2. 1. CONCEPTE.
2. ECONOMIA AGRÀRIA.
3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.
4. COMERÇ ESCÀS.
5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.
6. SOCIETAT ESTAMENTAL .
7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME
8. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM:
1.LA CONJUNTURA DEL XVIII
2. LA IL.LUSTRACIÓ
3.
4. Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme
medieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).
Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).
TRETS:
a)Predomini d’una economia rural.
b)Majoria de la població viu en les zones rurals.
c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)
d)Relacions de dependència personal
e)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.
f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.
CONCEPTE
5.
•
Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII
Desenvolupament de noves activitats econòmiques
Ascens de nous grups socials: Burgesia
Moviment ideològic: La Il·lustració
Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell
sistema feudal i el nou sistema liberal
Revolució Anglesa
Revolució Americana
Revolució Francesa
Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
8. Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés
industrial des de mitjans del segle XVIII.
La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80%
L’agricultura aporta més del 75% la riquesa
Agricultura interior orientada al consum intern
Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot el
necessari pel consum
Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancament
tecnològic.
1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat
interior / demanda interna.
9. Agricultura interior orientada al consum intern
2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació i
el canvi.
3. Relacions senyorials
• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).
• Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n van
en més rendes)
• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,
relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)
• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi
ha inversions
Agricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixa
productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).
10. EL MÓN RURAL
1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència
a. Organització de las tasques agràries.
b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.
c. Sistema de solidaritat i control social.
d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)
2. La família unitat de producció bàsica:
1. Mà d’obra necessària
2. Nombre de boques que pot alimentar
3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells
3. Un mundo dividit:
1. La aldea como hàbitat
2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que hom
no pot produir)
15. "Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que
encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna
17. • GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva,
eviten la competència, sense innovació tècnica)
• TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els
camperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el
producte acabat)
• Superen les limitacions gremials
• Augmenten la producció i els guanys
• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials
• MANUFACTURES
a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesa
b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de
producció
c) Productes de luxe= consum minoritari
d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
20. COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals
Escassos excedents
Baix nivell d’especialització agrària
Sistema de transports insuficient
Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials
Vehicles usats: carro i diligència: cavalls
Navegació marítima i fluvial
o Empra la força del vent
o Transport fàcil i barat
o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa
d’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
21. Las activitats no agràries: artesania i comerç
1.Vinculades al comerç exterior:
1.Comerç interior molt escàs:
1. Transport més eficient: el marítim.
2. Demanda colonial.
3. Colons progressivament més rics.
4. Exèrcit colonial.
5. Administració colonial.
6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos)
7. Intercanvi amb altres civilitzacions.
8. Intercanvi amb alres potències.
9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè,
cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)
Mercantilisme:
1.Gremis
2.Monopolis comercials
Quan la demanda fou major que
l’oferta:
•Protoindustria.
•Intents d’industrialització
•Lluita contra els gremis i els
monopolis.
Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel
principi que la riquesa d’un estat depèn del seu
comerç exterior, del volum de reserves de metalls
preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir
les importacions.
JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN,
MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO,
22. 1. Comerç interior molt escàs:
• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda
• Autoproducció en la llar i autoconsum
• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un
augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa
1. Pervivència de les relacions de dependència
1. Feudalisme
a. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància:
perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.
b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productors
agraris i els propietaris de la terra.
c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es
manté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional
d. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells de
dependència personal.
1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir:
metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.
