Paulina Viñas, Tècnica de la Gerència d’Ordenació i Cartera de serveis Assistencials de l’Àrea Sanitària del Catsalut present a la XI Jornada dels Programes d'atenció als Trastorns Psicòtics Incipients celebrada al Centre Cívic La Salut de Badalona.
1. XI Jornada dels Programes d’atenció als
Trastorns Psicòtics Incipients
Un projecte que mira al futur
CatSalut / PDSMA
Badalona, 3 de desembre de 2019
2. Justificació
Les psicosi són els principals trastorns mentals greus, tant per l’elevada incidència, com perquè
afecten el desenvolupament de les persones que els pateixen, i per l’impacte familiar i social
que comporten
La gran part de les psicosi comencen a l'adolescència i a la joventut. Sol generar un trencament
important en aquesta etapa vital, que afecta al llarg de la vida.
La fase pre-psicòtica sol ser perllongada, amb l’aparició de símptomes subtils i confosos, sovint
de difícil detecció
El temps transcorregut entre l’aparició de la malaltia i l’inici del tractament (DUP) és un factor de
risc de mal pronòstic. Gran part de la discapacitat associada al trastorn i el deteriorament més
important es dóna en els primers 2 anys de la malaltia, especialment si hi ha recaigudes
La evidència mostra que la intervenció precoç, inicial o prèvia a un episodi psicòtic atenua la fase
aguda y millora sensiblement el pronòstic evolutiu.
3. Recomanacions internacionals per a l'atenció precoç a la psicosi: OMS,
IEPA 2005.
Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Juny 2006:
Prioritza l’atenció a les persones amb psicosi incipient.
Inici d'experiències pilot, i pla d’avaluació
Constitució de la Comissió Pedagògica i de Seguiment del PAE-TPI del
PDSMA
Polítiques
4. Promoure una implantació homogènia dels programes pilot.
Identificar necessitats de formació i facilitar la formació
continuada dels professionals dels equips.
Realitzar l’avaluació i seguiment dels programes.
Impulsar la investigació aplicada (Comitè d’Investigació, 2010
estudis multicèntrics).
Elaboració de la Guia del PAE-TPI
5. ITP a nivell internacional Als anys 90 se crea la IEPA (International Early Psychosis
Association) amb l’objectiu d’investigar i divulgar els resultats dels programes de ITP a tot el
Món
Fuentes: Growth in the use of early intervention for psychosis services: An opportunity to promote recovery amid concerns on health care sustainability. London School of Economics (2016) Nolin, M., Abdel Baki, A., Tibbo, P., & Malla, A. (2014, November). Early
intervention for psychosis in Canada: what is the state of affairs. In 9th International Early Psychosis Association (IEPA) conference, Tokyo, Japan. Elaboración propia para Italia y Francia. 5
Principals programes ITP implementats a nivell internacional
Actualment, persisteixen importants diferencies pel que fa als serveis d’intervenció primerenca disponibles, fins i tot en
països amb un alt grau de desenvolupament.
6. 6
Evidencies La implementació de Programes d’Intervenció Precoç en Psicosis han
demostrat la seva efectivitat, existint un cos d’evidència creixent en els darrers
anys
(1) Mental Health Promotion and Prevention: The Economic Case. London School of Economics 2011
(2) Valmaggia, L. R., et al. "Economic impact of early intervention in people at high risk of psychosis." Psychological medicine 39.10 (2009): 1617-1626.
(3) McCrone, Paul, et al. "The economic impact of early intervention in psychosis services for children and adolescents." Early intervention in psychiatry 7.4 (2013): 368-373.
(4) Alvarez-Jiménez, Mario, et al. "Preventing the second episode: a systematic review and meta-analysis of psychosocial and pharmacological trials in first-episode psychosis." Schizophrenia Bulletin 37.3
(2009): 619-630.
