 04/07/2014
 
Bondia.cat 03/07/2014
Bondia.cat 03/07/2014Bondia.cat 03/07/2014
Bondia.cat 03/07/2014
 
Bondia.cat 01/07/2014
Bondia.cat 01/07/2014Bondia.cat 01/07/2014
Bondia.cat 01/07/2014
 
Bondia.cat 27/06/2014
Bondia.cat 27/06/2014Bondia.cat 27/06/2014
Bondia.cat 27/06/2014
 
Bondia.cat 26/06/2014
Bondia.cat 26/06/2014Bondia.cat 26/06/2014
Bondia.cat 26/06/2014
 
Bondia.cat 20/06/2014
Bondia.cat 20/06/2014Bondia.cat 20/06/2014
Bondia.cat 20/06/2014
 
Bondia.cat 19/06/2014
Bondia.cat 19/06/2014Bondia.cat 19/06/2014
Bondia.cat 19/06/2014
 
Bondia.cat 17/06/2014
Bondia.cat 17/06/2014Bondia.cat 17/06/2014
Bondia.cat 17/06/2014
 
Bondia.cat 13/06/2014
Bondia.cat 13/06/2014Bondia.cat 13/06/2014
Bondia.cat 13/06/2014
 
Bondia.cat 12/06/2014
Bondia.cat 12/06/2014Bondia.cat 12/06/2014
Bondia.cat 12/06/2014
 
Bondia.cat 10/06/2014
Bondia.cat 10/06/2014Bondia.cat 10/06/2014
Bondia.cat 10/06/2014
 

Bondia.cat 18/04/2013

  • 1. 18 D’ABRIL DEL 2013 MOSTRA MEUA Alícia Galván. Periodista Que no hi havia documentals? En els dies previs a la ficada en marxa de la cony, paga’ls tu! Ah, que tu no ho faràs? Mostra,vaig llegir com hi havia qui s’esquin- Doncs no et queixis...”. És el que hi ha i el que çava lesvestidures perquè l’organització ha- toca en aquests moments, però és que tam- via suprimit la Secció Oficial de documen- poc. La Mostra no ha traït els documentals. tals. Probablement ningú va reflexionar el N’ha fet una secció especial, especialment perquè... Era més fàcil criticar que defensar brillant, en què s’han pogut veure joies com la decisió provocada per la manca de di- Una mujer sin sombra, Mujer. Nosotras en Co- ners. És allò de “vols documentals? Doncs, lombia o Marsé habla de Marsé. Mestres.doc Els millors treballs publicitaris de Llatinoamèrica, avui al Cafè del Teatre Els curts dels cineastes mexicans del futur, al Rectorat de la UdL Jorge Meyer i Augusto M. Tor- res, dos dels millors documen- talistes d’aquest país, han es- tat a la Mostra de Cinema Lla- tinoamericà de Catalunya per presentar els seus darrers tre- balls en aquest camp de l’au- diovisual. Meyer va explicar, dimarts passat, el perquè del seu Mujer. Nosotras en Colom- bia, una anàlisi de la situació d’aquell país a través dels ulls de les seues dones, i Augusto M. Torres, amb el seu Marsé habla de Marsé, va analitzar la relació del cine i les seues adaptacions, amb la literatu- ra, del prestigiós escriptor ca- Jorge Meyer i Augusto M. Torres han presentat els seus documentals en el marc de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. talà. Pàg. 3 i 6.
  • 2. AGENDA Dijous, 18 Exposicions 16.00 La madre I·lusió i moviment: de les ombres al film Curt. Secció Oficial CAIXAFORUM. Mèxic. 2012. 16’. Dir.: Er- Fins al 5 de maig nesto Martínez Bucio. Int.: Aida López, IEI (SALA MONTSUAR). Els primers pas- Francisco G. Vázquez. Sinopsi: Una mare sos del cine a través d’una vintena de pe- es debat entre protegir o denunciar el seu ces de la col·lecció de Josep Maria Queral- fill, que amb la seua nòvia ha comès un as- tó. sassinat. Mòmies egípcies: el 16.00 Una noche secret de la vida eterna Llargmetratge. Secció Oficial Fins al 21 d’abril CAIXAFORUM. Cuba-Regne Unit-EUA. CAIXAFORUM. Una passejada per la cul- Gèn.: Drama. Dir.: Lucy Mulloy. Int.: Dari- tura egípcia, el seu culte a la mort i els seus el Arrechaga, Anailin de la Rúa. Sinopsi: avenços en l’embalsamament. Un adolescent cubà es debat entre el de- sig de fugir a Miami amb el seu millor amic Sud-amèrica, el fil que o quedar-se a l’illa per protegir els seus. ens recorda la vida 18.00 Penas Fins al 19 d’abril CAFÈ DELTEATRE. Les fotografies del llei- Curt. Secció Oficial datà Francesc Garreta que van il·lustrar CAIXAFORUM. Brasil. 2012. 17’. VOSE. el seu llibre Tú, yo, nosotros, todos, que va Dir.: Paulino Caruso. Int.: Fabio Marcoff, escriure en col·laboració amb la pintora Agustín Gasalla. Sinopsi: Un home a la re- Aneta Skoricka. cerca d’una explicació es troba amb una història de terror, traïció i... ornitologia. El somni de fugir de l’Havana en direcció a Miami Avui es projecta a CaixaForum (16.00 hores) i dins de la Secció Oficial de Llargme- PREU 18.00 Por un tiempo Entrada: 3 € tratges ‘Una noche’, dirigida per Lucy Mulloy i protagonitzada per Dariel Arrechaga Gala cloenda: gratuïta Llargmetratge. Secció Oficial i Anailín de la Rúa al voltant dels somnis de llibertat del jovent de l’Havana. (amb invitació) CAIXAFORUM. Argentina. 2013. 85’. Gèn.: Comèdia dramàtica. Dir.: Gustavo Garzón. Int.: Esteban Lamothe, Ana Katz. si: Un cantant, imitador d’Elvis, s’adona 22.00 La vida precoz y Sinopsi: Un matrimoni en el seu millor mo- que no té futur, al fer-se gran amb una do- breve de Sabina Rivas ment (socialment i laboralment parlant, na divorciada i una filla a la qual no veu amb l’imminent naixement del seu primer mai. Llargmetratge. Secció Oficial fill) trontolla quan apareix una filla ado- CAIXAFORUM. Mèxic, 2012. 116’. Gèn.: lescent que el marit desconeixia que te- 21.30 El Sol 2012 Drama. Dir.: Luis Mandoki. Int.: GreisyMe- nia. na, Joaquín Cosio. Sinopsi: Una adoles- Publicitat. Activitat Paral·lela cent que vol arribar als Estats Units lluita 20.00 Elefante CAFÈ DELTEATRE. Una selecció dels mi- per sobreviure entre la prostitució i el trà- llors anuncis, pensats pels creatius llati- fic de blanques. Curt. Secció Oficial noamericans guardonats en el darrer fes- CAIXAFORUM. Espanya. 2012. 9’. Dir.: tival de publicitat El Sol celebrat a Sant Pablo Larcuen. Int.: Xavier Ortiz, Marc Sebastià l’any 2012. El trist destí de Montserrat. Sinopsi: Un perdedor a qui Sabina Rivas ningú fa cas vol començar a convertir-se 22.00 Pothound ‘La vida precoz y breve en un elefant. de Sabina Rivas’ (avui Curt. Secció Oficial 22.00 hores) explica 20.00 El último Elvis CAIXAFORUM. Trinitat i Tobago. 2011. com una noia fugint 10,31’. Dir.: Christopher Guinness. Int.: cap als Estats Units és Llargmetratge. Secció Oficial Bubbercin Guinness, Caroline Rogers atrapada per les xarxes CAIXAFORUM. Argentina. 2012. 90’. Driscoll. Sinopsi: Tota una gran aventura de prostitució i tràfic de Gèn.: Comèdia dramàtica. Dir.: Armando amb adversitats, aliances i un ritme verti- blanques. Bo. Int.: Steve Golin, Hugo Sigman. Sinop- ginós.
