Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Llenguatge ciències

1.343 Aufrufe

Veröffentlicht am

Veröffentlicht in: Reisen, Technologie
  • My struggles with my dissertation were long gone since the day I contacted Emily for my dissertation help. Great assistance by guys from ⇒⇒⇒WRITE-MY-PAPER.net ⇐⇐⇐
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Llenguatge ciències

  1. 1. APRENDRE CIÈNCIES TOT APRENENT A ESCRIURE I LLEGIR CIÈNCIES Neus Sanmartí Abril, 2011
  2. 2. “ El llenguatge no és només vocabulari i gramàtica: és un sistema de recursos per a construir significats. El nostre llenguatge ens proporciona una semàntica. (...). Necessitem la semàntica perquè qualsevol concepte o idea només té sentit en funció de les relacions que té amb altres conceptes i idees ” LEMKE, J.L. (1997). Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores . Barcelona: Paidós.
  3. 3. <ul><li>L ’ alumnat no entén els textos i no sap escriure perquè no sap llegir i escriure o perquè no coneix els continguts? </li></ul><ul><li>Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu...- s ’ escriuen amb les mateixes ‘ regles del joc ’ a totes les àrees? </li></ul><ul><li>Cal ensenyar a escriure ciències per aprendre ciències? </li></ul>PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ
  4. 4. <ul><li>El llenguatge és l ’ instrument mediador de l ’ aprenentatge per excel·lència. </li></ul><ul><li>Cada disciplina té el seu propi “ patró lingüístic ” </li></ul><ul><li>El patró lingüístic i el patró temàtic s ’ aprenen al mateix temps (si l ’ aprenentatge és significatiu) </li></ul><ul><li>La finalitat no és aprendre ‘ llengua ’ a les classes de ciències, sinó la d ’ aprendre els coneixements propis de les ciències… però no hi ha dubte que també s ’ aprèn llengua. </li></ul>Per què ens plantegem aquestes preguntes? Amb quina finalitat?
  5. 5. <ul><li>Imagina ’ t que ets un poeta : Descriu aquest bosc </li></ul><ul><li>Imagina ’ t que ets una ecòloga : Descriu aquest bosc </li></ul>Cada disciplina t é el seu “ patr ó lingüístic”
  6. 6. Dificultats de l ’ alumnat: Diferenciar contextos Amb els amics (context quotidi à ): “ Aquest mat í h e agafat molt fred! ” Quan parlem cient íficament (context científic): “ He transferit energ ia en forma de calor del meu cos a l’entorn ”
  7. 7. Dificultats de l ’ alumnat: Els verbs <ul><li>El ferro té òxid, tinc força, té un color blau… </li></ul><ul><li>He agafat fred, la llet ha agafat el gust dolç del sucre, el sucre ha passat el gust dolç a la llet… </li></ul><ul><li>En la digestió se separen els aliments útils dels que no ens serveixen </li></ul>
  8. 8. Només canviant la forma verbal canvia el model interpretatiu del fenomen Els cactus estan adaptats a viure en llocs amb poca aigua . Els cactus s ’ han adaptat a viure en llocs amb poca aigua.
  9. 9. Dificultats de l ’ alumnat: Els connectors Llavors...., llavors pensament lineal reforça pensament hipotètic afavoreix Ja que ........, Perquè ....... Si ........., aleshores ..... (Ús del subjuntiu i del condicional) pensament causal afavoreix (confonen causes i conseqüències…)
  10. 10. Dificultats de l ’ alumnat: Sintetitzar <ul><li>agafo una proveta </li></ul><ul><li>poso aigua a la proveta </li></ul><ul><li>miro a quina ratlla arriba l ’ aigua </li></ul><ul><li>llegeixo quants ml són </li></ul><ul><li>tiro el sòlid dins la proveta ... </li></ul><ul><li>torno a mirar el nivell </li></ul><ul><li>resto els ml d ’ ara als d ’ abans </li></ul><ul><li>el resultat és el volum del sòlid </li></ul>MESURAR UN VOLUM Com dir-ho en només tres ‘ accions ’ ? REDACCIÓ FINAL
  11. 11. ‘ Explica ’ per qu è un arbre que ara pesa 250 kg fa 20 anys nom és pesava 1kg Dificultats de l ’ alumnat: Diferenciar nivells d’explicacions
  12. 12. <ul><li>Perqu è ha crescut, s ’ ha fet m és gran, han passat els anys … (tautologia) </li></ul><ul><li>Perqu è t é més branques, més fulles, el tronc és més gruixut … (no explica, només nomena conseqüències) </li></ul><ul><li>Perqu è absorbeix aigua, adobs, CO2… (explicaci ó que relaciona fets) </li></ul><ul><li>Perqu è fabrica els seus aliments a partir de l’aigua, el CO2 i la energ ia del Sol fent la fotosíntesi i els transforma en parts de l’arbre (justificació) </li></ul>Tipus de respostes
  13. 13. DESCRIURE Habilitats cognitivoling üístiques (1) Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de l ’ objecte o del fenomen Produir raons o arguments... en relació al corpus de coneixement (teoria) Produir raons o arguments... amb la finalitat de convèncer JUSTIFICAR ARGUMENTAR EXPLICAR Produir raons o arguments... Establint relacions entre raons i arguments...
  14. 14. DEFINIR RESUMIR Narrar, demostrar, comparar, exposar, hipotetitzar… Habilitats cognitivoling üístiques (2) JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB. Expressar les característiques necessàries i suficients perquè un concepte no es pugui confondre amb un altre Seleccionar i condensar idees o accions d’acord amb la finalitat de la tasca
  15. 15. Ensenyar a justificar: Explicar el perqu è del perquè
  16. 16. Aprendre a justificar Per qu è quan l’ aire s ’ escalfa es dilata?
  17. 17. Una justificació científica és com un iceberg El globus s ’ infla Allò que l ’ alumne observa i expressa en el context quotidià Allò que l ’ alumne desconeix i ha de conèixer per poder parlar en el context científic Cal aprendre a traduir Ha de parlar de: L ’ aire, un gas, augment de temperatura i de volum, de dilatació, de partícules, del seu moviment, distribució… però
  18. 18. L ’ aire quan s ’ escalfa es dilata Per què? Material format per partícules que es mouen en totes direccions Comencem per traduir Escalfa = augmenta la T Dilata = augmenta el volum Què sabem? És un gas A l ’ augmentar la T, augmenta la velocitat de les partícules Augmenta el volum perquè augmenta la separació entre les partícules
  19. 19. L ’ aire quan s ’ escalfa es dilata L ’ aire quan s ’ escalfa augmenta la seva temperatura ja que les seves molècules es mouen a més velocitat; per tant, augmenta la distància entre elles i ocupen més espai. Conseqüentment, l ’ aire es dilata Arguments teòrics Organitzem les idees amb ajuda de connectors perquè com que ja que per tant conseqüentment
  20. 20. Per qu è la temperatura de l ’ aigua no canvia mentre s ’ est à congelant? En petit grup Traducció
  21. 21. <ul><li>Com utilitzar la lectura per aprendre? </li></ul><ul><li>Per qu è no té massa sentit llegir llibres de text? </li></ul><ul><li>Per ò, què comporta llegir textos no “validats”? </li></ul>I la lectura?
  22. 22. Llegir no é s con èix er les paraules, no é s un proc és l i neal ni una simple acumulaci ó de significats, i tampoc es redueix a la localitzaci ó de la informaci ó.
  23. 23. COM S ’ UNEIXEN ELS LACUS? Llegir i entendre un text Ja saps que els lacumols de la matèria estan units en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-los. Els lacumols estan formats per lacus units fortament i també cal donar energia per separar-los. També saps que tot està format per lacumols; o per cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves càrregues, també cal energia. Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, l ’ enllaç.
  24. 24. <ul><ul><li>Per construir- abstreure coneixements </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Identificant les idees principals que recull el text </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Relacionant-les amb els coneixements previs </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Interpretant, inferint, analitzant… </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Per aplicar-los a l’anàlisi de noves situacions </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Valorant, criticant, proposant… </li></ul></ul></ul>Per qu è la lectura és important en l’aprenentatge?
  25. 25. Normalment plantegem preguntes per afavorir la comprensi ó d’un text Però, atenció a com es formulen les preguntes i al nombre!
  26. 26. De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla drinó priscamente. 1- ¿Qué pidró el brosqui? 2- ¿Cómo nascó la murolla? 3- ¿Cómo lo sarretaron? 4- ¿Quién drinó? Quin inter ès té aquest tipus de preguntes?
  27. 27. 2º ESO IES Dr. Puigvert, B. Oliveras Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no? Exemple d ’ altres preguntes
  28. 28. Quines raons d ó na? Quins arguments poden ser útils per als que no hi estiguin d’acord? Quines evid ències aporta? Són creíbles? Quina és la idea que defensa el text? Lectura cooperativa
  29. 29. I per afavorir la lectura cr ítica ? Grup de recerca LIEC de la UAB Test amb 76% d ’ eficàcia reafirmant provat amb 136 dones (i millora el bon humor, I la vida és més bonica! ).
  30. 30. Q üestionari C.R.I.T.I.C. C Consigna o afirmació que exposa el text R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir? I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmació? T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho? I Informació. Quines evidències o proves s ’ exposen o podrien exposar-se per donar suport a l ’ afirmació? C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d ’ aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ?
  31. 31. “ No llegim ni comprenem significats neutres; llegim discursos del nostre entorn i comprenem dades i informacions que ens permeten interactuar i modificar la nostra vida ” Paulo Freire
  32. 32. Dificultats de l ’ alumnat: Polis è mia <ul><li>Menjo la sopa a la força </li></ul><ul><li>Força Barça </li></ul><ul><li>Menjar dóna força </li></ul><ul><li>Anar al cine m ’ agrada força </li></ul><ul><li>Tinc força </li></ul><ul><li>Com més gran més força pots fer </li></ul><ul><li>Faig força </li></ul>
  33. 33. Descriu flors. Defineix qu è é s una flor. Argumenta si una pinya, una carxofa…, é s una flor. Relacions entre la descripci ó, la definició i la justificació (o la argumentació)
  34. 34. Sistematitza, quantifica, utilitza termes científics... Identifica aspectes necessaris i suficients Es refereix als aspectes recollits en la definició
  35. 35. No... No... No... No...
  36. 36. C o pia del llibre sense comprendre En argumentar, no es refereix a aspectes rellevants
  37. 37. <ul><li>Pensar en: </li></ul><ul><li>A quin grup pertany -d ’ objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d ’ una planta). </li></ul><ul><li>Quines parts, propietats o caracter ístiques s ón imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, per ò no totes tenen p ètals ). </li></ul><ul><li>En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). </li></ul>Qu è hem de fer per definir? Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.
  38. 38. 4t ESO, IES Dr. Puigvert Oliveras, B.; Sanmart í, N. (2008). Treballant les competències a la classe de Química, Educació Química, 1, 17-23. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000052/00000008.pdf La Vanguardia, 10.09.2007. Ll. Serra
  39. 39. Treball previ a la lectura Identificació de la finalitat de la lectura Coneixements científics sobre el tema Activació de coneixements previs Estructura del text Autor / Diari Títol / Imatges Per qu è llegim aquest artícle a la classe de ci è ncies?
  40. 40. Lectura cooperativa Amb quina finalitat va escriure aquest artícle ? Creus que és científic a m és de periodista? Es podr ien borrar aquestes pintades ? Quins coneixements creus que es necessiten per poder resoldre el problema? Quin problema planteja l ’ autor de l ’ article? Creus que t é soluci ó ? Quina ? Quina és la vostra opinió sobre els grafitis i els grafiters ? Com l’argumenteu?
  41. 41. <ul><li>C om es plantejaria el problema una persona científica? </li></ul><ul><li>C om planificar ia la recerca d’una soluci ó al problema? </li></ul>Treball despr és de la lectura Aprofundiment en el r ol científic
  42. 42. Planificaci ó de l’acció Avaluaci ó crítica del contingut científic de l ’ article Identificaci ó de paraules-clau per a la recerca a INTERNET d ’ informaci ó complementària. Activaci ó del model te òri c
  43. 43. <ul><li>Quin tipus de text escriurem ? A qui? Per qu è? </li></ul><ul><li>Sobre qu è volem convèncer, q u ins arguments podem aportar… ? </li></ul><ul><li>Avaluaci ó-regulació de la redacció </li></ul>Treball despr és de la lectura Rol escri pt or
  44. 44. Arguments en contra de la meva idea poden ser… La meva idea és que… Les meves raons són… Convencer i a a algú que no em creu amb… L ’ evidència que donaria per convèncer els altres és… Planificaci ó d’ un text argumentatiu
  45. 45. C o-evaluació dels escrits Criteris d ’ avaluació Sí R No Què aconsellaries per millorar-lo 1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat? 3. Es fa referència a totes les idees possibles? 3. Les raons o arguments tenen fonament científic? 3. Tenen en compte els punts de vista contraris? 4. Dóna evidències que convencen? 5. Està escrit d ’ una manera que s ’ entén?

×