(5) Park, A‐La, Paul McCrone, and Martin Knapp. "Early intervention for first‐episode psychosis: broadening the scope of economic estimates." Early intervention in psychiatry 10.2 (2016): 144-151.
(6) Garety, Philippa A., et al. "Specialised care for early psychosis: symptoms, social functioning and patient satisfaction: randomised controlled trial." The British Journal of Psychiatry 188.1 (2006): 37-45.
Principals estalvis1 deguts a:
La disminució en el nombre d’hospitalitzacions i visites a urgències.
La reducció de les taxes d’atur dels pacients que s’inclouen en el programa
Menor ús de serveis de justícia
Disminució de la taxa de suïcidi
Beneficis demostrats
Reducció de la durada de la psicosis sense tractar (DUP) i del risc d’evolució a
psicosis en persones con símptomes prodròmics2
Disminució del tempos i el nombre de les hospitalitzacions3,4
Menor interrupció dels estudis5
Millora de l’adherència al tractamient6
Millor percepció sobre qualitat de vida i de satisfacció amb el servei ofert6
7. Programes ITP. La situació a España. Gran part de les iniciatives detectades no tenen
finançament específic per a la seva implementació, desenvolupant-se amb els recursos
habituals a la Xarxa de Salut Mental a iniciativa del propis clínics
Finançament autonòmic
No
Melilla
Ceuta
Puntual, no autonòmica
Només Catalunya i Navarra, han
posat en marxa programes
autonòmics dotats de finançament
específic.
Al País Basc, només la Xarxa de SM
Extrahospitalària de Bizkaia rep
finançament específic.
A la Comunitat Valenciana i Madrid
s’han finançat recursos amb caràcter
puntual (per dedicar professionals
exclusivament al programa).
7
La resta de
programes
identificats neixen
en la majoria dels
casos per iniciativa
d’equips de Salut
Mental, comptant
amb els recursos
habituals, tant
humans com físics
8. 8
Programes pilot
Gironès
La Seva-
Blanes
Eixample
Sants
Monjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Sant Andreu-Sant Martí
(Ripollet
Lleida
Terres de
l’Ebre/Montsià
Baix Camp
Tarragonès
Des del 2007 s’han desenvolupat programes d'atenció als
trastorns psicòtics incipients en 12 territoris de Catalunya.
Dóna cobertura assistencial a un 27,4% de la població diana
objecte del programa a Catalunya
12. 12
Objectiu general:
• Aconseguir la detecció primerenca i
la intervenció precoç en els
Trastorns Psicòtics per disminuir
incidència, reduir danys i millorar-
ne el pronòstic.
Objectius específics:
• Identificar estats mentals d’alt risc.
• Detectar precoçment primers
episodis psicòtics i reduir el temps
sense tractament.
• Oferir una valoració i un tractament
integral i integrat adaptat a les fases
inicials.
• Facilitar la recuperació d’un episodi
psicòtic i la prevenció de
recaigudes.
• Promoure vinculació i participació.
• Aportar suport a la família.
OBJECTIU GENERAL I OBJECTIUS ESPECÍFICS
13. Població diana
Persones entre 14 i 35 anys, que presenten les següents condicions
clíniques:
Estats Mentals de Alt Risc (EMAR) de desenvolupar un trastorn
psicòtic. Importància dels factors de risc
Primers episodis psicòtics
Persones en període crític o de recuperació que inclou els 5 anys
posteriors a la presentació d’un primer episodi psicòtic
14. Cartera de serveis
Estratègies de detecció
Accessibilitat
Valoració / Diagnòstic
Intervencions
15. MODEL ORGANITZATIU DEL PAE-TPI
TERRITORIAL: desplegament del programa a cada territori i per
una població de referencia.
TRANSVERSAL: articulació dels diferents dispositius i serveis de
salut mental el territori (infantil i juvenil, adults, addiccions,
rehabilitació y hospitalització).
