Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022. Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.

1. Cinquena Tinència d’Alcaldia
de Prevenció i Seguretat
INFORME ESTIU 2022,
BALANÇ DEL DISPOSITIU DE
SEGURETAT I CONVIVÈNCIA
A LA CIUTAT
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció
21 de setembre de 2022

2. 2
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
INTRODUCCIÓ
Aquest estiu 2022 ha suposat la plena tornada a la normalitat i la previsió de
l’activació de recursos policials així com la necessària coordinació per fer front a les
principals problemàtiques de seguretat i convivència que es donen a l’època estival a
la ciutat.
En referirem a l’any 2021 però també al 2019, el més semblant a l’actual, doncs els
estius del 2020 i 2021 van estar marcats per la pandèmia amb una bona part de
l’oferta de l’oci, la restauració i la cultura amb restriccions per mantenir la COVID i
amb unes dades turístiques molt per sota dels nivells habituals dels períodes
estivals.
Enguany el Pla d’estiu ha incrementat el nombre d’efectius policials desplegats a la
ciutat. La Guàrdia Urbana ha destinat 1.000 efectius de mitjana al dia gràcies al
reforç que ha suposat un 12% més respecte l’any passat, un percentatge que ha
arribat al 39% en el torn de nit.
Aquest reforç policial ha permès dissenyar conjuntament amb el Cos de Mossos
d’Esquadra més operatius de seguretat, generar més intel•ligència policial i establir
més accions preventives per minimitzar l’acció delinqüencial i preservar la
convivència.
El descens de les dades delinqüencials respecte l’estiu del 2019 respon a diversos
factors entre els quals destaquen una major presència policial, una millor i constant
coordinació policial entre els cossos que treballen a la ciutat i una creixent
col·laboració amb la seguretat privada. També destaca un treball més planificat i
sistematitzat i la posada en marxa de dispositius específics per fer front als principals
desafiaments de seguretat.
Un dels principals reptes de la ciutat durant l’estiu també ha estat el manteniment de
la convivència, tant de dia com de nit, als diferents espais de la ciutat. I per donar-hi
resposta, durant els mesos de juny, juliol i agost, han entrat en vigor diferents
procediments Operatius i Dispositius de Servei de la Guàrdia Urbana en relació al
control de soroll, els vehicles de mobilitat personal, el grafits, l’ocupació i les
activitats a l’espai públic....

3. 3
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
SEGURETAT
El treball conjunt entre la Guàrdia Urbana i la Policia de la Generalitat-Mossos
d’Esquadra ha permès dissenyar les actuacions a nivell de ciutat, que s’han
coordinat a través de la Mesa de Coordinació Operativa (MCO); i a nivell territorial
s’ha mantingut una estreta col·laboració entre les Unitats Territorials de Guàrdia
Urbana (UT) i les Àrees Bàsiques Policials (ABP).
Barcelona ha registrat aquest estiu un descens del 12,20% dels fets delictius
respecte el mateix període del 2019, l’any en què les dades delinqüencials van
experimentar pujades notables respecte anys anteriors.
Robatoris violents, els robatoris amb força i els furts
La contenció de robatoris i furts ha estat una de les prioritats fixades al Pla d’Estiu i
per poder atendre-la s’ha reforçat la pressió i la vigilància policial, incrementant els
dispositius policials conjunts de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, principalment.
Durant els mesos de juliol i agost s’han fet 4.088 detencions, de les quals 672 ho són
per requeriment judicial. Respecte a l’estiu del 2019, destaquen els increments de
les detencions vinculades amb robatoris amb violència a la via pública, amb un
increment del 17,3% (568), amb robatoris amb violència a establiment comercial amb
una pujada del 59% (67) i amb robatoris amb força a interior de domicili amb un
augment del 9,8% (78). Les detencions relacionades amb robatoris amb violència i
intimidació han comportat un ingrés a presó del 8,5% i pel que fa a les detencions
vinculades amb robatoris de rellotges, el percentatge d’ingrés a centres penitenciaris
puja fins al 22%.
En valors absoluts, l’índex de resolució ha augmentat un 2,7% respecte el 2019,
arribant al 24,2% d’enguany. En el cas dels delictes contra el patrimoni, que
representen el 89,5% dels fets que passen a la ciutat, el percentatge de resolució ha
pujat un 1,45% fins arribar al 17% dels casos.
Les dades delinqüencials d’aquest estiu indiquen que les principals tipologies
delictives vinculades amb els delictes contra el patrimoni experimenten destacats
descensos respecte l’any 2019. La pressió policial sobre els delinqüents mitjançant
el Pla Tremall del Cos dels Mossos d’Esquadra, amb la implicació de la Guàrdia
Urbana i també del Cos Nacional de Policia, i una millor planificació dels dispositius i