2. Productes de luxe per les classes amb diners.
3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)
23. COMERÇ COLONIAL
Noves rutes= segle XVI
Estimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats
Comerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de
manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta
mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals
(or i plata)
Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit
Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de
monopoli
Institucions financer (bancs)
Desenvolupament del Capitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que
hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
24. BANCA
PRESTA A LA MONARQUIA,
COMERCIANTS I INDÚSTRIA INDÚSTRIA
MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL
CORONA
COMPANYIA COMERCIAL
INDÚSTRIA
ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB
MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES
COMERÇ
MATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES,
PRODUCTES SEMIELABORATS
25. DESCOBRIMENTS COLONIALS
DEL XVI
• Desenvolupament del comerç colonial
•Construcció de noves flotes
•Creació de rutes marítimes
• Metalls preciosos (or-plata)
•Matèries Primeres abundants i barates
•Mercat per a la venda de Manufactures
•Desenvolupament sistemes financer i
assegurances (expedicions)
• Augment dels guanys econòmics
•Multiplicació de les companyies
comercials
•Desenvolupament de la burgesia
comercial i financera
CAPITALISME
COMERCIAL
MERCANTILISME
29. CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC
SENSE CONTROL DE LA NATALITAT (NO PRESERVATIUS)
RELGIÓ CRISTIANA PRO NATALISTA
PAPER DELS FILLS = CONTRIBUCIÓ AL MANTENIMENT
FAMILIAR
a) EPIDEMIES I GUERRES FREQÜENTS
b) MALES CONDICIONS HIGIÈNIQUES I SANITÀRIES
c) MALES COLLITES I CRISIS DE SUSBSISTÈNCIA CÍCLIQUES
d) ELEVADA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL
e) BAIXA ESPERANÇA DE VIDA (= 35 anys)
CREIXEMENT CONSTANT PERÒ LENT
ESTANCAMENT DEMOGRÀFIC = NO SUPERA 2 ‰ 1000
ANUAL
T.N. 40 ‰
T.M. 35 ‰
C. N.
30. SENSE CONTROL DE LA NATALITAT
EXTENSA ETAPA REPRODUCTIVA
TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
MILLORA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
MILLORA DELS TRANSPORTS
AVANÇOS HIGIENICO-SANITARIS
MILLORA DE L’ESPERANÇA DE VIDA
MENOR TAXA DE MORTALITAT INFANTIL
ÈXODE RURAL
EMIGRACIÓ A ULTRAMAR
T. N
T. M.
C.N.
38. SOCIETAT ESTAMENTAL
Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que
defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres
Societat estàtica
Desigualtat civil
Legislació i tribunals diferents
Funcions diferents
39. NOBLESA
PRIVILEGIS
•ECONÒMICS: exempts
d’impostos, concentren
gairebé 1/3 de les terres,
i viuen de les seues
rendes.
•JURÍDICS: tribunals
especials, no pateixen
presó per deutes
•JURISDICCIONALS:
poden nomenar càrrecs
públics, cobrar impostos
i administrar justícia en
els seus senyorius.
•POLÍTICS: controlen els
càrrecs públics i militars.
•SIMBÒLICS: portar
espasa, carruatge, sedes,
seients preferent a
l’església
TIPOLOGIA MENTALITAT
•ALTA NOBLESA: titulats (ducs,
comtes, marquesos, barons...).
Gaudien de nombroses
propietats vinculades, càrrecs
polítics, militars, diplomàtics i
religiosos. És una noblesa
cortesana, viu junt al rei.
• NOBLESA DE TOGA: Arriba a
la noblesa pels seus serveis a
l’estat, fonamentalment en
l’administració estatal. Formen
part dels consells de la
monarquia resideixen a la cort.
•BAIXA NOBLESA: amb menor
poder i recursos, no viuen en la
cort i constitueixen els
anomenats “hidalgos”,
propietaris de terres, militars o
conqueridors d’Amèrica.
• Ser propietaris de
terres i viure de rendes
és l’ideal de bona part
de la societat.
•El treball manual i les
activitats comercials o
mercantils no els
estaven permeses.
•Les possibilitat d’ascens
social passaven per la
compra d’un títol al rei,
o el matrimoni amb una
família noble, recursos
emprats per la burgesia.
40. CLERGAT
PRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT
•ECONÒMICS: exempts
d’impostos, cobren el
delme i concentren
gairebé 1/3 de les terres
en règim de “mans
mortes”, fruit de les
donacions dels laics –
legats-.
•JURÍDICS: tribunals
especials eclesiàstics, no
pateixen presó per
deutes.
•Ideològics: tenen gran
influència en la societat
gràcies al control sobre
l’educació, a la Inquisició
i a les trones de les
esglésies. Exerceixen un
control sobre la moral
pública i privada dels
fidels, inclosos membres
de la noblesa i la reialesa.
•ALT CLERGAT: d’origen noble,
doncs els segons de les cases
nobiliàries professaven en
institucions religioses,
l’església els oferia una posició
social i econòmica adient al
seu naixement. El formaven els
arquebisbes i bisbes, així com
abats i abadesses dels
monestirs rurals.
•CLERGAT MITJÀ: membres
dels capítols catedralicis
(canonges).
• BAIX CLERGAT: d'origen
humil, de vegades poc format
intel·lectualment, patia unes
condicions semblants al poble.
•També cal distingir entre
clergat regular: monjos i
monges que viuen en
monestirs i convents, sotmesos
a una “regla”.
•Clergat secular: corresponent
al clergat diocesà.
Molts membres de l’alt clergat
(arquebisbes i bisbes), així com
els capítols catedralicis
detentaven senyorius,
individuals o col·lectius, en
funció del càrrec que ocupaven.
Generalment, tots els membres
de l’estament estaven exempts
del pagament d’impostos,
rebien els delmes i i altres
donatius per serveis i llegats.
Qualsevol membre del tercer
Estat tenia possibilitat
d’incorporar-se a les capes
inferiors del clergat, amb
possibilitat de promoció social,
sense cap recolzament d’una
fortuna familiar o influència
social.
41. TERCER ESTAT
•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i
pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).
•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.
BURGESIA CAMPEROLATCLASSES POPULARS
URBANES
•Constitueix el grup més
dinàmic de la societat de l’A.R.
• La seua riquesa havia
augmentat notòriament.
•Entre els components
d’aquest grups hi havia: la
burgesia rendista, vivia de les
rendes de les seues
propietats, comprades amb el
capital acumulat en el comerç
triangular; la financera,
integrada per banquers i
cobradors d’impostos; la
manufacturera o industrial, i
la petita burgesia, formada
per artesans, comerciants i
professions liberals.
• Formades pels
treballadors manuals de
les ciutats, tan els
artesans (oficials i
aprenents) com els
obrers de les
manufactures, el
personal domèstic i tots
els petits oficis urbans.
•Constituïa la majoria de la
població
•Propietaris de terres: des del gran
propietari (“villano rico”, amb un
poder econòmic superior a molts
“hidalgos”), fins a l petit propietari
o arrendatari, en condicions molt
difícils a causa de la gran quantitat
d’impostos que havia de satisfer a
la corona, la noblesa i al clergat
(més del 50% dels ingressos).
•Jornalers: només conten amb la
força dels seus braços per a
alimentar-se. Són nombrosos en
Castella, Andalusia occidental i
Extremadura, on hi predomina la
gran propietat nobiliària –el
latifundi. Pateix unes condicions de
vida molt dures, contractats només
en temporada de collita (sis mesos
a l’any).
42. LA BURGESIA
una minoria dels habitants de la ciutat que tenien certs
privilegis:
• Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat
• Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la
ciutat
• Tenien un codi de justícia propi i més benigne
• Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el clergat)
• Mantenien persones dependents (tant en el món rural, com
mitjançant els gremis, etc. )
Podríem incloure’ls en el grup dels Privilegiats rural, como a través
de los gremios, etc.
43. 1. La burgesia: elit urbana amb privilegis
2. Els no privilegiats:
a. Major part de la població rural:
• Diferent grau de dependència
• Diferent grau de pobresa-riquesa
b. Major part de la població urbana:
• Diferent grau de dependència
• Diferent grau de pobresa
c. Els pobres (urbans i rurals): viuen de
la caritat (o de treballs ocasionals) i
sense residència fixa. Poden suposar
1/3 del tercer estat.
Divisió:
1.Els que viuen amb
seguretat davant d’una
crisi de subsistències
(tenen estalvis i o són
propietaris)
2.Els que viuen amb
inseguretat davant …
3.Els que viuen en la
indigència
El baix clergat, no paga rendes, però viu en condicions pròximes a les dels
no privilegiats i depén personalment de l’alt clergat. No accedeix por
naixement / l’alt clergat són els fills-filles de la noblesa nobleza
45. “El orden eclesiástico no compone sino un solo
cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres
ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras
dos condiciones: el noble y el siervo, que no se
rigen por la misma ley.
Los nobles son los guerreros, los protectores de las
iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes
lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se
protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los
siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada
sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son
suministrados a todos por ellos, pues los hombres
libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la
ciudad de Dios, que es tenida como una, en
realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros
trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no
sufrirían una separación. Los servicios de cada uno
de estos ordenes permiten los trabajos de los otros
dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás.
Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha
estado en paz”.
Del monje Adalberón en su obra Carmen ad
Robertum regem francorum, año 998.
47. a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.
b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordres
c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles
d) Sotmetiment dels tres estaments
e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimoni
f) Concentra tots els poders de l’estat
• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos
• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos
• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia
• Controla i dirigeix la política exterior
g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial
h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
48. El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que
l’assessoren:
a)Administració central
o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern
o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etc
o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc
b)Administració provincial= Governadors, Virreis
Amèrica= Virrei = alter ego
Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència
Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal
c)Administració local: Model Castellà i Províncies Exemptes
Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació
Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu
Controla els representants a Corts
49. Límits:
1.Llei Divina
2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició
3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments,
jurament reial, matrimonis reials, etc.
4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies
exemptes
5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i
modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de
l’hereu
50. El poder de la monarquia s’assentava en la seua riquesa
Mercantilisme
1. Desenvolupament colonial.
2. Augments territorials.
3. Lluita contra l’església pel delme.
4. Extensió de la administració reial
• Impostos a les arribades de guanys
• Pagaments a les companyies
explotadores de mines, etc.
• Companyies Privilegiades
Guerres quasi permanents
L’estat és el braç armat de la religió
DRET DE PRESENTACIÓ (control
Església) i percepció de part de les
rendes (SEU VACANT)
Assentar el seu poder i recaptar directament
Sigue…
Impostos i altres percepcions
51. 1. Cuando se consiguen victorias: se
obtienen beneficios
2. Cuando se pierden guerras:
situaciones de fuerte
endeudamiento
Un estat en guerra (quasi) permanent
La monarquía s’afebleix i ha de recorrer als BANQUERS i als posseïdors
de riquesa per aconseguir préstecs o que paguen subsidis (DEUTE
PÚBLIC, DONACIONS, etc)
Costos Elevats
Els poderosos controlen una part del poder
52. Durante el AR conviuen dues teories sobre el poder polític monàrquic
Teoria absolutista:
1.El poder prové de Déu
2.Tots els poders estan en la monarquia
3.Drets romà: un estat, tots els habitants són súbdits, una sola LLEI
Teoria contractual:
El poder de la monarquia prové d’un CONTRACTE tàcit i consuetudinari entre la
monarquia i la part més sana del poble
1. Obté el poder
2. Ha de respectar les lleis i els costums
3. Ha d’atendre els consells (Corts, Parlaments)
53. IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME
a) THOMAS HOBBES (1588-1679)
• Polític i filòsof anglès del s. XVII
• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Absolutista-
racionalista
• Autor de “El Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home”
• L’home sempre està en lluita
• Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat
funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta
b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)
a) Bisbe í escriptor francès del XVII
b) Absolutista
c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític
d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable
57. a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada
Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I
Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)
Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut
comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de
la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A
L’ARBITRARIETAT REIAL
2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i
Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders
de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves
lleis al Parlament
Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlica
b) Anglaterra = Monarquia Parlamentària
1. Separació de l’executiu i el legislatiu
2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona
3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent
4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris
rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)
5. Sense representació de les colònies
6. Esclavitud legal
INICIS DEL PARLAMENTARISME
61. 1. FASE ECONÒMICA EXPANSIVA
2. EL REGNE UNIT ESTÀ CONVERTINT-SE
EN EL “TALLER DEL MÓN”
3. GUERRES PER L’HEGEMONIA MUNDIAL
EXPECTATIVES DE GUANY
EL MODEL = REVOLUCIÓ
LIBERAL (1689)
FORT ENDEUTAMENT DELS
ESTATS = CONFLICTES AMB
ELS PRESTAMISTES
L’ANTIC RÈGIM PERCEBUT COM U OBSTACLE
62. a) MILLORA CLIMÀTICA
b) AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRÀRI
1. FASE ECONÒMICA EXPANSIVA
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
DESCENS DE LA MORTALITAT CATASTRÒFICA
• GENERALITZACIÓ DE LA CREÏLLA, DACSA
• ROTACIÓ DELS CONREUS : UK, PAÏSOS BAIXOS
• REDUCCIÓ DEL GUARET
63. DESCENS DE LA MORTALITAT CATASTRÒFICA
AUGMENT DE LA PROBLACIÓ
a) AUGMENT DE LA MÀ D’OBRA DISPONIBLE
b) AUGMENT DE LA DEMANDA
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I
LA PRODUCTIVITAT
AUGMENTA LA RENDIBILITAT
= MÉS DEMANDA
L’ANTIC RÈGIM ÉS UN OBSTACLE
GREMIS,
ORDINACIONS,
ENDEUTAMENT ESTATAL ( INESTABILITAT FINANCERA I MONETÀRIA) ,
MONOPOLIS,
PRIMOGENITURA, ETC
64.
65. 2. EL PARADIGMA = EL REGNE UNIT LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
QUÈ TÉ EL REGNE UNIT QUE NO HAN ACONSEGUIT ELS ALTRES PAÏSOS?
1. DES DE 1689 DISPOSA D’UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
a. Separació de poders (Justícia independent, govern responsable
davant del Parlament, eleccions)
b. Menarquia limitada per les decisions del Parlament
c. Llibertats
• Llibertat individual (Habeas Corpus, Bill of Rights )
• Propietat privada
• Llibertat d’impremta
• Impostos aprovats pel Parlament
2. AGRICULTURA MODERNA
a) Propietat privada
b) Relacions contractuals
c) Mercat
d) Innovacions tècniques
66. 3. SEGLE XVIII = GUERRES PER L’HEGEMONIA MUNDIAL
ENDEUTAMENT DELS ESTATS
1. DEBILITAT FINANCERA DELS ESTATS = INCAPACITAT PER IMPOSAR LA SEUA
AUTORITAT
2. MALESTAR DELS PRIVILEGIATS
• CREDITORS DE L’ESTAT = PERILLEN LES INVERSIONS
• ELS BENFICIARIS DEL DOMINI COLONIAL
• DETERIORMAENT DE LA IMATGE DE LA MONARQUIA
3. L’ESTAT NECESSITA LA CONTRIBUCIÓ DELS PRIVILEGIATS
L’ESTAT ÉS INCAPAÇ D’IMPOSAR REFORMES
DESCONTENTAMENT DELS PRIVILEGIATS
ELS PRIVILEGIATS DEMANANEN UN CANVI DEL SISTEMA DE GOVERN
67. 4. CAUSES CONJUNTURALS DE FINALS DEL SEGLE XVIII
a. EMPITJORATMENT CLIMÀTIC I SÈRIE DE MALES COLLITES
b. PROCÉS DE CONCENTRACIÓ DE LA PROPIETAT AGRÀRIA
a. AGREUJAMENT DE LA PETITA PROPIETAT (PROLETARITZACIÓ)
b. AUGMENTEN LES DIFERÈNCIES ENTRE LA PETITA I GRAN
PROPIETAT RURAL
c. MALESTAR DELS INVERSORS AGRARIS = MALES COLLITES
AUGMENT DEL MALETAR SOCIAL
CONFLICTIVITAT SOCIAL : PLETS, “REVOLTES DE LA FAM”
69. 1. CONCEPTE: moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del
XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa.
a. Grup reduït de persones pertanyents a les classes dominants
b. Conjunt d’idees de les quals es pot deduir la necessitat de REFORMES
• Critiquen la supervivència de l’Antic Règim
• Volen millorar la vida de la població en general
c. No és un teoria política contra l’Antic Règim = NO SÓN REVOLUCIONARIS
d. ESTRATÈGIES: fomentar la EDUCACIÓ mitjançant les CLASSES DIRIGIENTS
(agents)
e. Aquestes idees interpretades pels REVOLUCIONARIS els permeten construir la
ideologia de la revolució liberal= EQUÍVOCS = LLIBERTAT, IGUALTAT, CANVI....
2. EL PENSAMENT IL.LUSTRAT
a. LA RAÓ
b. LA NATURA
c. L’HOME
d. LA SOCIETAT
70. NEWTON
DESCARTES
• Allò irracional = superstició enganyós
• Necessitat d’educar la raó per a conèixer les lleis de les coses
LA RAÓ
1. Els fenòmens de la natura poden analitzar-se i expressar-
se mitjançant principis universals simples o lleis .
2. La raó és capaç de conèixer = tot s’ha de sotmetre a la raó
La ignorància està menys allunyada de la veritat que el prejudici (Diderot)
71. LA NATURA
a. La natura és allò objectiu
b. La natura no necessita res extern per a ser o funcionar
c. La Natura és racional
L’HOME
a) Forma part de la natura = sotmés a les lleis naturals.
b) Animal racional
1. Individualitat (diferència)
2. Igualtat
3. Capacitat = autonomia
4. Podem diferenciar “allò que és” i “allò que vol ser”
5. Cerca la felicitat
c) Esperit de conservació = assegurar la supervivència apropiar-se sinó és lliure
72. LA SOCIETAT
a. L’home conviu amb altres homes
b. La Societat presenta tres nivells:
a. Natural: la societat en la natura
b. Civil: la societat racional
c. Estat: les institucions de la societat racional
73. IMPEDEIX A L’HOME SER LLIURE
Xoc d’interessos i llibertats
1. Lluita per l’apropiació
2. La llibertat d’uns limita la dels altres
L’home en estat natural:
totalment lliure i capaç, conviu
amb altres homes
CONFLICTE
TEMOR
INFELICITAT
LA RAÓ ASSENYALA
LA NECESSITAT DE
REFORMES
1. LA SOCIETAT NATURAL
74. 2. LA SOCIETAT CIVIL
INTERÉS PARTICULAR = EGOISME = LLUITA
INTERÉS GENERAL = BÉ COMÚ = PAU
Davant de la infelicitat, la
raó assenyala el camí
PACTE
1. TOTS ELS INDIVIDUS DELEGUEN EN LA SOCIETAT LA
SEUA LLIBERTAT (PER FER LES LLEIS)
1. DRET APROPIAR-SE
2. DRET A LA LLIBERTAT SENSE LÍMITS
2. LA COL.LECTIVITAT ASSUMEIX AQUEIXA LLIBERTAT:
FER LES LLEIS.
L’INDIVIDU PERD LA
SEUA LLIBERTAT ,
PERÒ GUANYA LA
LLIBERTAT
D’ACTUAR SENSE
POR
DIFERENCIA
FELICITAT
PACTE
75. 3. L’ESTAT
GARANTIA DE LLIBERTAT:
Divisió de poders
Delegació de la sobirania en la societat
La societat exerceix la SOBIRANIA
PACTE = CONSTITUCIÓ
SOCIETAT CIVIL : CONJUNT DE CIUTADANS
INSTITUCIONS
1. FER LES LLEIS = PODER LEGISLATIU
2. EXECUTAR-LES = PODER EXECUTIU
3. JUTJAR-LES = PODER JUDICIAL
QUI FORMA PART DE LES
INSTITUCIONS: SUFRAGI
76.
77. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa
del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució
Francesa
2. Antecedents:
Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior
comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar
errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)
John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder
Revolucions Angleses de 1640 i 1688
3. Trets Generals
Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el
món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició
Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància
Natura font de justícia i bondat
Ésser humà naix per a ser feliç
Importància de la ciència i la tecnologia
Creuen el progrés lineal i continuat
Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política
i social nova, llibertat i igualtat
Propugnen el LIBERALISME
78. LIBERALISME
• Divisió de Poders (Montesquieu)
• Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels
individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)
• Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i
mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels
seus avantpassats
FISIOCRÀCIA (Françoise Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del
liberalisme econòmic
• La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls
preciosos
• S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i
iniciativa individual
LIBERALISME ECONÒMIC (Adam Smith)
• La riquesa d’un país resideix en el treball dels seus habitants.
• L’home ha d’actuar per l’impuls del seu interès personal (individualisme
econòmic) i realitzar l’activitat econòmica que millor li semble.
• Només sotmés a les “lleis naturals” i a l’oferta i la demanda
• Aquesta llibertat d’acció només s’aconseguirà si els governs concedeixen la
llibertat a la producció nacional i el comerç internacional
79. Rebutgen l’Autoritat
basada en la Revelació i
la Tradició
PRIMACIA DE LA RAÓ
(Universal= de tots els homes)
Observació de la Natura=
LLEIS
Millorar el Món
Elaborar l'Enciclopèdica
Dret a la llibertat del geni
Conciliar interessos individuals i socials
Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure
Social
Utilitarisme
IMPORTÀNCIA DE LA
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
HOME CENTRE DE L’UNIVERS:
SER RACIONAL I LLIURE
LA IL·LUSTRACIÓ
CERCA DE LA
FELICITAT I LLIBERTAT
TERRENAL
LAICITZACIÓ I
DESACRALITZACIÓ DEL
PENSAMENT I LA VIDA
PROGRÉS LINIAL I CONTINU
(CONDORCET)
DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALS
MATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMA
RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
80. MONTESQUIEU:
DIVISÓ DELS
PODERS I
DEFENSA DEL
LIBERALISME
MODERAT
OPINIÓ
PÚBLICA:
la PREMSA
ACADÈMIES I
LÒGIES
MASÒNIQUES
SALONS
ARISTOCRÀTICS
VIATGES
ESCRIPTORS
PER PAÏSOS I
CIUTATS
SUBTITUCIÓ
MECENATGE
PELS DRETS
D’AUTORS
L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ
PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES
I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ
L’ENCICLOPEDIA:
DIDEROT I
D’ALEMBERT
COMPENDI DEL
SABER I LES
IDEES
IL.LUSTRADES
VOLTAIRE
PARTIDARI DEL SISTEMA
POLÍTIC ANGLÉS
CONTRA L’ESGLÉSIA
CONTRA LA GUERRA I LA
TORTURA
ROUSSEAU
SISTEMA REPUBLICÀ
SOBIRANIA NACIONAL
LLIBERTAT, IGUALTAT I
DEMOCRÀCIA DIRECTA
81.
82. John Locke (1632-1704) Mostesquieu (1689-1755)
Jean Jacques Rousseau
(1712-1778)
François Quesnay
(1694-1774)
Denis Diderot (1713-1784)
Jean le Rond D’Alembert (1717-1783)
83. Gregori Maians i Siscar
( 1699-1781)
François Marie Auret
“Voltaire” (1694-1778)
David Hume (1711-1776)
Jorge Juan i Santacilia
Novelda, 1713-1773
Antoni Cavanilles i Palop (1745 -1804) Francesc Perez Baier (1711-1794)
84. Reunió en el saló de Madame Geoffrin. Gabriel Lemonnier, 1812
Rousseau
Voltaire
D’Alembert
Diderot
Mme. Geoffrin
85. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
John Locke (1632-
1704)
• Filòsof empíric = el coneixement que no puga
derivar-se de l'experiència s’ha de bandejar
•Concepte de Societat civil
•Monarquia absoluta incompatible
•Separació del poder executiu- legislatiu
• Societat civil = contracte social entre governats i
governants , els Primers abandonen l’estat natural
amb la finalitat de garantir millor els seus drets
(vida, llibertat, propietat)
•L’estat garantia de les llibertats individuals
Dos tractats sobre el govern civil
(1690)
Carta sobre la tolerància (1765)
Charles Louis de
Secondat, Baró de
Mostesquieu
(1689-1755)
• Rebutja la monarquia absoluta
• Partidari d’un sistema semblant al britànic:
divisió de poders i contrapès
L'esperit de les lleis (1748)
Jean-Jacques
Rousseau (1712-
1778)
• Problema social
• Critica la propietat i defensa la igualtat
• Sobirania popular
•Contracte social entre els ciutadans
Discurs sobre l’origen i fonaments
de la desigualtat entre els homes
(1754)
Contracte Social (1762)
François Quesnay
(1694-1774)
• Principal font de riquesa l’agricultura
• principal grup social propietaris de la terra
86. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
Adam Smith
(1722-1790)
• La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de
metalls preciosos (mercantilisme) ni
exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó
en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en
l’activitat econòmica
•Home actua per l’impuls personal=
individualisme econòmic
• Llei natural oferta i demanda
• Lliurecanvi
Investigació en la Naturalesa i Causes
de la Riquesa de les Nacions (1748)
François Diderot
(1713-1784
L'Enciclopèdia (1751-1784)
Jean le Rond
D’Alambert (1717-
1783)
L'Enciclopèdia (1751-1784)
François Marie
Arouet “Voltaire”
(1694-1778)
• Difusor del pensament de Locke
• Reivindica la llibertat de consciència
• Defensa la tolerància religiosa
Cartes angleses (1734)
Diccionari filosòfic (1764)
Càndid o L'optimisme (1759)
87. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
Antoni Josep
Cavanilles i
Palop
• Botànic
• Director del Jardí Botànic de Madrid (1801-04)
• Observaciones sobre la
Historia natural, geografía,
agricultura y frutos del
Reino de Valencia
Jorge Juan i
Santacilia
• Militar de marina i modernitzador de l’armada.
• Participà en l’expedició científica internacional
per a mesurar l’arc del meridià terrestre en la
línia equatorial en l’Amèrica del sud.
• Fundador de l’Observatori
Astronòmic de Madrid
(1757)
Gregori
Maians i Siscar
• Família austracista d’Oliva
• Catedràtic de Dret
• Estudis de filologia i història
• Bibliotecari reial (1730-1740)
• Maians significa l'esforç màxim per modernitzar
l’educació i la història (des de l'erasmisme a la
Il·lustració)
• Obres de Lluís Vives
• Obre sobre Cervantes
Gabriel Siscar i
Siscar
• Mariner, polític i matemàtic valencià, nebot de
Gregori Maians.
• Liberal, ministre de Marina (1810) i diputat del
Trienni Liberal
Va presidir la comissió
espanyola que va per a
l’establiment del sistema mètric
decimal (1798)
Francesc Perez
i Baier
• Canonge i Bibliotecari Reial (1783-1794)
• Filòleg, arabista i catedràtic d’hebreu.
• Membre de la Reial Acadèmia de la Història
88. DESPOTISME IL·LUSTRAT
a) Experiència reformista= modernització de l’estat
b) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)
c) Trets generals
Absolutisme centralitzador
Racionalització de l’administració
Foment de l’educació i la cultura tècnica
Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament
de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc
Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits
d) Experiències limitades:
Reformes econòmiques
Repartiment de la propietat
Lliure circulació comercial
Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta
