El Celrè 80

revista d’informació del municipi de Quart
AJUNTAMENT DE QUART
El Celrè juliol 2013
[80]

[Índex]
[03]
Editorial
[04]
L’Ajuntament informa
[09]
Educació
[12]
Entitats
[17]
Comerç local
[18]
Esports
[22]
Cultura
[24]
L’entrevista
[25]
Salut
[26]
Natura i medi ambient
[28]
Política municipal
[ 30]
Espai pels sentits
Enhorabona CB Quart!
el quart venç i es fa amb el
títol de copa catalunya
Els de Marc Delemus superen el Montgat per la
mínima (85-84) i posen punt final a una gran cam-panya
després d’aconseguir l’ascens a la Liga EBA.
Després d’una temporada brillant, i de certificar
l’ascens ara fa una setmana a la Lliga EBA, el Quart
Piscines Sant Feliu va arrodonir ahir una campanya
històrica. Els de Marc Delemus es van adjudicar el
títol de Copa Catalunya després d’imposar-se per la
mínima a un Montgat molt combatiu (85-84) fins
l’últim moment.
En un Pavelló Municipal de Quart entregat amb els
seus, i ple de gom a gom, els locals van sortir molt
concentrats, però aviat van veure com el Montgat no
seria un rival fàcil de vèncer. La igualtat va ser mà-xima.
Bona mostra d’això, el 20-21 a la fi del primer
quart, el 41-43 del descans, i el 66-65 de la fi del ter-cer
quart. Al final, el Quart es va imposar per la míni-ma,
resultat suficient per sumar el títol de campió de
Copa Catalunya.
[Article publicat al Diari de Girona
el dilluns, 17 de juny de 2013]
l’apunt

EDITORIAL [3]
Edita
AJUNTAMENT DE QUART
Plaça de la Vila, 2
17242 Quart
Tel. 972 46 91 71
elcelre@quart.cat
Equip de El Celrè
Amadeu Breva
Mateu Ciurana
Joan de Domingo
Mònica González
Lluís Lloret
Eloi Mora
Gemma Prats
Santi Puerto
Laura Vall·llosera
Joan Vicens
Fotografia de la coberta
Jordi Gallego
Disseny original
Laura Ensesa/info@clam.cat
Maquetació
Santi Puerto
Impressió
Impremta Pagès
Amb el suport de
Una aposta per la continuïtat
Complint el pacte de govern signat després de les eleccions del
maig de 2011 entre AxQ-ERC i CiU, a partir d’aquest passat 12 de juny
sóc de nou l’alcalde de Quart. Sento orgull i satisfacció però alhora mol-ta
responsabilitat i us prometo desenvolupar aquest càrrec defensant els interessos del mu-nicipi
per sobre de tot durant aquests propers dos anys. Intentaré no decebre als qui ens van
votar a les darreres eleccions municipals i sobretot, ser l’alcalde de tots, que l’ajuntament si-gui
la casa de la vila amb independència de les simpaties polítiques que pugui tenir cadascú.
No hi ha res fàcil, i menys governar en aquests moments de tanta incertesa i crisi. Per
això, és fonamental rodejar-se de gent competent i responsable que sense més interés que
servir al poble, treballin dia a dia per fer de Quart un poble millor. I jo els tindré, doncs han
demostrat en aquests dos darrers anys estar a l’alçada de les circumstàncies. Gràcies Gem-ma,
Joan, Mònica i Eloi per aquests dos anys de servei al poble i no tinc cap dubte que els
dos propers ho fareu igual de bé.
Amb qui he treballat més hores i he tingut més contacte ha estat amb la Laura i des
d’aquí li vull dedicar unes paraules...
Gràcies Laura, primera alcaldessa de Quart, companya de fatigues. Ens hem barallat i
hem rigut. Hem treballat plegats i per a mi ha estat un plaer. Amb el teu estil i a la teva mane-ra
has revolucionat l’ajuntament, has deixat empremta. Vaja, que has posat el llistó molt alt
amb la teva gran capacitat de treball i has estat molt valenta per enfrontar-te a temes difícils
i resoldre’ls sempre amb bona voluntat i bona fe, primant els interessos del poble per sobre
dels particulars. I ara em toca a mi, amb el meu estil i la meva manera de fer, continuar la ma-teixa
línea de govern dels darrers dos anys, donar continuïtat i no dubto que intercanviem
els papers però que et tindré sempre al costat quan et necessiti. Felicitats pel teu treball i la
teva entrega.
Per tant, quartencs i quartenques, no notareu massa canvis a l’ajuntament doncs la
línea és continuista i les persones són les mateixes. M’esforçaré per estar a l’alçada de les
circumstàncies i del que el poble es mereix. El temps dirà si ho he aconseguit.
Aprofito aquestes línies per desitjar-vos un bon estiu i convidar-vos a que gaudiu de
les diferents festes majors del municipi, dels casals els més petits i de la piscina tota la família.
En properes edicions ja anirem explicant els diferents projectes que aquest equip de govern
té pensats per aquests dos propers anys.
Lluís Lloret
Alcalde de Quart

[4] L’AJUNTAMENT INFORMA
Sistema de calefacció centralitzada amb caldera
de BIOMASSA per a diversos edificis públics
municipals.
Des de l’Ajuntament estem dedicant esforços per
tal de millorar en l’eficiència energètica i l’estalvi en
els consums. Per això, tenim un projecte de gran en-vergadura
entre mans, un projecte complex i que
requerirà d’estudis previs, reflexions, anàlisis, acords
i la implicació de les institucions, de les empreses pri-vades
i dels propietaris de finques.
Per informar-vos degudament, utilitzarem aquesta
edició del Celrè i les properes per comentar els ob-jectius,
el full de ruta a seguir, els acords aconseguits i
per respondre també als suggeriments o inquietuds
que com a ciutadans tingueu.
QUÈ ÉS LA BIOMASSA?
La biomassa és un combustible d’origen biològic,
natural, totalment respectuós amb el medi ambient.
Existeixen diferents tipus de biomassa que, segons
l’origen, poden ser forestals (residus d’explotacions
forestals), agrícoles (palla, cloves o ossos d’oliva) o
pellet (serradures premsades).
DE LES ENERGIES ALTERNATIVES QUE HI HA, PER QUÈ
APOSTEM PER LA BIOMASSA?
De les diferents energies alternatives i renovables
(eòlica, solar, geotèrmica, …), a Quart apostem per
la sostenibilitat de la biomassa per diferents motius:
• Evitarà la dependència energètica exterior basada
en combustibles fòssils.
• Disposem d’un gran excedent de biomassa a
l’abast al nostre entorn proper, les Gavarres, que
ens proporcionarà la matèria primera per generar
energia contínuament.
• Ajudarà a evitar incendis i reduir la càrrega de com-bustible.
• Disminuirà les emissions nocives que creen l’efecte
hivernacle, així com de productes amb sofre que
promouen la pluja àcida.
• És neta i moderna.
Respecte als combustibles fòssils, que són la font
energètica que actualment permeten escalfar els
edificis públics, la biomassa comparativament és
inesgotable per l’abundància de boscos, posseeix
uns preus competitius i estables, és propera, pot
crear enriquiment local i llocs de treball, no emet ga-sos
nocius, permeten la reducció de gasos d’efecte
hivernacle i, a més, reduiran els costos per escalfar
les instal•lacions municipals un cop amortitzada la
inversió.
Val a dir que també presenta alguns inconvenients,
com ara que el rendiment energètic d’aquest com-bustible
(kW respecte quilogram de combustible)
és menor que els derivats del petroli, i per tant, el
transport i les dimensions d’emmagatzematge que
es necessiten són majors.
QUÈ ÉS UNA CALDERA CENTRALITZADA DE BIOMAS-SA?
És una calefacció centralitzada (tubs amb aigua ca-lenta
i que s’escalfa mitjançant una caldera de bio-massa)
que estarà alimentada per rebuig forestal i
que donarà servei a diferents edificis públics, entre
ells, les dues escoles, el Local Social, el Museu de la
Terrissa, el Pavelló d’Esports, la piscina municipal i el
camp de futbol. Actualment, aquests equipaments
estan alimentats per combustibles convencionals
(gas natural i gasoil) i per tant, generen més gasos
d’efecte hivernacle que la biomassa.

l’ajuntament
informa
[5]
ON S’UBICARIA LA CALDERA?
La caldera, la sitja (dipòsit d’emmagatzematge de la
biomassa) i les instal•lacions, s’ubicarien en els ter-renys
municipals situats entre el pavelló i el local so-cial,
amb la finalitat que estigui propera als diversos
equipaments i es puguin abastir més fàcilment d’ai-gua
calenta, permetent així la climatització d’aquests
(sistema conegut com l’Street Heating o District He-ating).
QUANT COSTA? QUINA INVERSIÓ CALDRÀ FER?
L’obra es podria executar en un termini de 6 mesos
(un cop s’hagi aprovat), i està valorada aproxidament
en 452.000€. La instal•lació disposaria d’una caldera
(de 400 kW i amb un rendiment estimat del 94% amb
estella) i la sitja (dimensionada en 75 m3).
En els estudis previs realitzats, s’estima que el cost de
la biomassa respecte a la calefacció amb gas ciutat es
redueix un 60%, i un 70% en el cas del gasoil. Això su-posa
una disminució mitjana del 63% en el consum
de combustible de l’Ajuntament.
A Quart gastem uns 50.000€ anualment per cale-factar
els edificis municipals que s’inclourien en el
District Heating. Per tant, el retorn de la inversió seria
en 15 anys, sempre i quan l’Ajuntament hagués de
costejar tota la inversió.
Per evitar que l’Ajuntament hagi de costejar tota la
instal•lació, l’equip de govern va incloure aquesta
inversió a la convocatòria del Pla Únic d’Obres i Ser-veis
de Catalunya (PUOSC) 2013-2016. De la inversió
inicial prevista de 451.877,98€, es preveu una apor-tació
municipal de 90.375,00€, per l’any 2016, ja que
podria ser subvencionada l’actuació fins a un 80%
aproximadament. Amb això, el retorn de la inversió
inicial s’acostaria als 4 o 5 anys.
Hem obert també la via d’execució a través d’Empre-ses
de Serveis Energètics (ESE), les quals serien les
que farien la inversió i gestonarien la instal•lació el
període de temps necessari per recuperar la inversió.
PER QUÈ DESTINAR AQUESTS DINERS A AQUESTA
ACTUACIÓ?
Les inversions que es podien afegir al PUOSC, i que
seran prioritzades, havien de ser inversions dirigides
a la millora de serveis de primera necessitat, com ara
el sanejament o la il•luminació en zones públiques,
entre d’altres. A més, no s’hi poden incloure tots els
projectes perquè hi ha un màxim subvencionable.
Amb això, el ventall de projectes i propostes que
podíem presentar des de l’Ajuntament quedava li-mitat;
d’aquests, vam prendre la decisió d’escollir la
biomassa.
El pla estratègic de l’Ajuntament de Quart és apostar
per aquest sistema de calefacció, i així, generar estal-vi
en 5 anys. Amb l’estalvi generat, el proper Equip de
Govern podria fer front a les inversions que estimin
convenients.