4. 4
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
recursos policials en base a l’anàlisi setmanal de les dades delinqüencials, han
comportat que:
- Els robatoris amb violència i intimidació a l’espai públic disminueixin un
12,1% (de 2.223 a 1.953)
- Els robatoris amb força a domicili baixin un 20% (de 1.396 a 1.116)
- Els robatoris amb força a establiments comercials decreixin un 42.9% (de
539 a 308)
- Els robatoris amb força a interior de vehicle es redueixin un 9.65% (de
2.125 a 1.920)
- Els furts, que representen la meitat dels delictes comesos a la ciutat
aquest estiu, s’han reduït un 22,4% (de 23.932 a 18.567) en relació a
l’estiu del 2019, això son 5.365 fets menys.
D’altra banda, les estafes han experimentat un augment notable durant aquest
període, del 32,3%, passant de 2.989 a 3.957 casos denunciats. Les estafes en
l’àmbit telemàtic continuen tenint un pes rellevant i mantenen els nivells ascendents
que es van començar a dibuixar durant la pandèmia; cosa que planteja la necessitat
de reforçar estratègies de prevenció i intervenció.
Amb la tornada a la normalitat després de la pandèmia, es va detectar durant el mes
de maig un fenomen nou que s’havia manifestat durant l’any 2019. Es tracta del
robatori de rellotges de luxe, molt vinculat al turisme, que aquest estiu ha tornat a
aflorar. Aquest és una problemàtica de seguretat que no només afecta a Barcelona
sinó que es manifesta en les principals ciutats d’àmbit estatal i internacional amb un
fort impacte turístic.
A Barcelona, quan es va detectar aquest modus operandi, el Cos dels Mossos
d’Esquadra van crear el grup Titani, especialitzat en aquest tipus de robatoris, que
juntament amb els Grups de delinqüència urbana dels Mossos d’Esquadra i de la
Guàrdia Urbana han treballat intensament per detectar aquestes persones i detenir-
les, minimitzant l’impacte d’aquests fets delictius, que representen un 8% del total de
robatoris violents que es registren a la via pública.
Durant els mesos de juliol i agost, s’han fet 73 detencions per robatoris violents de
rellotges. I un total de 16 persones han ingressat a presó.
Multireincidència
Amb l’objectiu de millorar l’eficàcia en la lluita contra la multireincidència que actua a
la ciutat, s’ha donat un nou impuls al Pla Tremall, tant des de la vessant
d’intel·ligència, com des de la preventiva i d’investigació.

5. 5
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Des de la vessant preventiva, s’han dissenyat dispositius de manera més quirúrgica,
actuant sobre aquelles zones amb més activitat delinqüencial i s’han intensificat les
identificacions de persones amb antecedents per delictes contra el patrimoni i les
entrades administratives en establiments que creen inseguretat veïnal i el control
sobre immobles ocupats per delinqüents. Així mateix s’han incrementat els
dispositius policials conjunts de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia
Nacional, amb una mitjana de 6 setmanals en diferents zones de la ciutat.
Durant els darrers mesos, els especialistes en multireincidència han generat més
coneixement en base a les persones que cometen fets delictius per tal de poder fer
una millor pressió policial sobre aquestes i en les zones i franges horàries en què
actuen. També per avançar-se a noves tipologies delictives i minimitzar-les, com és
el cas del robatori violent de rellotges, amb la creació del Grup Titani, que treballen
conjuntament amb els grups de delinqüència urbana dels dos cossos policials.
I properament esperem notar els efectes de l’aplicació de les darreres modificacions
de Codi Penal que van entrar en vigor a finals d’agost, i que permet una resposta
més ferma al tractament de la multireincidència.
En el marc del Pla d’Acció Tremall s’han detingut durant aquest període 117
persones de les 122 catalogades com a multireincidents un total de 472 vegades (de
les quals 135 ho són per robatoris violents) i se’ls ha imputat 617 fets per furts i
robatoris violents.
Durant l’estiu, s’han dedicat 20.537 hores en el patrullatge preventiu del Pla Tremall i
s’han realitzat 4.675 identificacions d’interès policial i 366 vehicles en controls de
pas.
Violències masclistes
Malauradament els delictes contra la llibertat sexual han crescut durant aquest estiu
un 25,3% respecte el mateix període del 2019. Tot i que les agressions sexuals han
registrat un descens de 21,6% ( de 60 a 47 casos) els abusos sexuals han crescut
un 63,5% (de 74 a 121).
El Pla contra les violències sexuals, te per objectiu vetllar per la seguretat dels
itineraris de les zones d’oci al transport públic i identificar persones en situació de
vulnerabilitat, garantint la seva seguretat al tancament i sortida dels locals i
esdeveniments d’oci. De manera coordinada, els dos cossos policials han centrat les

