Els presocràtics

Els primers filòsofs (I):
L'escola milèsia. Pitàgores

La filosofia Jònio-Milèsia
“L'escola de Milet no va veure néixer la raó; ella va construir una
raó, una primera forma de racionalitat.”
J. P. VERNANT, 1965

Els presocràtics
 Els primers filòsofs,
anomenats presocràtics,
pertanyen a una època
convulsa on es comencen
a generar uns temes i uns
problemes.
 Aquests temes i
problemes, organitzats
posteriorment en una
reflexió organitzada,
alimentaran la civilització
occidental fins els nostres
dies.
 Els presocràtics
representen la prehistòria
de la Filosofia la història de
la qual, pròpiament,
començaria amb Plató. El
naixement de la filosofia
segueix essent un enigma.

Principals escoles filosòfiques de l’Antiguitat

Els presocràtics
 Dels presocràtics només conservem fragments conservats
per altres autors posteriors, com Plató, Aristòtil, Plutarc,
Diògenes Laerci, Sext Empíric...

Els presocràtics
Quines van ser les primeres preguntes que es van formular
els primers filòsofs? Quina va ser la primera
investigació?

Els presocràtics
El primer interès filosòfic va ser cosmològic. Els primers
filòsofs es van preguntar per la gènesi del cosmos en tant que un
tot ordenat.

Els presocràtics
 Van tenir com a principal
interès la investigació
sobre la naturalesa
(phýsis). Per això van
ser coneguts amb el
nom de “físics” i a tots
ells se'ls atribueix una
obra anomenada Sobre
la naturalesa.
 Amb ells va començar,
simultàniament, la
història de la filosofia i
de la ciència.

Els presocràtics
 Significat del terme phýsis:
1. L'element o matèria originària (arkhé, principi) de
què tot està compost, d'on tot prové I a on tot,
finalment, torna.
2. Menys sovint, l'estructura de les coses, el
principi d'organitzación interna de la realitat. Així,
Heràclit diu “A la natura li agrada ocultar-se.”
(fragment 123).
3. També, però rarament, gènesi, 'procés de
generació'.
4. En els filòsofs següents, especialment en Aristòtil
i els estoics, va adquirir significacions noves. El
significat de phýsis com a la totalitat d'allò que
existeix sorgeix a mitjans del s. XV. Els primers
filòsofs utilitzaven expressions com “les coses”,
“el món”, “tot”, etc.

Els presocràtics
 Els primers filòsofs van anar
més enllà de les explicacions
mítiques, preguntant-se si hi
podia haver un origen o
principi últim del qual tot
estigués format. Es van
preguntar si, hi havia una
causa comú (unitat) que
expliqués la pluralitat de la
natura.
 Aquest principi últim, unic
origen comú, o causa, que
explicaria la multiplicitat d'allò
real a partir d'una unitat el van
anomenar arkhé.

Els presocràtics
 Els problemes
fonamentals sobre els
que pensarien els
presocràtics eren:
a) L'arkhé, és a dir,
l'origen o principi últim
de la physis.

Els presocràtics
b) Com sorgeix la
pluralitat des de la
unitat? És a dir, com,
des d'un element únic
(arkhé) sorgeix la
pluralitat dels ens
físics, des de la pedra
fins a l'home?

Els presocràtics
c) El problema del canvi i el moviment (especialment a partir de
Parmènides). Com pot ser què una cosa n'esdevingui una
altra? Com es passa de l’ésser al devenir?

Els presocràtics
d) El problema del coneixement. Què s'ha de considerar autèntic
coneixement, coneixement cert (episteme)? Generalment, rebutjaren
el testimoni dels sentits. Els sentits es van considerar enganyosos i es
van relegar al camp de la dóxa (opinió).

Els presocràtics
TALES DE MILET (624 - 546aC)

Els presocràtics
• Tales va néixer a Milet,
probablement el 624 aC.
• Tradicionalment, se l’ha
considerat un dels set savis de
Grècia.
• Alguns el consideren d’origen
fenici, havent-se fet
posteriorment ciutadà de Milet, i
d’altres el fan d’origen noble i de
la pròpia polis de Milet.

