1. BCN-COMARQUES
ESCRIURE
Ponent: Isidre Moreso
Març-2010

2. GUIÓ
1. Presentació. El perquè de la sessió.
2. Correcció i puntuació de les proves externes.
3. Competències bàsiques.
4. Introducció a la llengua escrita.
5. Enfocament de l’ensenyament de l’escriptura.
6. Habilitats, components lingüístics,
components no lingüístics i funcions de la
comunicació per a construir un bon text
escrit.
7. Supòsit de treball de text escrit.

3. 2. CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ
DE LES PROVES EXTERNES

4. PUNTUACIÓ
Coherència i adequació (2, 1, 0 punts)
• 2 punts = Respon al tema demanat, incorporant els requeriments que es
demanen. El text desenvolupa la idea ordenadament.
• 1 punt = Respon al tema demanat, incorporant com a mínim un dels
requeriments que es demanen. El text desenvolupa una idea de manera molt
general i poc ordenada.
• 0 punts = No respon adequadament al tema demanat o no incorpora cap dels
requeriments que es demanen.
Aspectes formals (1, 0 punts)
• 1 punt = Cal·ligrafia entenedora. Línies rectes. Marges.
• 0 punts = Cal·ligrafia molt poc comprensible. Línies massa tortes. Sense
marges.
Lèxic (2, 1, 0 punts)
• 2 punts = L’ús del vocabulari és correcte. Utilitza paraules genuïnes. No hi ha
cap interferència amb altres sistemes lingüístics. S’admet un error de lèxic.
• 1 punt = L’ús del vocabulari és força correcte. Hi ha 1 o 2 interferències amb
altres sistemes lingüístics.
• 0 punts = L’ús del vocabulari és pobre, hi ha 3 o més interferències amb
altres sistemes lingüístics.

5. PUNTUACIÓ
Ortografia (2, 1 i 0 punts)
– Es corregiran totes les faltes d’ortografia que té la redacció.
– La mateixa falta només es comptarà una vegada.
– Si una paraula té més d’una falta, es comptarà com un sol error.
– Es corregiran els accents.
– No es tindrà en compte si l’accent és agut o greu incorrectament en les es i
os obertes i tancades.
• 2 punts = L’escrit té 4 faltes o menys.
• 1 punt = L’escrit té entre 5 i 8 faltes.
• 0 punts = L’escrit té més de 9 faltes.
Morfosintaxi (2, 1, 0 punts)
Es comptabilitzen en aquest apartat:
- les concordances gramaticals, l’ús correcte de temps verbals, les
subordinacions i coordinacions;
- les interferències lingüístiques (tenir que, hi ha que, caure’s, m’haig d’anar..)
– la puntuació.
• 2 punt = El text té les frases ben estructurades i puntuades. Utilitza
estructures genuïnes. Pot haver-hi estructures complexes o
subordinades. No hi ha errors morfosintàctics produïts per interferència
d’altres llengües. S’admet un error de morfosintaxi
• 1 punt = El text té algun error de construcció i de puntuació. Les frases
són simples, amb abundància de coordinació. Hi ha 1 o 2 interferències
amb altres sistemes lingüístics.
• 0 punts = Hi ha errors de concordança gramatical (subjecte i predicat).
Els temps verbals són incorrectes. No hi ha puntuació o bé és molt
escassa. Hi ha 3 o més interferències amb altres sistemes lingüístics.

6. Criteris d'avaluació
DE LES PROVES DE NOVEMBRE
• Quant a l’expressió escrita, s’avalua el següent:
- La competència discursiva (l’ordre en l’exposició de
les idees, la coherència i cohesió del discurs i
l’adequació del registre a la situació comunicativa),
que es valora entre 0 i 4 punts.
- La competència lingüística (el coneixement del lèxic,
l’ortografia i les estructures morfosintàctiques bàsiques
de la llengua), que es valora entre 0 i 4 punts.
- El domini dels aspectes formals (la presentació i la
grafia), que es valora amb 0 o 1 punts.

7. 3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
S'entén per competència la capacitat
d'utilitzar els coneixements i habilitats,
de manera transversal i interactiva, en
contextos i situacions que requereixen
la intervenció de coneixements
vinculats a diferents sabers, cosa que
implica la comprensió, la reflexió i el
discerniment tenint en compte la
dimensió social de cada situació.

8. Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències
bàsiques les vuit competències següents:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i
habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món
físic
8. Competència social i ciutadana

9. INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA ESCRITA
1. Elements introductoris del currículum de
secundària:
- Què s’entén per competència comunicativa.
- Qui té la responsabilitat d’impartir-la.
- Nivell de competència escrita a assolir.
- Escriure un text és desenvolupar un procés.
- Llengua oral versus llengua escrita.
- L’ús de la llengua als centres.
2. El procés d’escriure un text.
3. La correcció de textos escrits.

10. ELEMENTS INTRODUCTORIS DELS CURRÍCULUMS
– Competència comunicativa lingüística. (+ La competència del tractament de
la informació i la competència d’aprendre a aprendre).
– La responsabilitat del desenvolupament de la competència comunicativa i de
la plena competència en català de l’alumnat és un afer de totes i cadascuna
de les àrees curriculars atès que la llengua i la comunicació són la base de la
captació, elaboració i comunicació del coneixement.
– Els alumnes han d’arribar a expressar-se per escrit amb textos ben
estructurats i tenint cura de tots els aspectes que intervenen en
l’escriptura.
– Escriure és un procés i l’alumnat ha de dominar les diferents fases d’aquest
procés.
– La llengua oral és el punt de partida imprescindible per a l’accés a la llengua
escrita.
– No podem minimitzar l’ús que els alumnes necessiten fer de la llengua en
l’entorn escolar (escoles i instituts) restringint-lo només als espais vinculats
al currículum escolar i desvinculant-lo de les relacions interpersonals,
afectives, lúdiques, etc.

11. S’entén per competència comunicativa
lingüística els coneixements, les
habilitats i les actituds que permeten
interactuar i dialogar amb altres
persones de manera adequada i apropar-
se a altres cultures; expressar
observacions, explicacions, opinions,
pensaments, emocions, vivències i
argumentacions; gaudir escoltant,
observant, llegint o expressant-se
utilitzant recursos lingüístics i no
lingüístics; aprofundir en la
interpretació i comprensió de la realitat
que ens envolta i el món.

12. DIFERÈNCIES ENTRE LLENGUA ORAL
I LLENGUA ESCRITA
Canal oral Canal escrit
– Recepció auditiva. – Percepció visual.
– Comunicació immediata en el – Comunicació diferida en el
temps i en l’espai. temps i en l’espai.
– Presència de l’interlocutor. – Absència del receptor.
– Comunicació espontània.
– Negociació dels significats. – No negociació de significats.
– Comunicació efímera. – Comunicació perdurable.
– Estructures sintàctiques – Estructures sintàctiques
simples i obertes. complexes i tancades.
– Utilització de codis no verbals.
– Utilització de llenguatge – Utilització del llenguatge
col·loquial. estàndard.
– Estructura de text més – Estructura de text tancada.
oberta. – ...
– ....

13. EL PROCÉS D’ESCRIURE UN TEXT
S I T U A C I Ó C O M U N I C A T I V A
C O N T E X T U A L I T Z A C I Ó
P R O C E S S O S C O G N I T I U S
P L A N I F I C A C I Ó T E X T U A L I T Z A C I Ó R E V I S I Ó
CONEIXEMENTS • Generació d’idees • Traducció de les idees al • Relectura
• Organització d’idees llenguatge visible • Replanificació
• Formulació objectius
DE
L’ESCRIPTOR
M O N I T O R I T Z A C I Ó
E D I C I Ó

14. ESTRATÈGIES DE CONTEXTUALITZACIÓ
Receptor - audiència – destinatari Emissor - autor - rol de qui escriu
• A qui escric? • Com vull presentar-me?
• Coneix el tema que li explicaré? • Quina imatge meva vull projectar en
• Què és el més important que li vull dir? l’escrit?
• ... • ...
CONTEXTUALITZACIÓ
Finalitat - propòsit – objectiu Missatge – text
• Per què escric aquest text? • Com serà l’escrit que faré?
• Què vull aconseguir quan llegeixin el • El faré llarg o curt?
meu text? • Com me l’imagino?
• Com puc dir amb poques paraules el • ...
que haig d’escriure?
• ...
Adaptació de CASSANY, D. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.

