Empfohlen
Weitere ähnliche Inhalte
Was ist angesagt?
Was ist angesagt? (7)
Ähnlich wie Scopus
Ähnlich wie Scopus (20)
Mehr von Biblioteca del Campus Terrassa
Mehr von Biblioteca del Campus Terrassa (20)
Kürzlich hochgeladen
Kürzlich hochgeladen (7)
Scopus
- 1. SCOPUS
- 2. Programa 1. Scopus : què és i accés 2. Registre i perfil personal 3. Cerca de documents 4. Cerca d’autors 5. Cerca per filiació 6. Cerca i anàlisi de revistes 7. Indicadors de qualitat : SNIP, SJR i CiteScore Programa
- 3. Scopus és la base de dades més gran de resums i citacions de documents de recerca i recursos web de qualitat Més de 66 milions de registres 22.748 títols de revistes científiques de més de 5.000 editors internacionals (3.476 títols de revistes en accés obert) Més de 28 milions de patents 500 milions de webs científiques indexades 7.7 milions d’actes de congrés 172,000 llibres científics Llista de publicacions Font: Maig 2017 https://www.elsevier.com/solutions/scopus/content 1. SCOPUS
- 4. Font: Scopus content coverage guide 1. SCOPUS
- 5. 1. SCOPUS Font: Scopus content coverage guide
- 6. Font: Scopus content coverage guide 1. SCOPUS
- 8. Si ets investigador et serà útil per: Trobar bibliografia rellevant d’un tema. Identificar i organitzar la producció científica d’un autor o filiació. Trobar informació sobre el rendiment i qualitat d’una revista. Seleccionar una revista on publicar un article. Trobar qui et cita. Saber quantes citacions d’un article o d’un autor determinat has rebut. Identificar experts i/o possibles col·laboradors en un tema determinat. Amb l’ajut de les cites i les referències, seguir les tendències de recerca dins una disciplina. 1. SCOPUS
- 9. 1. SCOPUS
- 11. 1. SCOPUS
- 12. 2. Registre i perfil personal
- 13. 2. Registre i perfil personal - Consultar i modificar el teu perfil personal - Change password: canviar la contrasenya però no el nom d’usuari que te’l dóna el sistema per defecte - Export and reference management settings: determinar i/o ajustar l’eina d’exportació preferida - Cerques i llistes de registres guardades - Alertes creades - Grups d’autor
- 14. Opcions de cerca Inici i desconnexió Analitzador de revistes Perfil personal 3. Cerca de documents Cercador de publicacions Informació sobre Scopus, tutorials, novetats,...
- 15. Entra els termes de cerca i combina’ls amb els operadors booleans Escull el/s camp/s on vols fer la cerca Limita la cerca per any de publicació i/o tipus de document 3. Cerca de documents
- 16. 3. Cerca de documents Limita o exclou resultats Anàlisi dels resultats Visualització i gestió dels resultats Opcions d’ordenament Localització del text complet Guardar la cerca i/o fer una alerta
- 17. Bibliografia que conté el document Cites rebudes per aquest document Documents relacionats segons l’anàlisi de Scopus Mètriques alternatives 3. Cerca de documents Alerta de cita
- 18. 3. Cerca de documents Opcions d’anàlisi dels resultats de la cerca
- 19. Selecciona les referències a importar 1 2 3 3. Cerca de documents Exportar documents a Mendeley
- 20. Selecciona les referències Llista temporal de referències seleccionades 3. Cerca de documents Si esteu registrats, tindreu l’opció de desar les referències a una carpeta nova o bé, a alguna de les carpetes ja creades
- 21. 4. Cerca d’autor
- 22. Dades bibliomètriques de l’autor Gestió de les dades bibliomètriques 4. Cerca d’autor Publicacions de l’autor
- 23. 4. Cerca d’autor Opcions de visualització de les dades de l’autor
- 24. Com signem les nostres publicacions? Emprar la mateixa signatura a totes les publicacions científiques, garantirà la seva recuperació i visibilitat a bases de dades i a altres sistemes d’informació. http://publica.upc.edu/ca/autoria/inici Autoria i filiació 4. Cerca d’autor
- 25. 4. Cerca d’autor: Índex H Un investigador té un índex h quan h dels seus documents han rebut al menys h citacions
- 26. 5. Cerca per filiació Àrees d’investigacióInstitucions amb les que més publica
- 27. 6. Cerca i anàlisi de revistes Informació de les revistes Cerca de revistes i altres publicacions Indicadors de qualitat de les revistes Cercar o fullejar revistes
- 28. 6. Cerca i anàlisi de revistes Comparador de revistes selecció de les revistes a comparar Opcions per visualitzar les revistes comparades Cerca de revistes
