www.emcastignani.com Enric Mtz-Castignani: Cover and Interview at 440 Clàssica magazine Sigue a Enric/ Follow Enric: https://www.facebook.com/EnricMartinezCastignani https://twitter.com/#!/emcastignani http://soundcloud.com/emcastignani/sets

2. DEL 13 DE JULIOL AL 17 D’AGOST
PERALADA (L’ALT EMPORDÀ)
Festival Castell
de Peralada
CONCERTS: 21
PREUS: De 20 a 200 euros
Consulteu abonaments i descomptes
ESPAIS: Castell de Peralada, Claustre i Església de Peralada
WEB: <www.festivalperalada.com>
ORGANITZACIÓ: Associació Cultural Castell de Peralada
El Festival Castell de Peralada segueix aprofundint en
la fórmula mixta de combinar un seguit de concerts
vinculats a la cultura musical clàssica i al món líric al
costat d’altres continguts immersos en la música con-
temporània popular, enguany amb noms tan celebèr-
rims com ho poden ser els de Miguel Bosé, Alejandro
Sanz, Manel o Gloria Gaynor. En l’àmbit estricte de la
clàssica la commemoració del bicentenari del naixe-
ment de Giuseppe Verdi (1813-1901) i Richard Wagner
(1813-1883) marca, en bona mesura, la línia artística
d’alguns dels continguts més interessants, entre els
quals l’estrena a l’Estat espanyol d’una de les òperes
wagnerianes de joventut, Das Liebersvot, en una versió
reduïda —amb el baríton barceloní Enric Martínez-
Castignani com a figura destacada—, a més de l’estrena
absoluta d’un espectacle familiar anomenat El regal del
bicententari que signa la companyia Comediants.
La presència, però, de potències musicals del panorama
internacional com el director Valery Gergiev, el cada
dia més cotitzat tenor polonès Piotr Beczala, la sopra-
no Angela Meade i una Norma de Bellini acaben per
perfilar un festival que, en el terreny de la música clàs-
sica, s’ha vist enfortit amb la direcció artística d’Oriol
Aguilà. I per si això no fos prou, un Rèquiem de Verdi,
l’estrena de l’òpera Wow! d’Alberto García Demestres,
un dels compositors més personals de l’actual escena
musical nacional, i un recital dedicat a Benjamin
Britten a càrrec de David Alegret amb motiu del cen-
tentari del naixement del compositor britànic acaben
de constituir el que és la gran cita estival del país.
22 — NÚM. 12 — www.440classica.cat
GUIA DE FESTIVALS D’ESTIU 2013
ENTREVISTA
Enric Martínez-Castignani
BARÍTON
“Interpreto el
primer Wagner
com una aposta
de futur per
a la meva veu”

3. www.440classica.cat — NÚM. 12 — 23
FESTIVAL CASTELL DE PERALADA
Com definiries La prohibició d’estimar, l’ò-
pera que representaràs a Peralada?
És com un belcanto avançat, per dir-ho així,
i és el meu primer Wagner.
Què significa això per a tu? Que estic
fent un repertori nou, provant amb un com-
positor amb el qual em podrien passar
coses en un futur... No ho poso sobre la
taula, però no ho descarto tal com evolu-
ciona la meva veu. Igual que les tres òperes
de Leos Janacek que he fet els últims anys,
en ma vida m’hauria pensat que pogués
arribar a assumir un repertori d’aquest
estil! I després de fer el primer Janacek en
van venir dos més.
Com t’evoluciona la veu? És molt inte-
ressant perquè va madurant, ara està en un
moment de quasi plena maduració i en els
propers deu anys hi haurà un desenvolupa-
ment d’aquesta evolució: es fa més gran,
agafa un timbre més rodó, més volum, tèc-
nicament estàs mes avançat i pots fer més
el que tu vols a cada moment, i pots anar
assolint coses que fa deu anys ni t’imagi-
naves. Sempre amb cura, perquè la veu
m’ha de durar encara vint-i-cinc anys més i
s’ha de cuidar. Tenia un profesor de mate-
màtiques a EGB que es deia Don Ricardo i
sempre em deia: “Martínez, usted es lento
pero seguro”. Tenia molta raó.