6. 6
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
actuacions en els entorns d’oci des de la prevenció, la investigació i
l’acompanyament a les víctimes.
Pel que fa a les detencions per aquesta tipologia delictiva, han pujat un 71,1%,
passant de 45 a 77 detencions aquest estiu (53 per abusos sexuals i 24 per
agressions sexuals).
En el marc del Pla d’Oci Nocturn, equips de Guàrdia Urbana i Mossos d’esquadra
treballat per donar seguretat als barris i prevenir les violències sexuals en zones amb
més activitat lúdic festiva. En total s’han fet 1.366 identificacions d’interès policial i 47
vehicles han estat identificats en controls planificats.
Tinença de drogues i d’armes
Els patrullatges preventius dels dos cossos policials han comportat també una major
activitat en la detecció de les conductes vinculades amb el consum i la tinença de
substàncies estupefaents i la intervenció d’armes.
Durant l’estiu s’han realitzat 3.863 denúncies per infraccions administratives en base
a la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, un 25% més que
durant el 2019. Les tipologies més denunciades són la tinença i consum de
substàncies, amb 2.886 denúncies, la falta de consideració als membres de les
forces i cossos de seguretat i la desobediència i resistència als agents de l’autoritat,
amb 269 denúncies (un augment del 74,6% respecte el 2019), i la tinença d’armes
prohibides, amb 155 denúncies (un augment del 68,48% respecte el 2019).
CONVIVÈNCIA
La Guàrdia Urbana va activar a finals de maig l’Operació Estiu, un dispositiu
específic amb l’objectiu general d’assegurar els nivells de mobilitat, convivència,
civisme i seguretat a la ciutat ens els mesos on es fa un ús més intensiu de l’espai
públic amb l’arribada del bon temps. Aquest dispositiu va suposar una intensificació
de la tasca que la Guàrdia Urbana realitza durant tot l’any i amb la presència de més
agents treballant de forma coordinada amb la resta de serveis municipals i els altres
cossos de seguretat.

7. 7
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Consum d’alcohol a l’espai públic
Un dels principals objectius ha estat evitar i controlar comportaments que generen
molèsties a altres persones i que comporten una alteració de la convivència o la
degradació de l’espai públic, mitjançant la correcció i denúncia de les infraccions
relacionades amb accions incíviques com és el control del consum d’alcohol i de
substàncies estupefaents.
No podem deixar de referir-nos a l’estiu del 2021, quan després de dos anys de
confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a altres ciutats europees van
proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents
punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de
la matinada.
I tampoc a la resposta que li vam donar: La creació de la Taula Ciutadana per una
nit cívica i segura, formada per 80 agents i entitats responsables de diferents àrees
de l’Ajuntament de Barcelona, representats dels grups polítics de la corporació
municipal, de la conselleria d’Interior i dels Mossos d’Esquadra, entitats i
associacions veïnals i ciutadanes, i membres de diferents gremis i federacions de
comerciants, restauració i oci nocturn, de l’Àrea metropolitana i el Síndic de
Barcelona.
La Taula va presentar en la seva darrera sessió el 22 de juny de 2021 un Pla d’Acció
amb 34 propostes d’actuació, sorgides del consens de les 144 propostes aportades
pels membres de la Taula, encaminades reforçar estratègies de prevenció, de
millores de gestió de l’espai públic, i de promoció d’un oci saludable i responsable,
algunes de les quals aquest estiu ja han estat implementades.
El resultat ha estat una menor demanda ciutadana (-24%) per molèsties de persones
a l’espai públic els tres mesos d’estiu respecte l’any passat i un creixement de
denuncies del 75% per consum de begudes alcohòliques a l’espai públic.
Així també la Guàrdia Urbana va desallotjar 288.678 persones de l’espai públic i
enguany 121.775, un 58% menys que l’any passat.
En aquest sentit, els mesos de juny, juliol i agost s’han interposat un total de 9.134
denúncies per consum d’alcohol a la via pública (3.687 més que el mateix període
que l’any 2019) i 1.205 per realitzar necessitats fisiològiques al carrer. L’any passat
es van posar 5.222 denúncies per consum de begudes alcohòliques i 694 per fer
necessitats fisiològiques a la via pública.