15. CONTEXTUALITZACIÓ PLANIFICACIÓ TEXTUALITZACIÓ / REVISIÓ
ADEQUACIÓ · A qui vols escriure? · Com has triat el tema?
(audiència) · De què parla el teu escrit?
· Per què vols escriure? (tema)
1
(propòsit) · Quin text/silueta fas servir?
· Què escriuràs? . És el que s’adequa a la
(tema) intenció que tens?
· Què en saps, d’aquest tema?
. Què en vols saber, d’aquest
tema?
· Què pots fer per trobar
COHERÈNCIA
informació sobre el tema? · Quina part del teu escrit t’agrada més?
· On pots trobar informació? · Quina part del teu escrit creus que interessarà més
2
·... als lectors?
· Com començaràs l’escrit?
. Fer preguntes mirall.
· Per on començaràs l’escrit?
· Què en diràs després?
· Com acabaràs l’escrit?
· ...
COHESIÓ
· Has posat el títol?
· Has utilitzat punts i seguit en els paràgrafs? I la
3
coma dins la frase?
· Les frases segueixen un ordre?
GRAMÀ
· Has revisat les faltes d’ortografia?
TICA
4
· Has cercat algun mot al diccionari per a saber què
vol dir exactament?
· Has repetit alguna paraula gaires vegades?
TICA
ESTI
LÍS-
5
. Quin sinònim o expressió podries fer servir?
· Ho presentaràs a mà o escrit amb ordinador?
PRESEN
TACIÓ
· Utilitzaràs diferents tipus de lletres?
6
· Hi posaràs fotos/imatges/dibuixos?
. Com organitzaràs el text i les imatges al full?

16. ADEQUACIÓ
DEFINICIÓ
Escollir les solucions lingüístiques que dóna la llengua
segons la situació de comunicació en què es troba.
ASPECTES DIDÀCTICS
• Diversitat lingüística (geografia, història, grup
social...): dialectal o estàndard
• Registre: formal, col·loquial, especialitzat,
objectiu, subjectiu...
• Fórmules i girs estilístics propis de cada
comunicació
• Manteniment del mateix nivell de formalitat en tot
l’escrit

17. COHERÈNCIA
DEFINICIÓ
Domini del processament de la informació:
informació pertinent que s’ha de comunicar i
ordre, grau i precisió en què s’ha de fer.
ASPECTES DIDÀCTICS
• Selecció de la informació: idees clares i rellevants
• Qualitat de la informació: idees clares i
comprensibles
• Progressió de la informació: ordre lògic...
• Estructura del text (tipologies textuals)
• Estructura del paràgraf (extensió, unitat... )

18. COHESIÓ
DEFINICIÓ
Fa referència a les articulacions gramaticals i
lexicals del text.
ASPECTES DIDÀCTICS
• Nexes/connectors (marcadors textuals,
conjuncions...)
• Anàfores (pronoms, sinònims, elisions...)
• Sintaxi (ordre dels elements a la frase)
• Relacions del temps verbal
• Puntuació (signes...)

19. GRAMÀTICA
DEFINICIÓ
Ús correcte de les normes lingüístiques.
ASPECTES DIDÀCTICS
• Morfologia i sintaxi
• Normes ortogràfiques
• Lèxic (barbarismes...)

20. PRESENTACIÓ
DEFINICIÓ
Disposició del text al paper segons les convencions que
demana el tipus de text i la situació comunicativa.
ASPECTES DIDÀCTICS
• Marges
• Cal·ligrafia (domini del traç)
• Polidesa, llegibilitat de la lletra
• Tipografia (tipus de lletra, negreta, subratllat...)
• Indicis no textuals (il·lustracions, sanefes,
fotos...)
• Presentació de textos extensos: índex, paginació,
bibliografia, citació de referències...

21. ESTILÍSTICA
DEFINICIÓ
Capacitat expressiva general.
ASPECTES DIDÀCTICS
• Riquesa, variació i precisió lèxica
• Complexitat i variació sintàctica
• Recursos retòrics (metàfores, metonímies,
hipèrboles...)
• Recursos literaris (estil directe, indirecte, el
diàleg, persona narrativa, poetització, to: irònic,
humorístic...)