Per què? Perquè aquesta premissa ha
estat la meva manera de ser. Vaig fent pas-
setes com la formiga, i a poc a poc he arri-
bat on sóc. Ara m’estan passant moltes
d’Arthur Honegger, que va presentar l’OBC,
o La Passió segons Sant Mateu amb projec-
cions de Bill Viola al Palau de la Música
demostren que quan hi ha uns al·licients
interessants, els espectadors hi van i les
possibilitats de captar nous públics són
factibles. I hi ha un tema candent al qual
s’ha de fer esment: la politització de les
programacions. A final del segle XIX i prin-
cipi del XX Catalunya s’emmirallava en tot
el que passava a Europa i certs països
americans; hi havia un feedback que per-
metia intercanvis culturals i una situació
eminentment creativa i enriquidora. Tot
plegat desapareix amb tendència cap als
dos extrems: una ‘endogàmia empobridora’
que no afavoreix gens la valoració de la
nostra cultura musical a l’exterior, i una
negació absoluta dels valors musicals
propis. Seria desitjable un terme mig i afa-
voriria sinergies de tota mena. Tenim els
exemples de Pau Casals o Victòria dels
Àngels, on la qualitat artística i humana
afavoria la difusió de la identitat dels seus
orígens. Alhora ells equiparaven en els
seus programes grans compositors inter-
nacionals amb els nacionals, en un mo-
ment històric difícil en què es podria haver
donat peu a defensar reiteradament els val-
ors que estaven sent anihilats, sense negar
que en certs casos van ser reivindicats
públicament, com va fer Casals a les
Nacions Unides.
Com es pot fer compatible la inter-
pretació musical i l’estudi de la gestió? És
la meva part d’implicació. Crec que els
artistes a part d’interpretar i estar en el seu
cercle han d’aportar valors a la societat. I si
hi ha una cosa que la societat necessita
molt, especialment a l’Estat espanyol, és la
cultura. Ja que ens passegem per diversos
països i veiem coses interessants, cal
aprofitar-ho. A totes les ciutats on vaig in-
tento conèixer els projectes culturals origi-
nals que s’hi fa, i no només de música. Per
exemple, a Vitòria vaig anar a la Catedral a
visitar el projecte Abierto por obras: és una
ruta per l’edifici, que fa deu anys que està
en reconstrucció, amb una visita guiada
per les obres, on t’expliquen els problemes
que s’han trobat... És com descobrir-ne les
entranyes. Han tingut un milió de visitants
coses, especialment aquests dos últims
anys, que fins i tot em sorprenen a mi: pro-
postes i teatres nous, conferències sobre
cultura i gestió, el Premi ENDERROCK... són
fruits d’una feina de vint anys, i és un tre-
ball que no pararà. No veig puntes en la
meva carrera, sinó una ascenció constant i
una feina sostinguda.
A més, sempre que pots combines la
interpretació i la docència. Sí, la meva feina
se centra, d’una banda, en la interpretació, i
de l’altra en la docència i a ser com ‘la baula
perduda’ entre l’artista i el gestor cultural.
Imparteixo classes de postgrau de gestió
cultural a la Universitat Pompeu Fabra de
Barcelona i a la Carlos III de Madrid, i
també participo en congressos. Em criden
sobretot per parlar de vies alternatives de
finançament de gestió cultural i de com fer-
les sostenibles; també sobre el tema de la
publicitat i la comunicació dels artistes.
Intento fer que la gent pensi i s’atreveixi en
noves formes de gestió cultural.