- 29. SJR: SCImago Journal Rank Desenvolupat per Scimago (CSIC – Universidad de Granada). Basat en la idea que “no totes les citacions són iguals”. Té en compte l’àrea temàtica, la qualitat i la reputació de la publicació que et cita. Algorisme similar al Google Page Rank (prestigi de la cita rebuda). Rànquings de revistes per àrees temàtiques: http://www.scimagojr.com/ 7. Indicadors de qualitat : SJR
- 30. SNIP: Source-Normalized Impact per Paper Desenvolupat per Henk Moed, (CWTS – Universidad de Leiden) Medeix l’impacte de les cites tenint en compte el comportament diferent de cada àrea temàtica. Rànquings de revistes per àrees temàtiques: http://www.journalindicators.com/ 7. Indicadors de qualitat : SNIP
- 31. CiteScore Mesura la proporció de cites rebudes per article publicat. Té en compte els articles publicats per una revista els 3 anys anteriors 7. Indicadors de qualitat : CiteScore
- 32. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ http://bibliotecnica.upc.edu
Hinweis der Redaktion
- 28 Million Patents from five patent offices: US Patent & Trademark Office European Patent Office Japan Patent Office World Intellectual Property Organization UK Intellectual Property Office 7.7 Million conference papers from over 97,100 worldwide events Over 558 book serials are covered in Scopus, accounting for 34,000 individual book volumes and 1.3 million items More than 138,000 non-serial books (see the book title list), available in Scopus and 20,000 added each year.
- Gener 2016
- Scopus coverage is global by design to best serve researchers’ needs and ensure that relevant scientific information is not omitted from the database. Titles from all geographical regions are covered, including non-English titles as long as English abstracts can be provided with the articles. In fact, approximately 21% of titles in Scopus are published in languages other than English, adding up to 40 local languages (or published in both English and another language). In addition, more than half of Scopus content originates from outside North America representing various countries Europe, Latin America and the Asia Pacific regions.
- 5,000 international publisher. Los tipos de fuentes cubiertos en Scopus son ya sea en serie publicaciones que tengan un ISSN (International Standard Número de serie), tales como revistas, series de libros y algunos ciclos de conferencias o no de serie de publicaciones que tienen una ISBN (International Standard Book Number) como de una sola vez publicaciones de libros o conferencias aisladas. Para asegurar eso la cobertura, capacidad de descubrimiento, perfiles y medición de impacto para la investigación en todos los campos se contabiliza, Scopus abarca diferentes tipos de fuentes. Conference material: Conference material enters Scopus in two different ways: (1) as a special issue of a regular journal, (2) as a dedicated conference proceeding Non-serial source is a publication with an ISBN unless it is a report, part of a book series, proceeding (non-serial) or patent. It can have different physical formats (e.g., print, electronic) and is usually a monograph or composed work. Since August 2013, book coverage has expanded. Along with the existing book series, book content now includes monographs, edited volumes, major reference works and graduate level textbooks. Over 113,000 titles were added to Scopus in 2015, with a target of 120,000 titles expected to be reached by early 2016. Additionally, 10,000 titles will be added each year thereafter. This expansion significantly increases the breadth and depth of coverage for book-oriented disciplines in the social sciences and humanities. Books are indexed on both a book and a chapter level. Book selection policy is publisher-based, meaning publishers are reviewed based on the relevancy and quality of their complete books list. Once a publisher is accepted, all books from that publisher that fit the scope of the project are indexed in Scopus. To see a list of the publishers included, please refer to the book title list: http://www.elsevier.com/solutions/scopus/content). Secondary documents: In Scopus, approximately 90 million records are non-core, or secondary documents. These are records that have been cited in Scopus core records, but are not themselves indexed in Scopus. The most highly cited of these non-core items are often books and older journal articles. Patents: There are over 27 million patent records derived from five patent offices available in Scopus: 1. World Intellectual Property Organization (WIPO) 2. European Patent Office (EPO) 3. US Patent Office (USPTO) 4. Japanese Patent Office (JPO) 5. UK Intellectual Property Office (IPO.GOV.UK)
