Pràctiques de Laboratori 3r ESO

EXPERIÈNCIES

1. La ciència: la matèria i la seva mesura . . . . . . . . . . 136
2. La matèria: els estats físics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
3. La matèria: com es presenta . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
4. La matèria: les propietats elèctriques i l’àtom . . . . . 142
5. Els elements i els compostos químics . . . . . . . . . . . 144
6. Els canvis químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
7. Química en acció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
8. L’electricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

135

1 LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA
EXPERIÈNCIA A L’AULA

Es pot utilitzar una balança per mesurar longituds?

Objectiu Material
Mesurar la longitud • Filferro enrotllat. • Balança.
d’un rotlle de filferro • Cinta mètrica, regle o un altre aparell
que ens permeti mesurar longituds.
mitjançant
una balança.

PROCEDIMENT
1. Talla un tros petit de filferro.
2. Mesura la longitud del tros de filferro i anota-la.
3. Col·loca el rotlle de filferro en la balança i anota’n la massa.
4. La longitud total del rotlle es pot calcular mitjançant
una proporció senzilla:
Massa del rotlle
LTotal = ⋅ longitud del tros
Massa del tros
5. Repeteix els passos anteriors amb altres trossos de filferro.
6. Calcula la longitud total estimada per al rotlle en cada
cas. Recull les dades en una taula.
7. Finalment, calcula el valor mitjà per a la longitud total
del filferro a partir de les dades anteriors.
Recorda que el valor mitjà d’una mesura és el quocient
de la suma de tots els valors que tinguem d’aquesta
mesura, dividit pel nombre de valors.

Mesura Longitud del tros (cm) Massa del tros (g) Massa del rotlle (g) Longitud del rotlle (cm)
1
2
3
4

PREGUNTES

1 Per què és millor prendre diverses mesures?

2 Si una mesura és molt diferent de les altres, la inclouries per calcular el valor mitjà? Per què?

3 Repeteix els càlculs d’aquesta experiència utilitzant un full de càlcul. Després imprimeix les taules
que obtinguis.

136 FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

1 LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA
EXPERIÈNCIA AL LABORATORI

Determinació de la velocitat a què surt disparada una bola d’una rampa

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Estimar la velocitat • Cronòmetre. • Fulls blancs.
a què es mou • Cinta mètrica. • Bola d’acer (o bala).
una bola que cau • Llibre (o un altre objecte)
per construir la rampa
des d’una rampa. de sortida.

PROCEDIMENT
1. Situa un o diversos llibres (o un altre objecte) a pocs centímetres de la vora d’una taula formant una rampa.
2. Posa una cinta mètrica a terra amb l’origen situat a la vora de la taula.
3. Col·loca diversos fulls blancs al lloc on preveus que caurà la bola, per tal que hi quedi una marca que permeti
conèixer el lloc exacte de la caiguda. (Fes primer una prova per saber on caurà la bola.)

bola d’acer

t=0

t = tmesurat
cinta mètrica
distància
G F

4. Deixa anar la bola des de dalt de tot de la rampa. Prèviament, guixa-la amb llapis per poder llegir la mesura.
5. Posa en marxa el cronòmetre just quan la bola se separi de la taula.
6. Atura el cronòmetre en el moment de l’impacte de la bola amb el terra. Anota’n la mesura.
7. Repeteix el llançament de la bola i les mesures diverses vegades. Recull els resultats en una taula.

Mesura Temps (s) Distància recorreguda (m)
1
2
3

PREGUNTES

1 Calcula el valor mitjà del temps de caiguda i la distància recorreguda per la bola.

2 Calcula la velocitat a què surt disparada la bola de la rampa amb l’equació següent (a partir del valor
mitjà de la distància i del temps):
distància
Velocitat =
temps

FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 137

2 LA MATÈRIA: ELS ESTATS FÍSICS

Difusió de permanganat potàssic o de tinta

Objectiu Material
Analitzar el fenomen • Un flascó de vidre o una proveta. • Aigua.
de la difusió. • Permanganat potàssic o tinta. • Cronòmetre.
• Càmera fotogràfica digital. • Ordinador.
• Pipeta.

