TITULAR: Volen que Talarn esdevingui la Universitat del Pirineu FOTO: Dia del Penyista a Pardinyes

1. Núm. 1.543 Any 7 / BONDIA cat Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067 dilluns 23 D’abril 2012
Pàgines I a VIII
2012
SANT JORDI

2. II sant jordi dilluns 23 D’abril DE 2012
 Contra la Franja
Llibres
 de 100 anys que es va escapar...
L’avi
 plana salvatge
La
 batalla de l’aigua
La
 poder de la por
El
 dona veloç
La
 vol de les papallones
El
 Hamelín
Crònica de l’agressió a Un viatge Una recerca que apropa
la llengua, al Bisbat i al delirant per el lector a l’època més
Museu de Lleida la història cruenta de Lleida
Contra la Franja vol recordar Si en el primer volum l’autor, Felip Gallart, ens convi-
que ja fa temps que els habi- del segle dava a conèixer la història de Lleida des d’una òptica
tants de Ponent van merèixer
el qualificatiu de “resistents”,
XX allunyada del centralisme característic de la gran his-
tòria, sempre explicada des de Barcelona o Madrid, en
per Pompeu Fabra, contra Segons l’Allan tots els aquest segon volum no tan sols aprofundeix en aquest
les envestides vingudes de conflictes de la humanitat treball d’història, sinó que al-
més enllà del riu Cinca i de tenen el següent principi: hora amb una important re-
l’Alcanadre. La destrucció “Ets un ruc. No, tu ets cerca apropa el lector a l’èpo-
barroera i antidemocràtica del més ruc. No, tu ho ets més”, però tot es pot arreglar ca més cruenta del nostre
Bisbat de Lleida per la con- amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho territori. Una època en què la
xorxa del Vaticà i de l’Estat tot enrere i mirar el futur. L’Allan fa cent anys. A la re- misèria creixent i l’augment
espanyol que ha portat com sidència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però dels conflictes entre bàndols
a conseqüència l’escàndol del ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig governamentals i carlins, i
conflicte del Museu de Lleida cap a l’estació. Premi al millor llibre dels llibreters su- també bandolers, es veuen
continua empudegant la convivència entre Catalunya i ecs. 31 traduccions. Una pel·lícula en marxa. 2.000.000 immersos en l’arribada del
Aragó. Josep Maria Prim (Benavent de Segrià), ha gua- de llibres venuts. Un èxit immediat, impetuós i pla- ferrocarril i la construcció
nyat nombrosos premis en tots els gèneres. netari. del canal d’Urgell.
Tot el que cal saber cap a Dissertació sobre on guardem els
un s’ha d’encarar tota la nostres temors quotidians
gestió de l’aigua La por s’ha convertit en un dels sentiments dominants en la societat actual. Tant el
temor que neix de les circumstàncies col·lectives (ca-
L’autor analitza les transformacions que ha experimentat lamitats climatològiques, guerres o crisis econòmiques
l’aprofitament de l’aigua en els darrers cent anys. Arribats a galopants) com el que sorgeix del nostre interior, es-
un nivell de domesticació del cicle de l’aigua ja molt difícil de pecialment del cervell (fòbia, ansietat, terror, angoixa,
superar, cal plantejar-se ara cap on avancem. A partir de l’expe- pànic, incertesa). A més a més, la creixent influència
riència de la crisi de la sequera del 2008, el llibre fa propostes dels mitjans de comunicació de masses sobre la nostra
per superar els maniqueismes que ens duen a les batalles de conducta provoca que els temors ens semblin més ter-
l’aigua, i per redreçar la via que porta cap a una sobreexplotació ribles del que realment són. El professor Tizón aborda,
desmesurada. Ignasi Aldomà (el Poal, 1955) és doctor per les de manera rigorosa però comprensible per a qualsevol
Universitats de Barcelona i Montpeller i professor a la UdL. lector, la naturalesa i el poder de la por.
Crítica original i mordaç del “mal” de viure a corre cuita
Un segon perdut és un disbarat, una catàstrofe, un pecat mor- petita crisi que passarà ràpid”. Però no passa. Al contrari. Com més fa, més augmenta
tal. L’Agnès, que és com es diu La dona veloç, fa de psiquiatra, l’esverament, la bogeria de vida de l’Agnès. Imma Monsó fa una crítica original i mor-
i l’Anna, col·lega i íntima amiga, té el valor necessari per dir-li daç d’un “mal” del qual, en més o menys mesura, tots estem infectats. La velocitat, la
si no li convindria fer-s’ho mirar una mica, tot això de la pressa. pressa, córrer, córrer, córrer per no arribar a cap lloc en concret. Córrer per ensopegar,
Però l’Agnès s’hi nega en rodó: “estic bé, això és passatger, una caure, tornar-nos a aixecar i seguir corrent…
Governats per la
sensualitat mediterrània, Un àlbum il∙lustrat
emmalalteixen amb el sexe que va aconseguir el
És una novel·la de luxúries corals, d’amors envilits i de
prestigiós premi Lazarillo
flonges fidelitats. En la ressaca de la Segona Guerra Mun- L’editorial altoaragonesa Edicions La Fragatina treu
dial, els protagonistes d’aquesta història se saben atrapats per aquesta diada de Sant Jordi una adaptació del con-
en un temps que ja no podrà ser seu. El passat ha injectat te infantil Hamelín, l’àlbum il·lustrat que va aconseguir
en llurs artèries el verí d’una desesperança que els dissol el passat mes de desembre aconseguir el prestigiós
inevitablement. Governats per la sensualitat mediterrània, Premi Lazarillo. El guardó, el més antic i important
emmalalteixen en el refugi del sexe. Francesc Pané Sans. (les en aquest àmbit de la literatura nacional, és convocat
Borges Blanques, 1955). Professor de llengua i literatura ca- anualment per l’Organització Espanyola per al Llibre
talanes, ha participat activament en el sindicalisme i en la Infantil i Juvenil (OEPLI) i patrocinat pel Ministeri de
política. Cultura.

