1. 1. Context històric del s.XV a la corona d'Aragò.
L'any 1348 sorgeix la pesta negra. Es produeix una crisi i això provocarà un canvi radical a la
societat de l'època. La pesta acaba amb 2/3 de la població i això produeix:
-Crisi demogràfica ! crisi econòmica ! crisi social (pèrdua del poder de la noblesa.)
Formalment el segle XV comprèn els anys 1401-1500 ambdós inclosos. És cridat "segle de les
innovacions" i obre l'era dels descobriments. Per a la història occidental és l'últim segle de l'edat
Mitjana i el primer de l'edat Moderna, prenent-se convencionalment com moment de divisió entre
elles l'any 1492 (Descobriment d'Amèrica) o el 1453 (presa de Constantinoble pels turcs i invenció
de la impremta)
2. Situació en que es troba l'estament cavalleresc
El nobles tenien una sola funció: fer la guerra. Però, amb la pesta, la guerra s'acaba i els nobles
tenen que buscar-se una justificació del seu ser. Llavors, creen una institució anomenada ordre de
cavalleria, la qual és extreta dels llibres de cavalleries. Aquesta institució nomes en poden formar
part els nobles i poden tenir armes, cavalls i armadures. La seva finalitat és:
-Aconseguir la pau.
-La conquesta de la terra promesa, Jerusalem.
-L'expulsió dels Turcs de les terres Cristianes.
3. Biografia del Joanot Martorell
El seu naixement se situa entre el 1405 i el 1410 en la ciutat de València en una noble família
originària de Gandía, però establerta a València des de 1400. Va ser senyor dels llocs de Murla i
Benibraf. Va tenir una vida agitada, saltejada de llancis cavallerescos i assumptes amorosos així
com nombrosos viatges. En un d'aquells va viatjar a Anglaterra, on, de passada, va traduir el
poema del segle XII Guy de Warwick. El seu avi va ser conseller real, i el seu pare va ser
majordom del rei Martín l'Humà.
Joanot mai es va casar i no va tenir descendència.
De la seva manera de vida dóna fe l'episodi que no va participar, sinó que va ser protagonitzat pels
seus germans. La seva germana, Isabel Martorell, havia casat amb el també cavaller-poeta Ausiàs
March, i aquella va morir al segon any de matrimoni. Ella era hereva de béns importants de la
família Martorell. Els seus germans van pledejar i van arribar a desafiar a Ausiàs March. També en
una ocasió Joanot Martorell va desafiar al seu cosí Joan de Montpalau que pel que sembla havia
jagut en amors amb una germana seva, promès matrimoni i es va negar a complir la seva
promesa. A partir del 1433 es data com el primer nomenament de Joanot com a cavaller. Ell era
dels quals buscaven baralles ja que li agradaven molt les renyines entre cavallers, ja fora per raons
d'honor o per interessos més materials, i a més com és el que feien tots els cavallers ja se sentia a
gust. De totes les seves batalles entre cavallers tenim informació a partir de lletres de batalles que
Martorell va escriure durant tota la seva vida. Després de la venda dels seus senyorius, es va
incrementar la ruïna econòmica. Martí Joan de Galba, instal·lat a València, li prestava molts diners
perquè passava moltes necessitats. La data de la seva mort se situa entre març i abril de 1468.
4. Datació i autoria de “Tirant lo Blanc”.
Martorell començà a escriure la novel·la el 2 de gener de 1460. No va tardar més de 5 anys en
escriure-la, ja que va morir al 1465. En aquella època, el manuscrit de Tirant, el tenia Martí Joan

2. de Galba, a qui l'havia donat com a penyora d'un préstec. La impremta a València no va arribar fins
al 1474. Però no va ser fins el 1489 que Joan de Galba va començar a fer passos per poder publicar
la novel·la. Quan per fi es va començar a imprimir l'obra, Joan de Galba morí, i no veié el llibre
imprès.
La novel·la impresa va sortir de la impremta de Nicolau Spindeler el 20 de novembre de 1490. i
se'n va fer una tirada de 715 exemplars, a partir de llavors es van començar a fer impressions a
Barcelona, Valladolid, etc.
Sobre la seva autoria, existeixen dues teories:
-Que té dos autors. Aquesta teoria es basa en:
•que l'obra té dos estils de reacció: un, que és molt més culta i un altre de més senzill.