  • 3. La Mostra presenta ‘Marsé habla de Marsé’ Augusto M.Torres despulla Juan Marsé L’AUTOR REPASSA LA SEUA OBRA I LA RELACIÓ AMB EL CINE El protagonista del curt. Darrera ocasió La literatura i el cine fa anys que Marsé habla de Marsé és tam- van de la maneta. Ho sap molt bé el descobriment de les rela- pervisionar bé l’escriptor Juan Marsé (Bar- celona, 1933), el gran absent cions de l’autor amb el cine clàssic nord-americà i la influ- ‘Pothound’ ahir en la presentació del docu- ència d’aquest sobre la seua Aquesta nit (22.00 ho- mental Marsé habla de Marsé, narrativa. res) al CaixaForum i com dirigit per Augusto M. Torres i Tot el diàleg el fa, com no po- a projecció prèvia al llarg- produït per Mayuca Gil de Bied- dia ser d’una altra manera, en- metratge mexicà La vida ma. voltat de llibres, objectes per- precoz y breve de Sabina Des del seu despatx de Bar- sonals i les traduccions de les Ribas, els espectadors celona, on habitualment escriu, seues obres a diferents idio- lleidatans tindran la dar- l’autor parla de les seues no- mes. Són 93 minuts de docu- rera oportunitat per veu- vel·les més conegudes. Qui no mental per descobrir el no- re el curt Pothound,que s’ha llegit Últimas tardes conTe- vel·lista, i també periodista, de és el debut a la Mostra del resa, Si te dicen que caí o El la Generació dels 50 que, de jo- cine que es fa a Trinitat i embrujo de Shangai? I també re- ve, va ser joier. Augusto M. Torres va ser a Lleida presentant el seu documental. Tobago. passa la relació que ha tingut amb tothom qui ha gosat tras- Vuit de les obres de lladar-les al cine i fer-les pel·lí- l’autor, Premi cula. Cervantes el 2008, Dins de la Secció Especial de la present edició de la Mostra han arribat a la gran de Cinema Llatinoamericà, pantalla Com de difícil és ser pare, explicat per Gustavo Garzón Avui (CaixaForum, 18.00 ho- res) es projecta per darrera ve- gada a la Mostra (a excepció de si resulta guanyadora) la pel·lí- cula Por un tiempo, queva obrir, amb l’etiqueta d’estrena mun- dial, l’edició d’enguany. Dirigi- LA IMATGE da per Gustavo Garzón, expli- ca, amb molt de realisme, Javier Espada i Jorge Meyer, al ‘Cafeïna’ de Lleida Televisió l’aprenentatge a marxes força- Dimarts la Mostra de Cinema Llatinoamericà va ser protagonista al magazín Cafeïna des d’un home que, amb la do- de LleidaTelevisió, amb la presència dels directors Javier Espada i Jorge Meyer, quevan na embarassada, descobreix ser entrevistats per la conductora del programa, Mariví Chacón. Mota Arenillas, protagonista. que ja té una filla adolescent.
  • 4. 04 DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013 LA MOSTRA AL DIA Els noms prop Jaume Lanaspa. El director general de la Fundació La Caixa (al costat de José Coronado) és un incondicional seguidor del certamen amb la seua presència edició rere edició donant suport a la mostra lleidatana. José Coronado. Tot i que la seua visita a Lleida va ser fugaç (dissabte marxava al matí cap a l’Argentina per un rodatge), va estar d’allò més amable amb el públic, que no parava de demanar-li Marta Betriu. L’actriu lleidatana va omplir de glamur la catifa roja de la Llotja amb motiu autògrafs i que es fes fotos amb les admiradores. de la seua presència a la gala inaugural per entregar el Premi Jordi Dauder a Pere Arquillué, amb qui comparteix escenari a Barcelona amb l’obra Cyrano.