Costa trencar esquemes de gestió en el
camp de la música clàssica? Molt! I a l’Estat
espanyol de manera especial. Quan viatjo
veig que França, Itàlia o Alemanya estan
molt més avançats i són molt més atrevits.
Aquí encara hi ha la cultura de la subven-
ció, i falta molta imaginació per llançar-se
a fer coses noves. I hi ha un defecte fla-
grant, i és que no es tenen en compte les
audiències ni els públics. L’objectiu final de
qualsevol obra d’art o d’un equipament cul-
tural hauria de ser el públic, però això no es
cuida gens. Sembla que no s’hi pugui fer
res, i no és veritat, es poden fer moltes
coses, en això sóc molt crític.
Fa falta més risc i originalitat? Sí, i tant!
Propostes com Jeanne d’Arc au bûcher
El baríton Enric Martínez-
Castignani –Premi ENDERROCK
en la categoria de clàssica
a millor artista– participarà els
dies 3 i 4 d’agost en la produc-
ció La prohibició d’estimar,
de Richard Wagner, que s’es-
trenarà al nostre país en petit
format i amb direcció musical
de Fausto Nardi, en el marc
del Festival Castell de Peralada.
TEXT
Jordi Martí
FOTOS
Arxiu 440CLÀSSICA
Faig docència
i interpretació:
la baula perduda
entre l’artista
i el gestor cultural

4. 24 — NÚM. 12 — www.440classica.cat
i amb aquesta excusa han recollit un munt
de diners. Estic convençut que no serveix
només sortir a l’escenari. Cada vegada s’en-
tén millor el meu paper, però fins ara no
sabien si cantava, si era un gestor o què
feia. Ara per sort participo en molts pro-
jectes i se’m va coneixent més...
Una de les fites en la teva carrera és
haver impulsat el primer projecte de
micromecenatge en el camp de la música
clàssica a l’Estat espanyol. Sí, i als màsters
de gestió he parlat molt de crowdfunding,
però ara que tothom ja el coneix i l’usa,
parlo més d’un tema lligat amb això però
diferent: Com s’articulen els projectes cul-
turals per aconseguir que siguin sosteni-
bles o que tinguin un atractiu? Com aplicar
les teories del màrqueting 3.0 de l’empresa
privada a la cultura? No m’ho he inventat jo,
és clar, en altres països ja s’està fent: es
tracta de generar experiències en el públic,
una cosa molt important. Aquí hi ha un
problema de mentalitat i de canvi de para-
digma, primer, i després s’han de canviar
les maneres de gestionar. Això és bàsic: qui
no canviï la seva manera de gestionar està
mort. Tothom que treballi amb la cultura
s’ha d’informar i atrevir-se.
I tu t’has preocupat d’informar-te i de
formar-te fora. La soprano Maria Dolors
Aldea ja m’ho va proposar quan em va veure
més o menys a punt per completar la meva
formació, i això va coincidir amb el fet que
un bon amic seu, Gerard Souzay, un barí-
ton espectacular francès, estava impartint
classes a Stuttgart. Vaig anar cap allà com
a alumne seu i vaig conèixer altres espan-
yols que estudiaven a Karlsruhe. Jo ja tenia
clara la intenció de marxar, vaig investigar
una mica i em vaig decidir per Alemanya.
M’agrada el jazz
i la música ètnica,
però sempre que
puc el que escolto
és el silenci
GUIA DE FESTIVALS D’ESTIU 2013

6. www.440classica.cat — NÚM. 12 — 25
Vaig estar dos anys a la Musikhochschule
de Heidelberg-Mannheim.