22. MARCADORS TEXTUALS I CONNECTORS
:
ADDITIUS ENUMERATIUS TRANSITIUS
!I ! De primer ! D’altra banda
! De nou ! D’entrada ! Fora d’això
! Una altra vegada ! Tot seguit ! Tret d’això
! Igualment ! A continuació ! A part d’això
! A més, a més a més ! Més tard
! També ! Finalment
! Així mateix ! Al principi
! Damunt ! Després
! Fins i tot ! A la fi
! Encara ! En primer lloc
! Tampoc ! En segon lloc
! No solament.. sinó
també…
EXPLICATIUS/ EXEMPLIFICADORS COMPARATIUS
CONTINUATIUS ! Per exemple ! Com més… més…
! És a dir ! Com a mostra ! Com més… menys…
! Per dir-ho millor ! Com ara ! Com menys… menys…
! És així com ! Com és ara ! Com menys… més
! Millor dit ! Entre d’altres ! En comparació amb
! Per dir-ho d’una altra ! Sobretot ! En comparació de
manera ! Especialment ! En comparació a d’una
! Pel que fa a ! Particularment manera semblant
! En altres termes ! Això es ! O millor
! Al marge d’això ! Així

23. ADVERSATIUS CONDICIONALS / INDICADORS DE RESUM
! Ara CONCESSIUS O CONCLUSIÓ
! Ara bé ! En aquest cas ! Breument
!O ! Aleshores ! En una paraula
! Però ! Altrament ! En poques paraules
! Tanmateix ! Si no ! En resum
! Al contrari ! En cas contrari ! Al capdavall
! Per contra ! No obstant això ! En conclusió
! D’una banda… d’altra… ! Malgrat això / malgrat ! Per acabar
tot ! Total
! A part d’això ! Comptat i debatut
! Amb tot / amb tot i això ! En fi
! En definitiva
INDICADORS DE INDICADORS D’ACTITUD CAUSATIUS
REPRESA ! Naturalment ! Per aquesta raó
! Com he estat dient ! És clar ! Per aquest motiu
! Tornant al tema ! I tant ! Per això
! Tornant al primer (o ! Per descomptat ! És per això que
segon, o tercer…) punt ! No cal dir que
! Si reprenem el primer ! Afortunadament
argument ! Malauradament
! Indubtablement
! D’acord que

24. REVISIÓ COM
CORRECCIÓ
Amb flexibilitat.
QUÈ Corresponsabilitzant la correcció del
text amb l’alumne i/o la classe.
Creant el desig especial d’autocorregir
L’ortografia, la morfologia,
les faltes:
l’estructura sintàctica, la genuïtat
- Recordant la forma correcta.
lèxica. I també la cohesió,
- Fent practicar la mateixa qüestió
el registre triat, la disposició de
lingüística en altres situacions.
l’escrit, la claredat d’exposició,
-Donant alguna informació sobre la
l’organització lògica de les idees o
la solució de l’error.
la selecció adequada de la informació.
-Visualitzant la paraula difícil.
Convé emfatitzar la correcció durant
el procés de l’escrit: es poden corregir
esquemes, llistes de frases, apunts QUI
d’idees, esborranys, fragments ...
Els alumnes aprenen del professor i
també dels seus companys.
QUAN És interessant combinar correccions
individuals, per parelles o grups i amb
Tan aviat com es pugui. Convé tot el grup classe.
combinar correccions diferides en el Els aprenents es responsabilitzen més
temps amb tècniques més immediates del seu aprenentatge si participen
(p.ex. durant la redacció, orals ...). activament en la correcció.

25. 5. Enfocament de l’ensenyament
de l’escriptura.

26. Enfocament de l'ensenyament de l'escriptura
gramàtica funcions procés contingut
Les matèries
Èmfasi Normativa Ús de la llengua L'aprenent
curriculars
Què es? Aprendre a escriure Aprendre a Aprendre a Aprendre a
és igual a aprendre escriure és igual escriure és igual escriure és igual a
gramàtica. a aprendre a a aprendre aprendre
comunicar-se. estratègies de coneixements i
composició. aprendre a de-
mostrar-los.
Què La varietat estàndard Totes les Processos de Escriptura
s'ensenya? i el registre formal varietats i tots composició de acadèmica.
de la llengua. els registres de textos. Tècniques
la llengua. d'estudi.
Aspectes - Ortografia - Presentació - Formulació - Investigació
- Morfologia - Significat d'objectius - Processament de
- Sintaxi - Estructura - Generació la informació
- Lèxic - Pragmàtica: d'idees - Producció d'un
- Funcionalitat - Redacció text acadèmic
- Intencionalitat - Revisió
- Registres
- ...
Què es Si gramaticalment és Si el text és Si l'alumne és Si la matèria
valora? correcte / adequat / competent / s'ha après / no
incorrecte. inadequat. incompetent. s'ha après.

