1. Tema 11 La construcció filosòfica de la ciutadania

2. Índex Origen del concepte ciutadania Definició La ciutadania en l’antiguitat grecollatina Limitacions de la ciutadania antiga La doble arrel de la ciutadania moderna Ciutadania moderna Ciutadania i estat Ciutadania i inclusió en l’Estat Ciutadania i drets humans Ciutadania social Dimensions de la ciutadania contemporània Justícia i pertinença Noves facetes de la ciutadania

3. 1.ORIGEN DEL CONCEPTE Ciutadania es: La pertinença a una comunitat política establerta de mode permanent. El gaudir d’uns drets entre els quals s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern. La ciutadania en l’antiguitat grecollatina Roma: anomenats civis, aquells homes, no esclaus, majors de edat i descendents de romans, eren els únics considerats ciutadans. Grècia: polités, aquells amb els requisits

4. Ciutadania en la democràcia grega: tradició política Ser ciutadà era poder participar en la política i assistir a l’assamblea. S’havia de ser major de 30 anys. Principis d’assamblea: -Isonomia: tots tenien els mateixos deures i drets. -Isegoria:tots tenien el mateix dret de paraula. -Koinonía: cooperació per aconseguir el bé. Ciutadania en l’antiga Roma: tradició jurídica Ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica otorgada per les institucions pertinents.

5. Limitacions de la ciutadania antiga: Ciutadania excloent: si no complies els requisits estaves exclòs als drets, per tant la majoria de població no era ciutadana. Nomes eren lliures els ciutadans. No hi havia drets humans. Doble arrel en la ciutadania: Origen Romà: protecció dels drets Origen grec: participació a la política

6. 2.CIUTADANIA MODERNA Ciutadania i Estat El terme prové de les revolucions anglesa , francesa i americana, simbolitza el naixement del capitalisme. Amb l’estat modern es configura l’actual concepte lligat a Estat i nació. Estat, utilitzat per primer cop per referir-se al govern. Els ciutadans es reconeixen per sang i per el dret de sol

7. Ciutadania i inclusió en l’estat Diferents mètodes d’entendre la relació entre ciutadans i estat: Concepció liberal: separació entre llibertats civils i els drets polítics, les primeres per a tots mentre que la segona nomes per els de l’ètnia del país. Concepció republicana: la defensada per Habermas, ningú no s’ha d’excloure dels drets. Concepció comunitarista: reclama mes atenció als vincles ètnic i culturals.

8. Ciutadania i drets humans Drets civils: drets que intenten frenar els possibles abusos de l’estat i mantenir un àmbit de llibertat per a cadascú. Drets politics: en la participació política, sufragi universal en la participació del dos sexes en el dret a vot i ocupar càrrecs públics. Drets socials: dret a educació, associació sindical, vaga...

9. 3.DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORANIA Si desitgem assegurar ciutadans plens la racionalitat de la justícia i el sentiment de pertinença han d’anar alhora.

10. Implicacions del concepte: Reconeixement de la ciutadania es la responsabilitat que te cada societat respecte a la seva població L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en la societat. NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA Ciutadania econòmica: implica una ètica empresarial i un estímul de a la responsabilitat social amb una ètica de consum just.

11. Ciutadania civil: l’impuls ètic es separa en tres punts: - Voluntariat: organitzat amb la gratitud dels ciutadans. -Professions: han de saber l’ètica professional. -Opinió publica critica: mantenir un debat viu. Ciutadania intercultural: ha de ser un vincle d’unió entre els diversos grups socials, l’ètica intercultural ens proposa acceptar les altres cultures i arribar a un diàleg Ciutadania cosmopolita: ideal d’un mon on tothom es ciutadà en plens drets, arribant a la globalització ètica.