2. PRESENTACIÓ
Què té de certa aquesta afirmació?
Fes que els teus aliments siguin la teva medicina i que la teva medicina sigui la teva
alimentació.
Hipòcrates
És una afirmació bastant certa, depèn el que mengis és la teva salut, pots tenir
una bona salut saludable o dolenta si només menges menjar "escombraries",
però també és la nostra medicina perquè si no mengem poden venir-los
problemes en el cos.
Menjar insectes és saludable?
A primera vista ens provoquen repulsa, però en determinades cultures els
insectes són un exquisit menjar. El contingut nutricional dels insectes depèn de
la seva etapa de vida (etapa metamòrfica), el seu hàbitat i la seva dieta.Proteínas
i nutrients de qualitat, Rics en fibra i minerals, no es coneixen casos de
transmissió de malalties o paràsits a humans derivats del consum d'insectes
(sempre que els insectes hagin estat manipulats en les mateixes condicions
d'higiene que qualsevol altre aliment). En qualsevol cas, els experts asseguren
que poden produir-se al·lèrgies similars a les que apareixen amb els crustacis,
que també són invertebrats, sense passar per alt que igual que altres aliments
similars als insectes proporcionen un entorn favorable al creixement microbià,
incloent bacteris, fongs i virus.
3. Els espinacs són rics en ferro?
Als anys 70-80, la popular sèrie de dibuixos animats “Popeye” – en la qual un mariner
augmentava la seva força cada vegada que consumia una llauna d’espinacs va mitificar el valor
nutricional d’aquesta verdura, fins al punt que, encara actualment, es creu que els infants que
prenen espinacs freqüentment esdevenen més sans i forts. Aquesta virtut que s’atorga als
espinacs està lligada a la creença que presenta un alt contingut en ferro. Els espinacs contenen
una quantitat destacable de ferro (2,2mg per cada ració), essent, juntament amb les bledes,
les verdures més riques en aquest mineral. Tot i així, no és ni de bon tros l’aliment més ric en
aquest mineral. Per citar alguns exemples, una llauna petita d’escopinyes ens aporta 18mg de
Ferro i un plat de llenties 7,1mg.
Combinar certs aliments és dolent?
Depèn dels aliments que barregis, sempre han dit que barrejar gas amb xocolata pot caure
malament a l'estómac, però no obstant això quan ens fem una amanida meclamos certs
aliments i és saludable.
Realment la dieta mediterrània aporta tants beneficis com diuen?
Les característiques principals d'aquesta alimentació són un alt consum de productes vegetals
(fruites, verdures, llegums, fruits secs), pa i altres cereals (sent el blat l'aliment base), l'oli
d'oliva com a greix principal, el vinagre i el consum regular de vi en quantitats moderades. Les
propietats saludables que se li atribueixen es basen en la constatació que, encara que en els
països mediterranis es consumeix més greix que als Estats Units, la incidència de malalties
cardiovasculars és molt menor. Les causes de tals propietats semblen estar en el major
consum de productes rics en àcids grassos monoinsaturats, presents en l'oli d'oliva (que
redueix el nivell de colesterol en sang). També s'atribueix al consum de peix, especialment
peix blau, ric en àcids grassos i, finalment, al consum moderat de vi negre (pels seus antocians
i resveratrol). El vi també està associat a un altre efecte cardioprotector denominat la
paradoxa francesa.
4. -PAS 2:Menjar, comer, 食べる, eat, manger, أكل... és el
mateix?
El títol significa tot menjar però esta escrit en diferents idiomes, i en tots aquests idiomes que
pertanyen a països diferents no es menja igual que aqui.
Quines són les principals diferències que trobes entre l'alimentació que apareix al gràfic de la Xina i
d'Espanya?
En 1961 a la Xina consumien un 57% de gra, mentre que Espanya consumia un 40%, el mateix passa
amb el sucre i el greix a la Xina consumien un 6% i Espanya se superava prou amb un 20%. Ara anem a
2011 la Xina el consum del gra va disminuir un 10% i en Epanya va disminuir un 19%, però ara passa al
reves amb en sucre i el greix Xina augmenta un 7% però Espanya augmenta molt més augmenta un
14%.
Creus que la teva alimentació es veu correctament representada al gràfic d’Espanya?
El gràfic correspon bastant amb la meva alementacion però no em pas tant en la sucre intent portar
una dieta adequada i saludable.
I què ha passat amb el consum de carn?
A la Xina el 1961 consumian poca carn però mes de porc però en el 2011 es veu un canvi molt gran
consumeixen moltíssima més i el porc destaca molt més que les altres.