27. 6.Aspectes que intervenen en
l’escriptura.
Habilitats, components
lingüístics, components no
lingüístics i funcions de la
comunicació per a construir
un bon text escrit.

28. ASPECTES QUE INTERVENEN EN L’ESCRIPTURA
MOTIVACIÓ
Procés d’aprenentatge Habilitats Aspectes formals
del codi Psicomotrius
- Presentació:
Etapes evolutives: - Grafisme: Tipus de lletra
– Escriptures no diferenciades To muscular Distribució en el paper
– Escriptures diferenciades Direccionalitat Marges
– Escriptures sil·làbiques Domini dels estris …
– Escrip. sil·labicoalfabètiques Traç / Cal·ligrafia
– Escriptures alfabètiques …
ESCRIPTURA
Habilitats de Text
composició Gramàtica Semàntica
- Estructura
- Contextualització - Fonologia - Significat - Propietats:
- Planificació - Ortografia de les Adequació
- Redacció - Vocabulari paraules Coherència
- Revisió - Morfosintaxi Cohesió
- Reelaboració …
- Edició
FUNCIONALITAT

29. PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA LLENGUA
PROGRAMACIÓ
HABILITATS FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ COMP. LING. COMP. EXTRAL.
ESCOLTAR PARLAR Preguntar Fonètica/ Orals
Explicar Ortografia
-Contextualitzar Gest:
-Planificar Narrar Lèxic Expressivitat,
-Atendre -Conduir Descriure Semàntica postura corp.,
-Reconèixer el discurs Opinar Gramàtica moviments,
-Seleccionar -Negociar Convèncer Mirada, ...
-Interpretar el significat Donar instruccions Veu:
-Inferir -Produir el text
Argumentar -volum, ritme,
-Retenir -Atendre
aspectes ... entonació, to...
no verbals amb Escrits
LLEGIR ESCRIURE Adequació Organització Senyals
-Percepció -Psicomotrius o d’anticipació:
-Memòria Grafisme: traç, Grau de formalitat Estructura / ordre títol, índex,
-Anticipació to muscular, introducció, etc.
Interlocutor Coherència
-Cop d’ull i direccionalitat, de resum:
Intencionalitat cohesió
lectura aten. ... resum, conclusió
-Inferències en visuals: cos,
-Idees princ. -Cognitives: puntuació,
-Estructura Contextualitzar SITUACIONS COMUNICATIVES negretes,
i forma Planificar marges,
per afavorir
-Llegir entre Redactar subratllats, etc.
línies Revisar COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
-Autoavaluac.
AVALUACIÓ

30. CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS FORMES
TIPUS DE TEXT LITERÀRIES
MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS
EXPOSITIU • Oracions • Estructura: introducció, • Llibres de text
EXPLICATIU subordinades: causals, explicació i conclusió (la • Diaris
Dóna informació. Té com a consecutives i finals. informació s’organitza • Notícies
funció explicar i fer • Connectors: segons la finalitat del text) • Treballs
entendre una cosa, un conjuncions causals, • Exposició analítica i monogràfics
concepte, un fet... conseqüència i finals... sintètica • Prendre apunts
És el discurs científic i (perquè, ja que / de • Organització lògica i • Conferències
didàctic. manera que, per jeràrquica de les idees • Exposicions
La informació és clara i això...) i locucions (en (d’allò més general a allò • Revistes
objectiva. primer lloc, en més específic) temàtiques
En formen part els models conclusió...) • Ús d’esquemes, dibuixos... • ...
descriptiu i instructiu. • Lèxic precís i concret. • Títols i subtítols
INSTRUCTIU • Frases simples • Estructura:organització • Receptes de
• Ús de la segona lògica i seqüencial. cuina
Dóna informació sobre persona verbal o • Modalitat exhortativa o • Maneig
processos, ordres o formes paral·leles imperativa. d’aparells
obligacions. • Mode imperatiu • Informació precisa i • Regles de joc
• Perífrasis objectiva. • Ordres
En trobem en: receptes d’obligació: • Organització de la • Notificacions
de cuina, instruccions haver de + infinit. informació: • Invitacions
d’ús, converses caldre · materials / estris / • Prospectes de
quotidianes... ser necessari aliments... medicaments
• Adjectius ordinals i · ordres / normes... • Fórmules
cardinals • Eventualment presenta químiques
una disposició espacial • Plans de treball
especial.

31. CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS FORMES
TIPUS DE TEXT LITERÀRIES
MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS
CONVERSACIONAL • Frases breus i • Estructura: • Diàlegs
Llenguatge simples. · emissor • Entrevistes
transaccional: diàleg, • Enllaços: puntuació · receptor • Qüestionaris
discussions... amb l’entonació
(guions, cometes, • Modalitats: • Representa-
En trobem en els usos
orals quotidians i en interrogacions, · Interrogació cions
alguns textos escrits exclamacions...) · Asseveració • Enquesta
(teatre, novel·la...) • Pronoms personals, · Exhortació • Còmics
Apareix en força treballs interrogatius, febles. • Acudits de
escolars. • Adverbis • Fórmules: excuses, dos o més
d’afirmació i de salutacions, comiats...
interlocutors
negació.
NARRATIU • Frases simples i • Estructura: • Conte
Comprèn els textos que compostes (oracions · ordre cronològic • Novel·la
relaten fets: històries, subordinades) · parts de la narració: • Teatre
biografies, processos... • Verbs perfectius: plantejament, nus i • Crònica
En podem trobar en: passat llunyà i desenllaç. • Còmics
rondalles, contes, passat recent. • Cinema
novel·les, notícies, • Relació de temps • Punt de vista de la • Sèries
textos d’història... verbal. narració: personatges, televisives
Es desenvolupen dins de • Ús d’adverbis de perspectiva... • Reportatges
situacions d’espai i de temps. • Notícies
temps. • Connectors • Protagonistes: • …
Pot haver-hi diàlegs, temporals: principal, secundari,
descripcions, conjuncions, antagonista...
instruccions… locucions…

32. CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS FORMES
TIPUS DE TEXT LITERÀRIES
MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS
DESCRIPTIU • Oracions de • Estructura: • Descripció
Defineix o descriu un predicat nominal i · denominació i literària: de
concepte, una paraula, coordinades expansió personatges,
un paisatge, una copulatives • Ordre lògic intern: d'ambients...
persona... Selecció dels • Adj. qualificatius: · de més general a més • Definicions
trets més significatius morfologia, posició i concret • Diccionaris
d’allò que es descriu. En concordança · de dalt a baix • Catàlegs
podem trobar en cartes, • Sinònims i · d’esquerra a dreta • Guies
monòlegs, discursos, antònims, frases · de dintre a fora turístiques
postals, notícies... fetes, locucions ·... • Inventaris
Sovint forma part dels • Adverbis de lloc, de • Precisió lèxica • Caricatura
textos narratius i manera • ...
expositius. • ...
POÈTIC • Figures • Estructura:vers/estrofa • Poemes
retòriques • Llenguatge elaborat • Cançons
Textos considerats com sintàctiques: • Els aspectes formals • Embarbus-
a creació literària. (fònics, sintàctics, saments
anàfora, gràfics...) tenen una • Dites i refranys
Funció estètica de la
polisíndeton, importància cabdal i són • Endevinalles
llengua.
hipèrbaton, estretament lligats al • Rodolins
comparació, contingut. • Cal·ligrames
metàfora, • Jocs de paraules: doble • Eslògans
al·literació... sentit, cacofonies, etc. • Galindaines...
[Adaptació de Programes i orientacions per als cursos de llengua catalana (nivells de suficiència i proficiència) 1987. / Vilà, N. (1990) La Diversitat de
la Llengua Escrita Dossiers Rosa Sensat / Extra Com, núm. 2 / Cassany, D. et altres (1993) Barcelona. Graó / Jorba, J. (1998) Parlar i escriure per
aprendre Barcelona. ICE]

33. 7. Supòsit de treball de text escrit.

36. Text: Expositiu.
Tema: Deixalles urbanes, reciclatge, contenidors.
ESCOLTAR LLEGIR
Treball de microhabilitats Procés lector a partir d’un text
d’escoltar a partir d’un text expositiu sobre els nous
expositiu que parli de les deixalles contenidors que s’estan
a la ciutat i la necessitat de instal·lant a la ciutat.
reciclar-les.
ESCRIURE PARLAR
Procés d’escriure a partir d’una Treball de microhabilitats de
exposició sobre els (nous) parlar a partir d’una
contenidors de Barcelona. exposició oral (conferència)
amb el suport de només un
guió i d’il·lustracions (si cal).