PROCEDIMENT
1. Aboca aigua dins d’una proveta o d’un flascó.
2. Diposita cristall de permanganat potàssic (KMnO4) al fons del flascó, o bé, amb una pipeta, tira-hi
unes quantes gotes de tinta.
3. Observa com les partícules de la substància afegida, malgrat que és més densa que l’aigua, es difonen
cap amunt. Fes totes les fotografies que puguis d’aquest procés.
4. Mesura el temps que tarda la mescla a adquirir un aspecte completament homogeni.
5. Descarrega les fotografies que has fet a l’ordinador.
6. Mira les fotografies per ordre.
La difusió és deguda al moviment
1 2 3 o «agitació» de les partícules que
van ocupant l’espai de l’aigua.
La comunitat científica, arran
d’aquesta experiència i d’altres,
va elaborar la teoria cinètica,
en la qual suggereix que els sòlids,
els líquids i els gasos estan formats
per partícules que es mouen
contínuament.

PREGUNTES

1 Explica aquesta experiència a partir de la teoria cinètica de la matèria.

2 Imagina’t que fas la mateixa experiència amb aigua molt calenta.

a) Creus que transcorrerà més o menys temps fins que la mescla adquireixi un aspecte
completament homogeni?
b) Explica per què.

3 Repeteix l’experiència i fes més fotografies d’aquest altre procés.

a) Compara la seqüència de fotografies. La difusió es produeix de la mateixa manera?
b) Per què són diferents les dues seqüències d’imatges?


2 LA MATÈRIA: ELS ESTATS FÍSICS

Gràfica de l’escalfament i el refredament de l’aigua

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Amb aquesta pràctica es poden aconseguir dos objectius: • Vas de precipitats.
d’una banda, prendre contacte amb una representació • Aigua.
gràfica i veure quina informació se’n pot treure, • Escalfador elèctric.
i, d’una altra, veure què passa amb la temperatura • Termòmetre.
d’una substància durant un canvi d’estat. • Cronòmetre.
• Paper mil·limetrat.

PROCEDIMENT
1. En primer lloc, aboca 20 ml d’aigua en un vas de precipitats i col·loca-hi a l’interior un escalfador
elèctric (resistència elèctrica), amb el qual la temperatura de l’aigua augmentarà.
2. A continuació, i amb l’ajut d’un termòmetre, mesura la temperatura inicial de l’aigua.
Tot seguit, mesura la temperatura cada trenta segons.
3. Quan l’aigua bulli, compta quatre minuts i, després, apaga l’escalfador.
Cal que continuïs anotant la temperatura durant uns quants minuts més.
4. Anota els resultats obtinguts en la taula següent:

T (°C)

t (s)

5. Representa gràficament la temperatura en relació amb el temps.

PREGUNTES

1 Escriu la relació entre la temperatura de l’aigua i el temps per al primer tram de la gràfica.

2 Què passa amb la temperatura en el segon tram de la gràfica?

3 A quina temperatura bull l’aigua? Expressa-la en ºC.

4 Si duguessis a terme l’experiència dalt d’una muntanya, la temperatura d’ebullició de l’aigua
seria la mateixa? Raona la resposta.

5 Si en lloc d’aigua haguessis escalfat alcohol, quines diferències hauries trobat?


3 LA MATÈRIA: COM ES PRESENTA

La solubilitat de les substàncies. Com es poden diferenciar la sal i el sucre?

Objectiu Material
Diferenciar la sal i el sucre • Sal. • Sucre.
a partir de la solubilitat • Aigua. • Dos vasos de precipitats.
en l’aigua de totes dues • Dues balances. • Vareta.
substàncies.