A Espanya passa mes del mateix el 1961 sí que consumian bastant mes carn que en xina però
estavem en un nivell mitjà, el 2003 puja un pic més garnde i el 2011 torna a baixar però segueix
elevat.
5. PAS3:ARA…INVESTIGA.
TRETS CULTURALS:
Els aliments de cada cultura proporcionen informació acerca de un estat de una societat i com funciona. Consumim
símbols nacionals, d'amor, símbols sexuals i alimentacions amb símbols religiosos.
Els nostres hàbits alimentaris reflecteixen els nostres estanteres alimentaris ens definim a través del nostre plat
preferit i ens distanciem d'altres cultures no menjant diferents coses, per exemple els tabús religiosos.
Antigament creien que menjant cervell tindrien la saviesa de l'enemic.
Hi ha persones que mengen penis o testicles humans o d'animals és molt comú en la religió mediterrània a part del seu
valor nutricional.
INSECTES:
La gent ara menja insectes de tot tipus, la pràctica té fins al seu nom, entomofagia. Els caçadors recol·lectors de la
antiguiedad potser van aprendre dels animals de farratge i van seguir el ejemplo.Los insectes s'han tornat part d'una
alimentació dietètica. Els insectes de consumian molt en l'antiguitat. Ara per a nosaltres els insectes són una mica
irritants, piquen i mosseguen i infesten el nostre menjar.
Gairebé 2000 espècies de inssectos es poden menjar, no només es tracten de la seva gust sinó que també són sans per
a la salut, poden contenir fins a un 80% de proteïnes. Després d'aquest vídeo et vénen ganes de provar algun insecte
però a mi hem donen angúnia.
DESAPROFITAR ALIMENTS:
Cada any el 30% de la producció mundial d'aliments es perd després de la collita o es malgasten a les botigues o llars,
això representen $ 750.000.000.000 cada any. Aquest vídeo explica com l'ésser humà també a desaprofitat els factors
naturals per crear agricultura i intentar fer-ho per la seva pròpia fe i s'han gastat molts diners.
6. PAS4:ARATOCATRIAR.IPERONPOTSCOMENÇAR?
T'has parat a pensar alguna vegada en les opcions que hi ha per
omplir el cistell de la compra? Les coneixes?
Depenent d'on visquis tindràs accés a productes que vénen
directament de l’hort o fins i tot de la teva collita, o bé no et
quedarà més remei que anar al mercat, a botigues del barri o
al supermercat.
Avui en dia els majors productes que consumim estan
envasats. Hi ha tres punts claus que cal llegir de les etiquetes:
1 les condicions i conservacions del producte, la segona els
ingredients i la tercera la data de caducitat. A les etiquetes és
obligatori que indiquin en pes net, i els productes d'una altra
procedència també han indicar-ho. Les persones amb
al·lèrgies són els que més miren l'etiquetatge. L'etiquetatge
ajuda a portar una dieta equilibrada.
I que passa amb els productes frescos? Els productes frescos i
congelats han de proporcionar un seguiment de dades al
consumidor igual que en els envasats, en el cas de la carn cal
especificar l'origen de naixement el de Creix i sacrifici i també
el nombre RSI del escorxador, el nombre de referència i el
preu per quilo gram.
7. PAS5:I TU, COM T’ALIMENTES?
-Avui, què has menjat?
Arros amb pollastre.
Com tries cada àpat?
Depen del que menji cada dia vaig combinant els aliments
Ho fas de manera conscient?
De vegades si altres no
Penses en què necessita el teu cos o improvises Sobre la marxa?
Sobre la marxa
Compara aquests dos casos:
·Pensa per un moment que ets una adolescent de 16 anys sana, que vius a la Cerdanya, assisteixes a l'institut,
ets membre d'un equip de bàsquet i entrenes tres dies a la setmana durant dues hores.
·I ara imagina't que ets una dona de 70 anys diabètica, que vius al Barcelonès i ets aficionada als escacs.
Et caldria menjar el mateix?
Esta bastant clar que no ,una persona diabètica no pot pendre ni molta sal ni sucre, i una persona que
entrena tampoc por passar-se amb els meenjar porten una dieta bastant estricte.
Ara que disposes de més informació, pensa en aquestes qüestions:
Sabries explicar què passaria si la dona de 70 anys de l'exemple mengés el que necessita l'adolescent de 16
anys? Probablement la seva malaltia s'agreujaria i a més a més s'engreixaria.
L'obesitat ha esdevingut un problema de salut pública, fins i tot l'OMS (Organització Mundial de la Salut) la
qualifica de pandèmia i pronostica una gran crisi d’obesitat a Europa cap a l’any 2030. No es tracta només
d’una qüestió estètica sinó de salut perquè porta associades malalties que influeixen en la qualitat de vida
de les persones.
I si l'adolescent de 16 anys mengés el mateix que la dona de 70 anys? És possible que tingués carències
nutricionals.
La malnutrició en els seus diferents graus és una altra causa de problemes de salut i malalties.
8. PAS6:LESDIETES
El mot dieta prové del grec "δίαιτα" i significa "forma de vida". Podríem dir que
existeixen tants tipus de dietes com maneres de viure. A grans trets les dietes més
comunes són les següents: veganes/vegetarianes, mediterrània i terapèutiques.
Però malgrat que el concepte "dieta" és molt ampli, sovint s'associa a la pèrdua de
pes.
Has fet alguna vegada dieta per aprimar-te?
SI.
T'ha funcionat?
Si i estic amb ella pero estic amb una nutricionista.
Segons un estudi realitzat a l'estat l’any 2014, un 81% de les persones que fan dieta fracassa.
T'has preguntat alguna vegada per què?
Hi ha molta gent que comença s’aprima i despres la deixa i apareix l’efecte rebot.
9. PAS 7:LA DIETA MEDITERRÀNEA
La dieta mediterrània es considera una de les més saludables del món i
la UNESCO la va declarar patrimoni immaterial de la humanitat.
Saps en què consisteix? Què té de particular? Es basa només en el consum
d’uns aliments concrets o aplega altres factors?
Així doncs, la dieta mediterrània és un mode de vida que uneix bons
ingredients cuinats tradicionalment i compartits en bona companyia, com és
habitual en els països de la Mediterrània. Tot amanit amb un passeig digestiu,
és a dir, l’exercici físic.
Fixa’t que no només se sustenta en una tipologia d’aliments sinó en altres
qüestions relacionades amb l’estil de vida, com ara:
Els productes de temporada: la cuina s’adapta a les estacions de l’any, a la
situació geogràfica i aprofita els aliments de cada època de l’any.
Els productes de proximitat: s’elaboren i produeixen a prop d’on vius. Has
sentit a parlar del “Quilòmetre zero”? Són aliments frescos i productes de la
teva zona. Consumir-los afavoreix la sostenibilitat i genera riquesa al teu
entorn.
10. Ho tens en compte quan decideixes els àpats? De què és temps, ara?
De vegades si que tinc en compte el que com depèn la temporada no hi ha depèn que
aliments sobretot les fruites.
11. Pas 8. CUINEM?
Els aliments, abans no estan a punt per ser consumits, pateixen tot de transformacions.
Mira’t els vídeos i pensa com han canviat aquests aliments des del seu origen animal,
passant per la manipulació, fins a la cocció. Reflexiona sobre altres exemples que
coneixes del teu entorn, de ben segur que en trobaràs molts!
El pollastre des del seu origen animal ha canviat bastant, abans quan és un animal
podiem veure el seu cap les seves ales i les potes amb les seves plomes i ara ho veiem
només amb la seva pell i sola amb s cos, sense cap, sense potes ni ales, i també ho
buiden per dins tots els seus organ els llencen. Quan ho estem cuinant aquesta dur
amb un to de pell blanc a mesura que es va coent es posa tovet i amb un color
groguenc això vol dir que aquesta llest.
Amb la vedella passa el mateix, abans de fer-la carn picada podiem contemplar un
gran animal gran i pesat amb els seus quatre potes seu cap i un animal amb vida, ara
només veiem carn picada conpactada que per cuinar es espande i es posa a la planxa,
per saber o nivell de cocció haurem d'esperar que el color vermellós que té quan
aquesta crua es retornareu marro.
12. Hi ha aliments que, un cop cuinats,
difícilment identificaríem ni pel seu
aspecte ni pel seu gust. Això passa
no només per la tècnica culinària
utilitzada sinó pels condiments que
s'hi afegeixen.
Coneixes els efectes de les
tècniques culinàries en els
aliments? Sabies que hi ha algunes
maneres de cuinar-los que en
modifiquen els nutrients més que
altres
13. Pas 9. PROJECTE.
Què et vindria de gust menjar després de tot el que has après?
Com a projecte d’aquest curs et proposem que triïs una recepta o un àpat segons els paràmetres la dieta
mediterrània o que es basi en productes sans, frescos i de temporada. No només et demanem que
preparis la recepta o l’àpat, sinó que n’hauràs de valorar tant l'aspecte culinari com el nutricional. Cal que
planifiquis, expliquis, analitzis i elaboris un plat. A la cuina, hauràs de treure el millor de tu!
Què ha de contenir el teu projecte:
Posa-hi un títol atractiu i engrescador.
Busca informació sobre els productes de la temporada o l’estació en què ens trobem.
Fes esment de la zona on vius: el factor geogràfic compta a l’hora de decidir la recepta o l’àpat.
Tria la recepta o l’àpat que vols elaborar.
Justifica els motius pels quals l’has triat.
Mostra els productes que necessites.
Mostra el lloc on els adquiriràs o compraràs. Si és possible, procura que els productes siguin locals o de
proximitat. Explica si algú t’ha aconsellat en l’elecció d’algun producte.
Fes la llista dels ingredients i aporta el màxim d’informació sobre el valor nutricional de cadascun.
Valora si la recepta que has escollit es troba dins els paràmetres de la dieta mediterrània o bé d’una dieta
equilibrada i argumenta per què.
Inclou imatges i comentaris sobre el procés d’elaboració, les tècniques de cocció i els estris utilitzats.
Comenta, si vols, les teves habilitats culinàries.
Mostra i comenta el plat cuinat, hi has d’aparèixer tu mateix o les persones amb qui el vulguis degustar
(família, amics, etc.) o l’hagis compartit.
14.
15. PRODUCTESDELATEMPORADA
Es parla tant dels beneficis de la dieta mediterrània, que sovint ens oblidem de concretar com
seguir-la. Aquesta piràmide indica els aliments i la seva freqüència de consum per a un adult sa. És
important aprofitar els productes de temporada ja que, sobretot en el cas de les fruites i
verdures, ens permet consumir-les en el seu millor moment, tant a nivell d'aportació de nutrients
com pel seu aroma.
FRUITA:
Caqui, Xirimoia, Maduixa-Maduixot, Kiwi, Llimona, Mandarina, Poma, Taronja, Plàtan,
Aranja
VERDURA:
Bleda, All, Carxofa, Api, Albergínia, Bròquil, Carbassó, Cardo, Ceba, Col llombarda,
coliflor, Endívia, Escarola, Espinac, Pèsol, Fava, Mongeta tendra, Enciam, Nap,
Cogombre, pebrot, porro, Rave, Remolatxa, col, Tomàquet, Pastanaga
PEIX:
Angula, Bacallà, Escopinyes, Besuc, Camarón, Carpa, Cigala, halibut, Llagosta rosa, Liba,
llobarro, Musclos, Mer, Ostres, Palometa, Perca, Pop, Salmó, Tauró, Truita, Vieires
16. PRODUCTES DE LA MEVA ZONA
Productes tipica de Catalunya:
Catalunya és una comunitat, que per la seva situació, ens ofereix gran quantitat de productes
autòctons i molt
variats. Gràcies a les seves comarques situades al Pirineu i en altres zones muntanyoses, té
bons productes lactis, carns de vedella, de xai. Té una bona horta i peixos del riu.
En el seu litoral Mediterrani, existeix una altra cultura centrada en els peixos, mariscs, els
arbres fruiters, la bona horta i en els vins. Catalunya ens dóna l'oportunitat d'omplir el nostre
celler amb vins de gran qualitat i diversitat.
- Caves D.O.Cava Catalunya: en el 95% s'elabora a la Comarca del Penedès (província de
Barcelona).
- Vins i caves DO a Girona: Vi i caves del Empordà DO
- Ratafia: un licor típic elaborat amb herbes i nous.
- Vins de DO de Catalunya: DO Conca del Barberà (Tarragona), DO del Priorat-Montsant
(Tarragona), DO del Penedès (Barcelona), DO del Priorat, DO d'Empordà-Costa Brava
(Girona), D.O.de Terra Alta (Tarragona), DO de Pla de Bages (Barcelona), Costers del Segre
(Lleida), de Tarragona DO.
- Oli d'Oliva Verge D.O :. de les comarques de: Conca del Barberà, el Priorat-Montsant,
Penedès, Priorat, Tarragonès, Terra Alta, Siurana, Oli d'Oliva DO a Lleída: Les Garrigues DO
(Lleida), el Baix Ebre-Montsià, Oli de Terra Alta, Oli de l'Empordà, Oli Cocons-extraverge
Arbequina (Conca de Barberà).
- Carn de vedella de Girona D.O .: vedella blanca molt tendra i un sabor delicat.
- Gamba vermella de Palamós: gamba vermella de la Mediterrània, molt saborosa i cara.
17. - Carn de xai DO Girona.
- Vedella dels Pirineus Catalans DO, que abasta les comarques de: Alt Empordà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, el Berguedà,
la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, Ripollès i Vall d'Aran.