37. TREBALL D’ESCOLTA
Llegeix aquestes qüestions. Escoltaràs dues vegades un text sobre
els residus. Després d’escoltar-lo, no abans, respon les qüestions
següents.
- El text que escoltaràs és un text expositiu. Però no hi són pas totes les parts
que hauria de tindre una exposició clàssica. Com es diu la part que sí que hi
és? O les parts que sí que hi són?
............................. ...............................
- El text comença dirigint-se a l’oient de manera impersonal, personal o
col·lectiva?
......................
- Al text hi ha cinc idees. Quines són la tercera i cinquena idea que expressa el
text?
La primera diu que generem molts residus al llarg de dia.
La segona diu que els residus contaminen.
La tercera .........................
La quarta idea diu que només una petita part de deixalles es recullen
selectivament.
La cinquena ......................
- Al text hi ha paraules que fan de connectors. És a dir, que serveixen per lligar
el text, cohesionar-lo, relacionant unes idees amb les altres. Escriu tots el
connectors que recordis d’aquest text.

38. TEXT PER A ÉSSER ESCOLTAT
Els residus que ens envolten
Quan analitzem les activitats que cadascun de nosaltres
ha desenvolupat al llarg del dia, podem comprovar que
generem residus de tot tipus tant a casa, com a la feina, en el
temps d'oci, quan anem de compres... Convé destacar que les
deixalles són precisament un dels principals impactes
ambientals de la societat en què vivim, ja que contaminen el
medi i comporten un malbaratament dels recursos naturals.
En els darrers anys el volum de residus generats tant al
conjunt de Catalunya, com a Barcelona en particular, no ha
parat de créixer a causa de l’augment del consum i a la
utilització creixent de productes amb gran quantitat
d'envasos, embalatges i embolcalls.
Malauradament, només un 17% d'aquestes deixalles es
recullen selectivament, principalment a través de la
recuperació amb contenidors dels residus domèstics (paper/
cartró, vidre, envasos i, en menor mesura, matèria orgànica).
Cal insistir que la recollida selectiva permet reaprofitar els
materials per a la fabricació de nous productes, reduint, a més
a més, el consum d'energia i d’aigua necessaris per a obtenir
matèries primeres.

39. TREBALL DE LECTURA
Possibles activitats prèvies:
- Diàleg col·lectiu sobre el tipus de text que es llegirà: estructura,
adjectivació, etc.
- Anticipació lectora sobre el tema a partir del títol, imatges... i del que ja
saben sobre els contenidors i la recollida selectiva d’escombraries.
- Anticipació de lèxic i d’estructures lingüístiques.
- Establir un motiu lector: qüestions a resoldre la resposta de les quals
poden ésser literals, deductives, reorganitzatives o crítiques sobre el
contingut del text;o interrogants que els mateixos alumnes estableixen,
coses que voldrien saber sobre el tema.
Possibles activitats de durant:
- En el cas que féssim una lectura fragmentada i col·lectiva com a guiatge
per anar verificant o reelaborant les hipòtesis anteriors.
- També si anéssim fent un guiatge de com anem trobant les respostes de
les diferents qüestions.
Possibles activitats posteriors:
- Satisfacció dels propòsits lectors.
- Comprovació de la informació nova què ha incorporat l’alumne.
- Metacomprensió del procés lector.

40. TEXT PER A ÉSSER LLEGIT
Títol: ELS NOUS CONTENIDORS DE BARCELONA
Introducció
Justificació
Des del 2 de novembre d'enguany s’estan instal·lant als carrers de
Barcelona uns nous contenidors de recollida d’escombraries, els quals
s'han dissenyat per garantir l'accés de tota la població. El nou disseny
innovador es coneixerà amb el nom de Model Barcelona.
Enumeració o índex
En especial s'ha tingut en compte l'alçada, les opcions d’obertura, els
colors i les marques tàctils per distingir els diferents contenidors. També
s’ha pensat en la distribució dels nous contenidors i en la seva adaptació
als diferents carrers de la ciutat. I finalment, per fer més fàcil la recollida
de deixalles se’n posaran més.
Desenvolupament
Alçada
Un dels fets més destacats dels nous contenidors és que situen
l'alçada de l'obertura a 122 centímetres del terra, cosa que facilita que hi
puguin tirar les escombraries les persones amb cadira de rodes. Aquesta
alçada fa els contenidors més accessibles també per a la gent gran, per a
les persones baixes i per als nens.
Opcions d’obertura
Pel que fa al sistema d'obertura, els contenidors de les deixalles
orgàniques i les de rebuig (el marró i el gris) disposen d'una palanca
manual a la banda dreta, la qual s’acciona fàcilment i sense gaire força; i
també d'un pedal que s'adapta a l'alçada de la vorera. El tancament de la
tapa es fa a poc a poc, amb temps suficient per llençar les bosses
d’escombraries sense haver de preocupar-se per una caiguda brusca.

