5. SESSIÓ 1
6-10-2014
-
VISIÓ PERSONAL DE L’ACTUAL SISTEMA EDUCATIU
VISIÓ DE CENTRE
PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE
-DINAMITZACIÓ DE L’AEE: EL CROS
SESSIÓ 2
13-10-2014
VISIÓ INTERDISCIPLINAR
EL NARINAN
EL MAREMAR
-Principals problemes que poden sorgir en l’aplicació de projectes
innovadors.
-Els ensenyaments de règim especial d’esports
SESSIÓ 3
20-10-2014
VISIÓ D’ÀREA
- TOCA’T EL NAS
- L’ART DE JUGAR
-APRENENTATGE SERVEI: PROJECTE ARRUGUES
-LA VIDA SOBRE RODES
SESSIÓ 4
27-10-2014
Genialitats d’altres i actuació a petita escala (Innovació marginal)
* Gamificació i Educació Física
* Flipped Classroom
- El lladre d’idees. Brainstorming sobre actuacions destinades a la innovació
metodològica
6. OBJECTIUS
Reflexionar sobre la necessitat d’investigar i innovar a la recerca de
l’excel·lència educativa.
Reflexionar sobre els diferents paradigmes i creences que existeixen
sobre l’educació i l’educació física en particular.
Diferenciar entre recerca i innovació educativa
Entendre cada una de les etapes que formen el procés d’investigació.
Conèixer el procés d’elaboració i concreció d’un projecte educatiu
interdisciplinar.
Despertar la imaginació cara a la creació de recursos metodològics
innovadors.
Desenvolupar un esperit crític constructiu de l’actual tasca docent.
12. Innovar en Educació Física implica planificar i
sistematitzar determinades actuacions orientades a la
millora dels processos d’ensenyament aprenentatge
(Buscà, F.)
La innovació vindrà condicionada per la constatació
(investigació) d’un problema que dificulta l’assoliment del
nostre objectiu final com a docents: afavorir el creixement i
desenvolupament com a persones
13.
14. SEGONS LA FORMA DE PORTAR-LA A TERME
Tejada (1998)
Innovació per addició: s’agrega un nou component sense que
s’alteri l’estructura i la organització de la comunitat educativa. Per
exemple, afegim un nou contingut en el projecte curricular (ex: vela)
15. Innovació per reforç: consolidació d’un component concret que ja
existeix, amb la intenció de millorar-lo o impregnar-lo en la comunitat
educativa. Per exemple: increment de les hores de lectura de
l’alumne amb la implicació de totes les àrees del currículum... O per
exemple l’aplicació de la tutoria compartida.
Innovació per eliminació: quan s’eliminen certs
comportaments, models de conducta, o antics
hàbits. Ex: suprimir l’aprenentatge memorístic
significatiu, suprimir la competició, suprimir la
prohibició de no utilitzar la pista poliesportiva
fora de l’horari lectiu...
16. Innovació per substitució: es substitueix un element del procés
d’ensenyament aprenentatge per un altre. Ex: el programa 1x1 (un
alumne, un ordinador...)
Innovació per reestructuració: reorganitzacions que afecten a
l’estructura del sistema. Comporten modificacions en els rols i les
relacions interpersonals, i, per tant, suposen una complexitat més
gran, vinculada a la visió i valors del centre. Ex: projectes
interdisciplinars, noves formes d’agrupació (aula oberta)...
17. SEGONS LA INTENSITAT DEL CANVI
Innovació marginal: no modifiquen el rol del professor i no
signifiquen una alteració essencial en el seu comportament docent
de base. Ex: modificació la tipologia d’examen (resposta
múltiple)...no suposa una modificació d’avaluació contínua.
Són les més habituals i es solen relacionar amb aspectes
metodològics de la matèria. També és cert que la quantia del canvi
és dèbil...Compte! No menysprear!
Innovació addicional: sense transformar el rol bàsic del docent
modifiquen els seus processaments. Ex: modificació en el mètode
d’ensenyament... Auxiliar conversa llengua anglesa.