3. dilluns 23 D’abril DE 2012 sant jordi III

4. IV sant jordi dilluns 23 D’abril DE 2012
Llibres
 vida assistida
La
 Fago
 Mag Lari
 L’home de mil anys i cent noms
 el cel d’Istambul
Sota
 Maquis en el Alto Aragón
Una nova novel∙la del Reflexions Viatge de mil anys amb
balaguerí Eduard Ribera al voltant la Seu Vella i la Suda
El protagonista principal és Bergadan, un outsider
enginyós que, a base de curi-
del crim al Tres germans, Mireia, Marc i Pau, coneixen un mag al
Castell del Rei de Lleida. Empesos per la curiositat,
oses reflexions, intenta trobar petit poble queden atrapats a la roda de la història. Volen retor-
algun sentit al món que l’en-
volta. Àgil i farcit de complici- de Fago nar al seu temps però es veuen obligats a viure una
trepidant aventuraen un viatge de mil anys. L’aventura
tats, el relat s’endinsa en una La Marisa Mainar no s’ha els fa presoners del rei musul-
trama detectivesca sorprenent cregut mai que el seu ger- mà de Lleida; el Pau és raptat
que, mitjançant un joc de mi- mà sigui l’assassí de Fago, al casament del comte Ramon
ralls, condueix el lector a un un poble de 30 habitants Berenguer IV amb Peronella;
final totalment inesperat, a del Pirineu d’Osca. El gener del 2007 apareix mort la Inquisició els interroga a la
cavall entre la realitat i la l’alcalde de Fago. Tots els veïns són sospitosos. Molts cort de l’infant Jaume el Con-
ficció. Eduard Ribera Pujol el consideraven un tirà. Finalment és acusat Santiago queridor; els volen vendre a
(Balaguer, 1965) Ha publicat Mainar, un ramader idealista que de seguida es con- un soldà i, més tard, fan cos-
La casa per la finestra (Pre- fessa culpable “perquè deixin en pau els altres veïns”. tat a la defensa dels atacs bor-
mi de Narrativa Ciutat de Durant aquests cinc anys, l’autor, Carles Porta ha man- bons, i moltes més aventures.
Balaguer 1987), El mite de la tingut una estreta relació amb la família Mainar. Ha Roger Torres (Lleida 1945) és
darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | fet més de 60 visites a la presó i ha parlat centenars de un escriptor imaginatiu que
99 exercicis d’estil (Premi Lleida de Narrativa 2009). vegades amb la germana gran. ha escrit contes d’extrema
tendresa i sensibilitat.
‘Mag Lari. La màgia de fer màgia’
Us heu preguntat alguna què passa darrera d’un espectacle de màgia? dimensions amb total llibertat. Aquí teniu el resultat. Secrets que l’En-
Què s’hi veu? I què no s’hi veu? Teniu a les vostres mans un llibre únic. ric Lucena us explica i sobretot, secrets que us ensenya amb un seguit
El Mag Lari ha deixat entrar darrera de l’escenari una persona aliena d’imatges imprescindibles i mai vistes. Són l’altra cara de l’iceberg de la
al seu espectacle perquè fes totes les fotos que volgués. Mai una cà- màgia. Us hi atreviu? Enric Lucena Ibarzábal (1974) és llicenciat en His-
mera havia entrat fins a la cuina d’un espectacle de màgia d’aquestes toria de l’art. Ha treballat com a guionista en programes de televisió.
Una relació d’amor, que Estudi exhaustiu sobre
viatja des de Lleida fins a la resistència armada
la llunyana Istambul antifeixista als Pirineus
La Regina, és una dona que encadena relacions desafor- Maquis a l’Alt Aragó. La guerrilla als Pirineus Centrals
tunades i sent el desesper d’algú qui pensa que mai co- (1944-1949) és un viatge transversal a la resistència ar-
neixerà la persona adequada amb qui compartir la seva mada antifeixista entre l’estiu de 1944 i la tardor de
vida- Però la literatura i la lectura la porten a descobrir-lo 1949, que pivota sobre un erudit i exuberant treball
a ell, un home que la fascina. Ells és en Francesc, escriptor del moviment guerriller al Aragó septentrional: la
d’èxit però ple de dubtes vitals. Es coneixen i s’enamoren, història, la geografia , rutes, bases, enllaços, esdeveni-
i junts comencen un viatge real que els duu des de Lleida a ments. Ferran Sánchez-Agustí, amb aquest el seu sisè
diverses ciutats europees, però sobretot a Istambul. L’auto- lliurament des de 1995, enriquit amb 64 ​​ pàgines d’il·
ra, Rosa M. Giralt, és mestra i llicenciada en Història. lustracions, es consagra com un primer espasa en aquestes temàtiques.