Importància de l’APS en la detecció i derivació (PSiE,
cartera de serveis SM en APS)
COMUNITARI: establiment del programa basat i desenvolupat
en la comunitat, amb la col·laboració de tots els serveis
sanitaris i no sanitaris.
17. L’equip del PAE-TPI
FUNCIONAL:
Vinculat als CSM (infantil i juvenil i d’adults), CASD , SRC i
integrat també pels professionals de referència de la resta de
dispositius territorials.
MULTIDISCIPLINAR:
Psiquiatres, psicòlegs, infermeres, treballadors socials i
educadors socials.
TRANSVERSAL:
Integrant professionals de diferents dispositius pel
desenvolupament de les diferents funcions.
18.
19. Profesionales CSMA CSMIJ CAS SRC
Psiquiatra 1 0,2
0,5
0,5
Psicòleg 1 0,75
Infermera 1 0,5
T. Social 0,75 0,25
Integrat per professionals que formen part dels serveis comunitaris de salut mental:
CSMIJ, CSMA, CAS, PSI i Serveis de Rehabilitació Comunitària i d’Inserció Laboral.
Ubicat a la comunitat
Ha de disposar d’un professional coordinador
Ratis de professionals por 100.000 habitants
L’Equip comunitari PAE-TPI
20. Dimensió i capacitat
DIMENSIÓ POBLACIONAL: 100.000 habitants
INCIDÈNCIA ANUAL: 20 casos
PREVALENÇA ANUAL ATESA EN 5 Anys: 100 casos
CÀRREGA RECOMANADA: 15-20 casos / professional
21. Pla de Formació
1. Presentació del programa al territori: gestores i proveïdors del
CatSalut. Suport a la implantació
2. Formació específica als professionals dels equips:
Neuropsicologia, Farmacologia, Intervencions psicològiques,
EMAR
3. “Mentoring” per part dels equips experts als nous equips. Per
afavorir una implantació tan homogènia com sigui possible
Es preveu en base a 3 nivells d'activitat
22. Calendari d’implementació
2017
• Revisió i difusió de la Guia PAE-TPI de consens
• Assignació pressupostària (CSMA / CSMIJ /CAS)
• Pla operatiu d’implementació
2018
• Constitució de les Unitats funcionals
• Inici de la formació, sessions descentralitzades
• Implementació de la ruta / via territorial
• Definició de requeriments informatius per a l’avaluació
2019
• Primera avaluació
• Revisió del funcionament
• Formació
23. Pla d’implementació (CatSalut)
Concreció de l’àmbit territorial d’intervenció de l’equip PAE-TPI
Constitució de la Unitat Funcional. Qui composa l’equip.
Identificar al coordinador
Calendari de formació (Sessions per RRSS, per territori)
Identificar i canalitzar necessitats de formació dels professionals
d’APS i dels equips PAE-TPI
Definir els circuits territorials i vetllar pel seu funcionament, així
com dels protocols de derivació establerts entre els serveis del
territori
Identificar quins elements de la cartera pot garantir el territori i
com respondre si hi ha mancances
24. Objectiu 2017-2018: implantació 100% del
territori
60 nous
programes-
Increment de
8M d’Euros
Regió Sanitària Psicosi Incipient
(% Població 14 – 35 anys)
2007 2017
Alt Pirineu - Aran 0%
100%
Barcelona ciutat 47%
Camp de Tarragona 28%
Catalunya Central 0%
Girona 25%
Lleida 67%
Metropolitana Nord 7%
Metropolitana Sud 0%
Terres de l'Ebre 96%
CATALUNYA 23%
Cobertura de 1.775.000 persones (14 a 35 anys) a Catalunya
25. 25
Implantació del PAE-TPI a tot el territori de
Catalunya
A partir de 2017 s’han anat incorporant nous programes
d'atenció als trastorns psicòtics incipients, i a octubre de 2019
n’hi ha en marxa 46 , dels que 34 són nous.
Els equips 46 equips territorials estan formats per:
Equip complet(CSMA+CSMIJ+CAS+SRC): 22
Equip complet +PSI: 2
Equip complet +PSI+Hospitalització domiciliària: 2
Equip complet + Hospital de dia: 2
Equip complet+ hospital de dia +PSI: 2
CSMA+SRC+PSI+Hospital de dia: 3
Sols CSMA i CSMIJ: 6
Sols CSMA: 3
Equips específics: 4
La cobertura assistencial és del 78% de la població diana
objecte del programa a Catalunya .
26. 26
Implantació del PAE-TPI a tot el territori de
Catalunya. Dificultats (1)
Manca de recursos
humans/temps
•Manca de professionals
•Càrrega assistencial prèvia
•Dèficit de finançament
•Manca de finançament en
SRC i CAS
•Dificultat d'espai a
l'agenda per a reunions
•Limitacions per a reunions
presencials
•temps per a formació i
sensibilització d'altres
agents (AP, Educació, SS ...)
Mancances estructurals i
espais integrats
•Despatxos pels equips
•Espais per treball integrat
Territori ampli amb escassa
densitat demogràfica i /o
dispersió geogràfica del ABS
•Àrees Rurals
•Dificultat d'accés
•Escassa densitat
demogràfica
27. 27
Implantació del PAE-TPI a tot el territori de
Catalunya. Dificultats (2)
Multiprovisió
• Cultures diferents
• Objectius diferents
• Barreres
idiomàtiques
• Poca col·laboració
Informació
• Manca Història
clínica compartida
• Confidencialitat
• Manca bases de
dades compartides
(Registre)
• Dificultat
d’explotació de
dades
• Dificultat de
seguiment
d'indicadors (quadre
de comandament)
Formació
• Falta de formació
específica d'alguns
professionals
• Falta de informació
sobre model i
estratègies
implantació
28. 28
Implantació del PAE-TPI a tot el territori de
Catalunya. Dificultats (3)
Adolescents i joves
•Falta de recursos comunitaris
per menors de 16 a
•Falta de PSI Adolescents
•Dificultat en els serveis
d'accés a joves
•Estigma social, familiar i dels
joves
Treball en xarxa
•Integració del sistema
educatiu i social per a la
detecció precoç de casos
•Treball amb altres recursos
comunitaris
•Adherència al tractament
pacients complexes(Atenció
domiciliària)
•Continuïtat de serveis
(Hospitalització, residències
,DGAIA...
•Continuïtat amb Atenció
Primària
•confidencialitat de les dades
•Manca de base de dades
compartida i comuna
•Dificultat de seguiment
d'indicadors (quadre de
comandament compartit)
Sobrecàrrega
burocràtica/administrativa
29. 29
Manca de recursos
humans/temps
•Motivació i implicació de
l'equip
•Expertesa d'alguns
professionals de l'equip
•Millora del finançament
•Organització horaris
diferenciats pel programa
•Proximitat física i bona
coordinació entre equips de
diferents recursos
•coneixement del territori
•Existència prèvia de protocols
•Col·laboració i formació de
les unitats pilot
•Existència prèvia al territori
de grups (intervencions
familiars, RHB cognitiva)
Territoris amb baixa densitat
demogràfica
•Equip de detecció precoç en
entorns de ruralitat
•Equip multidisciplinar
compartit per diferents
recursos
Mancances estructurals
•Diferents equipaments de
salut mental dins d'un mateix
servei
•Dispositius integrals al
territori d'un mateix
proveïdor
•Equips que comparteixen
espais amb d'altres recursos
de salut mental o altres
Elements facilitadors pel desplegament del
programa. (1)
30. 30
Elements facilitadors pel desplegament del
programa. (2)
Multiprovisió
• Cohesió dels
professionals
• Relació previs en
taules del territori
• Directrius comunes
(Consens per a la
millora)
• Reunions i
supervisions
• Objectius al contracte
ben definits
• Objectius compartits
• Relacions i circuïts
previs
• Lideratge del CatSalut
Informació
• Existència prèvia
d'una guia prèvia en
el territori
• Compartir HC
• Desenvolupament
d'un sistema de
registre compartit
• Identificació en els
sistemes SAP de casos
PEP i EMAR
Formació
• Formació de la
comissió Pedagògica
• Formació de les
unitats pilot
• Reunion de formació
• Recerca
31. 31
Elements facilitadors pel desplegament del
programa. (3)
Adolescents i Joves
• Professionals motivats i
formats
• Vinculació amb
comunitat per activitats i
espais comunitaris
• Objectiu compartit
educació, serveis socilas
i salut.