[l6’aj]untaemnl’ajut ntaemnt inforam
informa
[6]
D’ON TREUREM LA BIOMASSA?
Tots sabem que hi ha hagut un abandonament de
les activitats rurals, i això ha provocat un creixement
descontrolat del sotabosc, combustible ideal per pro-duir
i propagar incendis. Amb la central de biomassa,
podem aconseguir que aquesta neteja dels nostres
boscos actui com a agent d’autoprotecció dels qui vi-uen
en masos aïllats i, a més, sigui rendible econòmi-cament,
desenvolupant-se un sector industrial afegit
(transport, neteja i tractament de la massa forestal).
En aquest aspecte hi ha molta feina per desenvolupar
conjuntament amb els veïns propietaris de terrenys
forestals, el Consorci de les Gavarres (qui està treba-llant
intensament en aquest tema), l’Ajuntament de
Quart i les institucions que permetin fer viable eco-nòmicament
el projecte.
QUINS AVANTATGES POT OFERIR LA BIOMASSA, A
PART DE L’ESTALVI ECONÒMIC?
La biomassa, que actualment s’exporta a països com
Itàlia, a més de permetre assumir millores silvícoles
i potenciar el teixit empresarial de la zona, induïria
a ser autosuficients energèticament. Actualment, la
tecnologia aplicada a la biomassa està patint un gran
desenvolupament, i s’està investigant en l’augment
del rendiment energètic de les calderes i en l’aprofi-tament
de l’energia calorífica per generar altres ener-gies,
com pugui ser l’elèctrica.
Qui sap si en un futur no tan llunyà, la tecnologia,
l’eficiència energètica i la conscienciació ambiental
promoguin que tinguem uns aparcaments munici-pals
on endollar els cotxes elèctrics dels ciutadans.
També, podríem conduir l’aigua calenta a les llars
dels quartencs i quartenques a uns preus més com-petitius
i estables.
Fins aquí els primers aclariments sobre aquest
projecte de gran interès i repercussió. Queda
molta informació per donar i moltes indagacions
a fer, com també, respostes a donar als ciutadans
en els propers Celrè (Qui anirà a fer llenya? Qui
omplirà la caldera? Com es transportarà? Més
personal a l’Ajuntament? Quant valen els pellets?
A quant es paga la biomassa? D’on s’obtindrà la
biomassa? Quin cost té el manteniment d’aques-ta
instal•lació? Quins tractes hi ha establerts amb
les empreses ESE? Quin conveni es farà amb els
propietaris forestals? Què plantegen altres ajun-taments
al respecte? etc.)
En definitiva, aquest projecte embrionari perme-trà
convertir un residu en un recurs, entenent la
biomassa com el nostre “petroli”, que genera acti-vitat
econòmica, que permetrà autoprotegir-nos
davant els riscos d’incendi, que ens farà ser més
respectuosos amb el medi i que permetrà gene-rar
estalvi al municipi de Quart.
n Text: Regidoria de Medi Ambient / Fotos: Plana Hurtós Enginyers SLP

Inici dels treballs del POUM
D’acord amb l’art. 101 del Reglament de la Llei
d’Urbanisme (RLU) els actes preparatoris per a
la formulació i la tramitació del POUM inclouen,
entre d’altres, l’aprovació i publicació d’un pro-grama
de participació ciutadana que fomenti la
participació dels veïns i veïnes del municipi en el
procés de planejament i gestió urbanística.
Aquest programa de participació ciutadana fou
aprovat en sessió extraordinària del Ple Munici-pal
el passat dia 20 de maig. I, en el marc d’aquest
programa, el 4 de juny es va realitzar el primer ta-ller
de participació ciutadana, a les instal•lacions
de l’escola 9d4t.
Aquest taller, on hi van assistir unes 80 persones,
va constar de dues parts. Una primera part, ex-positiva,
on l’equip redactor del POUM va fer una
explicació sobre les característiques legals, tèc-niques
i procedimentals del POUM. En la sego-na
part, es va fer una diagnosi tècnica de l’estat
actual del municipi envers tres aspectes: (1) crei-xement
urbanístic, (2) equipaments, infraestruc-tures
i activitat econòmica i (3) mobilitat i vialitat.
Un cop finalitzada la part expositiva, els assis-tents
van ser dividits en grups de 6 a 8 persones,
per treballar, de forma més individualitzada en el
plantejament de punts forts, punts febles i pro-postes
de millora sobre aquests tres aspectes
abans mencionats.
Amb aquesta sessió s’obté un document que re-cull
els acords, consensos, desacords i totes les
aportacions ciutadanes expressades pels parti-cipants
que ha de permetre incorporar criteris
ciutadans als criteris tècnics i polítics que defi-niran
els continguts de la revisió urbanística de
Quart. Aquests continguts es materialitzaran en
la presentació de l’avanç del pla, que es publicarà
i sotmetrà a informació pública durant un termini
de 30 dies. En aquest període, les associacions i
particulars podran formular suggeriments i altres
alternatives de planejament.
Un cop transcorregut aquest termini d’exposició,
es realitzarà una segona sessió participativa de
propostes per valora els pros i contres de les op-cions
de planejament així com facilitar l’aporta-ció
d’alternatives. De la mateixa manera, es fixa-ran
dates d’atenció personalitzada als interessats
per part dels tècnics redactors dels treballs de
planejament, donant-ne la pertinent publicitat.
L’equip redactor estudiarà els suggeriments i al-ternatives
presentades i estructurà les aportaci-ons
dels ciutadans tot proposant la confirmació
o la rectificació de criteris i solucions generals de
planejament en l’informe final. Serà el Ple, a la
vista del resultat de les actuacions descrites an-teriorment
i dels informes tècnics realitzats, qui
acordarà l’aprovació inicial del pla.
n Text i fotos: Regidoria d’urbanisme

Marta Ribot
[educadora social]
La Marta Ribot Bayé, va nèixer a Llambilles
el 1983. Des de l’any 2005 està vinculada
als serveis socials del municipi de Quart .
El serveis socials treballen amb temes sen-sibles
que afecten les persones. Aquesta deu ser
una feina vocacional.
Si que és la meva vocació. Vaig escollir estudiar
Educació Social, tot i que després vaig fer una sego-na
carrera de Pedagogia. Totes les feines que vaig
fer abans d’entrar a treballar en aquest departament
tenien una projecció social: el món del lleure, menja-dors
escolars, casals d’estiu, alfabetització a persones
adultes...
Com va entrar a treballar a l’Ajuntament de
Quart.
Va ser l’any 2005, però s’ha de dir que hi ha hagut
diverses etapes. Al principi prestava els meus serveis
professionals directament des de l’Ajuntament. Vaig
començar treballant fent de coordinadora del casal
socioeducatiu dels Habitatges Barceló, després vaig
passar a l’ajuntament d’educadora social dels serveis
socials i fent tasques en d’altres àrees de l’ajuntament:
gent gran, joventut, cultura, etc. Però l’any 2010
passar a treballar pel Consorci de Benestar Social Gi-ronès-
Salt vinculat al Consell Comarcal. La llei marca
que els municipis de menys de 20.000 habitants han
de mancomunar el servei, i el Consorci és l’ens que
gestiona els serveis socials a la comarca del Gironès.
Per tant, ara treballa coordinadament amb
els altres municipis.
Si. Al despatx de l’Ajuntament de Quart formo
equip amb l’Alba Miras, que és treballadora social i
prestem el servei a través del Consorci, conjuntament
amb d’altres professionals que treballen amb nosal-tres
(la terapeuta ocupacional, treballadors familiars,
psicòleg, etc). Som un SBAS (Servei Bàsic d’Atenció So-cial),
i som la porta d’entrada per tota persona que vul-gui
accedir al Sistema Català de Serveis Socials. Aquí a
Quart atenem els dimarts i dijous al matí (972 20 19
62). També treballo a Llambilles, Fornells, Vilablareix i
Aiguaviva.
I tracteu temes sempre sensibles.
Donem atenció a persones en situació de neces-sitat
social, que acostumen a ésser col•lectius en situa-ció
de vulnerabilitat social. Persones amb discapacitat,
gent gran, infants i adolescents en risc social, temes de
violència de gènere, drogodependències, problemes
de relació familiar, etc.
Només a qui ho demana, o també feu tre-ball
de detecció?
Les dues coses. Estem atents i ens comuniquem
amb els serveis de salut, escoles i instituts, policia... Ens
toca resoldre conflictes, buscar ajudes, solucionar te-mes
econòmics d’urgència. Els casos que requereixen
una atenció més especialitzada els derivem a serveis
especialitzats.
I de fills que fan la vida impossible als pa-res?
En tot cas parlaríem de problemes de relació en-tre
pares i fills, que en general si que és un tema que
en el conjunt de la societat va en augment. El fet de
no posar límits en el seu moment pot portar a conse-qüències
no desitjades...
Desnonaments?
Arrel de la situació de crisi ens trobem amb mol-tes
famílies que tenen greus dificultats per a fer front
les despeses derivades de l’habitatge.
El banc dels aliments el porteu vosaltres?
L’atenció a aquesta necessitat bàsica va en aug-ment.
També en això estem coordinats amb la comar-ca,
i es fa a través del Banc d’aliments. A Quart hem
comptat amb la campanya del gran recapte que va fer
l’Associació de Dones i el poble va ser molt generós.
Aquest estiu es farà una nova campanya de recollida
d’aliments amb el nom de ”La fam no fa vacances”.
Tràmits de beques, Imserso, informació, as-sessorament,
i orientació a diferents recursos,
etc. La llista és llarga. En aquesta entrevista hem
pogut conèixer més el servei i a la Marta Ribot.
Una professional que, tot i la seva joventut, acu-mula
molts anys d’experiència.
n Text: Mateu Ciurana / Foto: Santi Puerto
[8] taabellnrt elp belop

EDUCACIÓ [9]
Llar d’Infants
La Baldufa
Ara que ja estem a les davallades del curs, que
molts dels nens de “La Baldufa“ ens deixen tot
il•lusionats per anar a l’escola dels nens grans, arriba
la Festa Major del nostre poble .
Al llarg d’aquest curs 12/13, nens i educadores
hem treballat de valent per aconseguir una finalitat:
aprendre i créixer .
Als més petits de Quart, el pas per la Llar d’infants
ens ha servit per tenir aquells primers contactes fora
del nucli de la família, hem entrat a formar part d’un
grup i hem fet amics, molts dels quals ens acompa-nyaran
la resta de la nostra etapa escolar. Això són
una pila d’anys, oi?
A la Baldufa ens han ajudat a conèixer , estimar i
respectar aquest món que ens envolta , hem dut a
terme moltes experiències ( fulles seques , confetti,
capses màgiques , llum negra …) que a banda de
divertir-nos, ens han ajudat a adquirir aprenentat-ges.
També hem dut a terme moltes sortides: cada
setmana hem passejat pel nostre poble, hem anat
al Planeta Màgic, a la Llar ha arribat un “trenet” que
ens ha portat ha fer un volt pel poble i fins i tot hem
anat a Marineland! I els més grans han anat de colò-nies;
una experiència única que els ha ajudat a con-solidar
vincles amb els companys i les educadores.
Tant sols ens queda gaudir de la Festa Major, per
molts de nosaltres serà la primera i ens cal viure-la
amb alegria i desitjar a tota la gent de Quart, que
tingueu BONA FESTA MAJOR !!!
n Text i foto: Llar d’infants “La Baldufa“.

