1. PAISATGES VEGETALS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA:
EL BOSC PERENNIFOLI I EL MATOLL (MÀQUIA, GARRIGA I
ESTEPA).
- Zona de clima mediterrani
- Pmm escasses, irregulars
sequera estival
- ESPÈCIES XERÒFILES
(adaptades a la sequera)
- FULLA PERENNE: per
aprofitar les pluges al
llarg de l’any.
2. PAISATGES VEGETALS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA:
EL BOSC PERENNIFOLI I EL MATOLL (MÀQUIA, GARRIGA I
ESTEPA).
Bosc perennifoli o ESCLERÒFIL
(calor i sequera)
• mitjana altura,
• tronc no rectilini,
• escorça gruixuda i rugosa de
tipus esclerofil·la (dures i
coriàcies),
• amb fulles perennes, petites
i dures.
• Destaquen les alzines i les
alzines sureres (sòls silicis).
• L’ésser humà ha introduït el
pi (pel seu creixement
ràpid).
3. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI
L’alzina surera necessita hiverns
suaus, certa humitat i sòls silicis.
Es localitza al sud-oest peninsular,
al sud d’Andalusia, al nord-est de
Catalunya i a Castelló (nord-oest).
L’escorça s’usa per obtenir suro. La
fusta per fer tonells i vaixells.
4. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI
L’alzina o carrasca és l’arbre més estès del
clima mediterrani.
És resistent a la sequera i s’adapta a tot
tipus de sòls.
A Serra Morena, Extremadura i
Guadarrama es troben els boscos millor
conservats.
La seva fusta s’empra per fer eines, rodes i
carbó.
L’ aglà, el fruit, serveix per alimentar el
bestiar.
5. Actualment, mitjançant el
sistema de devesa (combinació
del bosc d’alzina amb
l’agricultura i la pastura) s'estan
preservant els boscos d’alzines.
El pi és una formació secundària
que s’ha estès molt perquè té un
creixement ràpid i és molt
aprofitable econòmicament: resina,
fusta, pasta de paper (cel·lulosa)...
ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI
6. La degradació del bosc mediterrani dóna lloc al matoll
mediterrani que presenta tres tipus característics:
-màquia (llentiscle, bruc, xara i ginesta)
-la garriga (farigola i espígol)
-l’estepa (en zones semiàrides del sud-est (margalló, espart
i espàrrec).
MATOLL
Llentiscle
Màquia
Espígol
Garriga
Estepa
Espart
7. PAISATGES VEGETALS DE RIBERA.Les vores dels rius,
impregnades d’humitat,
permeten el creixement
d’espècies vegetals distintes a
les pròpies del clima de
l’entorn. Es situen en franges
paral·leles al riu. Els boscos de
ribera estan formats per
espècies com el vern, el salze,
el pollancre i l’àlber.
pollancre salze l’àlber.