18. Innovació fonamental: condueixen a una transformació del rol i del
pensament dels agents implicats en la innovació. Comporta
transformacions significatives dels processos educatius i estructures
escolars (objectius, continguts, metodologies, relacions
interpersonals...). Ex: Comunitat d’aprenentatge
"PER EDUCAR UN INFANT FA FALTA TOTA LA TRIBU!"
Pensament africà
19. Qualsevol projecte d’innovació educativa en Educació Física
ha de tenir el compte els següents paràmetres:
1- Participació contínua de l’alumnat i que alhora generi
satisfacció. (Mou-te) Opció A Opció B
2- Generar aprenentatges significatius
3- Propostes centrades en el procés més que en el resultat
4- Proporcionar un coneixement teòric-pràctic que afavoreixi
l’autonomia de l’alumnat (participació activa dels alumnes)
5- Fomentar la consciència crítica dels alumnes (ensenyar a dubtar
del què s’ensenya...no existeix la veritat absoluta)
CRIDAR
L’ATENCIÓ
20. La necessitat de generar canvis a la recerca de la millora ve
condicionada per la detecció d’un determinat problema, o bé
per nous requeriments que fins al moment no han estat atesos.
Aquesta necessitat no pot estar subjecte a impressions,
sensacions, judicis de valor... personals. És imprescindible,
per tant, un procés d’investigació que certifiqui la necessitat
de passar a l’acció.
21. LA MEVA HUMIL VISIÓ
L’escola no és capaç d’adaptar-se a la vertiginosa evolució
tecnològica de la nostra societat. El sistema educatiu és anacrònic
Ken Robinson
La manca de motivació
s’estableix com una
causes principals del
fracàs escolar. Potser
no s’ajusta als
requeriments dels
alumnes
(significativitat)
24. Primer párrafo de la LOMCE (2012) (Ley Wert
):
“La educación es el motor que promueve
la competitividad de la economía y las
cotas de prosperidad de un país; su nivel
educativo determina su capacidad
de competir con éxito en
la arena internacional y de afrontar los
desafíos que se planteen en el futuro.
Mejorar el nivel de los ciudadanos en el
ámbito educativo supone abrirles las
puertas a puestos de trabajo de alta
cualificación, lo que representa una
apuesta por el crecimiento
económico y por conseguir ventajas
competitivas en el mercado global.”
25.
26. Crítiques al currículum ppeerr ddiisscciipplliinneess TTOORRRREESS JJ.. ((11999944,,111122))
Poca atenció als interessos de l'alumnat.
No té en compte l'experiència prèvia, els nivells de comprensió, les
formes de percepció individual i els ritmes d'aprenentatge.
Ignora la problemàtica específica del medi sociocultural.
No estimula les preguntes més fonamentals.
Inhibició en les relacions personals entre l'alumnat i el professorat.
Dificultats d'aprenentatge fruit del constant canvi d'atenció d'una a altra
disciplina.
Incapacitat per abordar els problemes o qüestions més pràctics, vitals o
interdisciplinars.
L'alumnat no capta les connexions entre les assignatures.
Poca flexibilitat en l'organització.
No estimula l'activitat crítica ni la curiositat intel·lectual.
Massa dependència del llibre de text, poca autonomia del professorat.
27.
28. INFORME PISA 2009
PISA (Programme for International Student Assessment), és un
estudi comparatiu, internacional i periòdic del rendiment
educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de
tres competències claus: comprensió lectora, competència
matemàtica, y competència científica.
Està organitzat i dirigit per l’OCDE (Organització per a la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).
L’avaluació es realitza cada tres anys segons un pla estratègic
que s'estén fins al 2015. En cada cicle s’analitza en profunditat
una àrea principal, essent la comprensió lectora el centre
neuràlgic de la prova del 2009
31. En el darrer informe PISA s’observa una millora de 20 punts en
comprensió lectora. Es troba dins el promig dels països de la
OCDE (França, Alemania, Regne Unit, EEUU...).
