1. Esquizòfrenia Álex Sánchez, David Galarraga i Sergi Monroy Psicosociologia 1r BATX

2. Índex 1- Què és l'esquizofrènia? 1.1- Tipus d'esquizofrènia 2- Causes 3- Síntomes 4- Proves mèdiques 5- Tractament 6- Complicacions 7- Conclusions

3. 1- Què és l'esquizofrènia? És un diagnòstic psiquiàtric en persones amb un grup de trastorns mentals crònics i greus, caracteritzats per alteracions en la percepció o l'expressió de la realitat. 1.1- Tipus d'esquizofrènia - Esquizofrènia indiferencial i residual: L'esquizofrènia indiferencial és diagnosticada quan els símptomes de la persona són òbviament esquizofrènics però mixtos o indiferenciats. - Esquizofrènia catatònica: La pertorbació en l'activitat motora és la principal característica. - Esquizofrènia desorganitzada: Es caracteritza per desintegració greu i conductes regressives que comencen a una edat primerenca. - Esquizofrènia paranoide: La més comuna de tots els tipus d'esquizofrènia, i es caracteritza per deliris i al·lucinacions auditives freqüents.

4. 2- Causes - És una malaltia complexa. Els experts en salut mental no estan segurs de quina és la seva causa. -Certs esdeveniments ambientals poden desencadenar l'esquizofrènia en persones que estan genèticament en risc de patir-la. - Les persones son més propenses a presentar esquizofrènia si tenen un familiar amb aquesta malaltia. -L'esquizofrènia afecta per igual a homes i dones. Generalment comença en els anys d'adolescència o principis de l'adultesa, però pot començar més tard en la vida. Tendeix a començar més tard en les dones i és més lleu. - L'aparició de l'esquizofrènia en la infància comença després de l'edat de 5 anys. L'esquizofrènia en la infantesa és poc comú i pot ser difícil diferenciar-la d'altres trastorns del desenvolupament en la infància, com l'autisme.

5. 3- Símptomes Els símptomes d'esquizofrènia generalment es van presentant lentament al llarg de mesos o anys. Inicialment, es pot tenir els següents símptomes: - Sentir irritable o tens. - Dificultat per dormir. - Dificultat per concentrar-se. A mesura que la malaltia avança, es presenten problemes amb el pensament, les emocions i el comportament, com: - Manca d'emoció (afecte pla). - Creences o pensaments falsos que no tenen res a veure amb la realitat (deliris). - Escoltar, veure o sentir coses que no existeixen (al · lucinacions). - Problemes per prestar atenció. - Els pensaments "salten" entre temes que no tenen relació (pensament desordenat). - Comportaments estranys. - Aïllament social.

6. Els símptomes poden variar segons el tipus d'esquizofrènia que tingui. Els símptomes d'esquizofrènia paranoide poden ser: - Ansiós. - Enfadat o discutidor. - Creences falses que altres estan tractant de fer-los mal a ells o als seus éssers estimats. Els símptomes de l'esquizofrènia desorganitzada poden abastar: - Problemes per pensar i expressar idees clarament. - Comportament infantil. - Mostra poca emoció. Els símptomes d'esquizofrènia catatònica poden abastar: - Manca d'activitat. - Els músculs i la postura poden ser rígids. - Ganyotes o tenir altres expressions facials estranyes. - No reaccionar molt cap a altres persones. Els símptomes de l'esquizofrènia indiferenciada poden abastar els símptomes de més d'un altre tipus d'esquizofrènia. 3- Sintomes

7. 4- Proves Mediques No hi ha exàmens mèdics per diagnosticar l'esquizofrènia. Un psiquiatre ha d'examinar el pacient per fer un diagnòstic. El diagnòstic es realitza amb base en una entrevista exhaustiva de la persona i els membres de la família. El metge farà preguntes sobre: - Quant temps han durat els símptomes. - Com ha canviat la capacitat de la persona per exercir. - Antecedents del desenvolupament. - Antecedents genètics i familiars. - Què tan bé han funcionat els medicaments.

8. 5- Tractament Els medicaments antipsicòtics són el tractament més efectiu per a l'esquizofrènia. Aquests canvien l'equilibri de químics en el cervell i poden ajudar a controlar els símptomes. Aquests medicaments generalment són útils, però poden causar efectes secundaris. Molts d'aquests efectes secundaris poden millorar i no han d'impedir que les persones busquin tractament per a aquest seriós trastorn. Els efectes secundaris comuns dels antipsicòtics poden abastar: - Somnolència (sedació). - Vertigo. - Augment de pes. - Increment de la probabilitat de patir diabetis i tenir colesterol alt. - Sensacions d'inquietud o "nerviosisme". - Moviments lents. - Tremolor. Quan l'esquizofrènia no millora amb diversos antipsicòtics, el medicament clozapina pot servir.

9. 5- Tractament La clozapina és el medicament més eficaç per reduir els símptomes d'esquizofrènia , però també tendeix a causar més efectes secundaris que altres antipsicòtics. Com que l'esquizofrènia és una malaltia crònica, la majoria de les persones que la pateixen necessiten seguir amb medicació antipsicòtica de per vida. Altres mètodes son les tècniques conductistes. També és important educar i oferir recolzament als familiars dels malalts. És important que la persona amb esquizofrènia aprengui a: - Prendre els medicaments correctament i com manejar efectes secundaris. - Estar atent a signes primerencs d'una recaiguda i què fer si els símptomes reapareixen. - Fer-li front els símptomes que es presenten fins i tot mentre estigui prenent medicaments. Un terapeuta pot ajudar. - Manejar els diners. - Utilitza el transport públic.

10. 6- Complicacions Tenir esquizofrènia incrementa el risc de: - Desenvolupar un problema amb l'alcohol o les drogues, la qual cosa es denomina problema d'abús de substàncies. El consum d'alcohol o altres drogues augmenta el risc de reaparició dels símptomes. -Malaltia física: les persones amb esquizofrènia poden resultar físicament malalts, a causa d'un estil de vida inactiu i efectes secundaris dels medicaments. Una malaltia física pot ser que no es detecti a causa del poc accés a l'atenció mèdica i a les dificultats per comunicar-se amb els metges. - Suïcidi.

11. 7- Conclusions L'esquizofrènia és una malaltia psíquica amb varies branques de possibilitats. És una malaltia que pot afectar a totes les persones sense distingir de sexes i generalment comença en l'adolescència i tenent més risc de sofrir-la la gent que té antecedents familiars amb aquesta malaltia. Una vegada es nota els símptomes es té que contactar amb un psiquiàtric que després d'una entrevista li imposara un tractament medic i una pauta de vida necesaria per sobreviure amb mes o menys naturalitat encara que solen tenir complicacions la gent implicada.