educació
[10]
Un dia de reunió a l’AMPA Sta. Margarida
Són cap a les 10h del vespre i fa mandra sortir
al carrer amb la fred i la humitat de l’hivern, però
me’n vaig, faig un petó als de casa i surto mig ar-raulida
cap a l’escola. De lluny ja veig en Xavier, la
Judit, l’Helena, la Dolors..., que acaben d’arribar.
Ens saludem i entrem a la sala de professors on a
principi de mes ens reunim els de l’AMPA. Aquest
any som una bona colla! Tenim la sort que han co-mençat
cinc mares noves, i tots sabem que això és
important perquè l’AMPA no mori. Aquestes mares
representen la continuïtat dels projectes engegats
i l’inici de nous. Creuem quatre paraules fins que la
Montse, la secretària, comença a engrunar l’ordre
del dia, avui no és massa llarga... no hem de par-lar
de les extraescolars, tampoc tenim cap festa a la
vista, ja hem anat a l’Ajuntament a passar comptes...
avui només hem de tractar de la socialització de lli-bres
i del menjador.
L’Eva ens comença a parlar de la socialització,
projecte que si bé es va iniciar fa 5 anys amb una
mica de por, ha estat un èxit! Aquest any pràctica-ment
tos els llibres de primària estan socialitzats, i
cada llibre té una vida mitja d’uns 4 cursos, el que
significa molt! Significa que els nens i nenes de pri-mària,
amb l’ajuda de les mestres, han après a ser
responsables i a cuidar el material comunitari. Tam-bé
significa un estalvi econòmic per a les famílies:
si abans comprar els llibres de text costava entre
120€ i 180€ per fill, en funció del curs, ara amb 32€
o 48€ es passa. Tanmateix, la socialització també
significa estalviar paper; cada curs l’escola deixa de
gastar-ne uns 300 Kg! O sigui, encara que a petita
escala, l’escola, i amb ella el poble de Quart, contri-bueix
a que s’hagin de tallar menys arbres, a reduir
les emissions de diòxid de carboni i, en definitiva, a
ser respectuós amb el medi ambient. Al final, l’Eva
també vol que consti a l’acta que moltes mares,
malgrat no ser de la junta, han ajudat a revisar, po-
sar els folres i organitzar els més de 700 llibres que
cada principi de setembre han d’estar a punt pels
nous alumnes. Orgullosos de formar part d’aquest
projecte tornem a fer xerinola fins que l’Eva, la pre-sidenta,
ens recorda que es fa tard....
A les 23h tocades comencem amb el menja-dor.
Incrementar la qualitat del menjar va ser un
altre dels grans reptes que es va plantejar la junta
de l’AMPA ara fa més de 4 anys, i malgrat els con-tratemps,
podem dir que, amb el recolzament de
les monitores i les mestres, anem pel bon camí.
Inicialment ens vam plantejar que els nens i nenes
tinguessin un àpat amb productes frescos, de pro-ximitat
(Km 0), de temporada, que fossin elaborats
de forma casolana, evitant els congelats, precuinats
i la brioxeria industrial, i amb algun aliment fins i
tot ecològic, i això creiem que ho hem aconseguit.
De fet, els menús de cada mes en són una prova! I
l’altre objectiu que ens plantejàvem, possiblement
més ambiciós, va ser que els nens i nenes fossin
conscients de la importància de menjar bé, i que
aquest coneixement traspassés les portes de l’esco-la
i entrés a les llars de les famílies. Doncs recordant
la vella dita “Som el que mengem”, menjar de for-ma
saludable té implicacions tant a nivell personal,
el mateix nen o nena se sent millor amb sí mateix,
contrau menys malalties etc., com a nivell social,
disminueixen les consultes als metges, es reforça la
producció propera, i per tant l’economia local... Tot
un seguit de fets que fan que des de l’AMPA no ha-guem
perdut la il•lusió de continuar-hi treballant.
Uf!! Ja són les 24h, i de reüll veiem la jaqueta d’en Jo-sep
que comença a bellugar, és l’hora, la secretaria
posa punt final a l’acta i marxem. Però la “sobretaula”
s’allarga i allarga en la humida vorera de l’escola, sa-bem
que formar part de l’AMPA va més enllà!
. n Text i Fotos: AMPA Santa Margarida de Quart
La socialització i el menjador

EDUCACIÓ
[11]
Tomeu Penya
Dijous 16 de maig en Tomeu Penya ens va vi-sitar.
Tots els nens i les nenes de Quart vam anar al
local social on ens va cantar unes cançons i ens va
firmar molts autògrafs.
Capgrossos a la classe de P3 i P4
L’Arnau ens ha portat capgrossos dins una gar-rafa
d’aigua, no es veuen bé, l’aigua és marró. Dei-xem
la garrafa quieta, al cap d’una estona l’aigua es
torna més clara, la sorra i la terra queden a baix, ara
es veuen bé els capgrossos.
N’hi ha molts, són negres i tenen una cua, uns
són grans i els altres petits, es mouen molt ràpid,
alguns descansen o potser dormen.
Els posem dins l’aquari, aboquem l’aigua poc a
poc, s’ha tornar a barrejar amb la terra i és de color
marró. Hi posem algunes pedres perquè els cap-grossos
puguin descansar.
En Pau ens ha portat algues de la bassa de casa
seva, són verdes, molles, fines, semblen cabells. En
posem algunes dins l’aquari, pensem que als cap-grossos
els agradarà i en podran menjar. Amb les
algues que queden fem un experiment: en deixem
algunes amb aigua i les altres sense, a veure què
passa. Al cap d’uns dies veiem que els capgrossos
no es mouen gaire i n’hi ha menys, mirem què ha
passat, l’aigua és bruta i no hi viuen bé. Decidim
que el millor és netejar l’aquari i posar aigua neta.
Agafem en compte els capgrossos.
Hem portat informació dels capgrossos a la
classe. En un llibre llegim que els capgrossos men-gen
algues de les pedres. Aprofitem per observar
els capgrossos, alguns tenen el cap rodó i altres
com un triangle. Costa de veure’ls els ulls i la boca.
Mirant i llegint el llibre hem après que les seves ore-lles
són planeres, per això no les veiem.
Ara sabem que els capgrossos neixen dels ous que
les granotes ponen a l’aigua, els ous, quan cauen a
l’aigua, semblen bombolles.
Quan són petits mengen molt per fer-se grans, so-bretot
algues i cucs que hi ha a l’aigua.
Els capgrossos han de moure’s ràpid perquè els pei-xos
se’ls poden menjar.
Quan es vagin fent grans els aniran sortint les potes,
i la cua se’ls farà petita.
Hem vist que a un capgròs del nostre aquari ja li
han sortit les potes de darrera!
Ens hem reunit tots els nenes i nenes de P3 i P4 i
hem fet una conferència per explicar-nos el que
hem descobert.
n Textos / Fotos: Escola 9d4t
Practiquem Esports
El dimecres 15 de maig vam anar amb bici al
GEIEG i vam practicar diferents esports:
- Relleus.
- Salt de llargada.
- Salt de tanques.
- Llançament de pes.

[12] entitats
L’estiu, una oportunitat per treballar
Durant els mesos d’estiu, els joves teniu l’opor-tunitat
de fer allò que no podeu fer durant el curs
lectiu. Alguns aprofiteu per descansar, altres per
fer aquell viatge que tant de gust voleu fer amb
els amics o passar les tardes a la piscina o anar a
la platja i a alguns els toca, fins i tot, estudiar per
recuperar aquella assignatura que se us ha creuat
durant el curs. Però també hi ha molts joves que
dediquen l’estiu a treballar. És l’únic moment de
l’any que treball i estudi no s’interfereixen i és una
bona oportunitat per poder començar a conèixer
el mercat de treball, tenir una feina i començar a
assumir responsabilitats.
Els motius pels quals un jove decideix “gastar”
les vacances en treballar són d’allò més variats...
Hi ha qui vol pagar-se el carnet de conduir o es-talviar
per poder fer un viatge, o aquell que diu
que vol ajudar a l’economia familiar o poder-se
pagar els estudis superiors, ara que les coses no
van tan bé com en altres anys.
Sigui pel motiu que sigui, l’estiu dóna moltes
oportunitats laborals i a més ofereix un tipus de
feina temporal que va molt bé als joves que volen
dedicar els mesos d’estiu a guanyar un sou. Ja sigui
de cambrer en un restaurant, fer de socorrista en
una piscina o fins i tot treballar com a monitor en
un casal d’estiu o en unes colònies.
I des de l’Ajuntament ja fa anys que volem po-tenciar
l’estiu com aquell moment per inserir-se en
el mercat de treball. I aquest estiu no és diferent.
Gràcies al casal d’estiu municipal, 6 joves quar-tencs
treballaran durant el mes de juliol per ofe-rir-
nos una activitat lúdico-educativa per als més
petits i faran que les vacances comencin de la
millor manera possible pels infants de Quart.
A part, l’Ajuntament ha contractat 3 joves del
poble, en el marc del projecte brigada jove. Dos
d’ells, l’Aaron i l’Albert treballaran amb l’equip
d’operaris de la brigada municipal, fent feines de
manteniment de l’espai urbà i la Cristina, la tercera
jove contractada per l’ajuntament, estarà a les ofi-cines
municipals fent feines de suport administra-tiu
i d’atenció al públic.
Camp de treball, el casal de joves de Quart
Un estiu més, i ja en van quatre, una vintena de joves
de Quart han decidit passar un estiu diferent i s’han
apuntat al camp de treball per a joves, que des del
2010, organitza la regidoria de joventut de l’Ajunta-ment.
Durant el mes de juliol els veureu pel poble
realitzant tasques de voluntariat social i també ex-cursions
en BTT, “gincames”, sortides al rocòdrom, a
la platja i a la piscina.
Ells han decidit destinar el seu estiu a passar-s’ho
bé, però també a fer del poble de Quart un lloc mi-llor
on viure.
Gràcies a tots els joves del camp de treball que
dediquen el seu temps i esforç.
HORARI D’ESTIU DE L’ESTACIÓ JOVE
Del 25 de juny al 14 d’agost i
del 2 al 13 de setembre
Cada matí de 9.00 a 14.00h
les tardes de dimarts i dijous
de 16.00 a 19.00h
Tancat per vacances
del 15 d’agost al 1 de setembre

