HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Avaluació per aprendre a catalunya
1. Marta Tolosa Grau
Avaluació per aprendre a Catalunya: d’on venim, on som i cap a on anem
Neus Sanmartí
12 de maig de 2011
Els canvis en l’educació són molts lents, no es canvia un aspecte, sinó molts. Si vols
canviar l’avaluació ho has de canviar tot: la gestió de l’aula, què ensenyes, per a que ho
ensenyes, etc.
De res ens serveix saber moltes coses si no sabem avaluar-nos sobre què sabem.
L’avaluació és el motor de l’aprenentatge, sense avaluar-nos no aprenem.
• Aprenem a avaluar-nos des de que naixem.
– Identifiquem dades i les analitzem
– Prenem decisions: orientades a superar les dificultats o a ocultar-les
En molts casos l’avaluació és una ferramenta per identificar fracassos i no una
ferramenta per identificar possibilitats per superar-nos. S’ha d’utilitzar per superar les
dificultats i no per bloquejar-se i no treballar més.
D’ON VENIM?
Creences sobre l’avaluació:
- Responsabilitat igual de cada professor.
- Els criteris d’avaluació són personals.
- Es considera que l’alumnat no té criteri per avaluar-se.
- Els millors instruments són els que permeten recollir dades el més
“objectives” possible: Preguntes de resposta unívoca, fàcils de comptabilitzar
els encerts i errors. Així es minimitzen les protestes de l’alumnat i de les seves
famílies.
- Tendim a centrar-nos en les nostres necessitats més que en les de l’alumnat.
- No intentem entendre per què s’han produït errors.
- Condiciona l’esforç dels alumnes (a més exàmens, més esforç).
Destacar:
- No hi ha cap estudi que demostri que repetir curs millora els esforços de
l’alumnat.
- El nostre país és un dels que té l’índex de repetició més alt.
Concepcions i pràctiques:
Poca tradició de relacionar l’avaluació amb els objectius.
1
2. - Avaluació formativa: avaluació contínua es relaciona en fer proves
contínuament.
- Avaluació sumativa: Mitjana de les proves i treballs.
- Avaluació diagnòstica: No relacionada amb la presa de decisions.
Instruments d’avaluació i criteris de qualificació:
- Poca varietat d’elements: dossier (fitxes i treballs), exàmens, proves o
controls.
Professor:
- Funció: identificar errors, qualificar, recuperacions, qualificar a l’alumnat.
- Emocions: Vergonya si aprova a molts alumnes, decepció, insatisfacció..
Alumnat:
- Funció: fer activitats per millorar el que ha fallat.
- Emocions: l’avaluació promou la copia i la competitivitat.
ON ESTEM?
LOGSE (1990): avaluació diagnòstica i formativa. En relació a l’avaluació sumativa,
importància de tenir en compte tot tipus de continguts.
LOCE (2002): Augment de proves i controls, i en la repetició de curs. Avaluació
diagnòstica dels resultats dels centres.
LOE (2006): Avaluació formadora, avaluar el grau de competència de l’alumnat
(transferència de coneixements i no tant repetició, contextualització...), diversificació
dels instruments d’avaluació, amb importància dels que afavoreixen l’autoavaluació,
establiment de criteris d’(auto)avaluació en funció de “rúbriques”.
Resultats-contradiccions actuals:
• A PISA “suspèn” el 18% de l’alumnat.
No aproven l’ESO el 31% + el 26% que té el títol però sense haver aprovat algunes
assignatures.
• Els criteris d’avaluació entre el professorat són molt divergents.
• Canvien els currículums però no es modifiquen criteris d’avaluació.
CAP ON ANEM?
És possible una avaluació que sigui útil al professorat en la seva actuació docent,
gratifiqui l’alumnat en el seu aprenentatge i orienti ambdós en el procés d’ensenyar i
aprendre?
2
3. Noves creences sobre l’avaluació:
- Responsabilitat col·lectiva de l’equip docent (junt amb l’alumnat).
- Preocupació per la comunicació, per compartir, fer entendre a l’alumne per
què s’equivoca (comprendre les causes dels encerts i errors).
- Important donar sentit a l’esforç de l’alumnat.
- S’orienta principalment a comprendre les causes dels encerts i errors.
- Criteris d’avaluació possibiliten identificar on s’és i què falta per aprendre.
Noves concepcions i pràctiques:
- Compartir els objectius amb els alumnes.
- Important que l’alumne prengui decisions.
- Reflexionar sempre de què han aprés amb una activitat.
- Avaluació qualificadora: té en compte la progressió de l’alumne.
- Avaluació: diagnòstica Referent per al treball al llarg de la U.D.
- Avaluació formadora: continua i formativa
Finalitat: alumnat aprengui a prendre decisions per regular-se.
Representar-se els objectius d’aprenentatge.
Representar-se els criteris d’avaluació.
Anticipar i planificar com resoldre les tasques.
Noves estratègies i instruments d’avaluació:
- Dossier, portafoli: per reflexionar i autoavaluar el progrés.
- Rúbriques: claredat en cóm s’avaluarà a l’alumnat.
- Co-avaluació entre alumnes.
- Questions contextualitzades als exàmens.
- Important que els professors apliquen els mateixos criteris d’avaluació.
Funció dels professors:
- Ajudar a l’alumne.
- Estimular el reconeixement de les causes dels encerts i errors.
- Protegir l’autoestima.
Funció dels alumnes:
- Comprendre per què el que han fet està bé o malament.
- Compartir dubtes per millorar.
3
4. Noves emocions, conductes i valors que promou:
La implementació ocasiona:
- Professorat: Empatia, orgull, esperança.
- Alumnat: interès per les tasques, menys competitiu, pensament reflexiu.
El professorat ha d’evitar caure en la rutina i despertar interès dels alumnes per a que
facin les tasques per ells mateixos.
L’avaluació com a eina de canvi a l’escola:
- Sense tenir dades és difícil prendre decisions fonamentades:
- Importància de les avaluacions amb finalitat reguladora fetes amb criteris clars
i compartits.
- Hi ha que prendre-s en serio les avaluacions externes.
- Encara estem lluny de treure’n profit.
L’èxit dels aprenentatges es juga més en la correcciódels errors i en l’(auto)regulació
contínua que no pas en la genialitat del mètode” (i en creure que tot depèn de
“l’esforç” de l’alumnat).
Philippe Perrenoud
4