- https://www.elsevier.com/solutions/scopus/content Independent Content Selection and Advisory Board: El comité está compuesto por 14 especialistas representando cada uno una área temática específica En la selección del 2012 : El 61% de los títulos sugeridos fueron descartados por rigurosos controles de calidad
- Durant tot el procés de l'investigador, les necessitats d'informació varien, i Scopus ofereix diferents eines per poder donar respostes a cada una d'aquestes necessitats. Partint de tota la documentació entrada a Scopus, en podem extreure diferents resultats. També hem de tenir en compte que Scopus està en constant canvi, afegint nous continguts cada dia, i millorant les eines de cerca i anàlisi.
- L’accés a aquestes bases de dades es pot fer des de qualsevol ordinador UPC. En el cas que es vulgui consultar des de fora de la UPC, caldrà accedir-hi a través del servei UPClink. Per a més informació, Bibliotècnica – Serveis – Accés des de fora dels campus.
- L’accés a aquestes bases de dades es pot fer des de qualsevol ordinador UPC. En el cas que es vulgui consultar des de fora de la UPC, caldrà accedir-hi a través del servei UPClink. Per a més informació, Bibliotècnica – Serveis – Accés des de fora dels campus.
- Aunque el acceso a Scopus se realiza mediante IP, podremos sacar el mayor provecho y ahorrar un montón de tiempo de investigación creándonos nuestro propio Perfil Personal. Abans de començar a usar Scopus anem a familiaritzar-nos amb la seva interfície. Els elements bàsics de la pantalla de cerca inicial són: 1.- Registre d’usuari i accés: no és necessari registrar-se per consultar Scopus, però nosaltres ho farem ja que és molt útil si volem guardar cerques o crear alertes. A més, el mateix login i password serveix per a altres productes de la plataforma SciVerse d’Elsevier com ara ScienceDirect. Register Nom d’usuari: no accents, ni ñ, ni ª. Si té més usuaris amb el mateix nom, ens afegirà números, No cal que posem el mail de la UPC, amb un altre correu tipus gmail, hotmail, yahoo… també ens serveix. Entre 5 i 25 dígits (lletres, números…). Aquest sí que el podrem canviar des de My settings Guardar búsqueda para las posteriores referencias –Crear alertas de búsqueda –Crear alertas de cita para los artículos que seleccione –Guardar listas de artículos seleccionados –Guarde sus propios grupos de nombres de autor –Pida correcciones de su Perfil de Autor
- Abans de començar a usar Scopus anem a familiaritzar-nos amb la seva interfície. Els elements bàsics de la pantalla de cerca inicial són: 1.- Registre d’usuari i accés: no és necessari registrar-se per consultar Scopus, però nosaltres ho farem ja que és molt útil si volem guardar cerques o crear alertes. A més, el mateix login i password serveix per a altres productes de la plataforma SciVerse d’Elsevier com ara ScienceDirect. Register Nom d’usuari: no accents, ni ñ, ni ª. Si té més usuaris amb el mateix nom, ens afegirà números, ex. Mireiagangolells34. Per evitar-ho podem posar m al camp first name i com a family name gangolells i al final ens donarà com a nom d’usuari: m gangolells No cal que posem el mail de la UPC, amb un altre correu tipus gmail, hotmail, yahoo… també ens serveix. el nom d’usuari ens el dóna el sistema i no el podem canviar, per això podrem jugar amb mgangolells Contrassenya Entre 5 i 25 dígits (lletres, números…). Aquest sí que el podrem canviar des de My settings