  • 5. 18 D’ABRIL DEL 2013 NÚMERO 1.746 ANY 8 El primer diari gratuït i independent de Lleida Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 Visita’ns també a: p. 06 p. 06 i Edit. p. 05 Unanimitat al Parlament perquè es faci la rotonda de les Escoles Alba HERMÍNIA SIRVENT (AJUNTAMENT DE LLEIDA) Recapte d’aliments a les escoles bressols Les famílies dels infants de les escoles bressol La Cambra insta al Govern perquè executi la solució tècnica municipals s’han bolcat de manera solidària en una campanya del Banc d’Alliments de Lleida que es basa en recollir menjar i productes d’higiene. p. 03 p. 06 L’Arc Llatí referma el seu suport cap al món local L’Assemblea del Arc Llatí, reunida ahir a la Diputació de Llei- da, defensa les insti- tucions locals inter- mitges davant l’avis dels governs que en volen limitar la ca- pacitat d’actuació. ORIOL BOSCH (ACN) p. 06 La dona que va apunyalar l’anciana de la que tenia cura és ingressada al Psiquiàtric Simulacre d’accident a l’Aeroport LAURA CORTÉS (ACN) p. 09 Lleida és la demarcació de Catalunya on s’adquireixen menys productes ecològics 200 persones posen a prova la seguretat de les instal·lacions PUBLICITAT
  • 6. 02 D'INTERÈS BONDIA DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013 www.bondia.cat El temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis TELÈFONS Seguretat Cel serè amb núvols a la Emergèncias Mossos d’Esquadra 973 700 050 112 tarda i menys contrast Atenció a la Dona (Mossos) Policia Ext. 5000 091 entre màximes i mínimes 07.13 h 20.41 h Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Cel seré en conjunt, si bé al partir del migdia Urgències mèdiques creixeran núvols d’evolució al Pirineu que ICS 973 221 516 deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat i Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 que s’estendran a d’altres zones de la Plana Creixent Hospital de Sta. Maria 973 727 222 de Lleida. Hi pot haver pluges, però seran Urgències Tàrrega 973 310 852 molt minses. Les temperatures mínimes seran Comitè Anti-sida 973 221 212 similars o puntualment en lleguer ascens i màximes semblants o lleugerament més Alcohòlics Anòmims 629 779 654 baixes. Tot plegat serà un dia primaveral, Comedores compulsivos 676 060 624 però amb molts pocs canvis substancials. Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 DIVENDRES DISSABTE Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Baquero. Riu Ebre, 10 (Doctora Castells) De 22.00 a 09.00 h PUBLICITAT Elena Peña. Pl. Sant Jordi, 2 (Bordeta) FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Martí. Anselm Clavé, 35 De 22.00 a 09.00 h Aragonés. Pl. Paeria, 1 AL·LÈRGIES Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional. Del 15 al 21 d’abril Parietària 2 = Pi 2 = Gramínies 2 = Plàtan 4 = Olivera 0 = Pollancre 2 D Avellaner 0 = Salze 2 = Auró Negundo 0 = Moreres 2 A Freixe 1 = Xiprer 1 D Melcoratge 0 = Alternària 3 = Bruc 1 = Cladosporium 4 =
  • 7. BONDIA DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013 AVUI 03 Un simulacre d’accident a l’aeroport d’Alguaire mobilitza 200 persones Hi participen 150 efectius dels cossos de seguretat i emergències i una seixantena de voluntaris LAURA CORTÉS (ACN) REDACCIÓ. ALGUAIRE ticipar a l’exercici una trentena Unes 200 persones van partici- de Bombers amb 10 vehicles en par ahir en un simulacre d’acci- dos grups. dent aeri a l’aeroport de Lleida- Per part dels Mossos d’Es- Alguaire. En concret, hi van par- quadra hivan participar fins a 20 ticipar 150 efectius dels cossos efectius, entre ells agents de la de seguretat i una seixantena de Divisió de Policia Científica, que voluntaris. En l’exercici es va si- van col·laborar amb la Guàrdia mular que l’aparell, un A320 que Civil en les tasques d’identifica- es dirigia al Regne Unit, va cai- ció dels cadàvers. Mossos van gut i s’ha partit en dos durant les activar també la Unitat de Mit- maniobres d’enlairament amb el jans Aeris, amb un helicòpter, resultat de múltiples víctimes per garantir i assegurar la re- mortals i ferits. serva de l’espai aeri i l’emissió i Posteriorment a l’activació de En estavellar-se l’avió es va generar un incendi i hi va haver nombrosos ferits i víctimes mortals gravació d’imatges des de l’ai- l’alarma des de la torre de con- re, amb l’objectiu de facilitar la trol,van arribar els mitjans aero- resolució de l’emergència. D’al- portuaris per realitzar la prime- HI VIATJAVEN UNA CINQUANTENA DE PERSONES tra banda hivan participat diver- ra intervenció i es va activar el sos serveis de Mossos d’Esqua- Pla d’Emergències per accident d’aeronau de l’aeroport. Al ma- teix temps, Protecció Civil de la Un avió s’estavella i es parteix en dos dra de la Regió Policial de Piri- neu Occidental. En el simulacre també hi van Generalitat va activar el Pla Es- En l’exercici que es va dur a de la tripulació. La primera treballar mossos de seguretat pecial per a Emergències Aero- terme ahir a l’aeroport lleida- impressió que se’n va extreu- ciutadana de la comissaria de nàutiques de Catalunya AERO- tà seguint el programa esta- re, tal com va explicar el de- Segrià, exercint la interlocució i CAT. Al lloc de l’accident es va blert per Protecció Civil de la legat del Govern a Lleida, Ra- coordinació a nivell operatiu habilitar un Centre de Comanda- Generalitat (DGPC) al Pla mon Farré, va ser “positiva” i amb la resta de grups actuants ment Avançat (CCA) per a la co- d’Emergències Aeronàuti- més si es té en compte, se- així com les tasques habituals ordinació i seguiment de les ac- ques de Catalunya AEROCAT gons va explicar, que aquest d’un servei ordinari a l’aeroport. tuacions de totes les unitats es va simular que l’aparell, tipus d’operatiu és d’una gran Un cop iniciada l’emergènciavan operatives. un A-320 que es dirigia al complexitat perquè interve- assumir les primers accions i Els Bombers van participar a Regne Unit, va caure i es va nen més de 150 efectius i de- posteriormentvan establir i ges- les tasques d’extinció de l’incen- partir en dos durant les mani- Els Bombers apagant les flames senes de vehicles. tionar el punt de trànsit. di i van rescatar les víctimes, les obres d’enlairament amb el L’aeroport d’Alguaire és També hi van participar, pe- quals van ser traslladades a resultat de múltiplesvíctimes Es va suposar que a l’avió l’únic de Catalunya que dis- rò, efectius de la Guàrdia Civil, el l’Àrea Sanitària organitzada pel mortals i ferits de diversa con- hiviatjaven 41 persones adul- posa d’un parc permanent Cos Nacional de Policia, mem- Sistema d’Emergències Mèdi- sideració. tes, un nadó i 4 persones més amb efectius dels Bombers. bres del Servei d’Emergències ques (SEM). En total, hivan par- Mèdiques o la Creu Roja. PUBLICITAT
  • 8. 04 OPINIÓ BONDIA DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013 El gran mudo de España Cartes al director ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD. Recordant ble natal, Campo de Criptana, personasyvecinos que se que- José Luis Raposo Toja votantes y afiliados, decían ¡No Enric Castells i Granés. Lleida i vaig visitar la seva casa. Va jan, entre otras cosas, de que a la guerra! secundaron la mis- ser una gran artista amb pro- algunas veredas, paredes, rin- ma y nos regalaron un espectá- Fa pocs dies ens han deixat jecció internacional de cine i cones... se están usando como culo verdaderamente lamenta- dos monstres de l’esport i del teatre. urinario público. ble, con todo un hemiciclo de su- cine i del teatre. Em refereixo, Els desitjo, a tots dos, que Por lo tanto, nos encontramos puestos representantes de un en primer lloc, a Miquel Poblet, descansin en pau que cuando surgimos con la pueblo, aplaudiendo puestos en el milloc ciclista que ha tingut necesidad de acudir a un uri- Nuestro flamante y mudo presi- pie, este apoyo a una guerra que Catalunya en tots els temps. nario nos vemos obligados a dente del Gobierno, Mariano Ra- sus representados les estaban Recordo quan la Volta Ciclista La falta de urinarios acudir a un establecimiento joy, ése que antes de las elecci- diciendo por activa y pasiva que a Catalunya arribava a la Ram- públicos en Lleida público,ya sea un bar o una ca- ones marcó unas líneas rojas no querían. bla de Ferran i amb un estil im- fetería y cada vez con más fre- Pere Serret Besa. Membre de la que nunca traspasaría y que cu- ¿Cómo pueden decirse defen- pecable entrava esprintant a Plataforma Gentde Lleida cuencia te encuentras que la ando llegó al Gobiernoycon ma- sores de la democracia, aquellos Fernando. puerta del servicio está cerra- El diari no es yoría absoluta, no solo traspa- que Gobiernan a base de decre- Però encara tinc a la memòria Mientras en otros países acu- da con un cartel de uso exclu- só todas y cada una de las líne- tos Ley, que hurtan la posibi- les curses de la plaça Merca- dir a un urinario público es una sivo para clientes, o bien teves as rojas, sino que acabó con toda lidad de debate en el Parlamen- dal de Balaguer cada 9 de no- necesidad cubierta por aseos obligado a hacer uso previa la gama de colores del arcoiris, to, máximo órgano de represen- vembre per les festes del Sant públicos, en el que en algunos consumición. incluso ese tan rojo de vergüen- tación ciudadana? ¿Cómo se Crist. A l’acabar, els xiquets lugares hay que pagar unos En Lleida han existido urina- za que al parecer, no tiene. niega el presidente del Gobier- corríem per anar a tocar-lo i céntimos, en Lleida es algo rios públicos, como por ejem- Pues bien, los ciudadanos no a comparecer, ante el Parla- aconseguir el seu autògraf. El que brilla por su ausencia. plo, el que había hace muchí- bien pensados de este país, pue- mento al menos una vez al mes meu pare m’acompanyava a La gente de la calle se pre- simos años en la plaza España den pensar y creer a base de es- o cuando se le requiera? ¿Cómo Balaguer i després em comvi- gunta. “Para las personas ma- (hoy plaza de San Joan).Tam- cuchárselo reiteradamente a to- se pueden dar ruedas de prensa dava a una gasosa al bar Pepi- yores hace más falta que el bién los hubo en la plaza San dos los miembros del Gobierno, sin preguntas o a través de la to. Després, amb l’Alsina Gra- pan”. “Si no tienes donde ir, Francesc... nos preguntamos: que efectivamente no se puede TV? ¿Dónde se sitúan los medi- ells, tornàvem cap a casa con- cualquier esquina es buena”. ¿Por qué su desaparición? hacer otra cosa, pero ¡no es cier- os de comunicación, aceptando tents i feliços. “En parte, bares y cafeterías Sepamos que en teoría orinar to! Detrás de esta apatía y en- este chantaje? ¿Hasta cuándo A la Sarita Montiel la vaig cargan con el peso de laverda- en la calle puede salir caro, ar- mudecimiento de nuestro presi- vamos a permitir que un Gobier- conèixer a València. Durant dera red de retretes”. “Los ri- tículo 14 de la ordenanza de dente, se esconde una estrate- no, el que sea, incumpla sus pro- molts anys, amb el Pepe achuelos de orín son un mal Limpieza de los Espacios Pú- gia clara y definida de dejar que mesas y su programa electoral Sansó, Joan Vicari i Daniel Lo- generalizado”... blicos. las cosas se deterioren, cargan- sin asumir responsabilidad algu- riente vàrem anar molts anys Con la llegada del verano y el Ante tal circunstancia empla- do la responsabilidad de lo su- na? a la Fira del Joguet de Valèn- buen tiempo aumentan los tu- zo a las autoridades de Lleida, cedido al sistema democrático, Para Gobernar vía Decreto, cia. Al Teatre Principal de Va- ristasylas personas que circu- estudien el caso y decidan si en el que nunca creyeron, re- sin contar con la representa- lència la vàrem veure actuar lan por las calles principales existe alguna posibilidad, de cordemos que, los que ahora se ción del pueblo libremente ele- amb l’espectacle Saritísima, con ello el problema se incre- resolver dicho problema y de convierten en adalides de la gido, no necesitamos mantener on cantava l’èxit El último cu- menta, al igual que el hedor no tener que aplicar aquello Constitución, entonces propici- las enormes estructuras y sus plé. En acabar vàrem pujar a que desprenden las micciones que dice: ¿Será posible alguna aban el no o la abstención a la enormes costes, bastaría con un l’escenari i lavàrem saludar, i como consecuencia del calor, vez evacuar sin colarse en un aprobación de la misma en re- grupo de técnicos, lo cual nos re- he de reconèixer que emva im- precisamente las zonas que bar?, o bien ¿Si no tienes adón- feréndum, son aquellos que cu- sultaría mucho menos costoso. pressionar molt. En un viatge concentran a más personas, de ir cualquier esquina es bue- ando más del noventa por cien- ¡Acabemos ya con esto, de una a la Manxa vaig ser al seu po- son las más afectadas. Hay na? to de los españoles, incluso sus vez y para siempre! Turó com a singulars, sinó tam- valoració cultural local, la funció valors UNESCO en els nostres la Seu Vella i de cara a la ciutat, El Dia dels bé el valor connectiu amb la ciu- tadania. La singularitat que és avaluada pels inspectors inter- integradora de valors de pau, de concòrdia,deconsciènciacol·lec- tiva en la seva superació de la centres educatius, en les ins- titucions, en nostres llars.Valors de cultura de pau, d’estimació, perquè pugui ser recollida per la ciutadania.Actes com aquest, de profund valor simbòlic i pro- Monuments nacionals de ICOMOS-UNESCO passa per la constatació del Pa- memòria històrica la que fa que les activitats patrimonials tin- d’investigació, i d’orgull, però amb lavoluntat de conèixer amb actiu són els que seran recollits com part de la memòria històri- i la SeuVella trimoni en la Educació i en la Ciu- tadania. És un factor indispen- sable que la ciutadania prengui guin un profund sentit de trans- formació què el pot fer únic en el món. Com va dir el professor major alçada de mires l’Olimp Ilerdenc que ens fa Universals. El treball de les escoles res- ca col·lectiva dels nens i nenes de Lleida que fan ressorgir l’es- perit humà delsvalors universals consciència de que el nostre mo- Morillas, per ser el conjunt mo- pecte el patrimoni és el lema al que elTuró de la SeuVella neces- Òscar Castro nument que ens fa singulars com numental del Turó de la Seu Ve- 2013 del Dia Internacional de sita per ser declarada com a tal. a lleidatans pot ser de caràcter lla de Lleida Patrimoni Mundial Monuments i Llocs Històrics que Des de UNESCO Lleida con- universal gracies a la proactivi- ha de passar primer per l’apro- es celebra avui a tot el món. vido a tots els centres educatius, Secretari i coordinador tat de tothom. I és un factor de- vació del Consejo de Patrimonio Aquest treball educatiu a les es- instituts d’ensenyament de la de l’eix de patrimoni cul- cisiu que el foment educatiu del Histórico per inscriure’s en la coles és un dels pilars del docu- ciutat i de la província i també a tural de Unesco Lleida Patrimoni sigui inclòs en el dos- anomenada llista indicativa, es ment a entregar per entrar en la la Universitat de Lleida i a les ins- sier de la candidatura. Alguns de a dir un llistat de bens culturals llista indicativa. De fet el profes- titucions a unir-se en diferents En el Dia Internacional dels vosaltres podreu preguntar-vos estatals susceptibles de ser de- sor Morillas, a part de ser inspec- actes, tant educatius com de re- Monuments i Llocs Històrics que el perquè de tot plegat. La res- clarats Patrimoni Mundial. tor de ICOMOS-UNESCO, tam- cerca professional, durant es celebra cada any el 18 d’abril, posta que va donar la setmana Aquests béns susceptibles de bé és coordinador estatal del aquest període de candidatura la ciutat de Lleida es desperta passada un dels inspectors de presentar-se més tard a la llista projecte de Patrimoni Mundial a –que pot durar anys– perquè el amb un pòsit esperançador de ICOMOS-UNESCO en Espanya, de Patrimoni de la Humanitat les Escoles Associades UNES- Turó de la Seu Vella de Lleida si- que la Seu Vella tingui la possi- el professor Àngel Morillas, en la han de romandre un període mí- CO. A Lleida, hi ha quatre esco- gui del Món i, conseqüentment, bilitat de ser, algún dia, recone- xerrada que va oferir en la Sala nim d’un any a llista Indicativa les associades UNESCO que fa Lleida internacionalment reco- guda com a Patrimoni Mundial Canonja de la Seu Vella. El que abans de presentar la seva can- anys estan fent una actuació neguda per aquesta fita. I això de la Humanitat. Tenim ara la és valora, diu Morillas, és el con- didatura formal. Mentre es fa conjunta molt ferma per educar que demano no és una simple responsabilitat de fer possible, cepte de Patrimoni Cultural del aquest dossier que permet pas- en el nostre Patrimoni. Per com- declaració d’intencions. És un d’una vegada per totes. No es Conjunt. No són suficients les sar els protocols necessaris per memorar el Dia Internacional crit de despertar per a tothom, tracta de una declaració d’inten- pedres recuperades en la histò- la candidatura de Patrimoni dels Monuments han preparat doncs ara més que mai, Lleida cions, es tracta d’una posada en ria del conjunt monumental per Mundial de la Humanitat, hem fer una abraçada a la Seu Vella està en un punt d’inflexió real marxa d’un dossier científic i cul- donar sentit de valor universal de seguir sent, més que mai, pels alumnes, amb una paraula respecte a la candidatura: o tural que depèn no tan sols de les excepcional –condició sine qua exemple de ciutadans, d’educa- inserida en les camisetes de ca- s’agafa el tren o no podrem aga- característiques monumentals non per ser Patrimoni Mundial dors i de alumnes amants delTu- da alumne que promulga un va- far-lo més endavant. No pot ha- que puguin tenir el conjunt del de la Humanitat– sinó què és la ró de la Seu Vella i exemple de lor, una acció o una actitud front ver-hi pas enrere.