PROCEDIMENT
La diferent solubilitat en aigua d’algunes substàncies (en aquest cas, la sal i el sucre) permet identificar-les
sense arribar a tastar-les. Recorda que no s’han de tastar mai les substàncies desconegudes perquè poden
ser tòxiques.
1. Prepara dos vasos de precipitats amb 100 ml d’aigua
cada un.
2. Col·loca cada vas en una balança. A continuació,
ajusta les balances al zero.
3. Afegeix a poc a poc la sal en el primer vas i remena
la mescla amb la vareta fins que no se’n dissolgui més
quantitat. Anota la dada de la solubilitat de la sal
en g/100 ml d’aigua.
4. Repeteix el mateix procés amb el sucre. Anota
la dada de la solubilitat del sucre en g/100 ml
d’aigua.
5. Consulta la taula de solubilitats i podràs identificar
i diferenciar totes dues substàncies.

0 Sal Sucre

Solubilitat
36 204
(g/100 ml d’aigua, 25 °C)

PREGUNTES

1 Compara el valor que has obtingut per a la solubilitat de la sal i el sucre amb les dades de la taula
(preses a 25 °C). Quines diferències hi observes?

2 Respon les preguntes.

a) Per què és important tirar la sal i el sucre a l’aigua a poc a poc en aquesta experiència?
b) Què passaria si tiréssim molta sal o molt sucre alhora?

3 Podries deduir a partir d’aquesta experiència quina de les dues substàncies té una densitat més gran?

4 Quins altres mètodes se t’ocorren per diferenciar la sal i el sucre (sense tastar-los)?


3 LA MATÈRIA: COM ES PRESENTA

Preparació de dissolucions

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Preparar dues dissolucions amb unes • Sal. • Flascons.
quantitats donades de solut i dissolvent, • Vidre de rellotge. • Embut.
calcular-ne les concentracions i guardar-les • Vas de precipitats. • Sucre.
en flascons degudament etiquetats. • Aigua. • Matràs aforat.
• Proveta. • Espàtula.
a) La primera dissolució ha de contenir sal de • Vareta.
cuina (clorur de sodi), i s’expressarà en %.
b) La segona dissolució ha de contenir sucre
(sacarosa), i s’expressarà en g/l.

PROCEDIMENT
A. Dissolució de sal de cuina (clorur de sodi)
1. Pesa 24,3 g de sal de cuina utilitzant un vidre de rellotge. Segueix les instruccions del professor o professora.
2. Posa’ls en un vas de precipitats, vigilant que no en perdis gens, i afegeix-hi 220 ml d’aigua mesurats
amb una proveta.
3. Remena la mescla amb la vareta fins que tot el sòlid es dissolgui. Després, aboca la dissolució en un flascó,
amb l’ajuda d’un embut.
4. Posa una etiqueta al flascó. Ha de dir: «Dissolució de clorur de sodi» i, a sota, la concentració en %.
Calcula aquesta concentració.

B. Dissolució de sucre (sacarosa)
1. Pesa 32,5 g de sucre utilitzant un vidre de rellotge.
2. Posa’ls en un matràs aforat de 250 ml amb l’ajuda d’una espàtula i amb molta cura per no perdre’n gens.
3. Utilitzant un embut, aboca l’aigua al matràs aforat fins al senyal de nivell. Tingues cura de no sobrepassar
el senyal.
4. Remena lleugerament la mescla fins que tot el sòlid estigui dissolt. Després, aboca la dissolució en un flascó.
5. Posa una etiqueta al flascó. Ha de dir: «Dissolució de sacarosa» i, a sota, la concentració en g/l.
Calcula aquesta concentració.

PREGUNTES

1 Imagina’t que en el procediment A t’equivoques i, en lloc de pesar 24,3 g de sal, només en peses 23,9 g.
A més, mesures 240 ml d’aigua en lloc dels 220 ml que es demanen. Quin serà el valor de la concentració?

2 Quines diferències has obtingut respecte del valor exacte que t’ha demanat el professor o professora?
I en quin tant per cent?

