aigua, recursos hídircs, centrals hidroelectriques, biomassa, GEOBAT 2n BAT

1. 4. Recursos potencialment
renovables
• Són recursos que poden ser renovats de manera relativament ràpida mitjançant
processos naturals que poden durar des d'unes poques hores fins a algunes dècades.
• Inclouen recursos tan importants com l'aigua potable, l'aire net, el sòl fèrtil, la bellesa del
paisatge, els recursos vegetals i animals, i la diversitat biològica o biodiversitat.
• Aquests recursos es poden explotar indefinidament sempre que es faci un ús sostenible,
és a dir, que el ritme d'explotació sigui sempre inferior al ritme de regeneració natural dels
recursos.
• En canvi, si són explotats a un ritme més intens que el de la seva renovació, les reserves
comencen a reduir ràpidament en un procés anomenat degradació ambiental, que pot
arribar a impossibilitar la renovació, fins i tot a provocar la seva destrucció com a recurs
útil.

2. 4.1. Recursos hídrics:
l’aigua
• Només el 3% de l’aigua del planeta no és
salada.
• D’aquesta només l’1% és aprofitable.
• Una dolenta gestió fa aquest recurs esgotable.
• Una part molt important del planeta pateix
dèficit hídric.
• Els usos de l’aigua poden ser per l’agricultura,
la indústria i domèstics.
4. Recursos potencialment
renovables

3. Espanya és una zona molt àrida perquè les precipitacions només superen els 1000 mm anuals en les zones de
clima oceànic. A la resta les pluges són escasses i irregulars, amb estius secs i una evaporació intensa. L’alt grau
d’aridesa és la raó de la migradesa dels recursos hídrics.
4. Recursos potencialment
renovables
4.1. Recursos hídrics:
l’aigua
Les conques hidrogràfiques:
• Conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que
aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.
• El cabal fluvial i el règim fluvial depenen de la quantitat
d’aigua que rep la conca al llarg de l’any.
• La majoria de rius espanyols són de règim fluvial
irregular, amb crescudes en èpoques de pluges o desglaç i
amb estiatges severs.
• A Espanya distingim tres vessants: cantàbric, atlàntic i
mediterrani.
• Espanya te superàvit en recursos hídrics. Disposa de
43.340 Hm3 i la demanda és de 37.029 Hm3
• Els recursos hídrics són importants a les confederacions
del Nord, Duero, Tajo i Ebre. Mantenen un cert equilibri
els rius Guadiana, Xúquer i Pirineu Oriental. Són
deficitàries Guadalquivir i Segura.
• A Catalunya distingim la conca hidrogràfica de l’Ebre (8% de
la població, però el 60% dels recursos hídrics)i les conques
interiors (92% de la població i el 40% dels recursos hídrics)
• Catalunya te una demanda de 3.100 Hm3
• Les conques internes pateixen un dèficit crònic.
• Solucions: dessalinitzadores, recuperació d’aqüífers, millora
sistemes de canalització i reutilització de l’aigua regenerada.

7. 4. Recursos potencialment
renovables
4.1. Recursos hídrics:
l’aigua
Els usos de l’aigua (agricultura):
• L’ús agrícola representa el 80% de la demanda d’aigua
(sobre tot per al regadiu)
• Les zones d’horta mediterrània pateixen dèficit d’aigua i
es recorre a l’explotació de cabals subterranis
• L’ús d’adobs químics, pesticides, purins, etc. Presenta un
greu problema de contaminació de les aigües superficials i
subterrànies.
Els usos de l’aigua (industrials i urbans):
• Els usos industrials representen el 12% i els domèstics el 8%
• La indústria necessita aigua pels processos productius en sectors com el
paper o la pell. La resta la utilitza per la refrigeració de la maquinària,
neteja o eliminar residus.
• Els usos domèstics són prioritaris i necessiten aigua de qualitat.
• A Espanya i Catalunya l’aigua s’obté principalment d’aigües fluvials i en
menor mesura d’aqüífers.
• El irreflexiu desenvolupament immobiliari (urbanitzacions, camps de
golf, residències turístiques...) provoquen dèficits per l’ús domèstics en
zones del mediterrani
• La contaminació de les aigües (abocaments urbans i industrials) ha
obligat a la instal·lació de depuradores