- 2.- Informació sobre la base de dades, novetats i manuals d’usuari // Search Tips: encara que ja sabeu els operadors més habituals usats en les diferents bases de dades, sempre és recomenable donar una ullada al manual de cada base de dades per veure les seves especificacions pròpies (per exemple, com buscar una frase exacta, amb cometes, claudàtors, sense res?) 3.- Pestanyes per a diferents tipus de cerques: cerca bàsica, autors i afiliació les veurem en aquest curs. No ens detindrem avui amb la cerca avançada: és per a usuaris molt experts, a més que avui en dia amb la possibilitats de cerca o limitadors de cerca que hi ha cada vegada és menys utilitzada. Des d’aquí es pot consultar el vocabulari controlat INDEXTERMS i buscar pel primer autor Code: FIRSTAUTH Name: First Author 4.- Historial de cerca: en aquest quadre s’hi aniran acumulant totes les cerques que realitzeu durant cada sessió (si no guardeu les cerques es perden en la següent sessió). És molt útil quan no es té clara l’estratègia de cerca que volem seguir, així es poden anar buscant paraules per separat i combinar-los posteriorment a partir de l’historial. Es pot guardar l’historial 5.- Limitadors: En aquesta primera pantalla ens dóna l’opció de limitar els resultats que trobem segons l’any de publicació, el tipus de documents i les àrees de coneixement. Respecte les “Subject areas” si teniu molt clar que el vostre tema és unicament i exclusivament relacionat amb les ciències físiques podeu arriscar-vos i marcar solament “physical scientes”, però no és molt recomanable ja que habitualment treballareu amb informació multidisciplinar que relaciona varis àmbits. 6.- Quadre de text i camps de cerca: és on introduirem el text a buscar i trobarem en quina part del registre buscar el text (títol, paraules clau, autor, etc). Podem afegir més quadres de text i combinar-los entre ells amb operadors booleans, però cal tenir en compte que la capacitat de les bases de dades és limitada a l’hora d’executar estratègies de cerca configurades a partir de molts camps de cerca.Això queda resolt amb les opcions de limitació i refinament de resultats a posteriori com veurem després.
- Fem una cerca bàsica i veurem com la base de dades presenta els seus resultats i les opcions de refinament i limitació a posteriori. Simplement busquem la paraula “solar energy” als camps que Scopus ens ofereix per defecte i cliquem sobre “Search”. Aquesta és la pàgina de resultats que ens ofereix; apareixen més de 87.000 resultats, però ara veurem com limitar-los i gestionar-los amb les opcions que el propi Scopus ens ofereix. Cerca general Ex. Solar energy 87.051 resultats - Si no posem cap booleà, agafa els termes amb AND per defecte Ex. “solar energy” 45.850 resultats - Frase exacta entre cometes Ex. Energía solar (o sense accents energia solar) 133 resultats i “energia solar” o “energía solar” 35 resultats - Podem posar les paraules en castellà, però només buscarà al títol de l’article perquè les matèries i el resum són en anglès, així que el resultats serà molt limitat Ex. “solar energy” OR “energía solar” 45.857 resultats - Podem posar-ho tot en una línia o bé afegir més camps (Add search field), que no estan oberts i s’han de desplegar un a un. - Podem limitar per un rang d’anys -Podem truncar ex. enzym* RECUPERA ELS MATEIXOS RESULTATS TANT POSANT ACCENTS COM NO POSANT-LOS-HI 1.- Resultats i pestanyes per a diferents tipus d’informació trobada: la pestanya principal són els resultats d’scopus, és a dir, resultats de revistes, resultats a la web, patents (de les oficines americana, japonesa, europea…) i la pestanya “More” són documents relacionats amb les referències dels resultats d’scopus, però que no hi tenim accés des de la base de dades scopus, per això estan en gris). D’aquests no en podrem consultar ni l’abstract ni el text complert. “Web” són resultats del cercador acadèmica Scirus (també d’Elsevier); és possible que molts resultats siguin repetits ja que Scirus també busca a revistes i congressos internacionals, però pot afegir altres resultats com reports, tesis, etc. “Patents”: Scopus els recupera a través de les webs de les pròpies oficines de patents, depenent de l’accés que permetin les oficines, aquestes es podran consultar a text complert o no, o tindran més o menys informació disponible Nosaltres però ens centrarem en la pestanya principal que conté els resultats més rellevants a nivell internacional, amb noms d’autors normalitzats, relacions i índexs bibliomètrics. 2.- Estratègia de cerca: a mesura que modifiquem la cerca, els camps que afegim a l’estratègia de cerca aniran apareixen en aquest apartat Ex. Si poso solar energy in article title, abstract, keywords AND energy in source title posa A your query: (TITLE-ABS-KEY (solar energy) AND SRCTITLE (energy) 3.