Tema 8 hmc 2016 17

Col·legi Sant Josep- Reus Tema 8: La Revolució Russa i l’origen de l’Estat Soviètic
HMC -1r Bat

Introducció
El procés revolucionari de Rússia es pot resumir en aquests fets:
• Revolució de 1905
• Revolució de 1917:
- Febrer: revolució burgesa. Caiguda del tsarisme.
- Octubre: revolució comunista. Lenin puja al poder. Guerra
civil. Creació de l’URSS.
• 1924: mort de Lenin. Disputa pel poder.
• 1927: Stalin puja al poder. El sistema estalinista.
HMC -1r Bat

1. Un gegant amb peus de fang
1.1. Un imperi endarrerit i autòcrata
1.2. L’oposició al tsarisme
1.3. La Revolució del 1905
HMC -1r Bat

1.1. Un imperi endarrerit i autòcrata
Rússia a principi del segle XX era una autocràcia,
amb un tsar que tenir un poder absolut
(monarquia de dret diví).
El tsar Nicolau II governava directament, amb el
suport de la burocràcia, de l’exèrcit i de
l’Església Ortodoxa.
Romanov:
10’+10’
HMC -1r Bat

1.1. Un imperi endarrerit i autocràtic (2)
L’imperi rus era fonamentalment una economia agrària. Hi
convivien la propietat comunal (mir) amb la propietat privada
(dels nobles i dels kulaks).
Les condicions de vida dels pagesos era molt precària, propera a la
servitud. La producció era molt baixa i les tècniques molt
endarrerides.
La indústria va començar
a finals del segle XIX,
amb capital francès, a
les grans ciutats
occidentals (Sant
Petersburg, Moscou, la
Polònia russa, els
països bàltics, Kíev,
Odessa...)..
Els obrers vivien en condicions molt precàries i cobraven poc
HMC -1r Bat

1.2. L’oposició al tsarisme
La industrialització va comportar la
difusió de les idees liberals, del
marxisme i de l’anarquisme, les quals
s’oposaven al tsarisme.
Apart dels partits que volien accedir al
poder, l’anarquisme va aconseguir un
arrelament molt notable, amb figures
com Bakunin o Kropotkin.
Organitzacions com Terra i Llibertat
defensaven l’acció directa contra
l’autocràcia (1861, assassinat
d’Alexandre II)
VEURE
DOC 2.
PÀG. 155
PER A LA
RESTA
DE
PARTITS
HMC -1r Bat

Les males condicions de vida de la població, la
corrupció a la cort, la guerra russojaponesa
del 1904 i la penúria econòmica que suposà
un clima d’agitació social i política que va
culminar en el Diumenge Sagnant, la
manifestació que tingué lloc davant del Palau
d’Hivern de Sant Petersburg reprimida molt
durament per l’exèrcit. També hi va haver
l’amotinament de la tripulació del cuirassat
Potiomkin a la ciutat d’Odessa.
1.3. La Revolució del 1905
HMC -1r Bat

Col·legi Sant Josep- Reus Tema 7: La Revolució Soviètica i l’URSS (1917-1941)
HMC -1r Bat
Nicolau II, davant d’aquests fets, es va veure
obligat a emprendre tímides reformes, com la
reforma agrària (Stolipin) o la reforma política,
amb la creació de la Duma, amb competències
molt limitades.
1.3. La Revolució del 1905 i
els intents de reforma (2)
5’

HMC -1r Bat
2. La Revolució de Febrer de 1917
2.1. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
2.2. La caiguda del tsarisme (febrer de 1917)
2.3. La dualitat de poders (març-octubre del 1917)
Tota la
Revolució
Russa – 20’

HMC -1r Bat
2. La Revolució de Febrer de 1917

HMC -1r Bat
2.1. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
A la Gran Guerra, l’imperi tsarista, apart de ser aliada de la
Triple Entesa, s’erigeix com el defensor dels pobles eslaus
davant d’Alemanya i Àustria.
Les fàbriques es transformen en indústries de guerra i el
reclutament de pagesos fa minvar la producció agrícola, per la
qual cosa escassegen productes, pugen de preu i s’estén la fam.
L’exèrcit es troba mal equipat i mal comandat, hi ha una gran
mortaldat, i s’estenen les crítiques contra un govern que havia
dissolt la Duma i una cort cada vegada més corrupta (Rasputin).

HMC -1r Bat
2.3 i 2.4. La caiguda del tsarisme (febrer 1917)
El febrer de 1917 (segons el calendari julià), van tenir lloc una
gran manifestació, una vaga general i un amotinament de la
guarnició militar de la capital, Petrograd, que va obligar el tsar
Nicolau II a abdicar.
La Duma va prendre protagonisme en la crisi i, d’acord amb el
soviet de Petrograd, va imposar un govern provisional presidit
pel príncep Livov. Volien emprendre reformes polítiques liberals
però mantenint –se fidels a les aliances militars.
Com que les condicions de
vida de la població no
milloraven i seguien a la Gran
Guerra, els soviets van anar
prenent cada vegada més
protagonisme i van actuar com
a doble poder.

HMC -1r Bat

HMC -1r Bat
3. Per què hi va haver una nova revolució a
l’octubre?
L’abril Lenin va tornar de l’exili i, a les tesis d’abril, va llençar
una crida en suport dels soviets, de la la revolució del
proletariat i de la retirada del suport dels soviets al govern
provisional.
Livov va ser substituït per Kerenski, un socialista moderat, el
qual es va enfrontar amb el soviet de Petrograd i va perseguir
els bolxevics.