8. Ús i abús de l'aigua
L'agricultura i la ramaderia són les activitats
humanes que consumeixen més aigua; a Catalunya
representen gairebé un 70 % del consum total.
Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es
malbarata a causa de l'evaporació i dels sistemes
de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació.
Actualment, les tècniques de microgoteig de reg
directe a les arrels de les plantes permeten un
aprofitament òptim de l'aigua.
La ramaderia també implica un important consum
d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia,
una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu
de 20 a 30 litres d'aigua diaris.
L'aigua també es necessita per a la majoria de
processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar
les màquines, per rentar i dissoldre materials,
principalment, i com a matèria primera. Les
principals indústries consumidores d'aigua són les
centrals elèctriques, les papereres i les
siderúrgiques.
L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La
quantitat d'aigua que consumeixen les persones a
casa seva varia segons el nivell de vida del país on
viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada
habitant gasta una mitjana de 200 litres cada dia,
tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot
duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en
consumeix només 25 litres.
També es consumeix molta aigua per regar jardins
i camps de golf. Un camp de golf de dimensions
mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat
d'uns 15000 habitants. L'aigua també es
malversada en les fonts públiques i en els parcs
aquàtics.

13. 4. Recursos potencialment
renovables
4.1. Recursos hídrics:
l’aigua
Les polítiques hídriques:
Són les destinades a l’obtenció d’aigua
Transvasaments Dessalinització Aqüífers
Sanejament rius
• Desigual distribució dels
recursos hídrics obliga a una
política de transvasaments.
•L’abastiment de grans ciutats
obliga a petits transvasaments
i complexos sistemes de
distribució.
• Necessitat de grans
inversions (Espanya compte
amb el Tajo-Segura)
• Forta oposició de la població
• Poden produir canvis en els
aqüífers.
• Pla Hidrològic Nacional
plantejava el transvasament
de l’Ebre a terres de llevant.
(Avui suspès)
• Plantes dessalinitzadores
per a les àrees deficitàries.
• Solució cara i consumidora
de molta energia.
• L’aigua obtinguda és de
bona qualitat
• Plantes a les illes Canàries
i Almeria.
• Catalunya conte amb una
al Prat
• Aigües subterrànies
s’obtenen mitjançant
perforació de pous i bombeig
d’aigua.
• Molta utilització a la costa
mediterrània.
• Ús per regar horts i terres
àrides (Campo Níjar, Maestrat,
Manxa)
• Risc dessecació àrees
lacustres i palustres
• Risc també de salinització de
l’aigua per la pressió de les
aigües del mar.
• Urbanització creixent,
agricultura i ramaderia
provoquen la contaminació
dels aqüífers.
• Plan Nacional de Calidad
de las Aguas (2007-2015)
te com a objectiu el
sanejament de les aigües
fluvials.
• Control dels abocaments
industrials i urbans.
• Instal·lació plantes
depuradores.
• Besòs com a exemple.

15. 3. Recursos potencialment
renovables
3.1. Recursos hídrics:
l’aigua
L’aigua com a recurs energètic:
Aquest recurs renovable suposa una font energètica neta i autòctona que aprofita els salts d'aigua,
naturals o artificials. La seva explotació permet un cost nul de combustible i només cal construir les
infraestructures adequades (preses). La primera central hidroelèctrica moderna es va crear a la Gran
Bretanya, el 1880. En l'actualitat, al voltant del 20% de l'electricitat emprada en el món procedeix de
l'energia hidroelèctrica, i Canadà i Estats Units les primeres potències productores.
Per al seu funcionament es requereix la
construcció de pantans, preses, canals de
derivació, la instal·lació de grans turbines i
equipament per generar electricitat. L'aigua,
un cop emprada, es torna riu avall.
http://elperiodicodelaenergia.com/las-10-centrales-hidroelectricas-mas-grandes-del-mundo/