• i que el final ocorre molt ràpid.
-Que l'obra té un autor i que Martí Joan de Galba nomes va separar-los en capítols. Els dos estils
d'escriptura són justificats dient que Joanot Martorell ho va voler així.
5. Fonts d'inspiració de l'autor.
Les fonts d'inspiració de l'autor són dos:
- els llibres que a llegir (clàssics, Ramon Llull, cròniques, Ausiàs March, contes orientals...)
-Tot allò que ha viscut (viatges, batalles,...)
6. L'estructura de l'obra.
L'obra original esta dividida en capítols, en total 487, però aquets capítols es poden dividir en 5
episodis ficticis i lineals.
Aquets capítols són:
-TIRANT A ANGLATERRA
Va des del capítol 1 al 97. Explica com és Tirant. Tirant és bretó i es desplaça cap a Gran Bretanya.
En el seu camí, s'adorm a sobre dels cavall i va a parar a una ermita. Allà trobarà a Guillem de
Varoic, un antic cavaller que va voler alliberar-se de tot el món cavalleresc, l'ermità que viu a
l'ermita. Aquest ensenyarà a Tirant a comportar-se com un bon cavaller amb l'ajuda del llibre
“L'ordre de cavalleries”. Un cop preparat, Tirant segueix el seu camí cap a Anglaterra. Allà lluita,
guanya i es nombrat pel rei d'Anglaterra cavaller.
Els personatges principals són: el vell ermità anomenat Guillem de Varoic, els contrincants de
Tirant i el propi Tirant lo Blanc.
-TIRANT A SICILIA I A RODES
Va des del capítol 98 al 114. Explica com Tirant, el rei de Sicília i el príncep Felip se'n van a Rodes
a lluitar contra els turcs. Tirant aconsegueix alliberar l'illa de Rodes de les mans de Soldà i
paral·lelament ajuda a que l'Infant Felip i la princesa Ricomana estiguin promesos. Però finalment
aconseguir aquesta acció només ho pot aconseguir l'Infant Felip.
-TIRANT A CONSTANTINOBLE

3. Va des del capítol 115 al 269. és la part més extensa de l'obra i la més important. Es mou sempre
entre 2 histories:
-Batalles contra els Turcs.
-Vida amorosa a Palau.
El rei de Constantinoble dóna permís a Tirant perquè obri les finestres de la cambra on es troben
l'emperadriu i la princesa Carmesina les quals ploren per la mort del seu fill i germà. Per la calor
que feia en aquella cambra quan Tirant obra les finestres veu els pits de Carmesina i des de aquell
moment queda enamorat d' ella. Tirant es declara a Carmesina mitjançant un mirall i li diu:
“Senyora , la imatge que hi veureu em donaria mort o vida. Però la Viuda Reposada també vol
aconseguir a Tirant, i tot i que Plaerdemavida ajuda a Tirant i a Carmesina trobar-se i es jurem
amor etern, la Viuda Reposada amb enganys fa que els enamorats pensin que l'altre no els estima.
Però Plaerdemavida ho descobreix i ho explica a Carmesina i li vol explicar a tirant però aquet ha
de marxar a una de les seves batalles, a salvar el poble del Duc de Macedònia que ha estat atac pel
Gran Turc i el Saldà. Així que decideix seguir-lo es posa en el vaixell, però amb tanta mala sort que
aquet naufraga i Plaerdemavida s'agafa ben fort a una fusta i arribà a la costa d'Àfrica tota nua. Un
moro li dona unes robes perquè es pugui vestir i decideix anar a buscar a Tirant.
-TIRANT AL NORD D'ÀFRICA
Va des del capítol 297 al 407. és la part on passen més successos surrealistes. Desprès de que el
vaixell on Tirant hi anava, Plaerdemavida, disfressada de mora, el busca i troba la tenda on
s'allotja. Entra a la tenda de Tirant. Aquest la reconeix i anuncia la seva arribada i la de la noia a
Constantinoble. La Viuda Reposada en assabentar-se es suïcida amb un bregatge. A Constantinoble
es fan grans festes i finalment els reis cedeixen el seu imperi a Tirant i la mà de la seva filla
Carmesina.