  • 9. BONDIA DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013 OPINIÓ 05 DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL Editorial La rotonda de les Escoles Alba President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Ramon Ribé Després de manifestacions, recollides de signatures i la recerca de complicitats i suport per Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. part dels mitjans de comunicació, les Escoles Alba se n’han sortit amb la seva i ahir, arran Administració: Arancha Pajuelo d’una proposició presentada pel PP, han aconseguit el suport unànime del Parlament de Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona Catalunya perquè la Cambra catalana insta a la Generalitat a la construcció d’una rotonda que serveixi d’una vegada per totes per acabar amb els riscos que alumnes i pares pateixen cada Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. dia a l’hora de dur els seus fills i filles al centre escolar. La perillositat de l’indret s’ha intentat Correu electrònic: info@bondia.cat. mitigar amb radars i senyals, però la millor solució és construir una infraestructura -en aquest Web: http://www.bondia.cat/ cas una rotonda- per tallar d’arrel el risc, abans que hi succeeixi alguna desgràcia. s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Testamentobert Setmana de lluita a l’educació Josep Gabarró i Rivelles del Sistema de Comptabilitat d’euros. Una quantitat incom- Europeu (SEC95). Això supo- prensible si tenim en compte sà un 4,22% de dèficit sobre que l’any 2004 aquesta xifra Cristina Rodríguez i Vila catalana no serà entre les assig- Economista. Secretari el PIB català. Recordem que era de 6.811 milions d’euros. natures troncals ni a primària ni d’Organització de CDC a avui per avui, si no es modifi- Doncs bé, l’any 2010 el govern a secundària ni al batxillerat. El les comarques de Lleida ca a l’alça, com seria de justí- de la Generalitat es va supe- català passa a ser una assigna- Secretària general del cia, el límit de dèficit està en rar i va incrementar aquest Sindicat d’Educació de tura d’especialitat. Com en aquelles herències el 0,7%. La diferència és evi- compromisos, ja escandalo- CCOO de les Terres de Lleida Amb aquesta llei, també, que no es coneixen fins que no dent. sos, en un 26% fins als 79.502 l’Estat fixa el cent per cent dels s’obre el testament, la verita- Endeutament. L’any 2003 milions d’euros. Això vol dir La setmana vinentserà una set- continguts troncals, dissenya ble herència del govern tripar- el deute total viu de la Gene- que en només sis anys de go- mana de lluita a l’educació pú- les proves d’avaluació finals de tit no l’hem coneguda fins fa ralitat era de 17.364 milions vern tripartit els compromisos blica de Catalunya. Aquest curs primària, secundaria i batxille- pocs dies. La Sindicatura de d’euros. Com tothom sap, els de despesa diferida es van 2012-2013 està sent i serà un rat; i torna la religió, al·leluia! se- Comptes ha emès l’Informe anys dels dos tripartits aquest multiplicar per 11. La Genera- curs complicat d’afrontar. Es- rà una assigna- tura obligatò- sobre el Compte General de la endeutament es va incremen- litat té compromesos paga- tem davant d’una mort lenta de ria i avaluable. Tornem al pas- Generalitat de Catalunya de tar exponencialment. L’any ments d’inversions diferides i l’ensenyament públic al nostre sat. l’exercici 2010, i per tant el 2009, ja en plena crisi econò- càrregues financeres fins l’any país: retallades salarials i labo- La llei, a més, buida de con- testament del tripartit s’ha fet mica, el deute era de 34.079 2108. Sí, no és un error: 2108. rals dels docents, del personal tingut el paper dels consells es- públic i tots els catalans l’hem milions d’euros (amb un incre- Els venciments del deute i de laboral i d’administració i servei, colars, ja no decidiran, seran pogut conèixer. ment de més de 6.000 mi- les despeses diferides són les de monitores, monitors de lleu- simplement òrgans de consulta. Després de les eleccions lions d’euros respecte al pesades pedres a la motxilla re i menjadors… augment de les Proposa una doble titulació de catalanes de novembre de 2008). Doncs bé, l’exercici de Catalunya que no perme- ràtios i de la càrrega lectiva, grau amb revàlides diferents al 2010 i durant el traspàs de po- 2010, quan ja tothom parlava ten fer front a necessitats avui acomiadament de professorat final de l’ESO, una per accedir ders, les discussions sobre dè- de contenció i austeritat, el en dia socialment imprescin- interí, retallades de beques de al batxillerat i una altra per ac- ficit i endeutament van ser deute total viu de la Generali- dibles. menjador, transport escolar i lli- cedir a la formació professional intenses i contradictòries, i les tat de Catalunya va incremen- Si els sacrificis s’haguessin bres de text, etc. que ens remunten a la llei de van recollir exhaustivament tar-se encara un 26,4%, pu- aplicat paulatinament a mesu- S’està potenciant la priva- 1970, que concebia la formació els mitjans de comunicació. La jant fins als 43.063 milions ra que baixaven els ingressos, tització de l’educació, s’està per- professional com l’opció per a immediatesa de l’actualitat in- d’euros. Aquesta és la hipote- l’endeutament no s’hagués metent la segregació de l’alum- l’alumnat amb menys talent o bé formativa fa que l’aclariment ca de vàries generacions de desbocat i els actuals ajustos nat per sexes, i ara l’Estat es- amb menys oportunitats soci- d’aquell ball de xifres, dos catalans. serien més fàcils de digerir. Ni panyol ens vol imposar una llei als. anys després, ja no tingui el Contractació de personal. José Montilla va tenir la valen- retrograda i miserable, sense Davant de l’avantprojecte de mateix interès. Tot i això les També malgrat la situació de tia política d’Artur Mas, ni An- consens polític ni social, una llei la LOMQE i les retallades tant dades són significatives i cal crisi, i les dificultats que ja toni Castells va exhibir el rigor pactada pel ministre Wert i l’Es- pressupostàries, com de grups treure’n conclusions. s’albiraven, el tripartit va se- econòmic que ha demostrat glésia catòlica amb un clar in- i centres públics, el MUCE (mo- Situem-nos en context. guir contractant personal. Andreu Mas-Colell. tent d’involució i de retorn a viment unitari de la comunitat Any 2010. Feia dos anys que L’any 2009 es van contractar Catalunya va malbaratar l’època franquista. educativa) proposa les següents havia esclatat la crisi econò- 2.225 nous treballadors pú- tres anys des del comença- La LOMQE (Llei orgànica per mobilitzacions a l’educació, la mica i financera. Els governs blics i 2.323 més l’any 2010. ment de la crisi, i aquesta ir- a la millora de la qualitat educa- setmana del 22 al 28 d’abril: de tots els països ja parlaven Està clar que no hi va haver responsabilitat va posar en tiva) proposa un sistema educa- • El 23 d’abril, un Sant Jordi de contenció. La pròpia Gene- cap propòsit de control tam- risc el nostre estat del benes- tiu centralista que minva les reivindicatiu. ralitat de Catalunya anuncia- poc en aquest aspecte. A més tar. competències de les administra- • El 25 d’abril, tancades en va plans d’austeritat. Plans es detecta un transvasament Som un país poc donat a cions autonòmiques, però tam- centres, espais públics... per que, com veurem, van ser in- intern de treballadors. Dismi- l’autocrítica i per tant ningú bé les competències dels cen- organitzar-hi debats i actes di- capaços d’aplicar. nueixen el eventuals, interins l’espera per part dels respon- tres educatius i de les adminis- versos, en diferents localitats. L’informe de la Sindicatura i laborals i s’incrementa signi- sables d’aquell desgavell eco- tracions locals. Aquest • El 28 d’abril, diumenge, ma- consta de més de 300 pàgines ficativament el número de nòmic. La gent es queixa, amb centralisme significa una agres- nifestació a Barcelona confluint i per tant resulta impossible funcionaris. El 2010 va ser, raó, de l’actual situació de Ca- sió al nostre model lingüístic, a amb el sector de la sanitat. condensar-lo en un article doncs, un any de consolidació talunya, però el que no s’en- més d’incorporar una concepció I no ens aturem aquí, sinó com aquest. Concretarem, de places funcionarials per a tén és que darrere la pancar- centralitzada del currículum es- que continuem amb la convoca- doncs, quatre aspectes relle- moltes persones. Des del 2011 ta de les protestes hi trobem colar i de l’avaluació retrògrada tòria, el proper 9 de maig, d’una vants que ens poden aclarir la Generalitat ha suspès l’ofer- els que van arruïnar el país. i adoctrinadora. vaga general a l’educació la veritable herència dels set ta pública i no ha pogut treu- Les dades d’aquest article En la llei, s’hi observa un Des del Sindicat d’Educació anys de tripartit a Catalunya: re cap més convocatòria de provenen dels informes de la menyspreu pel debat i la parti- de CCOO de Terres de Lleida, Dèficit públic. El govern de places. Sindicatura de Comptes sobre cipació i sembla atendre les de- volem fer una crida a tota la co- la Generalitat l’any 2010 va Despeses projectades cap els Comptes Generals de la mandes dels sectors mes con- munitat educativa perquè doni continuar gastant sense con- al futur. L’any 2009 el tripar- Generalitat de Catalunya de servadors de la societat espa- suport i participi en tots els ac- trol generant un dèficit de tit ja va deixar compromisos 2010, 2009 i 2003 que es po- nyola i especialment de tes programats pel MUCE. 8.352 milions d’euros calcu- de despesa diferida cap al fu- den consultar a la web l’Església catòlica. Qui lluita pot perdre, qui no lats d’acord amb els criteris tur per valor 64.325 milions www.sindicatura.org Amb aquesta llei, la llengua lluita ja ha perdut!
  • 10. 06 LLEIDA BONDIA DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013 InstenalaGeneralitat DIPUTACIÓ DE LLEIDA acontruirunarotonda alesEscolesAlba Acord unànime de tots els partits al Parlament de Catalunya La Diputació de Lleida fou l’amfitrió de la trobada dels membres de l’ens REDACCIÓ. BARCELONA / LLEIDA Prioritat perquè es recordar que fa anys que l’AM- L’Arc Llatí referma el seu El Parlamentva aprovar per una- nimitat una proposta de resolu- ció que insta el Govern a priorit- facin els treballs A més de la rotonda, la PA reclama una millora dels ac- cessos al recinte escolar. Així, van remarcar que “davant la compromís amb l’ens local zar “la construcció d’una roton- da o de qualsevol altra solució proposta planteja altres solucions alternatives nul·la actuació del Govern per donar solució a aquest proble- tècnica que pugui ser consi- ma”, l’AMPA va recollir signatu- derada adient” per tal de millo- res com a mesura de suport a les Reñé afirma que garanteixen la prestació de serveis rar els accessos a l’Escola Alba, seves demandes “que no perse- situada al terme de Corbins, tot Espai per aparcar i gueixen res més que posar fi al ORIOL BOSCH. ACN ‘’eliminaria la prestació de ser- i que molt propera a Lleida ciu- per aturar els cotxes perill que en l’actualitat repre- L’Assemblea de l’Arc Llatí, re- veis als ciutadans’’. El president tat, i poder garantir així la segu- Fins que no s’habiliti senta l’accés a l’Escola Alba, i ga- unida ahir a la Diputació de Llei- de l’Arc Llatí, AndréViola,va afe- retat dels alumnes, pares i per- rantir d’aquesta forma la in- da, va refermar el compromís gir que els consells intermedis sonal docent, a més de la dels xo- aquesta àrea no es tegritat física dels alumnes, pa- respecte les institucions locals sols generen a Espanya entre un fers que circulen per la C-12. començarà la rotonda res i professors que diàriament intermitges davant l’amenaça 4 i un 5% del dèficit públic. Segons la proposta, que va ser es desplacen al centre educatiu”. d’algunes lleis impulsades per Representants d’institucions presentada pel PP català, l’actu- Per la seva part, la junta di- governs estatals com l’espanyol europees, catalanes i de l’Estat ació es farà quan s’hagi habi- L’AMPA agraeix la rectiva de l’AMPA de l’Escola Al- o l’italià que volen reformar-les espanyol van aprovar fins a cinc litar un espai d’aparcament i una ba va manifestar la seva satis- i minimitzar la seva capacitat acords al respecte, entre els zona on els pares puguin aturar iniciativa del PP facció per la resolució aprovada d’acció. quals hi ha l’aposta pel paper el cotxe per deixar els fills a es- També va destacar que al Parlament i va agrair al PP la El president de la Diputació, que juguen els governs locals en cola. la resta de grups polítics seva iniciativa, així com a la res- Joan Reñé, va dir que prescindir la lluita contra la crisi econòmi- Les diputades populars Do- li haguessin fet costat ta de grups que hagin fet costat d’organitzacions intremitges ca. lors López i Marisa Xandri van a la mateixa de forma unànime. Treball exhaustiu sobre la insurrecció de 1934 Baixa la contractació de REDACCIÓ. LLEIDA La proclamació de l’Estat Cata- discapacitats a Lleida là per part de Companys va ser més que una reacció al nomena- ment de 3 ministres de la CEDA Aspid assegura que el descens és causat pe la crisi o una concessió a les pressions dels sectors separatistes del seu SALVADOR MIRET (ACN). LLEIDA ques que van comportar que partit, ERC. Responia a “la vo- L’Associació de Paraplègics i Dis- Aspid hagués de prescindir d’al- luntat d’amplis sectors de la so- capacitats Físics de Lleida (As- guns tècnics.Tot i això, la Gene- cietat catalana a resistir l’ame- pid)va aconseguir77contractes ralitat ha garantit el finançament naça feixista” que s’estenia per de treball a persones discapaci- necessari perquè aquest servei Europa. Així ho defensa el pro- tades durant el 2012, respecte pugui servir funcionant el 2013. HERMÍNIA SIRVENT (AJUNTAMENT DE LLEIDA) fessor associat de la UdL, Manel els 109 del 2011 i els 149 del Així mateix, l’entitat ha posat en López, a Els fets del 6 d’octubre Les escoles bressol municipals recullen aliments 2010, davallada que des de l’en- marxa un programa per ajudar de 1934, que es presenta demà Les famílies de les escoles bressol municipals s’han bolcat so- titat van atribuir a l’actual con- a trobar feina a persones atura- (19.30h, Casal Ocell Negre). lidàriement en la campanya del Banc dels Aliments de Lleida, text econòmic i empresarial pe- des sense necessitat que tinguin que es basa en la recollida d’aliments i productes d’higiene. rò també a les retallades públi- cap discapacitat. ERC vol que Madrid revisi l’objectiu del dèficit 2013 REDACCIÓ. LLEIDA La dona queva apunyalar ERC a la Diputació de Lleida de- manarà al plenari d’avui que se- l’anciana, al Psiquiàtric cundi una moció en al qual s’exi- geix al Govern estatal una revi- La víctima, de 88 anys, va ser ferida a l’estèrnum sió a l’alça de l’objectiu de dèficit per al 2013 fixat a Catalunya. REDACCIÓ. LLEIDA La mesura s’hauria pres des- La jove dominicana que va ser prés de fer-li els primers interro- Programa de la Paeria detinguda aquest dimarts per gatoris, i posteriorment, hauria per a la formació de joves una temptativa d’homicidi des- estat ratificada pel metge foren- MISSATGES prés d’atacar una anciana de 88 se REDACCIÓ. LLEIDA Taula rodona sobre la política social de la UE anys al seu pis de la que tenia cu- Cal recordar que lavíctimava El Pla Local d’Ocupació, Forma- L’acte, organitzat pel Centre d’Excel·lència i Càtedra Jean Mon- ra des de feia només tres dies,va ser ferida greument a l’estèrnum ció i Emprenedoria Juvenil posa net de la UdL, que dirigeix Antoni Blanc, es fa dimecres vi- ser internada ahir al Centre Psi- en ser apunyalada amb un gani- en marxa el programa La Sego- nent a la Facultat de Dret i Economia (Campus de Cappont). quiàtric de Lleida i, per tant, avui vet de cuina quan es trobava en na Oportunitat per retornar els ja no passarà a disposició ju- el seu domicili, ubicat a l’avingu- joves a la formació reglada i mi- dicial tal i com estava previst ini- da de Blondel de la capital llei- llorar la seva ocupabilitat. cialment. datana.
  • 11.
  • 12.
  • 13. 08 COMARQUES BONDIA DIJOUS, 18 D’ABRIL DEL 2013 Mésfruitaiverduraa lesescolesdelPirineu L’Agència de Salut Pública analitza el 94% de les escoles REDACCIÓ. TREMP Pel que fa a l’anàlisi de les fre- L’Agència de Salut Pública de Elevat consum qüències de consum, destaca Catalunya (ASPCat) i Departa- d’arròs o llegums l’elevat percentatge de compli- ment d’Ensenyament van pre- Destaca el compliment ment de les freqüències recoma- MARTA LLUVICH (ACN) sentar a Tremp les dades en re- nades d’arròs, llegums i verdura Cremes controlades per recuperar pastures lació a les condicions higièni- de les freqüències en els primers plats. L’oli utilit- El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF),en ques i sanitàries de les cuines. recomanades de consum zat per amanir és el d’oliva en un col·laboració amb els Agents Rurals, han fet una crema con- En relació a les programacions 97% dels casos. trolada al nucli d’Estac per tal de recuperar terres de pastu- de menús, destaca l’elevat nom- Pel que fa els resultats del res i ajudar a mantenir la ramaderia extensiva. bre de centres que hi han parti- El bon estat control oficial, es va destacar el cipat (94%), on hi dinen un to- bon estat higienicosanitari de les tal de 2.899 alumnes. Dins els higienicosanitari instal·lacions així com la correc- canvis observats, s’observa un També es produeix una ta manipulació i processat dels augment important del consum correcta manipulació aliments.Tanmateix, els experts de fruita (+20%) i d’hortalisses diuen que cal millorar la implan- (+17%). dels aliments tació dels autocontrols. El cel del Montsec i l’app Les Borges Ara Lleida365, al SITC exporta les seves firmes Són les principals novetats que hi presentarà Lleida REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES El Centre d’Empreses Innovado- REDACCIÓ. LLEIDA Fira de Barcelona. El Parc Astro- res de les Borges Blanques ha La certificació internacional del nòmic del Montsec instal·larà el participat els dies 16 i 17 d’abril AJUNTAMENT DE TÀRREGA Montsec com a destinació turís- planetari portàtil al costat de a la convenció per la internacio- Tàrrega ja té cartell per la Festa Major de Maig tica i reserva Starlight, que li ha l’estand de Catalunya, on es pre- nalització d’empreses que s’em- La Festa Major de Maig de Tàrrega ja té cartell corresponent atorgat recentment la Fundació sentarà l’oferta turística del Pi- marca dins de la jornada Biz Eu- a l’edició d’enguany. El Consell Municipal de Cultura ha esco- Starlight vinculada a la Unesco, rineu i les Terres de Lleida. roregió 2013 de Toulouse. L’ob- llit el disseny d’Arnau Torrente Capdevila, estudiant de gràfi- serà una de les principals nove- També es promocionarà com jectiu del CEI Borges és ca publicitària resident a Balaguer. tats de les comarques de Lleida a novetat la nova app Ara Llei- internacionalitzar les seves em- al Saló Internacional del Tu- da365, destinada a oferir infor- preses i promoure la cultura de risme de Catalunya (SITC), que mació detallada de les principals l’emprenedoria així com l’ober- se celebra del 19 al 21 d’abril a activitats turístiques a Lleida. tura de nous negocis. PUBLICITAT