1.
Informe de la II JORNADA DE MUNICIPIS LECTORS
Barcelona, 17 de desembre de 2011
2. Lloc de trobada: seu del Gremi d’Editors de Catalunya (C. València, 279, 1r pis)
Dia: 17 de desembre de 2010
Participants: membres dels diferents Consell de Lectura de cada municipi.
Programa:
• 9,30‐10h. Rebuda dels assistents.
• 10 a 11,30h. Ponència d’Emma Bosch (UB) amb el títol: IMATGES QUE EXPLIQUEN HISTÒRIES
–Xerrada‐joc sobre els àlbums sense mots‐.
• 11,30 a 12h. Esmorzar.
• 12 a 14h. Presentacions de diferents experiències dels Municipis Lectors.
• 14,15h. Dinar.
Desenvolupament de la jornada:
Emma Bosch (professora de la Universitat de Barcelona), la seva tesi, en procés d’elaboració, se
centra en els àlbums sense mots, que no per això sense història.
La professora Emma Bosch va introduir el tema dels àlbums sense mots a partir d’un interessant joc
on els presents van ser col∙locats en dos grups. Cada grup havia d’anar identificant els llibres que
pertanyien a les diverses classificacions en que la ponent va classificar aquests tipus de llibres per a
primers –o no‐ lectors.
En una primera classificació hi havia llibres narratius i llibres no narratius.
- No narratiu: només ensenya imatges, sense estar lligades entre si. En aquests llibres es poden
aplicar accions diverses com les de buscar, o deduir, o percebre, o combinar, o fins i tot que
demanen la intervenció del lector, en aquests casos en que el llibre demana una certa
intervenció és quan en podríem dir llibres‐joc.
- Narratiu: hi trobaríem els llibres il∙lustrats, en el que les imatges són ornamentals o poc
significatives; també els àlbums, on les imatges sí que són imprescindibles per a la
transmissió del missatge, és a dir, text escrit i imatges visuals no es poden separar. Dins
d’aquests també podem arribar a trobar àlbums sense gota de text, on el text narratiu és
subjacent.
3. La ponent també va oferir la seva definició d’àlbum: narració d’imatges seqüencials fixes i impreses
afermat en l’estructura del llibre, la unitat del qual és la pàgina i la il∙lustració és primordial i el text
pot ser subjacent.
Així mateix l’Emma Bosch va acabar la xerrada fixant els passos que se segueixen en el procés de
lectura dels llibres sense imatges:
1. Identificar els signes particulars.
2. Desxifrar les connexions entre els signes i els objectes.
3. Reconstruir seqüències a partir de les relacions espaials i temporals.
4. Confirmar o refutar les expectatives que es generen
Després d’esmorzar els diferents municipis van presentar propostes innovadores i engrescadores de
les que tothom en va treure idees interessants per aplicar en el seu propi municipi. Les presentacions
es van realitzar per ordre alfabètic invers, al contrari que l’any anterior sent el municipi de Súria el
primer, i continuant successivament pels municipis de Mollerussa, Lliçà, Bruc i Almenar.
Les presentacions van ser les següents:
Súria
Els membres del Consell de Lectura de Súria van tenir a bé de presentar el Setmanari, una revista del
poble que ja fa 60 anys que s’edita i que ha estat utilitzat com a forma per introduir la premsa local
com a lectura, una proposta que aprofita sinèrgies ja existents per vincular‐les al programa Súria
Lector. Així mateix també es presentà el concurs de microcontes en motiu de la celebració de
l’aniversari de la biblioteca pública del municipi.
4. Aquesta activitat comptà amb la col∙laboració del
contacontes Pep Tort. Els millors contes foren
premiats. Cara al curs 2011‐12, Súria vol donar
relleu a un autor local, en Pere Ruiz, un dels
palindromistes de més renom a Catalunya, i qui
farà tallers a escoles, instituts, escoles d’adults i a
la biblioteca a fi i efecte de presentar i ensenyar
el seu art. Tot plegat culminarà en un recital de
palíndroms per la diada de Sant Jordi amb una
intervenció especial de les AMPA’s del municipi.
Mollerussa
En aquesta jornada varem tenir la sort de poder comptar amb la presència de tres alumnes del Cicle
Formatiu de Grau Superior d’Imatge i So de la Salle, i un responsable de la televisió local QbicTV qui
van explicar, en primera persona, l’experiència del conte col∙lectiu gravat per diferents infants i joves
del poble del conte Coses que passen. Aquesta activitat ha comptat amb la coordinació de les escoles,
la biblioteca i el Centre de Recursos Pedagògics de la comarca. Al llarg de la presentació es va mostrar
el treball previ, la realització del mateix i el resultat final. Cal dir que la presentació va obrir moltes
idees entre els presents i la voluntat de repetir.
5. Lliçà de Vall
A partir de l’exposició La nit la biblioteca va
engegar un concurs en el que hi havien de
participar famílies. L’objectiu d’aquest era el de
completar la història d’algunes il∙lustracions, una
activitat molt ben orientada per demanar la
implicació del nuclis familiars en la lectura.
Així mateix també es va presentar l’activitat Un
llibre obert, que fa dotze anys que va iniciar‐se en
el poble. La idea d’aquesta activitat és reconvertir
un text narratiu en teatre i poder ser dramatitzat, a
fi i efecte d’obrir el llibre a tothom.
Enguany, però, s’utilitza com a referència el llibre Història de la lectura d’Alberto Manguel (Ed.
Lumen). Per a dinamitzar l’activitat es va organitzar una exposició en la que hi van passar tots els
alumnes de 5è i 6è dels cinc grups escolars del municipi, així com quatre grups de l’insititut.
L’exposició, que té per títol L’amor als llibres, va ser demandada per diversos dels presents per poder‐
la portar als respectius municipis.
Bruc
La presència dels membres del Consell de lectura del Bruc va ser minsa, només el director de l’escola.
Tot i això va aportar l’experiència que suposa l’aplicació del programa després de cinc anys
remarcant‐ne els resultats obtinguts: en les proves de competència que el Departament
d’Ensenyament passa anualment a tots els alumnes de 6è curs de Primària, els nens i nens d’El Bruc
van destacar especialment en comprensió lectora (el 45% dels alumnes estan en el nivell de
l’excel∙lència i els demés en el nivell normal), i en matemàtiques (el 100% dels alumnes estan en el
nivell de l’excel∙lència).
Malgrat els problemes que han sorgit de relació
amb l’ajuntament i la biblioteca, l’escola mostra
una clara voluntat de tirar endavant el programa, i
més ara que s’ha convertit en Centre Referent en
el recentment aprovat pla d’Impuls a la Lectura del
Departament d’Ensenyament.