16. https://www.youtube.com/watch?v=G8tEnikzud4

17. Centrals amb nom
produeixen més de
300 MW, la resta
més de 20 MW.

19. AVANTATGES
• Disponibilitat: És un recurs inesgotable, mentre el cicle de l’aigua continuï.
• "No contamina" (en la proporció que ho fan el petroli, carbó, etc.): Ens referim a que no emet gasos “hivernacle" ni provoca pluja
àcida, és a dir, no contamina l’atmosfera, així no cal fer despesa en netejar les emissions de gasos.
• Produeix treball a la temperatura ambient: No calen sistemes de refrigeració o calderes, que consumeixen energia i, en molts
casos, contaminen, per la qual cosa és més rendible en aquest aspecte.
• Permet realitzar activitats de lleure (rem, banyar-se,...). Les centrals no impedeixen el bany ni estar a l’aigua.
• Evita inundacions per regular el cabal. Les centrals no generen inundacions.
• No es consumeix. Es pren l’aigua en un punt i es retorna a l’altre a una cota inferior.
• Genera experiència i tecnologia fàcilment exportables a països en vies de desenvolupament.
INCONVENIENTS
• Les preses: obstacles insalvables. Salmons i altres espècies que han de remuntar els rius per fresar es troben amb muralles que no
poden traspassar.
• "Contaminació" de l’aigua: L’aigua estancada no té les condicions de salinitat, gasos dissolts, temperatura, nutrients i altres
propietats de l’aigua que flueix pel riu.
• Privació de sediments en el curs baix: Els sediments s’acumulen en l’embassament empobrint-se de nutrients la resta del riu fins la
desembocadura.
• Altera el normal desenvolupament de la vida biològica. Impedeix el normal desenvolupament de la vida dels animals.
En el cas de les centrals d’embassament construïdes a regions tropicals, estudis realitzats han demostrat que generen, como
conseqüència de l’estancament de less aigües, grans malalties.
• Les centrals hidràuliques costen molts diners en construir i no són competitives comparades amb les fonts fòssils, més barates.
• Depenen dels factors climàtics. Per ex. Si es pateix sequera, la central hidroelèctrica ja no funciona.

21. La principal font d'energia potencialment renovable és la biomassa, que aprofita l'energia del sol que les plantes capten en
realitzar la fotosíntesi i que acumulen en forma de matèria orgànica. Aquesta energia s'utilitza directament, cremant la matèria
orgànica (com la fusta o molts tipus de plantes agrícoles), o indirectament, fent-la fermentar i transformant-la en altres
combustibles, com alcohol o gas metà, que poden ser emprats per moure vehicles, produir electricitat, etc. (agrocombustibles)
4. Recursos potencialment
renovables4.2. Biomassa

28. 4. Recursos potencialment
renovables4.2. Biomassa
Beneficis?:
• Contamina menys? : No és cert. Ni augmenta ni disminueix les emissions de CO2.
La planta absorbeix CO2 i després els seu ús com a combustible la llença de nou a l’atmosfera: equilibri
Però el cultiu d’aquestes plantes requereix: adobs químics, insecticides i plaguicides (derivats del petroli) i
maquinària que utilitza combustibles fòssils.
• És renovable?: És cert, però... Cultivem fins que s’esgota el sòl, després hem de conrear noves zones i així successivament
Són cultius intensius, no respecten ritmes de recuperació del sòl i provoca l’esgotament del terreny.
• L’ús de biocombustibles competeix amb la producció d’aliments. Treu sòl cultivable als productes alimentaris per usos de
monocultius de plantes per a biocombustibles.