ENTITATS
[13]
Associació Grup GRACAL
El GRUP GRACAL és una associació que ja fa 10
anys ofereix espectacles de pallassos, màgia, tite-lles,
tallers, conta contes, jocs, risoteràpia, gimca-nes
i un munt d’activitats per grans i petits.
Aquest any, el GRUP GRACAL, per combatre
aquests moments tan durs que estem passant
tots, vol oferir, com a mínim, una activitat al mes
on pares i fills, és a dir, on la família, podran gaudir
de les activitats que oferirem a Quart, activitats
gratuïtes o a uns preus molt reduïts per facilitar
que tothom pugui venir i gaudir de les nostres ac-tuacions
i activitats.
Algunes famílies de Quart i altres muni-cipis
ja han pogut gaudir de les nostres
activitats gratuïtes tals com: la represen-tació
de titelles de La llegenda de Sant
Jordi, una sessió de risoteràpia familiar i
jocs en família que es van realitzar al Local
Social.
Per aquest estiu, el GRUP GRACAL està or-ganitzant
algunes activitats a la piscina de
Quart, alguns divendres al vespre a partir
del 5 de juliol podreu venir al bar de la piscina,
on gaudireu d’alguns espectacles dels que ja us
anirem informant.
Per més informació ens pots buscar a facebook,
trucar al 603 55 47 85 o estar registrat a la base de
dades de l’Ajuntament de Quart on us informaran
de totes les activitats que es realitzen al municipi.
n Text i Fotos: ASS. GRUP GRACAL
Coral Santa Margarida de Quart i Llambilles
La passada diada de Sant Jordi la Coral Santa Mar-garida
de Quart i Llambilles va oferir un concert
al Museu de la Terrissa de Quart. Enhorabona! Va
ser tot un èxit!
n Text i Fotos: El Celrè

EExNcTIuTArTsS ió Homenatge Gent Gran
[14]
El passat 26 de maig va tenir lloc l’excursió anual “Home-natge
a la Gent Gran”. El primer punt geogràfic a rebre’ns va
ser Tavertet, on vàrem poder contemplar el magnífic paisat-ge
muntanyenc i l’embassament de Sau. Posteriorment, vam
tenir una visita guiada pel pintoresc poble de Rupit i vàrem
anar a dinar i ballar a Olot.
Esperem que tots hagueu gaudit d’aquest dia i us espe-rem
en properes edicions.
Moltes gràcies per la vostra assistència.
n Text: Regidoria de Gent Gran Fotos: Santi Puerto
El finançament s’ha pogut endegar gràcies a una campanya
popular de donatius entre la feligresia i veïns de Quart en
general que fins a data d’avui ha pujat a 3.770 euros. Moltes
gràcies a totes les persones que ja hi han col•laborat i, en-cara,
una petició d’ajuda a tothom per poder cobrir del tot
aquesta obra de millora del nostre temple parroquial.
LES FLORETES DEL PAPA FRANCESC
En el darrer número del Celrè ens fèiem ressò de la notícia
de la valenta renúncia al pontificat del papa Benet XVI. Els
cardenals, reunits en conclave van escollir el dia 13 de març
a l’arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, el
primer papa americà de la història i també el primer jesuïta
que ocupa la Seu de Sant Pere. El nou bisbe de Roma, així és
com es va voler presentar ell mateix, va impressionar des del
primer moment pel seu estil senzill i proper. Els seus primers
missatges han estat per a subratllar la misericòrdia i la ten-dresa
de Déu i ha acompanyat les seves paraules amb gestos
de proximitat. La missió que li espera no és gens fàcil.
n Textos: Mn. Pere Bellvert.
S’HA PINTAT EL TEMPLE PAROQUIAL
Aquesta Festa Major gaudirem ja de la cara neta de l’Esglé-sia
parroquial, amb el pintat nou del seu interior.
Enguany, l’Ajuntament ha respost positivament
a la petició de la Parròquia, assumint el total de l’obra pres-supostada.
Amb motiu de fer l’obra de millora, el Consell
parroquial ha vist la necessitat d’aprofitar la generosa oferta
de l’Ajuntament i el fet de disposar de la bastida per poder
pintar tot el temple parroquial, donat que el pressupost per
a aquesta nova actuació ha estat de 4.356 euros (amb l’IVA
inclòs). Cal dir que les voltes de la nau central estaven en un
bon estat i només necessitaren uns retocs; no així les parets,
que estaven molt malament fruit de les humitats i l’antic
problema (ja superat) dels tèrmits.
S’ha encarregat, per part de la Parròquia, el projecte de
restauració i pintat a l’arquitecte Dr. Narcís Negre, assessor
del Bisbat, el qual ha optat per pintar el temple parroquial,
fins ara tot ell de color blanc, jugant amb dos colors: un sal-mó
clar per totes les parets i un blanc trencat pels sostres i
la volta. Els nervis de l’encreuament d’estil gòtic (tots ells de
guix) s’han deixat amb el color gris original.

ENTITATS
[15]
Carta d’acomiadament de Margarida Amatller,
responsable del taller de costura d’Habitatges Barceló
Fa 23 anys era catequista de la parròquia de Palol
d’Onyar-Vilaroja, i tenia un grup de nou infants pro-vinent
d’aquest barri. Per a conèixer a les famílies
m’he apropat al barri.
La gent de la zona estaven plens d’il•lusions, però
els faltava trobar un camí per a omplir les seves vi-des.
Jo els vaig proposar de començar un taller de
costura i altres treballs.
Com no teníem espai propi, havíem d’anar al local
parroquial de La Creueta o ens reuníem asseguts
en un banc del carrer i xerràvem, tot passant fred.
Era l’any 1989 i teníem de rector al mossèn Josep
Maria Amich. Amb ell vam anar a plantejar el pro-blema
l’alcalde d’aquell moment, el senyor Pere Ca-barrocas.
També ens va acompanyar la propietària
d’Habitatges Barceló, la Sílvia Barceló. En aquesta
reunió es va arribar a l’acord de que ens cedirien un
habitatge per poder realitzar la nostra tasca. I així
vàrem començar a cosir...
Desprès vam formar l’Associació de Veïns. L’advo-cat
Salvador Maneu ens va ajudar a redactar-ne
els seus estatuts. D’aquesta manera es va crear la
primera Junta Directiva.
Tot es va posar en marxa: vaig anar coneixent
les famílies, fent amistats i a lluitant amb les
dones pels seus drets. Allò, més que un taller,
era un espai on les dones convivien i podien
parlar de les seves vides.
Més tard, l’Ajuntament també va enviar-hi
dues educadores socials per fer reforç es-colar
als infants i ensenyar el català a les
dones.
Ara fa setze anys que van començar a ve-nir-
hi també algunes dones magrebines.
Sempre ha estat oberta la porta per a tothom. Les
porto a totes al meu cor.
Han passat 23 anys, i ara m’ha arribat el moment de
deixar-ho per raons familiars.
Vull agraïr a les meves amigues, que tant m’han
ajudat, sobretot a la Lluïsa Ferrer, a les educadores
socials actuals i d’anys passats, i a les persones que
ens han ajudat econòmicament.
Me’n vaig, però el record del barri Barceló restarà
sempre en la meva vida.
I gràcies pel vostre afecte!
Quart, 30 de abril de 2013
Margarida Amatller
n Text: Margarida Amatller Foto: Marianna Alonso
XVII FIRA
DEL COL ·LECCIONISME
QUART - Festa Major 2013
Dissabte 20 i Diumenge 21 de Juliol - AL LOCAL SOCIAL
EXPOSICIÓ DE COL.LECCIONISME
(Més de 100 mostres de col.leccionisme popular)
HORARI DE VISITA: Matí de 10 a 2 - Tarda de 5 a les 9 hores
Visita comentada: La tarda del diumenge els expositors comentaran les seves col·leccions.
Diumenge 21 de Juliol - AL DAVANT DEL LOCAL SOCIAL
FIRA-MERCAT DE COL·LECCIONISME
Compra, venda i intercanvi de tot tipus de col·leccionisme (calendaris, còmics,
cromos, discos, dvd, Kinder, joguines, llibres, monedes, miniatures, plaques de
XVII FIRA
DEL COL·LECCIONISME
FIRA-MERCAT DE COL·LECCIONISME
Compra, venda i intercanvi de tot tipus de col·leccionisme (calendaris, còmics,
cromos, discos, dvd, Kinder, joguines, llibres, monedes, miniatures, plaques de
cava, postals, punts de llibre, sobres de sucre, taps corona, etc.).
TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA I COL·LECCIONISME
Presentació i venda de dos ampolles de cava amb noves plaques (tirada limitada).
HORARI DE LA FIRA-MERCAT I TROBADA: De 10 del matí a 2 de la tarda
DEMOSTRACIÓ DE CAMIONS TELEDIRIGITS
A L’EXTERIOR DEL LOCAL SOCIAL
(Escales 1/14 i 1/16) - A càrrec de Colomers R.C.
HORARI DE LA DEMOSTRACIÓ: De 10 del matí a les 5 de la tarda
ORGANITZA: Amics del col·leccionisme de Quart
COLABOREN:
AJUNTAMENT DE QUART
El TROC (Butlleti de col·leccionisme) www.eltroc.org
Informació i reserva de taules:
Tel. 629 831 595 - 650 845 128
E-mail: narcis@capside.com
XVII FIRA
DEL COL ·LECCIONISME

ENTITATS
[16]
Els guanys d’aquesta paradeta serviran per
comprar aliments, que els serveis socials repartiran
entre les famílies del nostre municipi que ho neces-siten,
seguint la línea de col•laboració que vam en-gegar
el passat mes de desembre i que ha continu-at
aquesta última setmana de juny en la qual, hem
col•laborat amb la campanya “La fam no fa vacances”.
Durant la Fira de la Terrissa , vam portar el bar
de la Fira que ens va tocar per sorteig. Malaurada-ment
el temps no ens va acompanyar i els guanys no
van ser els esperats.
I com que no tot ha de ser feina, el passat 27
d’abril vam anar al Teatre a Barcelona a riure una es-tona
amb en Joan Pera amb l’obra “Sí, primer minis-tre”.
Seguiu connectades amb l’associació i amb el
poble, clicant el nostre blog http://ambullsdedona.
blogspot.com/ o enviant-nos un correu a ambullsde-dona@
gmail.com.
n Text i fotos: Associació Amb Ulls de Dona de Quart
Agenda estiuenca
L’estiu s’acosta i amb
ell un temps per agafar-se
la vida amb una mica més
de calma.
L’associació no atura les se-ves
activitats però tot es ralen-titza.
Pel mes de juliol , us pro-posem
participar en el curs d’ai-guagim,
que organitza l’ajun-tament
a la piscina municipal.
Com altres anys, l’associació
subvenciona una petita rebaixa
en el preu. Són dos dies setma-nals,
dimarts i dijous a les 19:45h.
Animeu-vos a fer una mica
d’exercici i passa una bona esto-na!
També, com cada any, el diumenge de la Fes-ta
Major de Quart, muntem una paradeta solidària
que enguany serà de manualitats fetes per la junta
de l’associació.
Petits artistes a l’artQdèmia
Som una associació de Quart que vam comen-çar
el passat mes de setembre i que de mica en mica,
ens hem anat fent un petit lloc entre les altres associ-acions
del nostre poble, coneixent-nos i compartint
espais, com per exemple, amb l’Associació de jubilats
i pensionistes de Quart i l’Associació “Amb Ulls de
Dona”, amb sèu al local social.
A part dels tallers que fem a la Sala de Manu-alitats,
també hem realitzat els casalets de Nadal i
Setmana Santa que han estat tot un èxit; i propera-ment
el casal d’estiu. Amb tots ells tenim el privilegi
de poder compartir unes hores amb els més petits
de Quart, i poder gaudir del seu somriure a través de
jocs, cants, i tota mena de manualitats i expressions
artístiques.
n Text i fotos: artQdèmia
Àrea creativa, estudi dirigit i reforç escolar

COMERÇ LOCAL [17]
Bugaderia del Gironès
L’any 2008 Antonio Pérez i la seva esposa Mònica Mo-lina
van obrir la Bugaderia del Gironès, ubicada a la
carretera de Sant Feliu, al nostre poble.
Es tracta doncs d’un negoci totalment familiar que
dóna servei industrial a restaurants i hotels. De mane-ra
puntual també atén a particulars que els porten les
seves peces de roba, però gairebé com una atenció als
veïns de Quart.
Cada dia entre 200 i 250 quilos de roba passen per la
bugaderia. L’Antonio té cura de la recollida diària de
les peces als locals dels seus clients i la torna, neta,
planxada i plegada al seu lloc d’origen. La Mònica
s’ocupa més de la feina a l’obrador.
Tovallons, estovalles, tovalloles, llençols... Es tracta de
donar un bon servei, l’avantatge competitiu del nego-ci
rau en la seva proximitat - treballen essencialment al
Gironès i una mica a La Selva- el bon servei, la seriosi-tat
i els preus ajustats.
Tothom nota la crisi i, com és lògic alguns clients de la
bugaderia treballen menys, però Antonio Pérez està
satisfet amb l’alt grau de fidelitat de la seva parròquia
en uns temps de molta competència, en alguns casos
deslleial.
La Bugaderia del Gironès, obre cada matí les seves
portes ben aviat per donar un bon servei a la seva cli-entela.
Per molts anys!
n Text i fotos: Mateu Ciurana
Mosquit tigre
L’ Ajuntament s’ha acollit al programa de
prevenció, detecció i eliminació del Mosquit
Tigre.
Per aquest motiu creiem important fer la
màxima difusió d’informació que ens ha fet
arribar Dipsalut.
Tant a la web de l’ajuntament , com a
l’Ajuntament es disposa d’un full d’incidèn-cies
per si qualsevol Quartenc o Quartenca
detecta Mosquits tigres. Aquesta mesura
facilita que es pugui actuar el més aviat possi-ble
contra aquest mosquit.
Gràcies per la vostra col•laboració.
n Text i imatge Regidoria de Salut

[18] ESPORTS
Unió Esportiva Quart
El passat 6 d’abril de 2013 es varen celebrar les
primeres eleccions en la llarga història de la Unió
Esportiva Quart per tal d’escollir el representant a
la presidència i l’equip per formar la Junta Directiva
del futbol a Quart.
Fins al moment, mai no s’havien realitzat vo-tacions
ja que en finalitzar les legislatures, no hi
havia hagut més d’una candidatura que volgués
dur a terme la gestió del club. Això fa pensar en els
motius que aquesta hagi estat la primera vegada.
Després de l’oportuna reflexió feta per l’expresident
de la Unió Esportiva, el Sr. Josep Ribot: “ deu ser que
moltes coses es deuen haver fet bé els darrers anys,
sinó, ningú se’n voldria fer càrrec.” A més, la quanti-tat
de socis (288 en data de les eleccions) i la nom-brosa
participació (que es va situar en el 60%) fan
entendre que gaudim d’una bona salut en el futbol
municipal.
Club Bàsquet Quart
El resultat va donar la victòria a la candidatura
presentada per Xavier Carreras i el seu equip amb
un total de 112 vots.
Volem fer saber que properament valorarem
el mèrit d’una personalitat històrica del club, en
Gaudenci Sellés, l’avi Sellés, qui fou un dels grans
responsables de tirar endavant la formació d’aques-ta
entitat local, ja reconeguda a nivell provincial. Va-lorarem
la seva dedicació posant en el seu honor el
nom de Gaudenci Sellés al camp d’esports munici-pal,
i donar així un reconeixement per sempre a tan
noble comesa.
Esperem seguir gaudint d’un projecte espor-tiu
d’èxit i que inclogui a tots els quartencs i totes
les quartenques que estimen aquest esport. Enho-rabona
als guanyadors i que tingueu molta sort.
n Text: Regidoria d’Esports
En la temporada 2012-2013, el CB Quart es
consolida com uns dels clubs més ben valorats de
la província de Girona en formació, essent conside-rada
una entitat que treballa els valors de l’esport
per sobre dels resultats i amb un projecte esportiu
ferm i rotund.
D’ençà 4 anys, el club no ha parat de créixer en
equips de formació i ganes de treballar mirant cap
el futur i amb una línia de treball molt pròpia, res-pectada
i clara. I no ens oblidem que enguany s’ha
creat un vincle esportiu i humà amb el Centre Bon
Pastor de Girona. Jugadors/es de diferents edats
han passat a formar part del nostre estimat club.
Referent als equips sèniors, el CB Quart ha ob-tingut
èxits esportius molt importants :
Per primer cop en la història de l’entitat,
l’equip de Copa Catalunya ha acabat la fase regular
com a 1r classificat. L’equip de 1a Catalana Femení
ha mantingut la categoria amb moments molt bons
mentre que el 2a Catalana Masculí ha acabat quart
en la seva estrena en la categoria, essent un exem-ple
de treball en equip i su-peració.
Destacar en aquest as-pecte,
el paper del 3a Femení com a tercer classifi-cat
de la categoria i com a exemple de convivència
i bon ambient entre generacions molt diferents, les
mames i les joves jugadores.
Com a novetat, aquest any el club ha dispo-sat
de servei de bar durant els partits, gràcies a la
col•laboració, dedicació i persistència de pares i
mares del CB Quart; sense ells res seria possible.
També citar la celebració de la I Jornada d’Es-port
Femení a la ciutat de Girona, a càrrec de l’Olga
Praderas i amb la col•laboració del CB Quart.
Degut al gran èxit de l’any passat, el CB Quart
organitza de l’1 al 5 i del 8 al 12 de juliol el II Campus
de Bàsquet - Estiu 2013 per nens/es de 4 a 18 anys i
us anima a participar-hi.
Agrair a tothom el suport rebut i les ganes de
seguir sent un club de poble exemplar.
n Text: CB Quart

ESPORTS
Skating Quart-patí
[19] En les Proves Escolars, organitzades pel consell es-colar
del Gironès, amb 14 participants del club Skating
Quart-patí, a la final de Salt, el Club s’ha endut totes les
places de pòdium en les categories a on participàvem.
També, per Setmana Santa, s’ha fet un mini-campus
artístic, amb diferents tallers.
El diumenge 14 d’ abril a Quart s’ ha organitzat
la prova Inter--club amb 70 participants de diferents
clubs de la província, tot un èxit de participació.
El dissabte 24 d’abril, el grup de Show Juvenil,
format per 6 patinadors de l’Skating Quart-patí i 6
patinadors del Pac de Platja d’Aro, van competir a la
copa catalana de Shows que es va celebrar al Vendrell
(Tarragona).
El Club de Patinatge del poble doncs, va agafant
velocitat de creuer, participant en diferents campio-nats
i tornejos, projectant el nostre poble i formant
en els valors d’aquest esport a la mainada del nostre
poble. Molta força!
Per a més informació, no dubteu en visitar la web :
http://www.quart-pati.com/
n Text: Regidoria d’Esports / Fotos: Quart-pati
Casals campus d’estiu
Ja som a l’estiu, i a Quart, tenim una àmplia oferta
de casals i campus, que permeten donar cobertura a
les necessitats culturals, de lleure, artístiques i esporti-ves
de les famílies del poble.
Enguany comptem amb el casal de lleure munici-pal,
el casal artístic de l’ArtQdèmia (tallers de manua-litats),
el campus de música moderna i lleure, el cam-pus
de futbol, el campus de bàsquet, el campus de la
gimnàstica rítmica, el campus de patinatge i el casal
d’habitatges Barceló.
Cadascun d’ells ocuparan els diferents espais que
disposem, ja sigui el local social, les escoles, el pavelló,
el camp de futbol i la piscina.
Recordeu que la piscina obre les portes a l’estiu i
que, per aquest estiu, comptarà amb la Mònica Graci-ano
com a responsable del bar de la piscina. Val a dir
que la Mònica, que encapçala l’associació GRACAL, ja
ha dut a terme algunes activitats obertes al públic on
ha entretingut i divertit a grans i petits. De ben segur
que ho passarem molt bé a la piscina aquest estiu.
Per a més informació dels campus i casals d’estiu
podeu dirigir-vos a l’Estació Jove.
Que tinguem un molt bon estiu ple d’activitats.
n Text: Regidoria d’Esports Rítmica Quart
Com bé sabem, la gimnàstica rítmica segueix fent
passes fermes endavant.
Darrerament, el Delegat del Govern, Eudald Casade-sús
i Barceló, va traslladar per escrit la felicitació a la Judit
Carmaniu per haver-se proclamat campiona de la 1a
fase, 2a fase i Campionat Comarcal del Consell Esportiu
del Gironès de Gimnàstica artística, i també la seva feli-citació
a l’Associació Rítmica Quart per la bona feina que
fan.
Moltes Felicitats i Enhorabona. Seguiu així!!
n Text i foto: Regidoria d’Esports

ESPORTS
[20]
Iv Enduret del Gironès
Gran èxit a tots nivells del IV Enduret del Giro-nès
disputat a Quart.
El passat Diumenge 14 d’Abril, Quart va
acollir el Campionat de Catalunya d’Enduro
Infantil, consolidant a terres gironines l’esport
base de l’enduro, amb gairebé 90 participants.
Gràcies al suport de l’escuderia Peua-baix,
el Consell Comarcal del Gironès, el Con-sell
Català de l’Esport, la Diputació de Girona,
i el Departament de Medi Ambient, i amb la
col•laboració dels veïns, els Mossos d’ Esqua-dra,
les empreses col•laboradores i els pares
i mares dels alumnes de 6è de l’escola Santa
Margarida vam gaudir de l’espectacle de les jo-ves
promeses del motociclisme català de base.
Aquesta festa de la moto acollia des dels
més menuts de la categoria iniciació –amb les
seves motos de 50cc.- passant pels alevins –i
les seves 65c.c.- els cadets –amb les 85c.c.- els
més grans de la categoria oberta, les fèmines i
els veterans amb les Clàssiques, que varen do-nar
color, i tots ells un gran nivell esportiu a la
prova. Després de tres passades per la “Crono”
de la zona de l’Escola 9d4t i tres pel “Tram” cro-nometrat
de la zona de Can Serra, els pilots van
completar gairebé 80 km. de recorregut total,
en un itinerari molt exigent.
Els pilots van demostrar estar a molt bon
nivell, i cal destacar el podi de GERVA CAÑAS i
LLUIS RIGAU de Quart, pilots de motocross que
debutaven en l’especialitat de l’Enduro, que
van demostrar les seves qualitats, i l’estrena en
competició també dels pilots locals Sergi Polvi-llo
i David Polvillo.
I ben aviat, més motor a Quart!
n Text: Regidoria d’Esports / Foto: El Celrè
Fe d’errates: Des de l’Ampa volem aclarir que on es fa constar
“el bar el portarà els pares i mares de l’AMPA de l’escola Santa
Margarida, donant els beneficis als alumnes de 6è” hauria de dir
“els pares dels alumnes de 6è portaran el bar“.

