1. MANRESA
La capital de la comarca del Bages és Manresa.
Situada just al mig de la depressió Central de Catalunya
limita al nord amb el Berguedà, a l’oest amb el Solsonès i
l’Anoia, al sud amb el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i a
l’ est amb el Vallès Oriental i Osona

2. Geografia
• Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener
passa pel sud-oest de la ciutat tot i que el municipi utilitza per
a beure l'aigua del riu Llobregat, que passa pel limit est del
terme. L'aigua és recollida al seu pas per Balsareny i
transportada a Manresa per La Sèquia fins al Parc de l'Agulla.
• L'orografia urbana està clarament marcada per l'existència de
diversos turons
(Puigcardener, Puigmercadal, Puigterrà, Puigberenguer i Tossal
dels Cigalons).
• El territori, dins la conca d'erosió del centre de la comarca, és
afaiçonat per una sèrie de turons marginals de poca elevació
(Collbaix, 554 m; Bufalvent 387 m; Montlleó, 361 m), i és
drenat, a més del Llobregat i el Cardener, per les rieres de
Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.

3. Clima
• La ciutat està ub a 238 m d'alçada sobre el nivell del mar i
gaudeix d'un clima entre mediterrani i continental, força
extrem. Es tracta d'un clima subhumit amb estius calorosos
que duren quatre mesos i hiverns freds amb temperatures
mitjanes per sota dels 10ºC que duren des de mitjans de
novembre a mitjans de març. La temperatura mitjana
calculada en base als últims deu anys ha estat de 7,0º a
l'hivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a
l'estiu. La pluja del període 1931 a 1969 va ser de 619 l/m2
anuals de mitjana; l'evapotranspiració anual va ser de 763
litres per tant hi ha un dèficit de pluja total de 154 litres
que ocorre durant l'estiu; la pluja es reparteix en 94 dies de
l'any; es presenten dos màxims, molt similars, a la
primavera i a la tardor.

4. HISTÒRIA

5. Prehistòria • Dins el terme de Manresa
hi ha indicis de poblament
neolític de quatre mil anys
enrere. Uns quants
sepulcres de fossa, objectes
de ceràmica i d'indústries
lítiques a la zona del bosc
de les Marcetes, al barri
rural de Viladordis, en
testimonien el seu pas.

6. • També s'hi assentà un poblat ibèric al turó del
Puigcardener. Recentment, s'han recuperat
diversos materials, especialment ceràmics, que
Edat Antiga permeten identificar l'existència d'un poblat
ibèric, que es fundaria cap al segle VI aC i que es
mantindria fins al segle I aC. Seria la capital dels
lacetans que habitaven les comarques actuals del
Bages, Solsonès, Anoia i Segarra.
• El cònsol Marc Porci Cató va haver de conquerir
aquesta zona cap a principis del segle II aC per
evitar les lluites amb els poblats costaners
romans. Els romans van batejar el primitiu nucli
urbà amb el nom de Minorisa, origen de l'actual.
El topònim, però, sembla una llatinització de
Minoresa, d'origen ibèric. Algunes restes
arqueològiques ens permeten saber que hi
eren, però poca cosa més.
• Ptolomeu, geògraf grec del segle I parla d'una
ciutat que anomena Bacasis, que la situa vora
d'un riu, sobre d'un turó suau però rocós. Podria
ser perfectament Manresa i, de fet, d'aquest mot
en derivaria el nom de la comarca: Bages.

7. Edat mitjana
• La presència dels àrabs devia ser
(Presència dels testimonial. El 785 la van
Àrabs) abandonar i va quedar en terra
de ningú. Uns anys més tard, el
796, els cristians van ocupar-la i
va entrar a formar part de la
Marca Hispànica. Però de nou
fou destruïda el 827, durant la
revolta d'Aissó, un noble got
que, ajudat pel fill de comte
Berà de Barcelona, Guillemó, i
dels àrabs (fins i tot de l'emir
Abd al-Rahman II), va encendre
una revolta contra els francs. La
resistència del comte franc de
Barcelona Bernat de
Septimàniala féu fracassar.

8. • Hom destacaria un fet del segle XVI que tindria una
forta transcendència per la ciutat: l'estada a Manresa
de Sant Ignasi de Loiola. El pelegrí guipuscoà fundador
Edat Moderna de l'orde dels jesuïtes, Iñigo López de Recalde y
Loiola, visqué a Manresa durant més de deu mesos. Hi
arribà, procedent de Montserrat, el 25 de març de
1522 i se n'anà per embarcar-se cap a Terra Santa, a
mitjan febrer de 1523. El record de la seva estada i de
les coses que li esdevingueren ací, és monumentalitzat
per diversos temples i altres llocs de devoció.
• El 1603 Felip III concedí la creació d'una taula de
comuns dipòsits.
• Durant la guerra dels Segadors Manresa va acollir dues
vegades la Generalitat, els anys 1651 i 1652. Aquest
acolliment li va proporcionar poder encunyar moneda
pròpia. L'Avalot de les faves fou una revolta
antisenyorial[4] ocorreguda el juny de 1688. Durant la
guerra de Successió, el 6 de setembre de 1714 la
col·legiata de la Seu va patir el primer incendi. En un
atac de les tropes austriacistes catalanes, sota el
comandament del Marquès del Poal, el Regiment de la
Basilicata, borbònic, es refugià a la seu com a darrer
baluard on resistir. En l'atac i defensa del lloc resultà
cremada l'església. El regiment borbònic napolità fou
vençut, i el seu coronel, Félix de la Escalera, resultà
mort en el combat.