41. Colors i marques tàctils
A més a més dels colors que ja resulten familiars -verd per a vidre,
groc per a envasos, blau per a paper-cartró i gris per a la resta de
deixalles-, ara s’incorpora el color marró per a identificar la recollida de
matèria orgànica. I encara més, l'ordenació dels colors segueix sempre la
mateixa seqüència i cada tipus de contenidor té unes marques tàctils
pròpies per facilitar la ubicació a les persones amb discapacitats visuals.
Distribució i adaptació als carrers de la ciutat
La distribució dels contenidors és, en la bona part dels casos, en dos
grups: vidre, envasos i paper-cartró per una banda, i les escombraries
d'orgàniques i la resta per una altra, perquè són molts pocs els carrers on
poden posar-se tots cinc junts. A més a més, són ancorats al paviment per
unes guies, cosa que permet alinear-los i immobilitzar-los.
Els contenidors són d’obertura frontal des de la vorera dels carrers
amples. Per als carrers estrets s'ha dissenyat un model més petit amb
càrrega pels dos laterals i encara n'hi haurà un altre de més específic per
als carrerons dels cascs antics. L'objectiu és ajustar-se el màxim possible a
les característiques de cada carrer.
Nombre de contenidors
La instal·lació dels nous contenidors suposa un augment de 3.300
unitats -es passarà dels 23.700 d'ara als 27.000. Es calcula que es
necessitaran tres mesos per fer arribar els nous contenidors a tots els
punts de la ciutat.

42. FOTOS DELS NOUS CONTENIDORS

43. ESCRIURE
Proposta: Elaboració d’un text expositiu sobre la necessitat
de diferenciar les escombraries i sobre els contenidors.
Contextualització: Fer constar en un full tots els elements
que contextualitzaran el text que s’ha d’elaborar.
Planificació: Escriure les idees que es volen exposar. Després
cal organitzar-les i, en acabat, explicitar els objectius que es
persegueixen.
Textualitzar: Escriure un text d’acord amb la planificació i la
contextualització.
Revisió: Comprovar ortografia, sintaxi, estil, objectius, idees,
etc. i corregir-ho si cal.
Edició: Escriure de nou el text i donar-lo per acabat.

44. PARLAR
• Explica als teus companys, només amb
l’ajuda d’un guió, el que has expressat per
escrit.
(Els alumnes que escolten tenen una fitxa
que han d’anar omplint a mesura que el
company o companya desenvolupa la seva
conferència i que els ajudarà a comprovar si
el conferenciant compleix els requisits
d’una bona comunicació oral).

45. RESUM
1. La petició del que ha de fer l’alumne ha de ser precisa.
2. La interacció oral abans d’escriure res és molt important.
3. L’alumne ha de tenir accés a la informació, necessita contingut.
4. L’alumne ha de disposar d’eines: referents, plantilles, models,
diccionaris, llibres de consulta..... a l’abast.
5. La interacció amb els altres és important. Hi ha d’haver un treball
cooperatiu de l’escriptura.
6. Escriure bé és el missatge, no la presentació. La presentació, però,
facilita l’accés a la lectura a tercers i ajuda a millorar la qualitat de
la producció.
7. Compondre un text vol dir passar per totes les etapes d’un procés.
8. Els textos finals han de complir amb les sis característiques.
9. La revisió del procés d’escriure i del text l’ha de fer l’alumne. Ha de
tenir autoregulació. Ha d’esdevenir autònom.
10. Cal que hi hagi una clara diferenciació entre les activitats parcials o
intensives i les globals o extensives. Se n’han de fer moltes més de
les globals.
11. El procés d’escriure o elaborar textos s’ha de fer des de totes les
àrees.
12. Escriure, llegir, parlar i escoltar es complementen i retroalimenten.