3 Suposa que a la dissolució obtinguda en el procediment B afegeixes 100 ml més d’aigua.
Quina és la nova concentració en g/l?

4 Si haguessis de mesurar 250 ml justos d’aigua, què creus que t’aniria més bé, un matràs aforat
de 250 ml o una proveta de 500 ml de capacitat? Per què?


4 LA MATÈRIA: LES PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM

Alta tensió

Objectiu Material
Comprovar l’existència • Un diari. • Bosses de plàstic.
de càrregues • Una tapa d’una llauna
de conserves.
elèctriques
en la matèria.

PROCEDIMENT
Amb aquesta experiència es poden obtenir potencials
elevats sense perill.
1. Frega una bossa de plàstic amb força sobre
un full de diari per electritzar-lo.
2. Col·loca la tapa d’una llauna de conserves
al lloc del diari que has fregat anteriorment
amb la bossa de plàstic.
3. Quan aixequis el full de diari i el toquis
amb el dit, saltarà una guspira entre la tapa
de la llauna i el dit.
La causa dels fenòmens que observem en aquesta
experiència és que s’han arrencat electrons
d’uns àtoms i s’han transferit a uns altres àtoms,
de manera que s’han format ions positius i negatius.
La guspira es produeix quan els electrons passen del full de diari a la nostra mà. Els electrons xoquen
amb els àtoms que hi ha a l’aire i provoquen llum (la guspira).

PREGUNTES

1 Fes un esquema que mostri com es carreguen els cossos que intervenen en aquesta experiència en cada pas.

2 Per què sempre que freguem un cos les càrregues que es transfereixen d’un objecte a un altre són electrons
i no protons? Tria la resposta correcta:
a) Perquè els electrons tenen càrrega negativa.
b) Perquè els electrons són a l’escorça de l’àtom, i els protons, al nucli.
c) Perquè els electrons tenen una massa molt petita.
d) Perquè els àtoms són neutres.

3 Ara imagina’t que col·loques una tapa de plàstic sobre el diari després de fregar-lo amb la bossa
de plàstic.
a) Creus que sortiran guspires quan acostis la mà a la tapa?
b) Explica per què.

4 Classifica els cossos que intervenen en aquesta experiència en conductors de l’electricitat i aïllants.


4 LA MATÈRIA: LES PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM

El pèndol elèctric

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Experimentar l’atracció • Esfera de suro.
entre càrregues elèctriques • Fil.
de signes diferents i la repulsió • Suport.
entre càrregues del mateix signe. • Varetes de vidre i de plàstic.
• Draps de seda i de llana.

PROCEDIMENT
Per comprovar com es comporten els cossos carregats elèctricament podem fer l’experiència següent:
1. Lliga un fil a una esfera de suro i penja’l d’un suport.
Deixa l’esfera de suro en posició vertical, sense +
que res no la toqui. Ja has construït un pèndol. +
2. Frega una vareta de vidre amb un drap de seda. +
+
Així la vareta s’electritza, ja que es produeix +
un transvasament de càrregues elèctriques entre la vareta
i el drap.
3. Toca l’esfera amb la vareta. Així es carrega elèctricament
la bola del pèndol.
4. Frega una vareta de plàstic amb un drap de llana.
Així s’electritza la vareta.
5. Acosta la vareta de plàstic a l’esfera de suro
sense arribar a tocar-la.
+
Recorda que les càrregues elèctriques del mateix tipus +
es repel·leixen i les càrregues elèctriques de tipus +
diferents s’atrauen. +
+
• + i + → repulsió.
• − i − → repulsió.
• + i − → atracció.

PREGUNTES

1 Què passa quan acostes la vareta de plàstic a l’esfera de suro? L’atrau? La repel·leix?

2 Per què passa això?

3 Com pots aconseguir que una vareta repel·leixi l’esfera de suro?

4 Què passa si toques l’esfera de suro abans d’acostar la segona vareta?
Per què després la vareta de plàstic no atrau l’esfera de suro?

5 Es podria fer aquesta mateixa experiència amb una esfera que no fos de suro,
sinó metàl·lica? Per què?


5 ELS ELEMENTS I ELS COMPOSTOS QUÍMICS

Química amb monedes

Objectiu Material
Comprovar com influeix • Monedes d’1, 2 i 5 cèntims d’euro. • Sal.
l’oxigen de l’aire • Vas de precipitats. • Aigua de l’aixeta.
en les monedes d’1, • Vinagre. • Paper de filtre.
2 i 5 cèntims d’euro.

PROCEDIMENT
Les monedes d’1, 2 i 5 cèntims d’euro contenen coure.
A causa del contacte amb l’oxigen de l’aire, s’ennegreixen i perden la brillantor.
1. Posa diverses monedes de coure dins d’un vas
de precipitats amb una mescla de vinagre i sal.
2. Al cap d’uns minuts veuràs com les monedes
recuperen la brillantor, a causa de l’efecte
de l’àcid del vinagre, que dissol la capa
d’òxid de coure.
3. Treu algunes monedes i neteja-les sota l’aigua
de l’aixeta, per comprovar-ne la brillantor.
4. Deixa unes altres monedes que s’assequin a sobre d’un paper de filtre.
Observa que es recobreixen d’un to verdós. Això és degut a l’acció
del clor de la sal i de l’oxigen de l’aire amb el coure de les monedes,
per formar malaquita.

PREGUNTES

1 Classifica les substàncies que s’esmenten en aquesta experiència en elements i compostos.
Organitza les respostes en una taula.

Elements Compostos


a) Per què les monedes perden la brillantor?
b) Quin compost es forma?
c) Per què les monedes recuperen la brillantor després de posar-les amb vinagre?
d) Quina substància provoca la brillantor?
e) Quines mesures has de prendre abans d’abocar qualsevol substància química per l’aigüera?

3 Per què prenen un to verdós les monedes que no netegem amb l’aigua de l’aixeta?


5 ELS ELEMENTS I ELS COMPOSTOS QUÍMICS

Les propietats d’alguns elements

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Conèixer alguns • Cristal·litzador. • Sodi. • Carboni.
elements químics • Aigua destil·lada. • Mercuri. • Sofre.
i les propietats • Espàtula. • Ferro. • Coure.
que els caracteritzen. • Pinces. • Plom. • Iode.
• Qualsevol altre element químic disponible.
• Càpsula de porcellana.
• Muntatge elèctric per determinar la conductivitat.

PROCEDIMENT
Amb els elements químics disponibles, podràs anar comprovant les diferents propietats i completant
la taula següent. Ara bé, cal que tinguis en compte aquestes observacions: es pot comprovar
el comportament del sodi amb l’aigua, però deixa que ho faci sempre el professor o professora
(manipular el sodi és força perillós); en el cas del mercuri, també és recomanable una prudència
i una vigilància extremes, ja que aquest element és molt tòxic. Completa la taula.

Element Estat físic Densitat Conductivitat Altres propietats
Color
(símbol) (20 °C) (alta o baixa) elèctrica i característiques

Sodi (Na)

Mercuri (Hg)

Carboni
(grafit) (C)

Sofre (S)

PREGUNTES

1 Com es conserva el sodi al laboratori? Per què? Quin gas es forma quan reacciona
el sodi amb l’aigua?

2 Classifica els elements següents en metalls i no-metalls.
a) Alumini. f) Clor. k) Hidrogen. p) Potassi.
b) Arsènic. g) Cobalt. l) Níquel. q) Sodi.
c) Brom. h) Crom. m) Nitrogen. r) Sofre.
d) Calci. i) Fluor. n) Oxigen. s) Titani.
e) Carboni. j) Heli. o) Plom. t) Zinc.

3 Cerca informació i respon les preguntes.

a) Quins són els elements més abundants a la Terra? I en l’univers?
b) Quina és l’aplicació més habitual dels elements següents?
• Coure. • Plata. • Alumini. • Clor. • Estany.


6 ELS CANVIS QUÍMICS

Reaccions químiques entre sòlids

Objectiu Material
Estudiar reaccions • Pot de plàstic o matràs. • Iodur de potassi.
químiques que tenen • Cullera. • Embut.
lloc entre sòlids. • Nitrat de plom. • Aigua.

PROCEDIMENT
És difícil que es produeixin reaccions entre sòlids si els sòlids no estan
en dissolució. En les pastilles de vitamina C, per exemple, l’àcid cítric
no reacciona amb el bicarbonat fins que les pastilles es dissolen en l’aigua.
1. Aboca en un petit pot de plàstic una cullerada de iodur de potassi (KI)
i una altra de nitrat de plom (Pb(NO3)2).
2. Tanca el pot i agita’l durant un parell de minuts.
3. Treu la substància de l’interior i observa que s’ha produït un canvi
de color, ja que ha tingut lloc una reacció química; en aquest cas,
la formació de iodur de plom (PbI2), un producte de color groc.
Si posem en contacte directament el iodur de potassi i el nitrat de plom
sense agitar, no reaccionen. La reacció entre totes dues substàncies
també es produeix si preparem dues dissolucions i les mesclem,
amb l’ajuda d’un embut, tal com es veu en la il·lustració de l’esquerra.

PREGUNTES

1 Escriu l’equació química corresponent a la reacció que acabes d’estudiar i ajusta-la.
a) Quins són els productes de la reacció?
b) Quins en són els reactius?

2 A més del canvi de color, quins altres senyals ens indiquen que s’està produint una reacció química?

3 Calcula quant iodur de plom es forma si partim de 100 g de iodur de potassi i 100 g de nitrat de plom.
De quin reactiu n’hi ha en excés?

a) Per què les substàncies reaccionen millor quan estan en dissolució que quan són sòlides?
b) Què aconseguirem si agitem el pot amb els reactius a l’interior?


6 ELS CANVIS QUÍMICS

La llei de la conservació de la massa

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Experimentar • Vas de precipitats. • Dissolució de iodur de potassi.
al laboratori la llei • Tubs d’assaig. • Dissolució de nitrat de plom (II).
de la conservació de • Balança.
la massa.

PROCEDIMENT

En algunes reaccions químiques sembla
que no es conserva la massa perquè
en els productes es forma algun gas
que «s’escapa».
1. Pesa un vas de precipitats amb un tub
d’assaig buit. Afegeix al tub d’assaig
uns mil·lilitres d’una dissolució de iodur
de potassi i a continuació anota’n
la massa.
2. Pesa un altre tub d’assaig buit
col·locat en el vas anterior.
Afegeix a aquest tub uns mil·lilitres
d’una dissolució de nitrat de plom (II)
i anota’n la massa.
3. Aboca el iodur de potassi del primer
tub al tub d’assaig que conté
el nitrat de plom (II).
4. Pesa el vas amb el tub que conté
la mescla de les dues dissolucions
i anota’n els resultats.

PREGUNTES


a) Quina reacció química es produeix quan reaccionen el iodur de potassi i el nitrat de plom (II)?
b) Ajusta la reacció.
c) Quins en són els reactius?
d) Quins en són els productes?
e) Quants mols de iodur de plom es formen quan reacciona un mol de iodur de potassi?
f) Dibuixa una representació de la reacció utilitzant la teoria de les col·lisions.

2 Es compleix la llei de la conservació de la massa?


7 QUÍMICA EN ACCIÓ

Extintor casolà

Objectiu Material
Comprovar com funcionen • Bicarbonat de sodi.
alguns extintors, que utilitzen • Vas de precipitats.
diòxid de carboni per apagar • Vinagre o suc de llimona.
el foc. • Un llumí.

PROCEDIMENT
Quan posem en contacte bicarbonat de sodi i vinagre es produeix una reacció
química. En aquesta reacció es formen substàncies noves. Una d’aquestes
substàncies és el diòxid de carboni. Com ja saps, les reaccions de combustió
necessiten oxigen per mantenir-se. Si eliminem la font d’oxigen, la reacció
s’atura i el foc s’apaga.
1. Col·loca en un vas de precipitats una mica de bicarbonat de sodi.
No cal que l’omplis.
2. Ara afegeix-hi uns quants mil·lilitres de vinagre o suc de llimona.
3. Col·loca un llumí encès just a sobre del vas. Al cap de poca estona,
el llumí s’apagarà.
Quan el vinagre (que conté un àcid) es barreja amb el bicarbonat de sodi
(una base), la reacció química que té lloc genera diòxid de carboni (CO2).
Podem dir que aquest diòxid de carboni «ofega» el llumí, ja que evita
que l’oxigen de l’aire alimenti la reacció de combustió.

PREGUNTES

1 Classifica les substàncies que s’emeten en aquesta experiència en elements i compostos.

Elements Compostos

2 Identifica els reactius i els productes d’aquesta reacció:

NaHCO3 + CH3COOH → CH3COONa + CO2 + H2O

diòxid de carboni àcid acètic aigua bicarbonat de sodi acetat de sodi

Reactius Productes

3 Per què creus que el títol d’aquesta experiència és «Extintor casolà»?


7 QUÍMICA EN ACCIÓ

Detector dels pols d’una pila

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Identificar els pols • Pila de petaca de 9 V. • Vas de precipitats.
positiu i negatiu • Clorur de sodi (sal comuna). • Fenolftaleïna.
en una pila • Aigua. • Paper.
de petaca.

PROCEDIMENT
Per determinar els pols de les piles es pot emprar una dissolució de clorur de sodi
i unes gotes de fenolftaleïna. La fenolftaleïna és un indicador àcid-base
que tenyeix de vermell una dissolució bàsica.
1. Col·loca un paper sobre una superfície aïllant.
2. Elabora una dissolució posant unes quantes cullerades
de sal comuna en un got d’aigua.
3. Impregna el paper amb la dissolució i amb fenolftaleïna.
4. Posa en contacte els dos pols de la pila amb el paper.
En un dels pols de la pila apareixerà una taca vermella.
Això ens permet identificar-lo, ja que aquest és el pol negatiu.
La coloració és deguda al fet que s’ha format una base (pH > 8):
l’hidròxid de sodi, NaOH.

PREGUNTES

1 Classifica les substàncies que s’esmenten en aquesta experiència en elements i compostos.
Organitza les respostes en una taula.

Elements Compostos

2 D’on prové el sodi de la base (hidròxid de sodi)?


a) Quina propietat tenen els indicadors àcid-base?
b) Canvia de color la dissolució de clorur de sodi quan li tirem unes gotetes de fenolftaleïna?
c) Què ens indica el canvi de color?
• Que la dissolució és àcida.
• Que la dissolució és bàsica.
• Que la dissolució és neutra.


8 L’ELECTRICITAT

Construcció d’una pila casolana

Objectiu Material
Construir una pila • Plaques de coure i de zinc.
amb materials • Vinagre o suc de llimona.
casolans i senzills. • Fil de coure lacat.
• Detector de corrent (rellotge digital, polímetre...).

PROCEDIMENT
1. En primer lloc, neteja dues plaques de coure i de zinc, que actuaran
com a elèctrodes. Interessa que estiguin al màxim de netes possible
(s’ha d’eliminar qualsevol òxid que puguin tenir) i que no siguin
gaire petites.
2. Un cop tinguis les plaques netes, submergeix-les parcialment en vinagre
(pot servir també el suc d’una llimona), que actuarà com a electròlit
conductor. En el cas del vinagre, l’electròlit serà l’àcid acètic,
i en el de la llimona, l’àcid cítric.
3. Si ara connectes les parts de les plaques que no estan submergides
mitjançant un fil de coure lacat, hauràs construït una pila casolana.
4. Un cop construïda la pila has de comprovar que s’hi genera pas
de corrent.
Si connectes la pila a un polímetre, t’adonaràs que potser aquest aparell
no és prou sensible per detectar el corrent generat. Per això, és més
recomanable que utilitzis un rellotge digital (necessita un corrent
d’intensitat molt baix per funcionar).

PREGUNTES

1 Com es genera l’energia elèctrica en una pila?

2 Saps quina va ser la primera pila que es va construir? En què consistia? Qui la va inventar?

3 Quants tipus de piles coneixes?

4 Per què creus que es gasten les piles? Saps en què consisteixen les piles recarregables?

5 Una de les piles més corrents són les anomenades piles seques, que pots trobar en qualsevol aparell
de ràdio. Fes un tall transversal en una pila seca i dibuixa-la, i posa el nom de les diferents parts
que la componen. Un cop acabada l’activitat, recorda que has de dipositar la pila en un dels contenidors
de piles de la teva població.

6 Cerca informació sobre la possible toxicitat d’alguns components de les piles. Per què en algunes
hi diu 0 % de cadmi?

7 Per què és important dipositar les piles exhaurides als contenidors corresponents?

8 Hi ha algun contenidor per recollir les piles usades al teu entorn? Quins altres llocs (botigues, etc.)
coneixes on es recullin piles usades?


8 L’ELECTRICITAT

La potència d’un receptor

EXPERIÈNCIES
Objectiu Material
Utilitzar el voltímetre • Un generador (pila o font • Un amperímetre.
d’alimentació). • Un voltímetre (o, si no se’n
i l’amperímetre per arribar
• Diverses bombetes té, un polímetre).
a deduir la potència
(del mateix valor, • Interruptors per controlar
elèctrica d’un receptor. si és possible). el pas del corrent.
• Fils conductors.
PROCEDIMENT
Munta un circuit elèctric amb diverses bombetes, un amperímetre i un voltímetre.
1. En primer lloc, munta un circuit senzill amb un generador (una pila o una font d’alimentació),
una sola bombeta, un amperímetre connectat en sèrie i un voltímetre connectat en paral·lel.
Anota la lectura que ofereixen l’amperímetre i el voltímetre.
2. A continuació afegeix una segona bombeta en sèrie amb la primera. De nou, anota la lectura
del voltímetre i de l’amperímetre.
• Ha variat la lectura que ofereix l’amperímetre?
• I la del voltímetre?
• Ha variat la intensitat lluminosa emesa per les bombetes respecte del primer circuit?
3. Ara afegeix una tercera bombeta en paral·lel amb una de les bombetes anteriors. Torna a observar
les bombetes i anota novament la lectura de l’amperímetre i del voltímetre.
4. Recull tots els resultats de l’experiment en una taula.

RESISTÈNCIA 1 RESISTÈNCIA 2 RESISTÈNCIA 3

I (A) ∆V (V) I (A) ∆V (V) I (A) ∆V (V)

Circuit 1

Circuit 2

Circuit 3

PREGUNTES

1 Per a cada un dels circuits muntats en aquesta experiència, calcula la potència per a cada receptor.
En aquest cas es pot emprar l’expressió:
P = ∆V ⋅ I

2 Quan connectem una bombeta en paral·lel amb una altra, la intensitat del corrent que hi passa augmenta,
i això es nota per l’augment de la intensitat lluminosa que emeten. En aquest cas, creus que l’energia
consumida per les bombetes també augmentarà?


a) Aleshores, que passarà amb el generador?
b) Si és una pila, tardarà més o menys temps a exhaurir-se?


Pràctiques de Laboratori 3r ESO

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Pràctiques de Laboratori 3r ESO

Ähnlich wie Pràctiques de Laboratori 3r ESO (18)

Pràctiques de Laboratori 3r ESO