Vas tenir alguna ajuda per anar a estu-
diar a Alemanya? No. Vaig demanar beques
i de tot, però al final res de res. Vaig anar
amb els estalvis que havia recollit trebal-
lant d’infermer durant cinc anys a l’Hospital
de la Vall d’Hebron. Perquè ja tenia clar que
volia fer un projecte d’aquest tipus i per
això estalviava. Vaig finançar-me l’estada
d’un any i mig, i després vaig haver de
començar a treballar, però vaig tenir la sort
decomençaraferconcerts,treballaralteatre
de Karlsruhe fent papers petits... Mai no he
tingut cap ajuda, em sap greu dir-ho però és
així, i ara una de les coses que faig es aju-
dar els joves intèrprets i músics a sortir
fora. De fet he donat un cop de mà impor-
tant a dos cantants, un a Friburg i l’altre a
Ginebra, i després a un pianista perquè
se’n vagi als Estats Units, a la Manhattan
School. És una altra de les croades que tinc.
Si puc ajudar els joves que volen marxar a
aprendre fora, ho faig.
Com es fa això? Facilitant-los contactes,
informació... De vegades els joves estudi-
ants es perden amb el que són les institu-
cions. Els faig un seguiment. Ep, i per amor
a l’art, perquè crec que ho haig de fer.
Una part important de la teva formació
la vas fer a Alemanya. Professionalment et
convindria més viure allà? Quan vaig acabar
la carrera sí, ara no. Tornar a casa meva, a
la meva terrassa amb els meus tomàquets,
això és el que necessito. De tota manera em
sento molt còmode viatjant; procuro estar
còmode allà on sóc.
Al número 10 de 440CLÀSSICA et definies
com a ‘baríton rural’. Segueix sent una
definició vàlida? Ara estic entre un baríton
rural i baríton 3.0, que té a veure no amb
les noves tecnologies sinó amb el màrque-
ting empresarial que comentàvem abans: el
moment en què les empreses busquen
poder generar experiències i sensacions.
És el que intento fer com a artista i gestor.
Quins són els teus referents d’escolta?
D’òpera poca, la justa per estudiar. El jazz
clàssic m’agrada molt, i la música ètnica
d’alguns llocs on vaig. Però si puc, el que
escolto és el silenci. M’agrada molt estar en
silenci. Tot i que quan xerro, xerro molt.
FESTIVAL CASTELL DE PERALADA
Das Liebesverbot, de Richard Wagner
3 I 4 D’AGOST · ESGLÉSIA DE PERALADA · 22 H
Tot i que Nietzsche afirmés el 1874 que “cap dels nostres grans músics era
tan dolent com Wagner als 28 anys”, també és cert que el desconeixe-
ment de les primeres òperes wagnerianes és d’allò més gran. Amb l’ob-
jectiu de pal·liar-ho, Peralada impulsa la producció de La prohibició d’es-
timar (1836) amb una estrena en format reduït. Fausto Nardi al capdavant
de l’Ensemble Orquestra de Cadaqués i un estol de solistes vocals com
Enric Martínez-Castignani, David Alegret i Àlex Sanmartí oferiran una obra
que conté la presència de motius que trobarem a Parsifal (1882), la darre-
ra òpera del geni de Leipzig. Amb direcció escènica de Georgios Kapoglou,
és una bona ocasió per conèixer una peça que sembla trobar el seu model
en l’òpera La muda de Portici (1828) de Daniel-François Auber (1782-1871).
David Alegret canta Britten
15 D’AGOST · ESGLÉSIA DE PERALADA
Amb la voluntat de commemorar el
naixement de Benjamin Britten
(1913-1976) i la seva estreta relació
artística i sentimental amb el tenor
Peter Pears, s’ha encarregat un
intens recital per a tenor a David
Alegret amb acompanyament amb
piano (Iain Burnside) i guitarra (Àlex
Garrobé). El tenor barceloní, una de
les veus del país amb més projec-
ció internacional, afronta un tour de
force on a part de peces originals
de Britten també podrem escoltar
els arranjaments realitzats pel com-
positor britànic de peces de John
Dowland i Henry Purcell. Una oca-
sió d’or perquè Alegret pugui mos-
trar la seva vàlua i expressivitat.
DAVID ALEGRET