l’Ajuntament de Guissona us convida
a la reptesentació de
LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Ajuntament de Guissona
Lloc: Plaça del Bisbe Benlloch · Hora: 18.00

5. dilluns 23 D’abril 2012
Acte reivindicatiu al Parc de La Diputació ofereix
l’Aigua per reclamar l’institut ajuda tecnològica
150 pares, mares i alumnes del col·legi Parc de l’Aigua,
a la Bordeta, van netejar ahir el solar on s’hauria de
als ajuntaments
construir com a forma de protesta. Lleida Pàgina 8 Posa al servei dels consistoris el seu
catàleg d’aplicacions informàtiques
perquè millorin el funcionament.
Hollande s’imposa a Sarkozy en També es vol copsar les necessitats
la primera volta Actualitat Pàgina 11 actuals. Comarques Pàgina 9
Volen que Talarn esdevingui
en la Universitat del Pirineu
Neix una nova plataforma que planteja buscar usos alternatius per les
instal·lacions que quedaran lliures si l’Acadèmia militar tanca Avui P. 3 i Ed. 4
PAERIA
BONDIA
Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067
> Lamdassem guanya de
nou la Bombers de BCN Dia del Penyista
a Pardinyes
1
LLEIDA ESPORTIU
3
BADALONA
Pàgina 12 Lleida P. 8
¡Convierte
cat
Pla renova’t 2012 tu joyero
Núm. 1.543 Any 7 / BONDIA
Estalvia’t fins un 30% en dinero!
OBERT EL TERMINI. Posi’s en contacte amb
nosaltres i li tramitarem la seva sol·licitud
100€
extras de regalo
alrealizarunaventasuperior
a 40 gramos de oro
Ctra. Nacional II, km. 486,2 (Pol. Codís)
Mollerussa - Golmés · Tel. i Fax 973 60 15 02
leamiq@leamiq.com Av. Balmes, 24 bajos (LLEIDA) · Tel. 97 324 74 95

6. 2 d’interÈs dilluns 23 d’abril de 2012
EL TEMPS
Vielha
Vielha
1/14
Serveis
val d’aran
Telèfons
A LLEIDA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088 ribagorça Sobirà
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Sort
Policia 091 07.06h 3/15
20.48h Martinet
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 El Pont 2/15
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 de Suert
Urgències mèdiques Llibres i roses que no 0/14
La Seu
cerdanya
han de patir per la
ICS 973 221 516 d’Urgell
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 0/13
1/16
Hospital de Santa Maria 973 727 222
pluja. Sant Jordi molt
Gósol
Urgències Tàrrega 973 310 852 Tremp
Comitè Anti-sida 973 221 212 creixent 5/20 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
i molt agradable
pallars
Fibrolleida 649 873 838 Diada cultural per excel·lència, i un temps jussà
Creu Roja que ha d’acompanyar en totes les activitats Solsona
5/20
Lleida 973 279 900 que avui es realitzen amunt i avall. El sol ha
Agramunt 973 390 880
de dominar gran part del panorama de Sant
Balaguer 973 445 795 solsonès
Cervera 973 532 084 Jordi, i només apareixeran algunes nuvola- noguera
Les Borges Blanques 973 143 493 des després del migdia en racons del nord
Mollerussa 973 711 282 lleidatà. Cap el Pirineu fins i tot sí que entra-
Tàrrega 973 500 679 da la vesprada i nit deixaran algun ruixat. Balaguer segarra
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de Suport La temperatura convidarà a fer diada. 6/21
en el Dol de Ponent 973 501 503 Fins els 21 o 22 graus a la tarda. Cervera
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 6/20
Estació d’Autobusos 973 268 500 urgell
Dimarts
Dimecres
pla d’urgell
farmàcies aVUI
Mollerussa Tàrrega
De 9.00 a 22.00 h Lleida 7/21
Baquero Riu Ebre, 10 6/20
7/21
Anadon Balmes, 44
De 22.00 a 00.00 h segrià
Sàez Pons Major, 27 Les Borges
Zaldivar Baró de Maials, 20 Blanques
De 00.00 a 09.00 h 7/21
Zaldivar Baró de Maials, 20 garrigues
farmàcies Dema
De 9.00 a 22.00 h
Baquero Riu Ebre, 10
Garrós Prat de la Riba, 53
De 22.00 a 00.00 h ● Tramitació de baixes
Salafranca Lluís Companys, 12
● Compra de ferralla en
Martí Anselm Clavé, 35
general, paper i metalls
De 00.00 a 09.00 h ● Transports de
Martí Anselm Clavé, 35 CIRURGIA AVANÇADA
EMPRESA AUTORITZADA residus industrials
PER MEDI AMBIENT BIOMECÀNICA
Al·lèrgies (del 17-04 al 23-04)
ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU
Polígon Canaleta, s/n Apartat 93
Parietària 1 = Pi 4 = 25300 Tàrrega (Lleida)
Gramínies 1 = Plàtan 2 = Tel. 973 310 243 - 686 993 226 Plaça del Carme, 15 1er 1a · 25300 Tàrrega · Tel. 973 314 655 · info@centre-podologic.com
Olivera 0 = Pollancre 1 =
Avellaner 0 = Salze 2 =
Auró Negundo - - Vern 0 =
Freixe 1 = Xiprer 1 D matalàs · sofàs · mobles a mida OFERTA
650
Melcoratge 0 = Alternaria 3 =
Om - - Cladosporium 4 =
€
NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA
Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4
Baix 1 Alt 3
NIVELLS DE PREVISIÓ
En augment A En descens D
Estable = Situació excepcional ?