- Bacallà: a tot Catalunya hi ha la tradició del bacallà. Hi botigues especialitzades. El pesquen al nord de l'Atlàntic de
l'espècie Gadur morhua.
- Galetes de Santa Coloma de Farners i Camprodon.
- Ànec Mut i Gall Negre del Penedès DO : A causa de la seva criança adquireixen un sabor perfumat i tendre.
- Embotits: tenen DO els de Vic (Barcelona), els de Camprodon (Girona), Botifarra Dolça, bull, bull negre, botifarra d'ou,
llonganissa, xolis (espècie de llonganissa), girella (espècie de botifarra), botifarra blanca, bisbe, fuet, ...
- Formatges de cabra, ovella, vaca, frescos o curats: va matar, formatge de la Garrotxa, Mas de Garet de Tona (Osona),
Gauma de Borredà (Berguedà), Serrat Gros d'Osera (Alt Urgell), Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya DO, Serrat d'ovella
(Tarragona), tupí (Tarragona), Llenguat (Tarragona) ...
- Arròs del Delte de l'Ebre DO
- Mongetes del Ganxet DO: comarques Vallès-Maresme (Barcelona). Són fines, forma de ronyó, blanques i cremoses.
- Bolets: rovellons, pinetells, escarlets, fredolics, camagros ... Hi ha molta tradició i els trobarà en qualsevol poble de
muntanya, en temporada, acabats de collir.
- Anxoves de l'Escala amb DO: a l'Escala (Girona)
- Torró d'Agramunt amb DO (Lleída)
- Mantega a l'Alt Urgell i la Cerdanya amb DOP.
- Avellana de Reus amb DOP: a Tarragona.
- Fruites: Pera de Lleida amb DO, Poma de Girona DO, Maduixes del Maresme DO, Pera de Puigcerdà DO, Clementines de
les Terres de l'Ebre DO (Tarragona)
- Horta: Patates de Prades amb DO, Mongetes del Ganxet del Vallès-Maresme amb DO (Barcelona), Calçots de Valls DO:
cebes tendres molt suaus, que es rosteixen entre brases, en temporada (gener, febrer i març), Patates de Olot i de la Vall
de Camprodon DO: són famoses pel seu bon gust i alta qualitat), Patates de la Vall e'en Bas,
Tomàquet de Montserrat, Tomàquet de Pera.
- Pollastre i Capons DO del Prat: a Barcelona.
18. RECETAPERELABORAR:Estofat dellenties
Preparació: 30 min
Temps cocció: 2 hrs 10 minuts
Rendiment: per a 8 persones
Ingredients: 400 g llenties, 2,5 liters aigua, 400 g espatlla de xai, tallada a daus d'1 cm més o
menys, 6 cebes mitjanes trossejades, 1/2 cup oli d'oliva, 4 pastanagues trossejades, 1 pebrot
verd trossejat i sense llavors, 400 g tomàquets frescos o 1 llauna de tomàquet sencer pelat,
2 tiges d'api trossejats, sal i pebre, 1/2 TSP farigola (opcional)
instruccions
1.Hervir les llenties a foc lent en els 2,5 litres d'aigua fins que estiguin cuites (1 hora
aproximadament), després retirar les llenties, escórrer i reservar el brou.
2.Saltear la carn i la ceba amb l'oli durant uns 10 minuts.
3.Combinar amb les llenties i les verdures en una olla o cassola d'uns 2 litres de capacitat i
afegir el brou de les llenties fins a cobrir la barreja. Condimentar amb sal i pebre i, si es
desitja, també amb farigola.
4.Cubrir i coure al forn lentament a uns 120 º C durant 2 hores.
19. VALOR NUTRICIOAL
Aquesta recepta l'he escollit perquè la meva mama sempre me la cap als caps de
setmana i em recorda quan era petita.
Aquests productes els compraria en un supermercat, però perquè tot estigués més fresc
aniria a una verduderia i una carnisseria del mercat.
Aquesta recepta entra dins de la dieta mediterranea per els seus aliments que compte.
Llenties :116 calories
Xai: 294 calories
Cebes: 40 calories
Pastanaga: --
Tomaquet: 16 calories
Api: 16 calories
Oli d’oliva: 884 calories
20. TÉCNIQUESDECOCCIÓ
.Primer bullirem amb l’aigua les llenties
.Despres salteajem la pastanaga els tomaquets i l’api abans de afegir-los
.El xai o farem trocets hi ho fareem a la salten .
.Finalment o unirem tot i esperarem ha que tot este ben fet de cocció
IMATGES DE LA ELABORACIÓ