Atenció! Hi ha un 20% d’alumnes que no assoleix el nivell de
comprensió lectora acceptable
Hi ha hagut una petita millora en competència matemàtica i
s’han mantingut els nivells de competència científica.
32.
33. EEllss nnoossttrreess pprriimmeerrss mmeessttrreess ddee
ffiilloossooffiiaa ssóónn eellss ppeeuuss,, lleess mmaannss,,
eellss uullllss.. SSuubbssttiittuuiirr ttoott aaiixxòò ppeerr
lllliibbrreess nnoo ééss ppaass eennsseennyyaarr--nnooss aa
ppeennssaarr,, ééss eennsseennyyaarr--nnooss aa
uuttiilliittzzaarr llaa rraaóó ddeellss aallttrreess;; ééss
eennsseennyyaarr--nnooss aa ccrreeuurree mmoolltt,, ii aa
nnoo ssaabbeerr mmaaii rreess......”” JJ..JJ
RRoouusssseeaauu..
36. ENQUESTA HÀBITS ESPORTIUS 2010 (CSD)
A diferència del què passa amb Educació, la pràctica d’activitat
física de forma regular ha gaudit d’un increment de practicants
en els darrers anys... però per tots els grups d’edat?
38. Quina percepció tenim de la pràctica física?
CONSCIENTS?
És l’esport un instrument d’integració?
SOCIALITZADOR
39. OBSERVATORI CATALÀ DE L’ESPORT
HÀBITS ESPORTIUS A CATALUNYA
-Entre 1990 i 2010 la pràctica esportiva ha augmentat el 16%
fruit d’un seguit de canvis polítics, econòmics i socials que, en
el seu conjunt, han tingut efectes positius.
-EL 72% de les persones que fan esport ho fan pel seu compte
- Les persones fan més esport del que creuen i declaren fer-ho
per mantenir-se en forma o millorar la salut (82%), perquè
agrada (77%) i per diversió (58%).
42. PERCEPCIÓ QUE TENEN ELS ADOLESCENTS DE LA
PRÀCTICA FÍSICA
- El 33% dels alumnes es troben molt satisfets, i “tan sols” els
10 % es troba poc o gens satisfet amb les classes.
-El 32% dels alumnes es troba molt satisfet amb el professor,
però compte, gairebé un 15% ho està poc o gens
- Un 11,5% considera que l’educació física és inútil per a la
vida, i atenció, un 21,7% ho associen a dificultat.
-Un 16% ho veuen com un passatemps, i tan sols el 8% pensen
que és desagradable.
-El 22,5% veuen al professor autoritari i distant. El 83,3%
consideren que està molt preparat.
FONT: HERNÁNDEZ ÁLVAREZ, J.L.; LÓPEZ CRESPO, C. (2007) “ Qué piensan los niños, niñas y adolescentes de la educación física y de sus
profesores y profesoras” a HERNÁNDEZ, J.L.; VELÁZQUEZ, R. (coord.) La educación física, los estilos de vida y los adolescentes: cómo son,
cómo se ven, qué saben y qué opinan. Barcelona. GRAÓ, Biblioteca de Tàndem, nº 242, pp. 143-168.
45. El departament d’educació va posar en marxa els anomenats
Programes d’Innovació amb l'objectiu d’impulsar
el desenvolupament d'accions transversals vinculades a
algun dels reptes de la societat actual. (educació
inclusiva, educació per a la salut, resolució pacífica de
conflictes, educar en valors democràtics i de participació
ciutadana, ser competents en l’ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació, educar per a un
desenvolupament sostenible...)
46. ALGUNS D’AQUESTS PROGRAMES...
EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
BIBLIOTECA ESCOLAR PUNTEDU
COEDUCACIÓ
EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA
EDUCACIÓ PER A LA SALUT
TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR
LLENGÜES ESTRANGERES
47. CESIRE
Centres específics de
suport a la innovació i
recerca educativa
PROGRAMA 1X1
AULA OBERTA
CONVENI SINGULAR
PROGRAMA 2.0
PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE
