1. I¡Hi*iMk'
Aproposit deis
fñj
I STITl' T
Il ESHOIS
ILIMIllses
Tríptic de la 11 Jornades
de Molinología
(octubre de 1998)
ARXIU ARB
La resclosa del molí de Vilardell,
al peu de la riera de Merles, és un
exemple de les velles rescloses de
fusta que des de I'epoca medieval
es construIen arreu del país (1989).
LLUis VILADRICH
8 L'EROL
molins farinersl:ESTUDI DELS MOLlNS HA DESPERTAT,
en els últims anys, I'interes d'un
ampli venLall d'estudiosos. ESLUdi-
ats des de diferents ambits i arreu
delpaís,els molinsconstitueixen un
ambit patrimonial i cultural en ra-
pid procés de recuperació. A tal!
d'exemple significatiu farem es-
menL que I'any 1995 es va celebrar,
a Santi ago de Compostela, les
IJornadas Nacionales sobre Moli-
nología a partir de les quals es va
fund ar, a nivell estatal , la ACEM,
Asociación para la conservación y
Estudio de los Molinos, amb seu a
Madrid . Les IlJornadas de Molino-
logíavan tenir I!oc la tardor de 1998
a Terrassa,organitzades pel Museu
Nacional de la Ciencia i de la Téc-
nica deCatalunya,1'lnsLitut d'Estu-
dis Ilerdencs i la FundacióJaunelo
Turriano.EI1997 el Museu Nacio-
nal de la Ciencia i de la Técnica de
Catalunyava organitzar unesjorna-
des amb eltítol "Energia hidraulica
i molins". En el marc de jornades i
congressos d'história i d'arqueolo-
gia industrial hi figuren sempre
ponencies i comunicacions a I'en-
torn deis molins, de la maleixa
manera que gairebé la totalilal de
monografies locals publicades en
els últims quinze anys dediquen
ca pílols més o menys exlens al
tema.
De les molres tipologies de mo-
lins, lanL pel que fa a la font d'ener-
gia emprada (hidraulics,devenL,de
sang) o per la seva especifitat pro-
ductiva(fariners, escairadors, pape-
rers, drapers, polvorers, de sal, elc.),
el capítol estrella és el deis molins
farin ers hid raulics,la li pologia més
eslesa i fins ara més estudiada de
Calalunya ilambéa la nOSlracomar-
ca.Lestudi deis molins farinerss'ha
abordar des de diferentsdisciplines,
i lOles han aportalllum al coneixe-
menL i la valoració d'aquesl patri-
moni. Aquesl article prelén ésser
una modeslaaproximació metodo-
lógica a I'estudi deis molins i una
sínLesi sobre I'estat de la qüestió a
la nostra comarca a partir d'un es-
quema que ordena diferenLs fases
d'esludi :
1. Eltreball de camp
2. Linvenlari
3. Documentació fotografica i pla-
nimetria
4. Invesligació documenLal als ar-
xius
5. Recollida de lestimonis orals i
visuals
6. Excavacions arqueológiques
7. Obres de restauració i difusió
1. El treball de camp al
Bergueda
La descoberta, és a dir el reconeixe-
menL i la valoració del molins, s'ha
produH molles vegades gracies a la
tasca de centres excursionistes i
persones relacionades amb aquest
món.La seva afecció per coneixer el
país, per lrepiljar-Io, per passejar-
s'hi a peu i amb I'esperil i els ulls
oberts, per lransilar pels anLics ca-
mins que molles vegades discorren
paral·lels a les valls deis rius i rieres,
els ha portat a coneixer molts deis
vells molins farin ers. Aquesta afec-
ció, anLiga, ha possibililat en molls
casos podercomptaramb malerials
de primer ordre. Els excursionisles
ifOlógrafs de finals delXIX iprimers
anys del XX que van visilar el Ber-
gueda en són excel·lenLs exemples.
D'alguns deis vel!s molins només
conservem les interessanLSfOLOgra-
fies d'arxiu; d'altres, la seva ubica-
ció topografica en una planimetria
que avui encara ens serveix per co-
neixer la nostra comarca. De les
aportacions recems deslaquem un
deis anicles que forma aquesl dos-
sier, l'esLUdi de Gener Aymaní (l)
sobre els molins fariners hidraulics
de la ri era del Merga n<;:o l o de
Vilada.
En aquesta mateixa línia, ija fora
de la comarca del Bergueda, no po-
dem deixar de fer esment a una de
les aportacions més valuoses, la de
Salvador Palau Rafecas,El Galoque
I'any 1976 comen<;:a a estudiar els
molins de I'all Gaia. Des d'alesho-
res la passió pels molins I'ha portar
a fer un seguimenl d'uns 11 .000
km2 de lerrilori carala que s'estén
all!arg de 216 municipis siluats en
24 comarques. El Galo -així es fa
coneixerielconeixemels imer essats
enellema-,ha inventariar quasi900
molins localitzals en uns 33 rius i
115 af1uents.Una part d'aquesl im-
pressionant tr eball de camp haViSl
la Hum en diferenLs publicacions.(2)
El Galoha inventariat24 molins fa-
riners a la com arca del Bergueda
(termes municipals de Borreda,
Capolat, Castellar del Riu, Guardi-
ola de Bergueda i Montmajor). És
una mostra més quesignificativa de
les possibililats que ofereix la nos-
tra comarca.

2. 2. I.:inventari deis molills
En la maleixa línia d'aquesl autor,
l'Ambil de Recerques del Berguedá
va iniciar I'any J990 I'inventari deis
molins de la comarca, una lasca di-
fícil, lenta i que en el nOSlre cas és
for<;a illlermilent , com els nOSlres
rius i rieres. El projecle va néixer
arran de I'esludi que vam iniciar
sob re Borreel á, un encá rrec ele
l'Ajuntamelll , que es lradu í en la
publicació e1'una monografia sobre
aquesl lerme municipal (3).
La metodologia per a confeccio-
nar aquesl inventari pania, logica-
menl,de I'interes que va despenar
la informació proporcionada pels
arxius ic1lreball decamp queI'equip
d'auLOrs de la monografia sobr e
l30rreelavam realilzaracompanyals
de gelll de 130r reda i moll especial-
melll de Romuald f'r eixa. Vaseruna
experiencia moll enriquidora. Els
quelreballávemelsapar laLS histories
ielsaUlorsdeiscapítolssobr e medi
naluralvam compar lir hores de ca-
minaeles ide lr eball illlerdisciplinar
en toles les rier es deller me munici-
pal. Aquesla experiencia ensva por -
tar a plalllejar una metodologia per
poder iniciar I'inventari.
Calia fer un lreball de camp per
localilzar reSles de molins; aquesl
lreball va ser especialmelll agra'it
a la riera de Merles, I'anuent més
imporlalll del L10b regal pel seu
vessanl esquerre. Calia resseguir la
riera, coneixer-Ia des d'un punt de
ESCALA:
I
12 BERGA OÁ " Oll OE GU "AOIOl.t.
o Mol, de Campalans
MoL í de Dalt 'Pont de la R bera
Molí del T50i • Molí St Joan
Molí de Ca namars Pont de SI Joan
Molí de Cirera
Molí del
Moli de V,lart,mó
1/50.000
¡
1000 2.000 m
El molí de la Baells, en una
fotografia de Juli Vintró de
finals del s. XIX.
Situat al peu del Llobregat, el
molí fou també serradora, Ila
fotografia destaca el pont de
fusta que creuava
el riu, ARXIU ARa
El molí de Guardiola en una
fotografia de Juli Vintró de
finals del s. XIX. ARXIU ARa
Mapa deis molins fariners i
bataners del s. XVIII del
terme municipal de Borreda.
ARXIU ARa
MOLlNS tAR INERS
BATANER5 . 5. ~ .
® Molí fori ner s :xlZlII
• Moll
o
bataner s XllIlL
• Molí forTer medevol (restes)
" 'Pont s .xJlllJ
[Al 'Pont 5.:xm: ( perdut)
L'EROL 9

3. vista ampli. La riera neix als Rasos
de Tubau (1543 m), en plena serra-
lada prepirinenca dins el terme
municipal de SantJaume de Fron-
tanyá (Berguedá), recull des de la
seva cap(:alera una munió d'aigües
procedents de rieres i rierols i, en
direcció nord-suel, amb pocs re-
volts, solca terres cada cop més pIa-
nes, poblades des de I'epoca medi-
eval. S'ob re pas formant gorgs i
saltants i la seva propia vall fins a
entregar les seves aigües al L1obre-
gat, després de 47 km, al límit en-
tre les comarques del Berguedá i del
Mola volandera del molí medieval
del Far (1984). RAMON COROMINAS
B
10 L'EROL
A- A
Bages, als termes municipals de
Puig-reigi de Gaiá.La riera, que per
les seves caraclerístiques s'hauria de
coneixer com a riu , té una conca
vessant ele 173 km2, amb una plu-
viosital miljana de 880 mm i un
cabal est imat entre 1000 1/ seg i
1500 Vseg. El paisatge es manté en
un estat relativament poc alteral
pero I'empremta humana hi és pre-
sent almenys des de I'epoca medie-
val. La riera ha estat historicament
el límil deis comtats de Berga-
Cerdanya i Osona-Barcelona, Iímit
deis bisbals d'Urgell-i a partir del
o I , ....
......... I
s. XVll de Solsona- i de Vic, i límit
de vegueries (sotsvegueria de Berga,
vegueria de Camprodon, sotsve-
gueri a de L1u(:anes i vegueria de
Manresa), ialseu peu es poden tro-
bar encara vells camins medievals i
moderns i lambé carreleres que la
ressegueixen paral.lelament ique la
creuen transversalment.
La vall i la riera de Merles consti-
tueixen un petit microcosmos his-
toric, un espaide relació permanent
entre un entorn natural diferencial
per la riera i generacions de famí-
lies que hi han viscul. Els molins fa-
Joc de mol es d el Far
I
01 l Jd ...
-=-
LP
riners que els homes i les dones me-
dievals van construir al peu de la
riera i que foren substituits als se-
gles moderns per d'altres de més
grans icapa(:ossón,jul1lament amb
les masies, el testimoni més cIar de
I'eslrela relació que hi ha hagut sem-
pre entre la gent i la riera .
Identificals els molins de la riera
de Merles amb I'ajuda de lagent del
país que coneix el terriLOri, iamb el
complement de la planimetria pu-
blicada, es va procedir a fOLOgrafiar -
los ia confeccionar nous mapes.TOl
seguit es va procedir a obrir una
A la ciutat de La Ferté sous Jouarre,
al departament frances de Seine et
Marne, prop de París, es tabricaven
moles de molí des del s. XII.
L'exceHent qualitat de les calcaries
de la zona, roques dures de color
gris, va permetre que la ciutat
s'especlalitzés en la producció de
moles i n'exportés arreu d'Europa,
i també a Catalunya i a la nostra
comarca. Es tracta d'unes moles
singulars, incontusibles, com la que
encara es conserva al molí de Sorba
(Montmajor); la mola esta teta a
peces: la part central, d'una sola
pe~a al voltant del qual es fixaven les
peces amb guix o ciment (1999).
RAMON VILADÉS
JOt d e mo le s octuols
~. p':l iaci6 d e is nadi llr r s
I
--eW- o , 2 ] elon.
-------
Planta i al~at del molí de l'Avellanosa
(la Nou) i detall comparatiu d'una de les
moles del Far amb les d'un molí actual
(1990). RAMON COROMINAS
-$-

4. Forats a la roca per encaixar-hi la
resclosa de fusta del molí medieval
del pont de Roma (riera de Merles),
un deis molts que va identificar Jordi
Bolós I'any 1984_ JOROI BOLÓS
El molí de les Fonts o d'Orriols a
Castellar de n'Hug, (1996), és el
primer molí que aprofita I'aigua del
Llobregat, just al seu naixement.
Aquest molí, molt ben conservat, és
documentat des de I'epoca medieval.
RAMON VILAOÉS.
filxa d'inventari on figuren els se-
güenls apanals:
•Nom del molí (antic i aClual)
· Siluació geográfica (terme muni-
cipal i curs d'aigua, i descripció de
la ubicació, mapa)
•ESlal de conservació
• Propielari
• Elemenls d'idenlificació gráfica
(foLOgrafies d'arxiu, aCluals, dibui-
xos, gravals, elc.)
•Descripció delmolí (tipologia, ele-
ments deslacals, elc.)
·I nformació historica
•Bibliografia
Aquesl maleix esquema de lreball
s'aplicá I'estiu de 1995 al treball de
camp realilzal als cursos Ouvials
deIs lermes municipals de Saldes i
Gósol, on es van poder inventariar
una bona colla de molins.
3. Documentació
fotognlfica i planimetria
És molt important elaborar un bon
reponalge fOLOgráfic sobre el molí
identifical. La seva siluació al peu
d'un curs d'aigua de regim mediter-
rani irregular és una característica
que no podem perdre mai de viSla.
De vegades I'informe fOLOgráfic es
LOt el que ens pot quedar d'un molí
després d'una riuada (especialment
en el cas de les velles rescloses de
fusla) o també, i malauradament,
després d'una actuació vandálica o
d'una inlervenció arquilectonica
poc acurada. Amb LOl, fOLOgrafiar
els molins no és una feina fácil. La
vegetació de ribera que els envolta,
i sovint envaeix, fa difícil obtenir
bons reponalges.
Per aquesta mateixa raó és enca-
ra més difícil fer la planimetria. Cal
Molts deis vells molins medievals
van tenir una vida lIarga. El de la
Farga (Saldes, 1990) funciona
fins ben entrat al s_XX gracies al
fet que s'hl acobla una turbina per
generar electricitat. RAMON
VILAOÉS.
I'ajuda de professionals icalen mol-
tes hores de lreball pacienl. Amb
LOl, lacomarca delBerguedá compla
amb excel·lenls i pioners lreballsde
planimelria sobre molins. A lall
d'exemple esmentem el lreball fel
per Ramon Corominas I'any 1990
sobre el molí proper a l'Avellanosa
(la Nou) i les moles del Far, (4) o el
de Ramon Viladés sobre el blat de
moro escairal, amb la planimetria
del molí escairador de Casa en Cots
a Aviá, feta perJosep Novellas. (5)
4. Investigació documental
als arxius
Avui la riera de Merles és un deis
espais més coneguts a nivells hislo-
rics precisament grácies als molins,
o millor dil als eSludis que s'han fel
deis seus molins medievals. Lany
1983 Jordi Bolós iJosep Nuel pu-
blicaven un deis lIibres cabdals so-
bre els molins fariners a Calalunya,
on donaven a coneixer alguns deis
molins de la rierade Merles; el1 982
el maleix Jordi Bolós amb Miquel
Fábregas havien publical elseu ex-
hausliu lreball sobre els molins de
I'alla edat mitjana a la conca mitja-
na de I'alt L1obregal, que incloul'es-
mentada riera.JordiBolós n'amplia-
va el coneixement al volum XII de
la Cata /unya ROl11 ánica dedical al
Berguedá. (6)
l:any 1996 I'EdiLOrial62 publica-
va el seu Atles d'Histária de Cata-
/unya en el qual figura la vall de
Merlescom aexempleclarde I'apro-
filament hidráulic a I'epoca medie-
L'EROL 11

5. 12 L'EROL
Els molins de les zones rurals es van
convertir a fínals del s, XIX o durant
el s, XX en farineres, Aquests és el
cas del molí d'en Güell (Gósol, 1990)
RAMON VILADÉS
Dues fotografíes de I'interior
del molí de Sorba (1999),
RAMON VILADÉS
val; no ens ha d'eslranyar que
aquesl mapa sigui, novamenl, una
aponació deJordi Bolós. Al peu de
la riera, que era també camí, es van
construir molts molins des de
lemps ben reculats. La primera co-
munilal monacal de Ripoll presidi-
da per I'abal Daguí -un prevere o
reClor de I'església berguedana de
Sant Andreu de Gréixer que desta-
ca per la seva tasca d'organilzació
religiosa ique aconseguí que el bis-
be Guisard d'Urgell consagrés I'es-
glésia I'any 871- figura com a pri-
mer abat de Ripoll el 899. A panir
de la fundació van comen¡;ar a plou-
redonacions, especialment per pan
del comte Guifré i la seva família .
Radulf, fill del comle Guifré, essenl
encara un nen, fou confial a I'abat
Daguí de Ripoll amb la clara volun-
lal que més endavanl arribés a ser
abal d'aquesl moneslir. El palrimo-
ni que incorporava Radulf a RipolI
inclola alous al Bergueda, concrela-
ment a Borreda i a Boalella, al peu
de la riera de Merlés, ides d'alesho-
res I'interes per conslruir molins es
manifesla en la documentació. Lim-
portanl palrimoni que Ripoll acu-
mula al Bergueda es mantenia intac-
te el s. XVIII, i rivalilzava amb els
deIs allres senyors, els barons de la
Ponella ielmateix moneslir de Sant
Pere de la Ponclla, i també amb els
molins que molts pagesos benes-
lanlSvan conslruir al peu d'aques-
la riera. f'or¡;a d'aquesls molins
s'han identificat gracies als treballs
de cam pi d'allres gracies a la docu-
mentació.
Per apropar-se a la documentació
deIs molins medievals i moderns és
cabdal consultar els fons de I'Arxiu
de la Corona d'Aragó-especialment
els de Reial Palrimoni, Batllia i No-
larials- iels prolOcols nOlarials con-
servalS en arxius municipals, parro-
quials i notarials. Per al coneixe-
ment deIs molins més moderns, al-
menys els que es van fer servir fins
al s. XX, és indispensable la recerca
als arxius de la Dipulació de Barce-
lona (Foment, Secció Aigües), i a
l'arxiu de la Junta d'Aigües, on es
lroba la documenlació més moder-
na referent a I'ús de I'aigua i I'esta-
bliment deIs últims molins fariners,
alguns deIs quals posteriorment es
van convenir en fabriques de riu i
colonies.
Els arxius de les masies, poc tre-
ballats i moll imponanls, poden
obrir el camí de nous ivaluosos es-
lud is. (7) Ellreball de classi ficació
i ordenació de I'arxiu documental
de la masia del Raurell, a la Quar, va
permelre localitzar un conjunl de
documenls relacionats directament
amb el molí del Raurell, que es va
manteniraCliu [¡nsals primersanys
del s. XX. AI'arxiu de la gran masia
es conserven alguns documellls re-
lacionats amb els úllims anys d'ac-
livital d'aqueslmolí, concretamenl
unes nOles encap¡;alades amb ellÍ-
tol "L!ibreta deles l110ltLlres de Ral110n
elel Moli elel RaLlrell" del perfode
comprésenlre 1854 fins al 1906, on
figuren diferellls anotacions sobre
el molí ielmoliner iun invenlari de
béns de l'any 1906.Ambdós docu-
ments, lOt i que forc;:a recelllS, ens
permelen recular a un lemps que
avui sembla deltot oblidat, el le
l'agricullura de subsistencia. Amb
aquesles paraules: "Inventari ele las
cosas l11es principals qLle poseix D.
l~al11on Sola, Moliner", comenc;:a l'in-
ventari que el dia 26 de febrer de
J906 va fer el jUlge de pau de la
Quar amb l'objecliu de valorar les
pertinences del moliner per tal de
poder ser venudes i sufragar les
despeses de la malallia que patia. En
van ser leslimonis el rector de Sant

6. Maurici i Salvador Farré, de la ma-
leixa parroquia.
La relació de béns és moll inleres-
sant ja que és una delallada resse-
nya d'eines i d'objecles relacionats
direclamenlo indirecta amb la fei-
na de moliner i lambé amb els lre-
ballsagrícoles que de ben segur for-
maven pan de les lasques més que
quolidianes d'un vell moliner que
vivia sol i complelament alllal deis
canvis que esdevenien al seu en-
lorn. El document ens informa de
les molles o 111L1tllLI res que efecluá el
moliner, durant el període 1856-
1906,de meslall ,forment,mili iblal
de moro, de les quantilals (en quar-
leres, quanans i picotins) idel preu
oblingul per la venda deis béns del
molinerI'any I906 ide tolS els béns
que foren entregals percarilala una
comunilal religiosa de Berga.
S. Recollida de testimonis
orals i visuals
El vell ofici de moliner s'ha perdul.
Ja no queden molinersen aCli u pero
si que queden, lOl i que poques,
persones que hi han lreballal, que
coneixen el procés della molla i tol
elque aquesl món significa. Perlant
la hisloria oral és, en molls casos,
I'úniccamí per poder recuperar pan
d'aquesl món perdul.Jasón poques
les persones que ens poden idenli-
ficar les eines, que ens poden espe-
cificarelseu ús, que ens poden aj u-
dar a conservar una lerminologia i
un vocabulari específico Cal doncs
enregislrar la seva experiencia, es-
coltar, preguntar, calen molles ho-
res de treball elnográfic; i sobretol
calenregislrar,gravar, film ar el fun -
cionament deis pocs molins i la fei-
nadeis moliners. AI'arxiu de 1'lIm-
bil de Recerques es conserva, com
unajoia, una fi Imació de I'any 1985
del molí de Casa en COlS i del molí
escai rador de Ma¡;aners.
6. Excavacions
arqueologiques
Malauradament ellreball arqueolo-
gica I'entorn de molins berguedans
és nul, o gairebé nul. Jordi Bolós i
Iliaki Pad illa van eSludiar I'any
1980 les reSles deis molins medi e-
valsexislentsa lacomarca iespecial-
ment el Molí de Navel (8), queavui
es lroba en un eSlal lamentab le.
Aquesl mol!,delqual van poder fer
la planta i I'al¡;al, conserva pan de
I'eslruclura delS. XIII , bastida am b
grossos carreus ben treballatsen els
quals encara es poden observar les
marques deis picapedrers i una
excel·lent volla ogival de prop de
cinc melres d'amplada. Sobre l'es-
lructura gOlica es conslru'iren les
dependencies del molí deis S. XV II
i XVIII , avui gairebé del tol derrul-
des.
Molt semblant a I'eslruclura go-
tica, lOl i que de dimensions més
petiles, és el poc que queda de I'an-
tic molídecal Pallot (Puig-reig),una
vegada més un molí silual alpeu de
la riera de Merles. Identifical entre
la brossa, durant els úllims anys ha
acollil una bomba que pona I'aigua
a la casa de cal Pallol, siluada prop
de I'esglés ia románi ca de Sant
Andreu. Ellreball de camp sempre
permel ferinteressants descobertes.
Els lreballs arqueol ogics encara
més.
7. Restauracions i difusió
Tampoc complem amb exemples
de reslauracions arquilecloniques,
enteses com a lreballs rigorosos,
com perexempie eldelmoJ[ de can
Ballle, a Vallirana (Baix L1obregal).
Entre 1993 i 1995 iperincialiva de
I'Ajuntament d'aquesla localilat, el
Serveidel Palrimoni Arquilectonic
Fotografies del molí de cal Pallot (1986)
ROSA SERRA
Local de la Di pUlació de Barcelona Planta de la volta gotica Ide la mola
va fer una excel·lenl reslauració lateral, i diverses seccions del Molinet
d'un moJ[ del S. XIV que fou refor- de Navel. IÑAKI PADILLA 1980.
I
A'
o 2 4 6 a 10 M .
~
_
I
o
o
o
I
__ :IoooI:::JooI
--;'Frt..
rE; ti~ ·
mal i ampliat alllarg deis S. XV II ,
XV III i XIX, per la qual cosa es va
poder manteniren aCliu finsa 1910.
La reslauració va par lir de I'apli-
cació d'una metodologia rigor osa:
invesligació historica iar queologica,
identificació deisvalorsdel molí (ge-
ográfic, tecnologic, palrimonial i
cultural), que van por tara la redac-
ció d'un projecte museologic (1992-
93) imuseográfic.
Al Berguedacapdels mollsmolins
existents ha estaLobjected'un estu-
di semblant ni tampoc, d'una r estau-
ració. El que sí tenim són una cr ei-
xent mOSlra d'antics molinsadaplats
comasegona residencia. LesaClUa-
cions arquilectoniques, més o
menys r eeixides, més o menys r es-
peCluoses, méso menysdiscutibles,
s'hanencaminataconser varaquests
edificisenhabilatges, laqualcosa ha
alteral I'eslruclura interior de la
constr ucció iha anul.lat, en gair ebé
tots els casos, les infraestr uctures
hidráuliques, especialmentles bas-
ses, els r odes, el carcau,elc.
Calreconeixerque els espais que
envolten els molins són prou atrac-
tius -paisalges de ribera, enlorns
nalurals privilegiats, que atrauen
per la solilud i la presencia d'aigua-
per aconvertir els vells casals moli-
ners en segones residencies. No
proposem pas acabar amb aquesta
reuLi Iilzació, ni tam poc conservar i
restaurar totsels molins; elque pro-
posem és aCluar en alguns deis
molins - silualS en zones rurals o
urbanes- amb I'objectiu de conser-
var-los per el fUlur i, si és possible,
convertir-los en un centre d'inter s
patrimonial oberl al públic.
És en aquesl sentiL que apostem
per recuperar els vesligis deis antics
molinsde la riera de metge de Berga:
la intervenció arqueologica, neces-
sária i imprescindible sens duble,
L'EROL 13

7. La restauració del molí de can
Batlle, a Vallirana (Baix
Llobregat) ha comptat amb la
restauració d'elements del molí i
la reproducció de diferents
elements de fusta a partir deis
existents en diferents molins, o
la Incorporació d'altres originals,
com per exemple la tramuja i el
riscle procedents del molí d'
Alinya (Alt Urgell). FOTO JORDI
AMIGÓ. ARXIU SERVEI DEL PATRIMONI
ARQ UITECTÓNIC LOCAL DE LA DIPUTACIÓ
DE BARCELONA.
La restauracló del molí de can
Batlle ha comptat, a més del
projecte arquitectónic i
museografic, amb un acurat
treball arqueológic i de
documentació histórica. Tots
aquests esfor~os han permes
coneixer la história del molí I el
seu funclonament, amb la
corresponent identificació de
tots els elements del molí del s.
XV i del preindustrial del s. XIX,
així com la seva evolució alllarg
del temps.
14 L'EROL
MOLí DE RODEl HORITZONTAL
DEL SEGLE XV
1.Tremuja
2.Riscle
3.Mola volandera
4.Mola sotana
5.Farinera
6.Nadilla
7.Collferro
8.Arbre
9.Canal
10.Rodet
l1.Biga
l2.Carcava
1
J
MOLí PREINDUSTRIAL DEL SEGLE XIX
l.Canal
2.Roda de calaixos
3.Transmissió
4.Tremuja
7.Mola sotana
8.Grua
9.Eix horitzontal
10.Eix vertical motriu
11.Sala d'engranatges5.Riscle
6.Mola volandera
permelria inventariar les reSlesd'un
palrimoni centenari estrelament lli-
ga! a la ciutat. Linventari possibili-
laria l'avaluació de les reSles i seria
el primer pas cap a un lreball de
reslauració que permelria recupe-
rar un bon lram de la riera de Mel-
ge iactuar també en elcascantic de
la ciutal. La recuperació del passal
hisloricens ha de permelre conser-
var-lo i integrar-lo al palrimoni cul-
tural de LOlS.
Notes
1. O'aqllcst mate ix au tor, amb col·-
laboració amb Joan Pallarés, és l'obra
premiada amb el XXVI Premi Sant Ber-
nat,i que els seus aUlors dediquen a toes
el van exerd rl'oJid de molina
Gener Ayman! i Joan Pallarés , Els 1110-
lins Itidráu/ics del Moiants idela Riera de
Ca/ders, Barcelona, Arxiu Bibliografic
Excursionista de la Unió Excursionista
de Catalllnya de Barcelona, 1994.
2. Salvador Palau Rafecas, "El Galo": EIs
IltolinsJariners Itidrau/ics de Cata/unya.
690mo/ins inventarials,Santa Coloma de
Queralt , 1992.
Salvador Palau Rafecas, "El Galo": BOO
/tIo/insJariners deCataltmya, Des del St-
nia i l'AIgarsal Cardener-Uobregat. San-
3. VV.AA , Borreda,Col·lecció Els L1ibres de
l'Ambit núm . 5. Berga, Ambit de Recer-
ques del Be rgued ~, 1990. t.:estlldi deis
molins correspon alcapHol6 d'aquesta
monografia C" El segle XVIII: un segle
de creixement i de canvis").
4. Ramon Coraminas i Ca mp i Jaume
Coraminas i Campo
5. Ra mo n Vil ad és, "El bl at de moro
escarirat", a t.:ERO L núm . 32 , hivern
1990, p. 41 -45.
6. Jordi Bolós i Mesclans, i Josep Nuet i
Badia , Els Molins Ja rinas , Barcelona
Editora Ketres, Col.lecció Ventall , 1983.
Jordi Bolós i Mesclans, i Miquel l:~bre­
gas i Sabater, " Els molins de la conca
miljana del L10bregat dllrant l'alta edat
mitj ana .I. - lntraducció", a Quadenls
d'Estudis Medievals,Any 111, ntlm .9, se-
tembre de 1982, p. 568-573. Catalunya
Roma nic. XII. El Bergueda, Barcelona,
Fundació Enciclopedia Catalana, 1985.
7. Antoni Pladevall , Els molins del tenue
5ellyorial de Centelles. 500 anys de /tIo/(
de la L/avino (1497-1997), Centelles,
Centre d'Estudis Ccntellencs, J997.
8 . Jordi Bolós i lñaki Padilla , "Un mol!
d'origen medieval. El Molinet de Navel",
a Quadents d'Estudis Medievals mm . 1,
maig de 1980, p. 49-55.
ta Coloma de Queralt , 1994. Rosa Serra