- Resultats: els resultats apareixen amb la informació bàsica a la primera pantalla: autor, títol, revista, data i pàgines. Després veurem tota la informació que podem obtenir de cada registre 4.- Opcions de gestió de la cerca: a través d’aquestes opcions podem editar, guardar, crear alertes de la cerca (si no guardem l’estratègia de cerca, Scopus no la guarda, encara que estiguem registrats cal clicar a sobre) - set alert (crea un alerta, que treballi la plataforma per nosaltres i no nosaltres amb ella) - RSS també podem afegir la cerca amb un alertador RSS - view search history: deixa veure les cerques fetes anteriroment, el nombre de resultats i pots veure’ls 5.- Opcions de visualizació i gestió de les referències: permet gestionar les referències: exportar-les a Refworks, crear una bibliografia ràpida, veure dades bibliomètriques, etc. 6.- Limitadors: si la nostra cerca ha donat molts resultats, l’haurem de limitar. Podem fer-ho de 2 maneres: - buscant una altra paraula o paraules dins dels resultats (Search within results) que busca a tots els camps, no als iniciats a la cerca (autor, títol i resum). Si ho volguéssim especificar caldria posar TITLE-ABS-KEY (solar radiation) - limitant pels camps predeterminats: llengua, any de publicació, matèries (Elsevier decideix en quines matèries posa cada una de les revistes indexades), etc. Anem a limitar els resutlats de la següent manera: - any de publicació (year): 2011 i 2012 - tipus de document (document type): article - títol de revista (source title): Energy Finalment ens quedem amb un conjunt d’uns 30 documents. Si us fixeu, a la part de l’estratègia de cerca s’han anat afegint totes les modificacions que hem anat fent a la cerca. Aquesta és la manera com s’interroga la base de dades de forma avançada, bastant complicat, pel que es pot veure. Marquem tots els documents i els afegim a “my list” per treballar amb ells en aquesta sessió. Per veure els documents en vista completa cliquem sobre el títol de cada un d’ells. Ordenació: per defecte ordena els resultats per data (posa a dalt els més nous) però es pot canviar i ordenar per rellevància, nombre de cites… Visualització: per defecte només mostra 20 registres però ho podem canviar fins a 200 resultats amb Display (baix esquerra) Si cliquem sobre show abstract d’un registre te’n mostra el resum, també podem veure el resum de totes els registres clicant sobre Show all abstract
- Para cada article disponsem de la següent informació: 1.- Dades completes del document: títol, autor (enllaçable i info de l’afiliació (lloc on treballa o departament en el qual treballa)), resum, indexació (matèries dels autors i dels indexadors de la base de dades), les referències i el nombre de vegades que els articles han estat citats (ens va bé per continuar la nostra cerca en la temàtica que ens interessa saber o publicar). 2.- Referències: són les referències que l’autor de l’article ha posat a la bibliografia: les que apareixen en blau és perquè es troben dins Scopus i podem accedir a elles amb un sol clic, les que no tenen enllaç són les que no es troben a Scopus i només en mostra les dades bàsiques. 3.- Citacions i alertes: són les citacions rebudes per aquest article; podem crear una alerta i cada vegada que sigui citat Scopus ens avisarà enviant-nos un correu electrònic. Crear una alerta! (per fer-ho has d’estar registrat) - Agafar un article que hagi estat citat vàries vegades, a la pàgina principal posa el nombre de citacions que ha tingut. Si cliquem sobre les cites, mostra la pantalla de resultats de tots els registres de cites. I també els organitza per pestanyes (Scopus, web i pantents), també podem refinar aquests registres, ordenar per any, autor, guardar… No té back to results, cal anar endarrere amb el botó del navegador 4.- Documents relacionats: són els documents que es repeteixen a la bibliografia del document que ens interessa i la bibliografia que cita i que el citen. Al final de la pàgina dins de more by these authors podem veure els articles que un mateix autor ha escrit i que es troben a Scopus 5.- Text complet: Scopus és una base de dades bibliogràfica, no a text complet, però a través del botó “+ opcions” podem connectar Scopus amb el catàleg de les biblioteques de la UPC i amb les revistes electròniques (text complet) subscrites. Ho veiem a la següent diapositiva. Van a parar a la mateixa pàgina d’SFX