tins
Agus
Av. Garrigu
es
Bowlinng
Pilans
a
Riu Ter
n
celo
Quatre
C/ Agustí Duran i Sanpere, 14 local Agustí Duran
i Sanpere
Bar
Abat Escarré
(Cappont) 25001 Lleida
ctra
N-II
Tel. 973 216 371
www.dreamscomfort.amawebs.com

7. dilluns 23 D’abril DE 2012 avui 3
elgatnegre MEN
MENÚ
C/NAVARRA, 8 ·MOLLERUSSA
973 75 11 50
www.gatnegre.cat www.facebook.com/gatnegre
en joc el futur econòmic d’una comarca del pirineu de lleida
Plantegen usos acadèmics civils
a l’Acadèmia militar de Talarn
Reivindicació principal de la Plataforma per la Universitat del Pirineu, que es va crear ahir
marta lluvich (acn)
gen estudis universitaris a tra-
vés de la col·laboració amb les
universitats catalanes i les uni-
versitats d’Euskadi, Navarra,
Aragó i França. La Plataforma
creu que la Universitat del Piri-
neu pot absorbir activitats com
cicles formatius, estudis uni-
versitaris i escoles professio-
nals (Mossos d’Esquadra, Bom-
bers de la Generalitat, policia o
escoles esportives), congressos,
seminaris i escoles d’estiu.
700 hectàrees
Les 700 hectàrees de super-
fície reuneixen una seixantena
d’edificis entre aules, residèn-
cies pels estudiants, menja-
dors, cuines, instal·lacions es-
portives i fins i tot un museu.
Fornells va dir que “solament
que aquest complex resti tan-
cat un any, la degradació serà
important”. La capacitat de
l’Acadèmia de Talarn és per a
2.000 persones.
recollida de signatures
La Plataforma, sota el lema
Transformem l’Acadèmia en Uni-
versitat, ha iniciat una recollida
de signatures i té previst entre-
vistar-se amb els alcaldes de la
L’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, va ser l’escenari ahir de la creació de la Plataforma per la Universitat del Pirineu
zona i les diferents formacions
redacció / marta lluvich (acn) amb els ajuntaments, però tam- boficials (AGBS) de Talarn va què aquestes dos plataformes polítiques. La plataforma pro-
talarn
bé des de Barcelona per donar néixer la Plataforma Acadèmia treballin conjuntament”. Per posa fomentar el creixement
L’ermita de Sant Sebastià, a a conèixer les instal·lacions a Sí. Aquesta Plataforma està for- Fornells, “hem d’estar prepa- econòmic del Pirineu amb una
Talarn, va ser l’escenari ahir al partits polítics, sindicats i uni- mada per ajuntaments i agru- rats per quan tanqui i tenir al- aposta transversal que integri
migdia de la creació de la Plata- versitats”. pacions empresarials i treba- ternatives previstes”. la riquesa patrimonial i el teixit
forma per la Universitat del Pi- Just quan es va donar a co- lladors de l’Acadèmia. Fornells social del Pallars i es beneficiï
rineu. Aquesta entitat creu que nèixer el tancament de l’Aca- va dir que “no s’han de dupli- moltes opcions possibles de les instal·lacions de l’actual
confiar amb la continuïtat de dèmia General Bàsica de Su- car esforços i sí treballar per- Des de la Plataforma plante- acadèmia militar de Talarn.
l’Acadèmia militar de Talarn és
una utopia i, per això, propo-
És un motor econòmic
acn
sen nous usos pel centre.
Xavier Fornells, promotor de
la Plataforma, va explicar que
“no s’ha d’esperar a la confir-
mació oficial del seu tancament
del Pallars Jussà
per començar a buscar nous El tancament de l’Acadèmia tre, i alhora perjudicaria les
usos a les 700 hectàrees de su- General Bàsica de Suboficials empreses auxiliars, al lloguer
perfície que quedaran lliures”. de Talarn, previst per l’estiu, d’habitatges, els centres es-
Dins d’aquests terrenys hi ha tindrà un impacte negatiu im- colars, els serveis sanitaris i
una seixantena d’edificis entre portant a la zona i que afecta- els de restauració, entre d’al-
aules, residències d’estudiants ria el 15% de la població ac- tres àmbits, de Talarn i de
i equipaments esportius, d’aquí tiva de la comarca. D’aquesta la comarca del Pallars Jussà.
la proposta d’usos acadèmics. forma, el tancament suposa- Així, per exemple, per alguns
La Plataforma es va crear a ria la pèrdua de 800 llocs de d’aquests negocis suposa la
Talarn, però Xavier Fornells, va treball i afectaria 80 famílies pèrdua del 50% de la factura-
explicar que “s’ha d’actuar des de civils que treballen al cen- ció anual de vendes. Imatge de l’entrada del recinte
del territori, en col·laboració

8. 4 opinió dilluns 23 d’abril de 2012
editorial cartes al director
El futur del Talarn (i del Jussà) per un desenvolupament integral
En celebrar aquest any el 25è aniversari de l’encíclica Sollicitudo Rei Socialis de Joan Pau II (30-12-1987), que emfatitza el component moral del vertader
La Plataforma per la Universitat del Pirineu, que es va cre- desenvolupament i afirma que la pau és fruit de la solidaritat (n. 39), fora bo fer ressonar l’ensenyament social de l’Església i, alhora, donar gràcies pel
testimoniatge de les nostres comunitats i institucions que estan multiplicant-se admirablement al servei dels més fràgils. N’és bona prova la Xarxa dioce-
ar ahir, vol donar usos acadèmics de caire civil a l’Acadèmia sana d’Entitats d’Acció Caritativa i Social i la nova iniciativa eclesial Fundació Jaume Rubió i Rubió. Tant la vida de les comunitats cristianes com l’acció
militar de Talarn. Aquesta és la segona iniciativa d’aques- eclesial de les iniciatives esmentades realitzen la crida permanent de l’Església a donar una resposta integral als problemes socials de la comunitat humana
i a ser testimonis de l’amor de Déu. I ho fan reivindicant un desenvolupament integral que inclogui la visió transcendent de la persona humana, oberta al
tes característiques que es crea després de l’anunci de De- misteri de Déu. Justament, l’Encíclica citada segueix la línia marcada per Pau VI en parlar del vertader desenvolupament: aquell que permet que cada u i
fensa de tancar l’equipament militar. L’altra és Plataforma tots donem el pas de condicions de vida menys humanes a condicions més humanes (cfr Populorum Progressio 20 i 21). Es tracta d’un desenvolupament
no només econòmic. És clar que hem d’ajudar a superar les mancances materials, com ara la privació del mínim vital, les estructures que oprimeixen
Acadèmia Sí (formada per ajuntaments i agrupacions em- abusant del tenir o del poder; l’explotació dels treballadors o les transaccions injustes. Però també cal tenir en compte les mancances morals que estan
mutilant persones, i cal promoure l’augment dels coneixements i de la cultura i de la consideració de la dignitat dels altres, compartint cada vegada més
presarials i treballadors de l’Acadèmia). Plantegen, però, amb esperit de pobresa i cooperant al bé comú. I, naturalment, reconeixent els valor suprems i aquell que n’és la seva font i cimal, Déu. Cal fer front
opcions diferents. Això sí, l’intenció és la mateixa: garantir valerosament entre tots a la difícil situació present i a les injustícies que l’hagin provocada i que l’acompanyen encara. Però cadascú de nosaltres, sobre tot
aquells que per formació o situació hi tenen més possibilitats, ha d’acceptar i exercir el seu paper sense rentar-se les mans o limitar-se a trobar culpables.
el futur de la comarca. I és que, a banda d’ideologies, no es L’Església que neix de la Pasqua i de la Pentecosta continua anunciant Crist Ressuscitat arreu del món com ho va fer Ell: proclamant i curant, traduint la
pot negar els beneficis econòmics que l’Acadèmia militar novetat del missatge evangèlic de les Benaurances a través de les obres de misericòrdia. No podrem evangelitzar sense donar testimoni alhora de Jesucrist i
del compromís per la justícia i l’amor que brolla de la fe. Com diu el Compendi de Doctrina Social de l’Església (n. 66), l’evangelització no seria completa
genera a la zona. Hom té la sensació, però, que el futur de si no tingués en compte la mútua connexió que hi ha constantment entre l’Evangeli i la vida de les persones i de la societat.
Talarn no es decidirà al Jussà sinó a Madrid. És joan piris / bisbe de lleida
una llàstima.
opinió
Sant Jordi, dia del llibre i de la rosa
àngel ros i domingo / alcalde de lleida
La Diada de Sant Jordi és el dia del llibre i de casa nostra un ampli estol d’escriptors, tant de Banyetes i els Camps Elisis. De la mà d’aquesta
la rosa. Una data marcada d’una manera espe- poesia i de novel·la, com de conte, d’assaig i, simpàtica figura, els més menuts aprendran la
cial al nostre calendari, que s’ha convertit en un també, d’humor. Autors com Dolors Sistac, Rosa importància del treball en equip per assolir els
referent de l’estimació que sentim pels altres i Fabregat, Francesc Pané, Ramon Camats, Carles diferents objectius i fites. El llibre estimula la
en la màxima expressió de la nostra cultura i de Porta, Vidal Vidal, Eduard Roure, Felip Gallart, participació creativa dels nostres nens i nenes,
les nostres tradicions més arrelades. Eduard Ribera, Josep Maria Rodríguez, Josep alhora que forma en valors tan importants com
Sant Jordi, no pot ser d’una altra manera, és Maria Sala-Valldaura, Teresa Colom, Ignasi la responsabilitat, l’esforç, el respecte a la família
un esclat d’alegria i de celebració de tots aquells Aldomà, Alberto Velasco, Roger Torres, Carles i els amics, l’autonomia personal i la solidaritat.
valors que ens uneixen: una diada de convi- Hac Mor, Josep Maria Prim, Maria Pons, Roger A més, enguany ens explica història de la ciutat,
vència i solidaritat, i d’estima vers els altres. És, Leonard, Cristina Mayench, Ana Maria Freixes, basada en un dels nostres espais sentimentals:
curiosament, una diada que s’envolta, any rere Mertxe París, Josep Teixidó, Núria Añó i Ramon els Camps Elisis.
any, d’un ambient festiu que omple els carrers Fontova, entre d’altres, són bons exemples de la Aquests i altres autors han fet possible un any
de les nostres ciutats i pobles dels colors i del qualitat literària local, que han presentat llibres de gran producció literària a les nostres terres,
perfum de les roses, del correlat romàntic de la recentment. i d’una qualitat que no fa sinó augmentar amb
poesia i, també, del regust de les històries màgi- El treball dels nostres autors locals és fona- el transcurs dels anys. Aquest dinamisme ens
ques dels nostres llibres. mental perquè posa en valor el nostre patrimoni recorda, també, que amb la compra d’un o més
Sant Jordi simbolitza, en l’imaginari col·lectiu, artístic, cultural i social, recuperant i donant a d’un llibre per Sant Jordi estem donant suport al
el gran dia de la llengua i la cultura catalana, conèixer les nostres tradicions i la nostra cultu- sector llibreter, la indústria editorial en llengua
un dels nostres símbols d’identitat més preuats. ra popular, alhora que reforça la nostra identitat catalana i als nostres creadors.
La literatura, i tot allò que s’escriu en la llengua com a lleidatans i lleidatanes. Precisament l’Ar- Com alcalde de Lleida, us emplaço a celebrar,
d’un país, és una de les manifestacions més re- xiu Municipal ha presentat aquests dies el lli- en majúscules, la Diada del Llibre i de la Rosa.
llevants de la nostra cultura que cal potenciar bre Les representacions festives a Lleida 1700-1975, A tenir presents els llibres dels nostres autors
any rere any. Sant Jordi és una crida al foment de Ramon Fontova, que correspon al 2n volum locals i de les nostres editorials i a mantenir,
de la lectura, un hàbit molt saludable i necessari de la col·lecció Guillem Botet, un recull que re- també, aquesta bella tradició de regalar roses a
pel creixement com a persones. cupera minuciosament la història dels elements les persones que estimem. Us convido a gaudir
Per la Diada de Sant Jordi us recomano qual- festius de Lleida i repassa l’evolució de la fes- del dinamisme i la joia que es viu als carrers de
sevol de les nombroses obres d’autors lleidatans ta a la ciutat. També el Banyetes, el caragol més Lleida, que s’omplen de roses i de llibres, i de la
que s’han editat darrerament. De fet, tenim a conegut de Lleida, ha publicat el seu nou llibre gran festa ciutadana que és Sant Jordi.
De tal flor tal olor? Literatura i dansa
mercè mora corderroure / lleida
m. conxa montagud / lleida
Des de la meva infantesa he pogut gaudir de la festa de Sant Jordi, gràcies a la Avui se celebra el dia del llibre, a més de la diada de Sant Jordi,
tradicional perseverança del meu pare, que no s’oblidava mai de comprar la rosa i amb la rosa com regal d’amor que prové de la llegenda en la qual
el llibre per a la dona i per a les dues filles. Sant Jordi va matar el drac i de la seva sang va brotar una rosa.
Certament en aquells llunyans 23 d’abril donava bo passejar pels carrers cèntrics El dia del llibre està motivat per la mort de Miguel de Cervantes
d’una Barcelona que flairava el deliciós olor de les roses i s’enriquia amb la valuosa i William Sakespeare en aquest senyalat dia. També el dia internaci-
presència dels llibres. Allò era com una alenada d’aire pur que substituïa l’habitual onal de la dansa se celebra per la mort d’un gran ballarí i coreògraf,
sentor procedent dels excessos del trànsit. Amb els anys, aquesta Diada no ha per- Rudolf Nureyev, finat el 29 d’abril.
dut la majoria dels seus rituals, però, malauradament, si ha desaparegut —també a I és que literatura i dansa, d’alguna manera, van unides, perquè
la ciutat de Lleida, on visc ara— el perfum genuí i meravellós de les roses, d’aspecte les dues disciplines artístiques volen expressar els sentiments i pen-
realment ufanós però... del tot inodores! Sembla ser que els hi extrauen les substàn- saments, una a través de l’escriptura i l’altra a través dels moviments
cies odorants per aplicar-les a diversos productes cosmètics. Quin frau! de la persona, que donen lloc a tota mena de balls i danses (folklòrics,
Sense pressa però sense pausa, estem creant un món cada dia més virtual, en el populars, clàssics, contemporanis, etc.).
qual, entre d’altres mancances, ja no es pot fruir del sabor de la fruita ni del flaire A les dues arts i als artistes que les conreen, amb tota la riquesa i
de les flors, aquests petits grans plaers que ens proporciona la Mare Natura. No us varietat que comporten, vull desitjar-los moltes felicitats, i en aquest
sembla que fóra magnífic i gratificant que, el dia del nostre Patró, els pobles i les any concretament a la ballarina Tamara Rojo, en el seu nou càrrec de
ciutats de Catalunya tornessin a captivar-nos amb l’olor de les roses? directora artística del Ballet Nacional d’Anglaterra.

9. dilluns 23 D’abril DE 2012 opinió 5
opinió
cas de l’Estatut, que fixa aquesta xi- Al meu parer, aquests pressupos- en compte que ens trobem amb un
És hora de dir prou fra d’acord amb l’aportació catala- tos no faran altra cosa que seguir Executiu central que inverteix em-
joan h. simó / president de coell - president de la na al PIB. I d’aquell total, les Terres augmentant l’atur i contreure l’eco- parant-se en criteris electoralistes i
cambra de comerç de lleida de Lleida en rebran un pessic de nomia. El PP, lluny de fer propostes no de competitivitat o d’eficiència,
Que als catalans sempre ens toca només 179 milions. que reanimin l’estat de l’economia, que inverteix en infraestructures
el rebre ja n’ estem acostumats però Així, els comptes de l’Estat han l’únic que està fent és enfocar els de dubtosa necessitat com l’AVE a
el llistat de greuges es fa cada dia aixecat a casa nostra una compren- seus esforços en adreçar el dèficit Extremadura o a Galícia, en comp-
més feixuc de pair i la gota que sible polseguera, no només per no en detriment de partides tan ne- tes de prioritzar la connectivitat de
ha fet vessar el got en els darrers tornar el seu deute amb Catalunya cessàries com la d’infraestructures l’AVE amb França, o que aposta per
dies ha estat la previsió d’inversió al no contemplar recursos per li- o foment de l’ocupació. A més, no un corredor ferroviari central quan
per al 2012 que el govern central quidar el pagament de la disposi- deixa de cridar l’atenció que només el corredor mediterrani és una in-
destinarà a Catalunya. En aquests ció addicional tercera de l’Estatut, el País Basc i Galícia, que celebren fraestructura estratègica que aglu-
comptes l’executiu espanyol no no- que puja a 219 milions d’euros cor- eleccions aviat, siguin les úniques tina el 50% de la població de l’Estat
més no preveu tornar el deute que responents a l’any 2009 i que s’ha- que veuran augmentar les seves in- i el 44 % del PIB.
té amb el nostre país sinó que, de vien de pagar enguany, sinó per- versions. I, en segon lloc, tenint en comp-
passada, aprofita per reduir quotes què tampoc fa front als 795 milions El pitjor de tot però és que amb te un govern que trasllada la càr-
d’autogovern. pendents del 2008, atès que s’ha l’excusa de carregar a les autono- rega de responsabilitats sobre les
Anem a pams. El projecte de deixat a zero el capítol dedicat al mies el dèficit, el govern central ha autonomies i a més incompleix
llei dels pressupostos generals de compliment de les inversions pac- vist el moment de rellançar el dis- els deutes pendents pactats amb
l ‘Estat presentat per l’executiu de tades en els estatuts d’autonomia. curs de la recentralització de l’Ad- Catalunya, fent ulls clucs al mal-
Madrid preveu una caiguda del El Partit Popular assenyala les au- ministració pública, incomplint així estar general, ens preguntem: fins
voltant del 25% de la inversió en la tonomies com a culpables d’aques- el pacte constitucional de 1978. És quan hem de dir amén? Ha arri-
majoria de comunitats autònomes ta necessitat de retallar quan l’únic clar que aquesta situació reclama a bat l’hora potser de plantar-nos ja?
si bé a Catalunya la retallada se si- cert és que com a conseqüència de crits una solució, una sortida, però Perquè el ciutadà, amb raó, cada
tua en el 45%. Si hi entrem en de- la crisi s’ha arribat a aquesta dismi- la recentralització no és pas, al meu dia està, i permeteu-me l’expressió,
tall, al 2012 l’executiu central pre- nució dels ingressos, mentre que la entendre, l’opció que cal prendre. més emprenyat. I perquè girar l’es-
veu destinar 1.400 milions d’euros, despesa però ha seguit constant i el I ens trobem en un punt de re- quena a qui ha estat el motor del
un 11% del total pressupostat per a dèficit ha crescut imparablement buig i desconfiança del govern conjunt de l’Estat no diu gaire en
les comunitats autònomes. Aquest perquè els recursos han caigut en català i dels propis ciutadans de favor seu. Alguns ens acusen de se-
percentatge queda lluny del 18% picat sense que l’Estat espanyol re- Catalunya cada dia resulta més paratistes quan més aviat ells són
que li tocaria a Catalunya si es fes accionés. evident. Així, en primer lloc, tenint separadors.