Els presocràtics
• “Va ser, segons la tradició, el primer en revelar als
grecs la investigació de la natura”. (Simplici)

Els presocràtics
Es diu que Tales viatjà per
Egipte, on va aprendre
geometria.
Sembla que també va mesurar
l’altura de la piràmide de
Keops amb el seu cèlebre
teorema, comparant la seva
ombra amb l’ombra d’una
estaca la mesura de la qual
coneixia i establint la següent
proporció:
- ombra de la piràmide = ombra de l’estaca.
- altura de la piràmide = altura de l‘estaca
* El teorema de Tales afirma que “si diverses
rectes paral·leles són tallades per dues
secants, els segments que determinen són
proporcionals”:

Els presocràtics
La predicció de
l’eclipsi que va tenir
lloc el 28 de maig de
l’any 585 aC li atorgà
fama i renom entre els
grecs. Possiblement es
basà en les taules
astronómiques
babilòniques (saros)...

Tales va afirmar que “tot és aigua”. L’aigua,
seria, per ell, l’arkhé de totes les coses.
Tales de Milet

Tales de Milet
• Possible significat de la
expressió “Tot és aigua”:
- L'aigua com a element originari de la realitat
- L'aigua com a component de tot
• Possible procedència d'aquesta
idea:
- Mitologia. Cosmologies egípcies,
babilòniques, fenícies...
- Observació de la importància d'allò humit en
el desenvolupament de la vida.

• Importància del seu pensament en la
filosofia:
- Va concebre la noció d'unitat com a generadora
de la multiplicitat.
- Va establir un arkhé material com a principi
explicatiu de tot.
- Per primera vegada, ofereix una explicació
basada en la raó i diferent del mite. Amb la
seva afirmació “tot és aigua” s'inicia la
indagació de la naturalesa, que substitueix
les antigues explicacions teogòniques i
constitueix l'embrió del que més endavant
serà anomenat filosofia”.
Tales de Milet

Tales de Milet
“La filosofia grega sembla arrencar d’una
extravagància de la proposició de que l’aigua
és l’origen i matriu de totes les coses. Cal,
veritablement, aturar-se en aquesta i prendre-la
seriosament? Certament, per tres raons:
primera, perquè aquesta tesi enuncia algo sobre
l’origen de les coses; segona, perquè ho fa
sense servir-se de l’al·legoria ni de la faula; i
tercera, perquè comporta, encara que tan sols
de forma embrionària, el concepte de que “tot
és una i la mateixa cosa”.
(F. NIETZSCHE, 1873)
Tales de MiletTales de Milet

Anaximandre de Milet
(610-645 aC)

• Va ser el primer en
dibuixar un mapa
terrestre i una esfera
celest.
• Va introduir a Grècia el
gnomón (provinent
d'Egipte, segons
alguns, o de Babilònia,
segons Heròdot).

• Va ser el primer en escriure un llibre de naturalesa
(Sobre la Naturalesa).
• Se li atribueix l'afirmació que la Terra és esfèrica i
està situada al centre de l'univers.

• Dèia que els primers
animals van sortir de
l'aigua o del llot escalfat
pel sol; després haurien
passat a la terra i
haurien anat modificant-
se. Els éssers humans
provindrien dels
peixos... Una teoria de
l'evolució que no va
cuallar en aquell
moment...

Anaximandre va pensar que
l'arkhé de totes les coses és
l'àpeiron, és a dir, “allò
indefinit, allò indeterminat”.
L'àpeiron , diu Anaximandre, no
és ni “això” ni “allò”. De
l'indefinit en derivarien totes
les coses.
AnaximandreAnaximandre
El milesi Anaximandre, fill de Praxíades, va dir que principi i element és l'ilimitat. Aristòtil)

Anaximandre
“De entre els que diuen que és un, movent i
infinit, Anaximandre, fill de Praxiades, un
milesi, successor i deixeble de Tales, va dir
que el principi i element de les coses éxistents
era l’àpeiron (indefinit o infinit) havent estat
el primer en introduir aquest nom del principi
material (arkhé). Diu que aquest no és ni
l’aigua ni cap dels denominats elements, sino
alguna altra naturalesa àpeiron de la que
néixen tots els cels i els móns dins d’ells.
D’ells els ve el naixement de les coses
existents i en ells esdevenen, al morir, “segons
la necessitat”; doncs es paguen mútuament
pena i retribució per la seva injustícia segons
la disposicíó del temps”, describint-ho així en
termes bastant poètics”.
SIMPLICI, Física 24, 13

Anaximandre
L'àpeiron és “immortal i
indestructible”, és a dir, “etern
i sense envelliment”. És
inengendrat, però d'ell
“s'engendren totes les
coses”. Tot surt de l'àpeiron i
tot retorna a ell segons un
cicle necessari.

Segons Anaximandre, a l'àpeiron
se separen, per un procés de
rotació, la fredor i la calor. La
fredor-humitat ocuparia el
centre i al seu voltant giraria
una massa de foc. La calor
faria que s'evaporés una part
de l'aigua: sorgiria la terra i es
formaria una cortina de vapor
(el cel), pels orificis de la qual
es veuria el foc circundant (les
estrelles).
Anaximandre

Anaxímenes de Milet
(585 aC – 524 aC)

Anaxímenes
“Anaxímenes de Milet, fill d’Eurístrat,
company d’Anaximandre, diu, com
aquest, que la naturalesa sustante és
una i infinita, però no indefinida, com
ell, sino definida i l’anomena aire; es
distingeixen en la seva naturalesa
substancial per rarefacció i
condensació. Al fer-se més subtil es
converteix en foc i en vent, si es
densifica més, a continuació en núvol;
si es condensa més es converteix en
aigua, després en terra, després en
pedres i la resta dels éssers sorgeixen
d’aquestes substàncies. Fa també etern
al moviment, per mitjà del quan neix
també el canvi”.
TEOFRAST (Física, 24, 26)

Probablement va afirmar la seva
teoria a partir de l'observació
dels éssers vius, constant la
importància de la respiració.
Anaxímenes aporta una
explicació sobre el
mecanisme de la
transformació d'uns elements
en d'altres, del sorgiment de
la multiplicitat a partir d'un
element originari.

Consideracions sobre la seva
formulació (l’aire com a arkhé):
- Potser va sorgir de l’observació de l’alè com signe
de la vida, i de la necessitat bàsica de la
respiració.
- D’altra banada, aquesta idea s’arrela en una
creença molt arrelada en la tradició grega: “l’alè”
(psiqué) com la força que alena i dóna vida a
l’home. Aquesta creença, amb el temps, donarà
lloc al concepte d’ànima (Rohde).
- “El mateix alè vital que se suposa dóna consistència
al cos ani+mal i al dels humans va ser comparat pel
nostre fi`lósof amb l’aire que engloba l’univers amb
una unitat” (Gomperz).
-- Alguns testimonis tardans (Ciceró, Aeci, Sant
Agustí) afegeixen que Anaxímenes afirmà també
que l’aire era diví, o tal vegada també, que “déus i
coses divines varen sorgir de l’aire” (Kirk i Raven)

 Se dice que la filosofía griega surge como
el paso del mito al lógos, sin embargo esta
afirmación no es del todo cierta, ya que en
el pensamiento de los filósofos se
entremezclan componentes míticos, aún
más, la propia razón (lógos) se mitifica, en
tanto en cuanto se la considera capaz de
captar sin error la realidad tal como es,
aunque ésta tiene siempre una componente
enigmática inaccesible

Todas las cosas están en todo. Esta es, según Anaxágoras, la característica
fundamental de la realidad: en cualquier cosa hay partes o, como diría
él, “semillas” de todas las demás. Aristóteles se refería a esta idea con
el concepto de homeomería. En lenguaje actual esto vendría a ser algo
así como “autosemejanza”. Pero veamos qué es esto de la
autosemejanza.
La teoría de Anaxágorases extraña, pero no carece
de sentido. De hecho, podemos considerarla un
claro antecedente de uno de los conceptos más
importantes y revolucionarios de la ciencia del
siglo XXI: las fractales.
No pretendo hacer aquí una introducción matemática
a las fractales, aunque lo haga en algún post
venidero. Nos introduciremos en las fractales
por ‘inmersión visual’ (pinchad en las imágenes
para ampliarlas):bien, dirá alguno, y qué si este
Anaxágoras y este Mandelbrot dicen cosas
semejantes; después de todo esto no son sino
artificios intelectuales que no pueden aplicarse a
la realidad. Bueno, pues esto es completamente
falso. Las fractales tienen aplicación en muchos
ámbitos de la realidad, desde la biología a la
física, pero ese tema lo trataremos en otro post.
De momento, quedémonos
con la siguiente pregunta: ¿Es la realidad misma una
fractal?

Els presocràtics

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Els presocràtics

Ähnlich wie Els presocràtics (20)

Els presocràtics