- A més a més del format de Refworks, es pot exportar-ho a atres formats útils tant pels gestors de referències bibliogràfiques Refworks, Endnote, Bibtex o Procite. També ens deixa escollir quines dades exportar, encara que podem exportar-ho tot ja que després Refworks ja escollirá les dades apropiades en el moment d’extreure bibliografies. Si clico sobre Bibliography puc llistar directament la bibliografia dels articles seleccionats. Si vull en format word i me’l crea amb un fitxer word nou. Obrir Mendeley i demostrar-ho en directe (fer prova amb export i amb bibliography). Prèviament seleccionar el document que volem exportar!!!!
- To determine which author names should be grouped together under a single identifier number, the Scopus Author Identifier uses an algorithm that matches author names based on their affiliation, address, subject area, source title, dates of publication, citations, and co-authors. Documents with insufficient data may not be matched, this can lead to more than one entry in the results list for the same author. By default, only details pages matched to more than one document in Scopus are shown in search results. Com a exemple buscarem una professora de la UPC que es diu “Rosa Cuadros Domènech”. Per buscar només necessitem posar el primer cognom i la inicial del nom; si és un nom molt comú podem afegir part de l’afiliació: en este cas catalunya (de UPC) escrit en vàries formes i idiomes. Author search: buscarà totes les formes del nom entrat. Si marquem la casella, limitarà la cerca a la forma exacta del nom entrat. Podem limitar la cerca a una filiació determinada. A Scopus la identificació d’autors està més ben solucionada que amb el web of knowledge. En el cas que un professor tingui 3 variants del seu nom i pugui donar fe que és una mateixa persona, pot demanar a Scopus que els unifiqui en un de sol. Han de clicar sobre Request to merge authors El NBU (Nom Bibliogràfic Únic) també és útil per donar nom a les institucions. Scopus hace frente a estos problemas analizando todos los datos disponibles como … •Nombres de Autor •Afiliación •Co-autores •Auto citas •Título de la fuente •Áreas temáticas …y usa todos estos datos para agrupar todos los artículos que pertenezcan a un mismo autor. 3.6 Author profiles It is possible to search Scopus based on author data. The Scopus Author Identifier automatically identifies and matches an author with all of his/her research output. This tool is particularly relevant for analyzing citation metrics for authors, as well as specific articles by an author. The data can also be used to find authors or reviewers to collaborate with or for hiring purposes. The Scopus Author Identifier assigns each author in Scopus a unique number and groups together all of the documents written by that author. To determine which author names should be grouped together under a single identifier number, the Scopus Author Identifier uses an algorithm that matches author names based on their affiliation, address, subject area, source title, dates of publication citations and co-authors. An author can request corrections to their author details directly from their profile page using the Scopus Author Feedback Wizard. The Wizard guides the author through the steps of finding the correct profile(s) in Scopus and checking the publications it contains. Authors receive email notification when their requested changes are visible in Scopus. Profile changes are implemented within five working days. 3.7 ORCID integration ORCID (Open Researcher and Contributor Identifier) is a nonprofit organization dedicated to solving the name ambiguity problem in scholarly research by assigning a unique identifier to each author. From their Scopus Author Profile, authors can import their list of publications in Scopus and their Scopus Author Identifier into ORCID. Once an author connects their ORCID record with their Scopus profile, a link to their ORCID record will appear on their profile page. Scopus and ORCID share and sync their data on a monthly basis. Learn more about ORCID at orcid.org.
- Si volem buscar la producció científica d’una determinada institució, podem buscar dins el camp d’afiliació. Ex. politecnica catalunya. El NBU (Nombre Bibliográfico Único) també és útil per donar un nom a les institucions. Si buscamos “Universitat Politecnica de Catalunya” o politecnica catalunya apareixen 3 resultats ja que hi ha escoles que firmen com a entitat principal; és important consensuar una firma única: facilitat la cerca i l’anàlisi posterior de resultats.
- Indicadors bibliomètrics basats en Scopus. De fet, neixen amb la voluntat de millorar el FI basat en WoS CNEAI (comissió nacional avaluadora de l’activitat avaluadora) també tindrà en compte els indicadors d’avaluació donats a la base de dades Scopus Scimago Journal Rank (SJR): Portal elaborat pel grup de recerca SCImago del CSIC que inclou indicadors de revistes científiques i països a partir de la informació que es troba a la base de dades Scopus (Elsevier). Scimago Journal Rank (SJR): indicador de qualitat de les revistes fet a partir de l’algoritme Page Rank (de Google). És un indicador que treu les dades de la bd d’Scopus, però amb caràcter de ser un recurs biblomètric d’accés obert (FI treu les dades del WoS, de Thomson). Valora l’impacte de les cites d’acord amb l’àrea d’investigació, la qualitat i la reputació de les revistes científiques. A diferencia del IF, el SJR se basa en el doble de revistas (18.000, las que tiene Scopus indizadas), mide conjuntamente ciencias experimentales y sociales y tiene una ventana de medición de 3 años (IF mide sobre 2 años) y, lo que es más distintivo, pondera las citas que recibe cada revista según el SJR de la revista citante (las citas recibidas de las revistas “buenas” valen más que las recibidas de las “menos buenas”). SNIP (Source-Normalized Impact per Paper) SCOPUS índex destinat a mesurar l’impacte de las cites en funció del nombre total de cites d’una àrea d’investigació; on l’impacte d’una única cita rep un valor major en àrees d’investigació amb menor probabilitat de cites. Ex. un article que s’ha citat dues vegades en l’àrea de la física (àrea amb poques cites), no és el mateix que un article citat dues vegades en l’àrea de la medicina (àrea amb moltes cites). Crítica: no es poden visualitzar per pantalla ni descarregar tots els títols de revista d’una disciplina (JCR sí) SJR(SCImago Journal Rank) Desarrollado por el Catedrático Félix de Moya, Catedrático de Investigación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, SCImago Journal Rank (SJR) es una prestigiosa métrica basada en la idea de que “todas las citas no se crean iguales”. Con el SJR, el área temática, la calidad y la reputación de la publicación tienen un efecto directo sobre el valor de una cita. SJR - Está ponderada por el prestigio de la publicación, por lo que ‘crea una igualdad de condiciones’ entre las publicaciones - Elimina la manipulación: eleva la clasificación SJR publicándose en publicaciones con más reputación - ‘Reparte’ el prestigio de una publicación por igual sobre el número total de citas en dicha publicación - Normaliza las diferencias en el comportamiento de las citas entre les áreas temáticas Enlaces Relevantes: - Research Paper: “The SJR indicator: A new indicator of journals' scientific prestige” - SJR information website SCImago website SNIP (Source Normalized Impact per Paper) Creado por el Catedrático Henk Moed de CTWS, Universidad de Leiden, Source Normalized Impact per Paper (SNIP) mide el impacto contextual de las citas ponderándolas según el número total de citas en una determinada área temática. Así, al impacto de una única cita se le da un valor más alto en áreas temáticas en las que las citas son menos probables, y viceversa. SNIP - Mide el impacto contextual de las citas ‘normalizando’ los valores de las citas - Tiene en cuenta la frecuencia de la cita del campo de investigación - Considera la inmediatez –rapidez con que un documento es probable que tenga un impacto en un área determinada - Responde a en qué medida está cubierto el campo por la base de datos subyacente - Calcula sin utilizar la clasificación temática de una publicación para evitar la limitación - Contrarresta cualquier potencial de manipulación editorial Enlaces Relevantes: - Research Paper: “Measuring contextual citation impact of scientific journals” - SNIP information website - CTWS Institute website
- Creado por el Catedrático Henk Moed de CTWS, Universidad de Leiden, Source Normalized Impact per Paper (SNIP) mide el impacto contextual de las citas ponderándolas según el número total de citas en una determinada área temática. Así, al impacto de una única cita se le da un valor más alto en áreas temáticas en las que las citas son menos probables, y viceversa. •SNIP ⁻Mide el impacto contextual de las citas ‘normalizando’ los valores de las citas ⁻Tiene en cuenta la frecuencia de la cita del campo de investigación ⁻Considera la inmediatez – rapidez con que un documento es probable que tenga un impacto en un área determinada ⁻Responde a en qué medida está cubierto el campo por la base de datos subyacente ⁻Calcula sin utilizar la clasificación temática de una publicación para evitar la limitación ⁻Contrarresta cualquier potencial de manipulación editorial. ⁻ •Enlaces Relevantes: - Research Paper: “Measuring contextual citation impact of scientific journals” - SNIP information website - CTWS Institute website Scimago Journal Rank (SJR) Valora l’impacte de les cites d’acord amb l’àrea d’investigació, la qualitat i la reputació de les revistes científiques. Analitza les dades dels últims 3 anys (ISI 2 anys) i no distingeix entre ciències i ciències socials. Source Normalized Impact per Paper (SNIP) Mesura l’impacte de las cites en funció del nombre total de cites d’una àrea d’investigació, corregint la diferència de freqüència de citació en les diferents àrees
- CiteScore es una métrica que mide la relación de citas por artículo publicado. Proporciona un valor adicional para comparar y evaluar revistas científicas. Es el resultado de calcular el número de citaciones en un año recibidas por los artículos académicos publicados en una revista en los 3 años inmediatamente anteriores, divido por el número total de artículos publicados durante esos mismos 3 años. Los responsables de este índice consideran este período el óptimo en todas las disciplinas científicas Además, los cálculos se efectúan considerando únicamente artículos revisados por pares. Cal tenir en compte que l’IPP, a diferència dels índexs SJR i SNIP, no està normalitzat; això implica que no el podem fer servir per comparar diferents revistes. Tot i així, és una eina més al nostre abast que – juntament amb la resta d’indicadors que ofereix Scopus – permet tenir una imatge aproximada del “comportament” d’una determinada revista al llarg dels anys. - See more at: http://blogs.uab.cat/medibloc/2015/03/13/ipp-nou-indicador-de-qualitat-a-scopus/#sthash.sxn7QeDB.dpuf No obstante, no es una métrica normalizada, aunque si proporciona una estimación del número de citas probable que recibiría un artículo si se publica en la revista objeto de análisis. desde finales de 2014, el Impacto por Publicación (IPP), cuyo cálculo recuerda mucho al Factor de Impacto de JCR.