• Equips CSMIJ i CSMA
integrats
• Existència del programa
TMG per menors de 14
anys
Treball en xarxa (I)
• Programa de continuïtat
assistencial al domicili
• Desplegament previ del
Programa de
col·laboració amb
l'atenció primària de
salut
• Xarxa consolidad de
treball social
• Programa d'atenció
integrada (social-
Laboral-sanitària) amb
professionals de SIL, SRC
i CHV
• Professionals del CASD
Formen part del PAE-TPI.
Treball en xarxa (II)
• Existència de la comissió
territorial de salut
mental.
• Participació a la Taula de
Salut Mental
• Accessibilitat dels
usuaris a les activitats
grupals i individuals de
diferents recursos del
terrirtori
• Gran sensibilitat dels
professionals de l'APS
32. 32
Accions de millora innovadores desenvolupades a
nivell territorial (1)
• Sistema de contacte, interacció monitorització, seguiment i empoderament de
pacients i famílies amb noves tecnologies (mòbil, ordinador, xarxes socials) i
• correus electrònics
• Disseny d'eina per a la gestió de dades
• Disseny d'un recurs de rehabilitació cognitiva amb ordinadors per pacients
inclosos al PAE TPI des de l'hospital de dia d'adults i infanto juvenil
• Registre parametritzat dins de la història clínica del pacient
• Registre parametritzat dins de la història clínica del pacient
• utilització de plataformes tecnològiques per la rehabilitació cognitiva
• Poder utilitzar l'aplicació XatSalut entre els professionals referents de la Unitat
Funcional
• Reunions videoconferència
• Projecte d'incorporació de les xarxes socials per a la difusió del programa en
augment de l'accés a la mateix (en curs)
TIC's
33. 33
Accions de millora innovadores desenvolupades a
nivell territorial (2)
• Disposar d´un punt d´atenció a la població jove en la comunitat (no servei
sanitari), Intervencions en centres cívics
• Apertura del CSMA en horari específics per atendre població jove
• Disseny d'un espai de rehabilitació sociolaboral específic per pacients del
programa a Mataró conjuntament CSdM i CFP
• Punts d’atenció en centre cívics i Badiu Jove
• 1 professional d'Hospitalització a Domicili forma part de l'equip PAE-TPI (permet
atenció PAE-TPI des dels 16 anys)
• Difusió a escoles (MIND-U, tallers psicoeducatius en psicosi)
• Programa d'atenció domiciliaria per adolescents en risc
• Programa d'atenció domiciliaria per adolescents en risc
• Treball amb les escoles
• Incorporació de professional CAFE a l'equip de SRC per desenvolupar l'activitat
física
• Conveni de col·laboració amb SM Catalunya Anoia
• Visites en entorn comunitari des dels professionals del CSMA/CSMIJ
Joves i comunitària
34. 34
Accions de millora innovadores desenvolupades a
nivell territorial (2)
• Introducció/integració de Gestor de casos
• Integració des de l’inici de l'abordatge de les addiccions
comportamentals als tractaments
• Divulgació del protocol i coneixement als diversos
dispositius
• Atenció domiciliària intensiva (ADI) per equip PAE-TPI
• Reunió mensual de recerca en Psicosi Incipient del Grupo
Neurociències Parc Taulí-CIBERSAM
Altres