Senyor Rajoy, hi ha alternatives
tere cunillera i mestres / Diputada del psc al congrés dels diputats
agnés pardell i veà / diputada del psc al parlament de catalunya
El 9 de març ens adreçàvem al propi Sr. Rajoy augura a la seva pro- nització de 45 dies de salari per any mentària pogués fer-se sobre la base
senyor Rajoy per fer-li una crida a posta. Ell mateix ens diu que anem de servei amb el topall màxim de 42 de recuperar el diàleg social i el con-
ser escoltades, nosaltres i tots i totes a 600.000 aturats més aquest any. mensualitats, entre altres mesures. sens polític, d’establir un pacte per
els que, després, el dia 29 de març Dóna tota la impressió que el Pre- És important, al nostre entendre, l’ocupació, restituir els drets dels
li van demostrar a ell i al seu partit, sident del Govern i PP i CiU es re- la creació d’un Fons per a l’Ocupa- treballadors, recuperar el model de
sortint de manera massiva al carrer, signen i opten per ser aplaudits pels ció en les petites i mitjanes empreses negociació col·lectiva constitucional,
que no estàvem d’acord amb la re- més poderosos. i per als emprenedors, que té com defensar la igualtat en el marc de les
forma laboral tirada endavant amb El que nosaltres li diem és que es a finalitat donar crèdits a un tipus relacions laborals, el crèdit com ele-
els vots del PP i de CiU. Això no vol pot apostar pel foment de la con- d’interès equivalent a l’euríbor a 12 ment clau de la creació d’ocupació i
dir que no siguem solidaris amb la tractació d’aturats per part de peti- mesos més 50 punts bàsics, que es- fixar la prioritat en polítiques actives
necessitat de prendre mesures i pro- tes i mitjanes empreses a través del taria dotat amb una aportació inicial d’ocupació de sectors especialment
piciar les reformes que s’han de fer contracte del foment de l’ocupació, de 1.000 milions d’euros dels Pres- sensibles i desfavorits (dones, joves,
en el mercat laboral, com en altres que cal incorporar bonificacions en supostos Generals de l’Estat, finan- majors de 45, discapacitats...).
àmbits. És evident que no vam estar la Seguretat Social en el cas de la çat amb deute públic i dotat, a més, Ara començarà la tramitació de la
escoltats, és evident també que el contractació de joves, dones, majors amb les aportacions de grans em- Llei i ens preocupa el clar que ho ha
Sr. Rajoy només té activada l’orella de 45 anys i discapacitats. Ja ho vam preses a les que s’autoritzi un ERO. deixat la dreta. No està prevista l’ac-
d’escoltar mercats o, si més no, allò defensar en el nostre programa elec- Ja vam destacar la nostra oposi- ceptació de cap esmena que s’allu-
que quan era a l’oposició tan critica- toral i continua essent vigent. El nos- ció a l’atac als Sindicats de classe i nyi de l’ortodòxia imposada. Hau-
va: escoltar la UE, que ho ha de fer, tre text alternatiu aposta per l’ator- al dret constitucional a la negociació rem perdut, un cop més, una gran
és cert, però això no pot justificar ni gament de crèdits (30.000 euros) per col·lectiva. La llei que tira endavant ocasió, una oportunitat de buscar
servir d’excusa per adoptar mesures cada nou contracte i una subvenció la dreta té problemes d’equilibri en- una sortida a la crisi que no deixi al
com la reforma laboral que ens ocu- de 2 punts de tipus d’interès durant tre les parts contractuals, amb una marge a ningú i que no serveixi per
pa. tota la vida del crèdit fins un màxim decantació clara cap al predomini afavorir la discriminació i les desi-
Els socialistes tenim idees i projec- de 3.000 euros, en contraposició al d’una d’elles: del poder unilateral gualtats. Està clar que hi ha alterna-
tes alternatius al que ens posa sobre contracte “anomenat indefinit” amb de l’empresari. Per això, la nostra tiva, que hi ha maneres diferents de
la taula la dreta espanyola o catalana un període prova d’un any i amb un proposta va adreçada a restablir donar resposta als problemes de la
i vam presentar al Congrés un text acomiadament de cost zero. aquest equilibri, a evitar una espiral ciutadania, però s’ha fet palès que
alternatiu a la reforma laboral, que, Contràriament a la pretensió de descendent dels salaris i el dumping el Govern, el seu President i els seus
a més de ser constitucional, explora la reforma laboral de la dreta (PP i social. socis de CiU pretenen tirar endavant
vies diferents de creació d’ocupació CiU) que té com objectiu l’abarati- L’oposició de PP i CiU ha impos- mesures que no han servit ni als ciu-
i lluita contra l’atur per tal d’acon- ment de l’acomiadament, el nostre sibilitat, en rebutjar el nostre text tadans ni per calmar els insaciables
seguir millors resultats dels que el text recupera les quanties d’indem- alternatiu, que la discussió parla- mercats.
EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
directori
Dipòsit Legal L-61-2006
CONTROL DE PGD
EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero,
ISSN 1886 - 6883
REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot, DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez,
ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/