HMC -1r Bat
3. Per què hi va haver una nova revolució a l’octubre? (2)
Un intent de cop d’Estat protagonitzat pel general Kornilov, que
pretenia recuperar el poder per al tsar, va ser avortat gràcies al
suport dels bolxevics, fet que va incrementar la seva popularitat
entre les masses.
Lenin va convèncer els soviets de Moscou i de Petrograd de
passar a la insurrecció armada. A Petrograd, Trotski va prendre
un paper directiu i esdevingué el centre de l’oposició al govern.

HMC -1r Bat
3. Per què hi va haver una nova revolució a l’octubre? (3)
Tot i que el govern de Kerenski va prohibir el partit bolxevic i
Lenin es va haver d’exiliar de nou, els soviets van organitzar la
insurrecció, amb el suport de la Guàrdia Roja. El 25 d’octubre,
a Petrograd, les forces insurrectes es van apoderant dels llocs
clau de la capital i van assaltar el Palau d’Hivern, seu del govern
provisional. El govern va dimitir i la revolució es va estendre per
les principals ciutats russes.

HMC -1r Bat
4. La guerra civil i el comunisme de guerra
4.1. Les primeres mesures revolucionàries
4.2. La guerra civil (1918-1921)
4.3. El comunisme de guerra

HMC -1r Bat
El nou govern (Consell de Comissaris
del Poble), dirigit per Lenin, va
implantar les primeres mesures
revolucionàries: el repartiment de la
terra entre els pagesos, el control de
les empreses amb més de cinc
treballadors per part dels obrers, la
nacionalització de la banca, supressió
de l’exèrcit tsarista...
4.1. Les primeres mesures revolucionàries

HMC -1r Bat
També va iniciar les converses que van portar al tractat
de Brest-Litovsk (1918). A canvi de la retirada de Rússia
de la Gran Guerra, aquest Estat va haver de renunciar
als països bàltics, a Finlàndia, als territoris polonesos i a
Bessaràbia. I Ucraïna es va declarar independent (veure
doc. 2 pàg. 160).
4.1. Les primeres mesures revolucionàries (2)

HMC -1r Bat
Els defensors del vell ordre tsarista van
iniciar la defensa armada per tal
d’impedir la consolidació de l’Estat
soviètic (russos blancs). Controlaven
l’est i el nord del país. Van tenir el
suport de txecs, francesos i anglesos.
Lev Trotski va crear i dirigir l’Exèrcit
Roig, i va començar una guerra civil
(1918-1921), amb victòria final per als
defensors de la revolució.
Davant el temor que Nicolau II pogués
ser rescatat per l’exèrcit blanc, el juliol
de 1918 va ser assassinat el tsar i la
seva família, a Ekaterinburg.
4.2. La guerra civil (1918-1921)

HMC -1r Bat
La guerra va ser guanyada pels comunistes, en bona
part, gràcies a la instauració del comunisme de guerra,
això és, una estatalització de la indústria i una economia
totalment dirigida per l’Estat.
Es van establir mesures molt repressives i es va crear
una policia política, la txeca, que detenia i castigava
qualsevol opositor als bolxevics.
4.3. El comunisme de guerra

HMC -1r Bat
Acabada la guerra, el partit bolxevic va passar a
anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica
(PCUS) i en va ser el centre de poder.
Els bolxevics van transformar el vell imperi dels tsars en
una república federal i el 1922 es va crear la Unió de
Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
5. La creació de l’URSS i l’expansió
revolucionària

HMC -1r Bat
5. La creació de l’URSS i l’expansió
revolucionària (2)
1919: creació del Komintern
(Tercera Internacional), a Moscou,
que proposa vint-i-una condicions
per adherir-s’hi: expulsar els
dirigents reformistes
(socialdemòcrates) i acceptar
plenament les concepcions
socialistes i revolucionàries dels
bolxevics.
Les divisions que va generar va
donar lloc al naixement dels partits
comunistes. I neix el leninisme.

HMC -1r Bat
6. De Lenin a Stalin
6.1. La Nova Política
Econòmica (NEP)
6.2. La lluita per la
successió de Lenin

HMC -1r Bat
Per tal de remuntar l’economia,
Lenin va proposar una reforma de
l’economia que permetés millorar
les condicions de vida de la
població i vencés les resistències
davant el procés revolucionari: la
NEP, una economia mixta.
6.1. La Nova Política Econòmica (NEP)
Document 1 i 2 pàg. 164

HMC -1r Bat
6.2. La lluita per la successió de Lenin
Kamenev
Zinoviev
Bukharin
Lunatxarski
Trotsky Stalin
1924: mort de Lenin

HMC -1r Bat
6.2. La lluita per la
successió de Lenin (2)
La mort de Lenin
desencadenà una lluita entre
els dirigents del partit
bolxevic, que es desenvolupà
entre el 1924 i el 1928.
El debat es polaritzà entre
Trotsky i Stalin, però hi van
prendre part altres dirigents:
Kamenev, Zinoviev,
Lunatxarski i Bukharin.

HMC -1r Bat
6.2. La lluita per la successió de Lenin (3)
El 1927 Stalin va moure tots els ressorts interns del
partit i va aconseguir el poder. Va establir un poder
autoritari, amb un centralisme absolut.
El primer que va fer és desfer-se dels seus opositors
expulsant-los del país o condemnant-los a mort després
d’haver-los jutjat.

Tema 8 hmc 2016 17

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Tema 8 hmc 2016 17

Ähnlich wie Tema 8 hmc 2016 17 (19)

Mehr von Albert Olivé Compte

Mehr von Albert Olivé Compte (9)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Tema 8 hmc 2016 17