1.
Nom: Anais Castro Àrea: Català Curs: 1Batx. A Professora: Marta Data d’entrega: 19/5/11 FRANCESC VICENT GARCIA

2.
Biografia <ul><li>Francesc Vicent Garcia i Torres, va néixer a l'any 1578 o 1579, conegut pel sobrenom de Rector de Vallfogona, va ser poeta i autor d’una obra de teatre. Se’l considera el principal introductor de l’estètica barroca en la poesia catalana. En poesia, va utilitzar una nova temàtica i uns nous models formals, sobretot, de la literatura barroca. </li></ul><ul><li>Segurament que va cursar els estudis eclesiàstics a Barcelona, perquè en aquesta però finalment es va ordenar sacerdot a Vic , on apareix com a servidor del bisbe Francesc Robuster. </li></ul><ul><li>El 1606 va obtenir la rectoria de Vallfogona de Riucorb. Vicent Garcia va servir també en diverses ocasions Pere de Montcada. El 1622 va guanyar el títol de doctor en teologia al Col·legi de sant Jordi i sant Maties de Tortosa. Va morir a Vallfogona de Riucorb l'any 1623. </li></ul>

3.
A una ermosa dama de cabell negre que es pentinava... <ul><li>Aquest es un poema amorós on Francesc parla sobre una dona que es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil. </li></ul><ul><li>El poeta metre observa a la dona com es pentini no pot parar de mirar-la, s’enamora de ella amb l’esperança de ella també s’enamori de ell. </li></ul><ul><li>El poema és el següent: </li></ul>

4.
A una ermosa dama de cabell negre que es pentinava... <ul><li>Amb una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja a qui els d’or més fi tenen enveja en un terrat la bella Flora un dia. </li></ul><ul><li>Entre ells la pura neu se descobria del coll, que amb son contrari més campeja, i a la mà que com el marfil blanqueja: pinta i mà d’una peça pareixia. </li></ul><ul><li>Jo de lluny tan atònit contemplava el dolç combat que amb extremada gràcia aquestos dos contraris mantenien, </li></ul><ul><li>que el cor enamorat se m’alterava i temorós d’alguna gran desgràcia de prende’ls tregües ganes me venien. </li></ul>

5.
<ul><li>Pel que fa l’estructura, el poema és un sonet dividit en quatre estrofes; dos quartets i dos tercets, els quals de 14 versos decasíl·labs i d’art major. </li></ul><ul><li>Mostra una rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE. </li></ul><ul><li>En el sonet hi ha diferència entre els quartets i els tercets. En els quartets el poeta defineix a la dama físicament i en els tercets l’autor es centra en descriure les sensacions que la dama desperta en el seu interior. </li></ul>

6.
Primera estrofa; <ul><li>A la primera estrofa veiem que la dama es pentina els cabells negres com l’atzabeja amb una pinta de marfil. </li></ul><ul><li>Que la dama es pentini es una tradició de la poesia barroca, especialment, perquè és un desordre en l’estructura sintàctica, d’aquesta manera hi trobem un hipèrbaton que ocupa l’estrofa sencera. </li></ul><ul><li>Per dir-nos que els cabells no són rossos els compara indirectament amb l’or, tractant així una metàfora. </li></ul><ul><li>També diu que als cabells negres li tenen enveja, que es tracta d’una personificació. </li></ul><ul><li>I dir que els cabells són d’atzabeja és una metàfora. </li></ul>

7.
<ul><li>En aquest poema, Francesc Vicent, trenca els cànons de bellesa femenina de l’època. </li></ul><ul><li>Segons el tòpic literari “descriptio puellae”, la dama havia de ser rossa, en canvi la dama es completament morena. També hi podem observar com el tòpic literari del “locus amoenus” no es compleix ja que la situació d’una natura idealitzada sinó transcorre en un simple terrat. </li></ul>

8.
Segona estrofa; <ul><li>A la segona estrofa podem apreciar una petita batalla entre el color blanc i el negre. </li></ul><ul><li>El color blanc es representa a través del coll, de les mans i del marfil de la pinta, i el color negre el representarien els cabells. </li></ul><ul><li>Aquesta lluita entre els contraris forma una metàfora. </li></ul><ul><li>Altre metàfora seria “el coll de pura neu”. </li></ul><ul><li>També hi ha un epítet amb la frase “pura neu”, ja que es dona per suposat. </li></ul>

9.
Primer tercet; <ul><li>En el primer tercet apareix el Jo poètic on el poeta mostra els seus sentiments; l’autor es meravella mentre contempla el dolç combat entre la pinta i els cabells de la dona. </li></ul><ul><li>El “dolç combat” es una antítesi, perquè un combat mai por ser dolç. </li></ul>

10.
Última estrofa; <ul><li>En l’última estrofa, el poeta mostra l’angoixa que sent al contemplar el combat i les ganes que te d’aturar-lo </li></ul>

11.
Conclusió <ul><li>Els principals temes que Francesc tracta són la solitud, el desengany, el pas del temps, la mort... Fent servir metàfores complexes, llatinismes, elisions mitològiques, hipèrbatons, comparacions iròniques... </li></ul><ul><li>Utilitza dos tipus de contingut descriptiu: la bellesa (colors clars, flors, alegria...) i la lletjor (color negre, mort, tristesa...). </li></ul><ul><li>Vicent va ser famós pel seu humorisme, utilitzava molt la burla i escrivia temes escatològics. </li></ul><ul><li>Utilitza les dues branques barroques: el culteranisme –que busca la elegància artificiosa, floralesca i sensual–, i el conceptisme –la practica la sàtira barroca–. </li></ul>