8. 8
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Durant l’estiu s’han mantingut els equips de mediació nocturna a les zones amb
major concentració d’oci nocturn als districtes de Sant Martí, Eixample i Sarrià – Sant
Gervasi amb molèsties als veïns i veïnes.
L’objectiu d’aquests equips de mediació ha estat la presa de contacte amb les
persones que tenien comportaments inadequats i l’advertiment de la seva conducta,
així com la coordinació amb la resta de serveis públics operants a la zona (punts lila,
Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, neteja....) i establiments d’oci nocturn per tal
de prevenir situacions de risc o vulnerabilitat.
Establiments
Per poder abordar els fenomen dels botellots és molt important actuar sobre la
venda d’alcohol, tant en establiments com en la venda ambulant d’alcohol. I amb
l’objectiu de controlar que no hi hagi venda d’alcohol fora d’hores o a menors d’edat
es fan inspeccions a establiments de venda o consum de begudes alcohòliques.
Així, aquest estiu hem inspeccionat 413 establiments amb venda de begudes
alcohòliques: botigues d’alimentació, supermercats i botigues de conveniència i
establiments de pública concurrència.
S’ha actuat també per reduir la contaminació acústica, els sorolls generats tant pels
locals de concurrència pública i/o els seus clients, o per l’ús d’instruments musicals a
la via pública que provoquessin molèsties reiterades al veïnat i resta d’usuaris dels
espais públics. Durant els tres mesos d’estiu s’han interposat 2.956 denúncies per
contaminació acústica; al 2019 se’n van posar 1.396.
El control de l’activitat a les terrasses i els entorn dels establiments de restauració
han estat també un dels focus d’atenció per part de la Guàrdia Urbana i els Serveis
d’Inspecció.
Grafits
Els agents han prestat especial atenció a conductes que degraden visualment de
l'entorn urbà com són els grafits, pintades i altres expressions gràfiques prioritzant
els que es realitzin espais catalogats i patrimonials. La Guàrdia Urbana va establir un
Procediment Operatiu des del 23 de juny amb el resultat de 75 denúncies.
Venda ambulant no autoritzada
Aquest estiu s’ha intensificat el control d’activitats no permeses a l’espai públic, com
la venda ambulant no autoritzada.

9. 9
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Durant els tres mesos d’estiu a Guàrdia Urbana ha interposat 21.831 denúncies i ha
decomissat 250.000 productes, 150.489 dels quals (60%) son begudes.
En qualsevol cas, el factor clau per a la contenció de la venda ambulant ha estat la
tasca de prevenció feta conjuntament amb
- El Servei de Gestió de Conflictes – Equip d’Atenció a la Venda Ambulant No
Autoritzada, que ha permès disposar dades concretes i objectives i un millor
anàlisi del fenomen.
- El servei de Vigilància privada de Metro, sota la direcció del Servei de
Coordinació de Seguretat i Protecció Civil del Ferrocarril Metropolità, que ha
permès mantenir en tot moment lliure d’ocupacions de risc les instal•lacions
de transport públic, en col·laboració amb els cossos policials, GUB i PG-ME.
- La Policia Portuària, per tal d’evitar territoris refugi a les zones públiques del
Port.
Aquest estiu hi ha hagut una major activitat denunciadora respecte el 2021 per certa
represa de l’activitat, però inferior al 2019, en que es van posar 26.780 denúncies i
es van decomissar 479.553 productes.
La majoria de les 21.831 denúncies per venda ambulant en aquests tres mesos
d’estiu, ho ha estat per abandonament de mercaderies, ja que la conducta dels
venedors normalment és la fugida de la intervenció policial.
De fet, en aquests primers 8 mesos de l’any, la demanda ciutadana d’intervenció en
venda ambulant no autoritzada ha disminuït un 42 % respecte al mateix període del
2019 i la pressió dels dispositius de prevenció han mantingut l’activitat de manera
que fins hi tot s’han posat un 18% menys de denúncies per venda ambulant i
abandonament de mercaderia a la via pública que al 2019.
Trixis
L’ús d’aquest tipus de vehicles per al transport de passatgers, no és una activitat
autoritzada i genera una problemàtica a la ciutat en termes de circulació i d’ocupació
de l’espai públic que posa en joc la seguretat dels passatgers, dels conductors i del
conjunt dels vianants.
Amb l’objectiu d’alleugerir l’ocupació de l’espai públic, les molèsties per als veïns i
les veïnes i garantir l’equilibri entre la vida veïnal i altres usos de l’espai públic,
mentre no hi hagi una norma superior que prohibeixi explícitament l’activitat
econòmica dels bici-taxis, s’ha estat actuant dins el marge que permet l’Ordenança
d’usos de via pública.

10. 10
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat
Així, durant l’estiu s’han realitzat 230 denúncies a aquests vehicles, i s’han ingressat
95 bicitaxis al dipòsit municipal. Les denúncies han caigut un 90% respecte 2021,
l’any passat se’n van posar 2.342, una reducció deguda a la pressió exercida tant
des del front policial, com des del de mobilitat i des dels districtes, i que ha
comportat la reducció de bicitaxis al carrer fins a la seva pràctica desaparició. Els
resultats de les restriccions aplicades són ben visibles, especialment a les zones
turístiques i als barris del litoral de la ciutat, com la Barceloneta o la Vila Olímpica.
Des del 2019 han entrat més de 1.000 bicitaxis als dipòsits municipals.