-RETORN A L'IMPERI GREC
Va des del capítol 408 al 487. Tirant lluita contra els Turcs i guanya. La boda entre Carmesina i
Tirant no és possible ja que varen fer bodes sordes, a més, Tirant mor de una malaltia quan torna
d'una batalla. El rei també mor i Carmesina, al veure que els dos homes més importants de la seva
via han mort, mor de pena i dolor. L'emperadriu i Hipòlit és casaran i quedaran com a reis.
7. Tirant lo blanc, considerada novel·la total
És una novel·la total per què apareixen tots els temes possibles i per que treballa amb tots els
elements possibles. En podem trobar:
*
Canvi de narrador i punt de vista.
*
Diversos tipus de diàleg.
*
Caracterització dels personatges profunda.
*
Gran descripció.

4. Inclou temàtiques molt diverses i juga molt amb les tècniques narratives.
8. Informació sobre la llengua i l'estil utilitzat a Tirant lo Blanc
Llengua ! A la dedicatòria de l'epíleg del Tirant lo Blanc el lector topa amb una afirmació
sorprenent: la novel·la, se'ns diu, és escrita en “llengua vulgar valenciana”,
Martorell hi modernitza el lèxic i el dota de trets dialectals valencians. En síntesi, i a més dels
valencianismes específics, la llengua del Tirant elimina radicalment els arcaismes i incorpora
arabismes, castellanismes i mots francesos vinculats al vocabulari cavalleresc.
Estil ! Estilísticament, dos nivells es juxtaposen al Tirant la Blanc. D'una banda, un estil culte i
retòric, l'estil de la prosa valenciana,introduït a la literatura pel corrent humorístic. Es tracta d'una
prosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges, que és present als parlaments,
als conhorts, a les lamentacions i als diàlegs ampul·losos i erudits i que intenta de reflectir,
morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina.
El segon nivell estilístic és el nivell col·loquial. Cal relacionar-lo amb el propòsit de Martorell
d'incorporar la realitat quotidiana a l'obra, propòsit que és aconseguit amb la utilització de la parla
viva i popular de la seva època: refranys, frases fetes, interjeccions, exclamacions.
Està escrit en llengua catalana del segle XV que segueix el model d'estil de la conselleria reial que
inclou trets dialectals valencians i arabismes.
9. El temps
La seva durada és indeterminada per que en cap moment concret diu cap data.
10. Personatges
Els personatges més importants dels diversos capítols són:
*
Primera part: el vell ermità anomenat Guillem de Varoic, els contrincants de Tirant, el propi Tirant
lo Blanc, Agnès i Diafèbus.
*
Segona part: el Rei de Sicília, l' Infant Felip, Diafebus, la reina de Sicília, el mariner Cataquefaràs i
Tirant.
*
Tercera part: Emperador de l'imperi Grec(Frederic), la senyora Emperadriu, la princesa Carmesina,
Duc de Macedònia, Diafebus, Hipòlit, la Viuda Reposada, Plaerdamavida, el Gran Turc i el Soldà,
Estefania, Tirant i Carmesina.
*
Quarta part: Plaerdemavida, Tirant lo Blanc,Soldà, Viuda Reposada, els Reis de Constantinoble i
Carmesina.
*
Cinquena part: Tirant, Diafebus, Hipòlit, Carmesina, el Rei Escariano, el Rei de Fes.
11. Descripció dels personatges

5. Els trets físics dels personatges principals són:
Tirant: un noi ben plantat, intel·ligent i amb totes les característiques d'u cavaller de l'època. Fins
que coneix a Carmesina. Llavors apareixen els seus trets més humans i sentimentals.
Carmesina: és una princesa de 14 anys i la seva única preocupació és conservar la virginitat.
Representava l'anatomia física de l'època: rossa i de pell blanca.
Plaerdemavida: la donzella més noble de la cort de la princesa i al millor amiga d'aquesta. És
intel·ligent, desvergonyida i farà tot lo possible perquè la relació entre Tirant i Carmesina surti bé.
La Viuda Reposada: té 18 anys i quan veu a Tirant, ràpidament s'enamora d'ell i intenta que la
relació de Carmesina i Tirant s'espatlli.
AIXI NO US L HEU DE LLEGIR.