ESPORTS
[21] C.E. Quart de Volta
A principis de l’any passat va néixer una
nova associació esportiva al nostre poble, “C.E.
Quart de Volta”, creada per gent a qui ens agra-da
la bicicleta de muntanya.
Des dels inicis de la BTT, tota una sèrie
d’amics hem anat sortint habitualment per les
nostres contrades, una molt bona manera de
relacionar-se amb la gent, fent un esport en-mig
de la natura i gaudint d’ un dels tresors que
tenim al nostre municipi i rodalies, el massís de
les Gavarres.
Així, d’ una manera informal i gairebé na-tural
es va anar forjant aquest club ciclista.
La idea és fer sortides en BTT setmanal-ment
per les rodalies de Quart, i altres sortides
fora del nostre municipi (Montseny, Cabrera, 10
ermites, Cap de Creus, El Pení, Illueca / Saragos-sa,
Pedraza /Segòvia, La Cerdanya, Oix-Baget,
Sadernes-Bassegoda, Pantans-Rupit, Castell de
Recasens, Cingles del Llémena, . . .)
Actualment les sortides setmanals es fan
els diumenges al matí (8h a l’estiu, i a 2/4 de 9
a l’hivern) i quedem a l’aparcament del Local
Social.
Podeu visitar el nostre blog http://
quartdevolta.blogspot.com.es/ , estem oberts
a tothom.
A la festa major de l’any passat, conjunta-ment
amb la comissió de festes, vam organitzar
una bicicletada popular pensada per a tothom,
una passejada per a grans i petits, en família. Hi
havien dos recorreguts a escollir, l’un de 5 km
sense cap tipus de dificultat i un altre de 10 km
una mica mes tècnic i en finalitzar, un esmorzar
per a tots els participants.
Us hi esperem a la festa d’ enguany que
serà el dissabte 20 de juliol al matí!
El mes de setembre passat vam organitzar
la 2ª Cursa de la Copa Gironina de BTT, vam
superar les inquietuds i els reptes de la primera
vegada amb prop de 300 inscrits. Pels grans hi
havia dos circuits, la volta curta amb 20 kms i
la volta llarga amb 36 km; per les categories de
promoció un circuit d’ 0,5 km i un de 2 kms.
Amb aquestes ratlles volem agrair a totes
les persones que ens van ajudar, així com a tots
els col·laboradors.
El mes de desembre ens vam adherir a la
iniciativa que es va fer a nivell de tot Catalu-nya
“Amb bici per La Marató”; l’ acte va aplegar
unes 70 persones i va consistir en un esmorzar
a la plaça de la vila, una foto de grup per enviar
a TV3 i una passejada en bici fins al centre de
Girona on ens vam fobofotr; uns van seguir la
passejada per Girona i tornada cap a Quart, i
la resta van tornar per muntanya; va ésser una
diada fantàstica.
Tots els beneficis
de l’acte es van sumar a
la donació que el nostre
club va fer a “La Mara-tó”.
n Text: Regidoria d’Esports / Fotos: El Celrè
quartdevolta4@gmail.com

[22] CULTURA
Celebració de la
XXIII Fira Mercat de la Terrissa de Quart
Els dies 18 i 19 de maig es va celebrar la 23a edi-ció
de la Fira Mercat de
la Terrissa de Quart. La
inauguració va anar
a càrrec del Conseller
d’Empresa i Ocupació,
Felip Puig i Godes.
A l’edició d’enguany
hi van participar una
cinquantena d’es-tands
de terrissa i ce-ràmica
vinguts d’ar-reu
de Catalunya, d’Espanya i d’Itàlia.
Amb una bona climatologia el primer dia de la
fira, el diumenge va estar dominat pel mal temps
i la pluja. Malgrat això tots els actes es van desen-volupar
bé.
El dissabte van tenir un bon nombre de visitants,
tant els estands dels ex-positors,
com les activitats
que es feien a cobert, així
com les exposicions a l’ex-terior.
Un dels actes a destacar el mateix dissabte, co-incidint
amb el Dia Internacional dels Museus, fou
la conferencia sobre “La Confraria dels Ollers de
Quart” impartida pel Dr. Narcís Soler, catedràtic de
prehistòria de la Universitat de Girona i gran estudi-ós
de la terrissa de Quart.
El diumenge, a causa de la pluja, el que va tenir
més èxit foren les visites guiades al Museu, amb
més de 600 visites, i la resta d’activitats a cobert a
les veles que hi havia instal•lades davant del Museu.
Destaquem també l’arrossada popular amb una
participació de 250 persones.
Conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Quart i
l’Associació de Terrissaires Artesans Locals de Quart
L’Ajuntament de Quart i l’Associació de Terrissaires
Artesans Locals de Quart firmen un conveni per tal de
col•laborar i participar en el desenvolupament de les
propostes culturals, educatives i de promoció econò-mica
i de difusió de l’activitat artesana del municipi
de Quart.
Aquesta col•laboració es portarà a terme mitjan-çant
el Museu de la Terrissa de Quart.
n Textos: Joan Vicens i Tarré [Tècnic del Museu] / Fotos: Jordi S. Carrera

CULTURA
[23]
El Museu de la Terrissa de Quart col·labora amb el programa
”Voluntariat per la llengua”
L’Ajuntament de Quart a través del Museu de
la Terrissa ha signat un conveni de col•laboració
amb el Consorci per a la Normalització Lingüística
(Servei Comarcal de Català del Gironès, Oficina de
Català de Girona), per promoure el programa “Vo-luntariat
per la llengua”.
Aquest programa té l’objectiu de facilitar la inte-gració
lingüística de les persones que viuen a Cata-lunya.
Aquesta és una tasca de tota la societat civil.
El teixit de les entitats del territori és un espai privi-legiat
de comunicació i relacions socials. Per aquest
motiu el Museu ofereix descomptes a l’entrada i a
la seva botiga a totes les persones que formen part
del programa lingüístic.
A canvi d’aquesta col•laboració, l’Ajuntament i
el Museu de la Terrissa de Quart apareixeran en la
llista d’entitats i organismes col•laboradors del pro-grama
“Voluntariat per la llengua”.
El Museu torna a formar part del programa
INDIKA de la Diputació de Girona
El Museu de la Terrissa de Quart per segon any
torna a formar part del programa INDIKA de la Di-putació
de Girona pels centres escolars 2013-14.
Els Programes Pedagògics i Divulgatius de la Di-putació
de Girona tenen com a finalitat materialit-zar
l’aproximació dels escolars al patrimoni cultural
i natural de les terres de Girona. Les activitats peda-gògiques
estan repartides arreu del territori gironí,
i les organitzen entitats especialitzades en aquest
tipus de serveis.
El Museu de la Terrissa de Quart està inclòs en
l’oferta de museus i centres d’interpretació de patri-moni
etnològic.
En l’edició passada més de 50.000 alumnes van
participar en aquests Programes Pedagògics Divul-gatius
impulsats per la Diputació.
n Textos: Joan Vicens i Tarré [Tècnic del Museu]

[24] l’entrevista
Xevi Sala, periodista i escriptor, veí de Quart
En Xevi Sala (La Bisbal d’Empordà, 1965) va nàixer a una vila ceramista i ha vingut a viure a un altre municipi terrisser.
És un periodista de vocació, amb una trajectòria de 30 anys al diari de referència de les nostres comarques. Actual-ment
és el director de l’edició de C.G. de El Punt+Avui. En altres etapes ha estat director de El Punt, de Presència i de
la secció d’opinió. Ha publicat tres llibres, dos dels quals són novel•les.
De petit què volia ser? Periodista o escriptor?
Sóc periodista vocacional. D’adolescent ja partici-pava
activament a la revista de l’institut i l’any 81
vaig començar a fer de corresponsal de El Punt a la
Bisbal, encara que no em van fer el primer contracte
fins el 83. La dedicació a la literatura ha vingut més
tard, és força comú en periodistes quan arriben a
una certa edat. Curiosament seria molt estrany un
cas invers, que un escriptor es posés a fer de peri-odista.
Ara seria el moment de parlar de l’objectivitat
del periodisme i la llibertat creativa del narrador
de ficció.
Ningú no és mai del tot objectiu. No es pot ser
neutre, el que cal és ser honest. No podem exili-ar-
nos de la realitat. El bon periodisme ha de contri-buir
a modificar les coses quan són injustes. Trobo
que els mitjans a vegades hem de ser incòmodes, si
no és així ens podem convertir en propaganda. En
aquest sentit el periodisme pot ser més gratificant
que la literatura. Són parets que es toquen però
camps diferents.
Fa poc que ha vist la llum el tercer llibre “En
la pell d’un mort”(Columna), la teva segona
novel•la. Ara en parlarem, però, el primer que va
sortir era un treball periodístic: “A l’altre barri”.
Va ser el 2003. És un assaig sobre La Font de la
Pòlvora. Un barri construït a les acaballes del fran-quisme
per a eliminar les cases d’uralita de Montju-ic.
Apartat, amagat sota la catifa urbana, amb gent
vivint en un getho, no pas per voluntat pròpia. Va
ser interessant trencar el mite i veure com hi viu
gent normal, que conviu amb gent no tan normal
i amb grans problemes socials. Ara la cosa va canvi-ant
-vull creure-, però durant molt de temps era el
lloc on s’hi arraconava la gent que no volíem veure.
Amb “Les causes perdudes” (Columna, 2010),
que va quedar finalista al premi Prudenci Ber-trana,
entres en el món de la novel•la, també
ambientada a la Font de la Pòlvora. Ara fa uns
mesos a “En la pell d’un mort” hi trobem escena-ris
que ens són coneguts de Girona i Salt.
M’agrada escriure una història inventada amb un
paisatge real. La història arrenca amb un cadàver
que sura a la Sèquia Monar, que és un paisatge lite-ràriament
molt potent. De fet les ciutats amb riu ho
són molt, només cal pensar en el Tom Sayer de M.
Twain o en el Mistic River de Dennis Lehane, per po-sar
dos exemples d’obres que m’agraden molt. Com
si diguéssim, el Ter és el Mistic River de Salt.
És una novel•la negre?
Algú ha dit que sí, no ho sé. De fet, vaig estar molt
orgullós que em convidessin a la setmana Barcelo-na
Negra que és una cita literària molt interessant.
Però també s’ha dit -i m’agrada- que és una novel•la
roja, en el sentit que hi ha una reivindicació del mo-

l’entrevista
[25]
MeteoQuart
Pluviometria a Quart en litres per m2 DESEMBRE GENER FEBRER
Dades facilitades per:
Observatori Narcís Gibert
ngvquart@hotmail.com
Tel. 650 84 51 28
2013 155 72 64
2012 46 43 33
2011 104 42 52
2010 96 21 114
2009 38 112 79
2008 112 64 106
2007 36 129 62
2006 47 1 22
2005 32 22 55
2004 102 148 130
2003 38 42 36
2002 41 172 172
2001 22 12 75
2000 21 64 16
viment obrer que va aixecar les empreses tèxtils de
Salt i que es va nodrir de diverses onades d’immi-gració.
I reflecteix una mica l’esclat social de l’hivern
del 2011. Fins i tot es parla de Kropotkin, l’anarquis-ta
soviètic que dona nom a la factoria cultural de
la Coma Cros. D’aquí una mica el nom de novel•la
roja. En tot cas penso que ha de ser, per damunt de
tot, una obra entretinguda.
Les peces periodístiques s’han de presentar
abans de tancar edició, però en la literatura...
S’ha de ser disciplinant, sí. Perquè en el diari tenim
limitació d’espai i de temps i en la novel•la no hi
ha ni una cosa ni l’altra. Cal pensar-hi molt i treba-llar-
hi no menys d’un any. M’agrada dir que les me-ves
novel•les, en gran part, s’han escrit als camins
de El Celrè de Quart quan hi vaig a còrrer.
Doncs et desitgem que per molts anys puguis
córrer pels camins del poble on vius amb la teva
dona i els teus fills quartencs, l’Ernest i la Selam.
Estem molt contents de viure-hi.
n Text i foto: Mateu Ciurana
natura i medi ambient

[26] antuar i deim abeimnt
Avisos en cas de risc d’incendi
S’acosta l’estiu, i per tant, els episodis de risc d’in-cendi
augmenten en els nostres paratges forestals. Si
observeu alguna columna de fum, truqueu al 112, on
se centralitzen de manera immediata les respostes da-vant
les emergències al territori català.
Recordeu que, entre el 15 de març i el 15 d’oc-tubre,
queda prohibit fer foc en terrenys forestals (po-blats
o no per espècies arbòries).
Més informació a: http://gencat.cat/cpf
Els amfibis són un grup animal amenaçat a es-cala
global que acostuma a passar desapercebut,
ja que són principalment nocturns. Des del 2011
el nostre municipi està inclòs dins un programa de
seguiment de les poblacions d’amfibis (S.A.R.E.). Du-rant
aquests 3 anys d’estudi s’han detectat individus
adults de 6 espècies diferents: salamandra, gripau
comú, tòtil, reineta, granota pintada i granota verda,
en només 500 m. del riu Celrè, al sud-est del poble.
També s’ha constatat la seva reproducció. Podem dir
que aquest tram de riu és un bon hàbitat pels am-fibis,
i hem de cuidar-lo perquè ho segueixi sent en
un futur.
n Text: Iago Pérez Novo, biòleg autor del text, i encarregat del segui-ment
d’amfibis de la quadrícula UTM 10x10 km. DG84, a la qual pertany
la ciutat de Girona i part del municipi de Quart. Si voleu participar con-tacteu
amb ell via correu electrònic: iago.bio6@gmail.com
Els amfibis de Quart
Salamandra adulta trobada descansant sota l’escorça que
es veu a la fotografia.
Granota pintada, espècie nord-africana introduïda al sud
de França que ja ha arribat a terres gironines.
També podeu fer les consultes que creieu conve-nients
als Agents Rurals, trucant a :
Rurals Girona 972 40 53 40
Agents rurals 24hores 93 574 00 36
No deixeu de visitar la web de l’ADF on hi troba-reu
la informació actualitzada, recomanacions i la bús-tia
d’incidències : www.adfquart.cat
n Text: Regidoria de Medi Ambient
Larva de salamandra.

natura i medi ambient
[27]
VUL DEIXAR DE FUMAR, PUC DEIXAR DE FUMAR
Quan deixes de fumar...
Millora la teva qualitat de vida, la teva salut, la teva
capacitat física, el teu alè i color de les dents, el gust i
l’olfacte i també la sexualitat, la fertilitat, l’embaràs i el
part, i la salut dels que t’envolten.
Disminueix molt ràpidament el risc de càncer i d’in-fart
i es detenen les lesions en els pulmons, tens menys
faringitis i bronquitis, osteoporosi i malalties de les ge-nives,
disminueixen les arrugues facials i la roba no fa
olor de tabac. Estalvia molts diners.
Si has decidit deixar de fumar...
Felicitats! Has pres la decisió més important per la
teva salut.
Tria una data per deixar de fumar: Dia D. Si és possi-ble,
abans d’un mes.
Explica a la família i als teus amics la teva decisió i
demana’ls ajut i recolzament. Demana’ls que no fumin
prop teu.
Pots consultar al teu metge o infermera del teu CAP.
Consells Pràctics
Fes exercici, tájudarà a disminuir léstrès.
Elimina del teu entorn els cendrers i encenedors.
Fes una llista amb els motius pels quals fumes i els
motius pels quals vols deixar de fumar. Posa-la on la
puguis veure.
Busca alternatives per als primers dies sense fumar.
Existeixen fàrmacs que et poden ajudar.
Alternatives a una cigarreta
Si tens un desig molt fort de fumar: intenta relaxar-te
(respira profundament), beu aigua , menja fruita, men-ja
xiclets sense sucre...
Recorda les raons per les quals vas decidir deixar-ho.
Les ganes de fumar seran cada cop menors i menys
freqüents.
Renta’t immediatament les dents després de menjar.
Si estàs irritat busca noves distraccions (teatre, cine-ma,
lectura...)
Si tens insomni, evita el cafè (a la tarda) i altres esti-mulants
(incloses begudes ensucrades tipus cola) i fes
més exercici.
Evita les situacions que et provoquen ganes de
fumar. Tingues sempre alguna cosa per mantenir les
mans ocupades.
No pensis “no fumaré en tota la vida”, pensa “AVUI
NO FUMARÉ”.
Deixar de fumar i mantenir el pes és possible: menja
més fruita fresca i verdura, els làctics que siguin des-natats
i evita els aliments que engreixen. Realitza més
exercici físic.
Què puc fer?
Medicaments que contenen nicotina i es presenten
en forma de pegats, xiclets, spray nasal i comprimits
per llepar.
Bupropion: són comprimits que redueixen l’impuls
iressistible de fumar.
Per no recaure
Una sola cigarreta et pot fer tornar a fumar.
Evita falses seguretats “per una no passa res” i les re-caigudes
en festes, sopars...
Una recaiguda és un revés momentani, no un fracàs.
Aprofita l’experiència per a propers intents.
n Text: Equip dÍnfermeria del C.L. De Quart ABS Cassà de la Selva
SALUT
Des de l’equip sanitari de Quart
jutnament amb l’equip de l’escola
Santa Margarida, hem organitzat
aquesta activitat on s’ha treballat
mitjançant uns dibuixos el que
provoca el consum de tabac i la
seva prevenció: tu ho deixes! Tu hi
guanyes! I tu?
Aquests dibuixos s’han exposat a
dins del Consultori de Quart durant
15 dies. Hi ha hagut un total de 33
dibuixos fets i el més votat ha estat
aquest.
Moltes gràcies per participar!!!

[28] política municipal
Ja hi som altre cop!!, l’estiu ja és aquí, i amb ell
molts canvis… , canvi pels més petits que deixen l’es-cola
durant uns mesos i comencen les activitats d’estiu,
la platja, piscina, casals. Canvis pels pares!!! Ens hem de
tornar a organitzar horaris, anades i tornades, canvi pels
avis (ells també hauran d’adaptar horaris), anades i tor-nades…
i un altre canvi important és el canvi d’alcaldia.
Durant dos anys ha portat l’Alcaldia la Laura Vall-llosera
del grup AXQ . Des del grup municipal CiU el
nostre agraïment als companys d’equip de govern per
la feina desenvolupada, pel dia a dia de compartir festes,
fires, desenganys, rialles, desesperacions i moltes alegri-es…
Moltes Gràcies !!!
Ara i durant dos anys l’alcaldia la portarà en Lluís
Lloret… per molts conegut ja que va ser alcalde durant
dos anys ,la passada legislatura.
Cal dir que malgrat el canvi les coses seguiran
allà mateix i tot l’equip de govern, tots els treballadors
de l’ajuntament seguirem treballant amb ganes, amb
il•lusió per fer de Quart un poble dinàmic, ordenat, i
tranquil.
Així doncs gràcies per tot Laura i benvingut Lluís.
Aquests dies s’ha produït el canvi d’alcaldia a
Quart. Després de dos anys i fruit del pacte entre ERC
i CiU per repartir-se el poder, ara tocarà el càrrec a en
Lluís Lloret, de CiU.
Nosaltres ja hem mostrat més d’un cop la nostra
opinió sobre aquest pacte, repetit i que no respon a
una voluntat expressa de les urnes, sinó més aviat a fò-bies
i interessos particulars. Tanmateix, és el que hi ha.
Sobre la gestió d’aquests anys, podem dir que
hi ha clarobscurs. Entre el blanc i el negre, hi ha molts
matisos, però des del nostre grup creiem que la gestió
ha brillat per la seva absència i poca ambició i per la
seva paràlisi en aspectes cabdals, com són el Polígon
Industrial o posar ordre en aspectes claus de la vida
municipal, com ara les finances (al juny, s’han regula-ritzat
90.000 euros de factures de l’any 2012 que esta-ven
en un calaix i es va haver de retocar el pressupost
no fa gaire aprovat; i hi ha pendents importants quo-tes
d’urbanització per cobrar).
Des del nostre grup com sempre continuarem
proposant i vigilant els aspectes que creiem claus:
austeritat i rigor en les finances municipals, promoció
econòmica i polítiques socials. Així com insistir en la
necessitat del compliment de les normatives urbanís-tiques.
Relacionat amb això últim, s’ha posat ja en fun-cionament
el procés per l’elaboració del nou POUM.
Des del nostre grup ja hem dit vàries vegades, que
considerem poc adequat aquest projecte per un tema
temporal i de despesa, ¿per què fer ara el POUM que
costa milers i milers d’euros quan les projeccions de
creixement del municipi ja són més que suficients i no
es desenvoluparà fins d’aquí molt? Creiem que és un
error de prioritats polítiques i econòmiques, que ens
fa ser recelosos del procés.
Per acabar, ara que començarà l’època de fes-tes
majors, volem desitjar-vos a tots que en gaudiu i
tingueu un molt bon estiu; tot esperant, que les tant
esperades bones notícies econòmiques, a pesar dels
impediments que posen amb les seves polítiques el
govern de la Generalitat (CiU amb suport d’ERC) i el de
Madrid (PP), comencin a aparèixer.
Com sempre, estem a la vostra disposició a
quart@socialistes.cat.

política municipal
[29]
El 28 de setembre del 2011, CiU i AxQ signaven
un pacte de govern que determinava el pla de treball
per aquesta legislatura. En compliment d’aquest pac-te,
el mes de Juny s’ha materialitzat el canvi d’alcaldia.
Aquest fet, coincidint amb la meitat de la legislatura,
ens permet fer balanç de la feina realitzada fins ara per
l’equip de govern.
En primer lloc, volem destacar la posada en mar-xa
de la nova estació depuradora, el trasllat a l’empla-çament
definitiu de l’escola 9d4t, la recepció del polí-gon
industrial Pla de l’Illa, el canvi de dates de la Fira
de la Terrissa i l’inici dels treballs del POUM.
Igual d’importants, tot i que menys vistoses, han
estat les tasques que s’han fet a nivell intern pel que fa
a licitacions per a la prestació de serveis: neteja d’equi-paments,
casal, piscina, recollida de deixalles,... entre
d’altres.
En uns temps que no són fàcils, el pla d’austeritat
basat en la contenció de la despesa corrent i la lluita
contra la morositat ens ha permès realitzar un aug-ment
moderat dels impostos municipals.
En l’àmbit cultural, se segueix portant a terme
una agenda d’activitats regular amb espectacles de
qualitat, amb una millora en la comunicació d’aques-ta
agenda a través de les xarxes socials, mailing, plana
web i plafons informatius. El teixit d’associacions del
municipi és més ric i viu que mai. S’ha creat un regis-tre
d’entitats i els equipaments municipals estan a ple
rendiment.
Pel que fa als més joves, seguim apostant pel des-envolupament
d’aquest col•lectiu a través del camp
de treball, les brigades joves i la creació d’una borsa
de treball municipal. I pels més grans, un ampli ventall
d’activitats, la posada en funcionament del més que
exitós ball quinzenal i la futura creació d’un centre de
dia i residència geriàtrica.
I, per últim, el manteniment del nostre entorn
més immediat, les Gavarres, amb l’arranjament de
camins i corriols i la planificació d’actuacions quant a
eficiència energètica, per mencionar alguna de les ac-tuacions
més rellevants.
En definitiva, un balanç que considerem més que
positiu i ens fa ser optimistes en relació als dos anys de
feina que encara ens queden per endavant.
Una vegada mes, tenim el plaer de contactar
amb els ciutadans i ciutadanes del nostre municipi.
Son moltes coses les que han passat en aquests
dos anys que portem, però moltes mes coses que no
han passat i deurien d’haver passat. Es pot dir que
l’equip que ha estat al cap davant en aquesta legislatu-ra,
no l’ha fet tant malament i entenem que dintre de
les possibilitats i en la situació en la que ens trobem,
no s’ha pogut fer molta mes cosa.
Farem un breu resum de les 65 propostes que
van oferir al seu programa electoral:
• Comerç i industria: 5 propostes, 2 estancades i 3
sense fer
• Comunicació i participació ciutadana: 5 propos-tes,
1 estancada i 4 oblidades
• Ocupació: 3 propostes, per mes que volguessin,
si no raja l’aigua!
• Sostenibilitat: 7 propostes, 2 a mig fer i 5 ni sen-tir-
ne
• Seguretat viaria: 3 propostes, cap d’elles s’han
complert
• Urbanisme: 10 propostes, 1(poum) que sembla
que vol arrencar, sent una pedra al camí.
• 9 sense complir, perquè part d’elles eren
desproporcionades.
• Seguretat: 1 proposta, depèn de la visió de cadas-cú.
• Educació: 6 propostes, 0 resoltes
• Cultura: 5 propostes, 1 estancada, 4 sense parti-cipació.
• Salut: 2 propostes, i............
• Esports: 5 propostes, cap realitzada
• Gent gran,grans persones: 5 propostes, 1 mantin-guda,
4 sense èxit.
• Cooperació i acció social: 5 propostes, 4 continu-en
com abans, 1 no es fa.
• Joventut: 3 propostes, 2 ja es feien i s’ha seguit, 1
sense incentivar.
La valoració l’ha de fer cadascú, a la seva manera,
nosaltres pensem que no ha estat del tot malament,
però com indica el seu programa, no hi ha hagut es-forç
per mantenir la paraula donada al ciutadà.
Bon estiu a totes i tots els Quartencs i bones fes-tes
a cada barri i nucli.

[30] aeips elps enstits
Llibres Música
VIDES LASCIVES
Josep Pastells
Edicions Bromera
L’escriptor quartenc Josep Pas-tells
ha publicat un nou llibre.
El text va guanyar el Premi de
Literatura Eròtica Vall d’Albaida
2012. I si el somriure enigmà-tic
de la Gioconda fos causat
per un artefacte intensificador del plaer sexual inventat
per Leonardo da Vinci? I si Napoleó no hagués tingut un
micropenis, hauria construït el seu imperi amb tant d’ím-petu?
Vides lascives ens sorprèn amb una galeria de perso-natges
cabdals de la història de la humanitat tan diversos
com l’home de Cromanyó, Nefertiti, Picasso o Hitler. Filòsofs,
governants, artistes i altres celebritats desfilen per aquesta
obra seduint el lector amb la seva actitud més provocadora i
desvergonyida. Somnis eròtics, perversions i alguns desitjos
inconfessables –tot presentat amb originalitat i ironia– ens
descobreixen, entre altres històries, les frustracions de Cèsar
en la relació amb Cleòpatra, la secreta font d’inspiració de
Cervantes i Shakespeare per crear algunes de les seves obres
més conegudes i a Anníbal com el general més viril que ha
conegut el món.
EL CARRER DE L’EMBUT
Pilar Rahola
La Magrana
De la mà de dos personatges
a punt d’embarcar cap a Cuba,
en Miquel, jove de Cadaqués
que hi va a fer de capatàs, i la
Montserrat, filla de la burgesia barcelonina, Pilar Rahola
ens fa passejar per un extraordinari entramat de relacions
sindicalistes, polítics, artistes, pescadors… i per alguns dels
moments cabdals dels anys 20 i 30 a Catalunya i Cuba.
Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de
Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona, fins a la
proclamació de l’Estat Català per Lluís Companys a la pla-ça
de Sant Jaume, de la bomba del liceu a l’esclat de la
Guerra Civil i els Fets de maig del 1937; i també la Cuba
efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Ma-corina
i l’esclavatge.
ATLETES BAIXIN DE
L’ESCENARI!
Manel
Una setmana després de
la seva publicació, el nou
àlbum de Manel, ‘Atletes,
baixin de l’escenari!’, va ser el número 1 en la llista ofi-cial
de vendes confeccionada per Promusicae, l’entitat
que aplega els productors de música d’Espanya. Amb
més de 10.000 còpies venudes, el tercer treball del
quartet barceloní iguala l’entrada de l’anterior disc, ‘10
milles per veure una bona armadura’ (2011), i repeteix
la xifra de la primera setmana. El número 2 de la llista
és la banda sonora de ‘Violetta. La música es mi mun-do’,
i el 3, ‘Tanto’, de Pablo Alborán. Manel començaran
continua la gira de presentació del disc, iniciada el 23
de maig al Festival Primavera Sound de Barcelona. En-cara
els podeu veure el els próxims concerts:
13 de juliol, Roses (Festival Sons del Món)
18 de juliol, Barcelona (Festival Pròxims a Poble Espa-nyol)
20 de juliol, Vilanova i la Geltrú (Vida Festival)
26 de juliol, Calella de Palafrugell (Festival de Cap Roig)
2 d’agost, Burriana (Festival Arenal Sound)
10 d’agost, Calonge (Festival Pròxims)
11 DE NOVEMBRE
Sílvia Pérez Cruz
Aquest és el disc en soli-tari
de la gran artista de
Palafrugell que segueix
amb l’agenda plena d’ac-tuacions
amb diferents formacions i registres. És un
àlbum de 13 cançons que va ser presentat al Liceu
de Barcelona. És una barreja d’estils i idiomes ja que
està cantat en català, castellà i portuguès, totes les
composicions i arranjaments són seus. Les cançons
són de diferents estils o barreges: folk, havaneres,
jazz, psicodèlia, pop, tropicalisme, flamenc, fado i
clàssica.
n Textos: Mateu Ciurana

espai pels sentits
La narració [31]
Discalcúlia
Premi de microliteratura Joaquim Carbó
[Caldes de Malavella]
La Wiquipèdia em diu que la dificultat per a recordar
sèries numèriques rep el bonic nom de discalcúlia.
Entre moltes coses, sóc discalcúlic. L’enemistat entre
les xifres i jo, doncs, té nom.
Algú va dir-me que si invertís la meitat d’esforç que
dedico a crear estrafolàries regles mnemotècniques,
en aprendre’m, simplement, un número rere altre les
coses serien més fàcils.
Però, no. Indefectiblement, cada cop que he de donar
el número de DNI m’he de dir: els lladres d’Alí Babà,
la generació del vint-i-set, la niña bonita de la quina i
l’any que vaig nàixer. El PIN de la targeta de crèdit és la
freqüència d’una de les meves emissores preferides, i,
és clar, viceversa. L’alarma del pis: l’any de la Revolu-ció
Francesa. La matricula del cotxe: la Primera Guerra
Mundial i els apòstols.
El problema del discalculisme ve quan cal memo-ritzar
un número que no et diu res. Per exemple, el
quaranta-vuit. Llavors em toca complicar l’operació
restant o sumant. Un menys de quaranta-vuit són els
telèfons de Caldes. O, dos menys: el tabac que fuma
en Guillem Terribas, o tres: la bomba atòmica, quatre:
les sabates d’en Jordi, o cinc: Licor 43. Un drama, vaja.
I, de la mateixa manera que no em va ser cap inconve-nient
memoritzar el meu número de mòbil com el sis
-aquest no falla -, anys de Crist, la Revolució dels Cla-vells,
la mort de Franco i Edicions Seixanta-dos, vaig
tenir verdaders problemes per a discalculitzar el del
meu fill que ha acabat per ser: el número porc, el Papa
Joan, la II República i dos ceros. Amb els ceros he fet
una excepció.
Podria continuar amb més exemples, però no vull em-prar
més paraules que el número de guerrers que van
defensar les Termopiles. Deu ser que sóc de lletres.
n Text: Mateu Ciurana

Ajuntament de Quart
Tel. 972 46 91 71
www.quart.cat
ajuntament@quart.cat
Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres de
8.00 h a 14.30 h i els dimecres de 18.00 h a 21.00 h
Museu de la Terrissa
Tel. 972 46 93 70
www.museuterrissa.cat
firadelaterrissa@quart.cat
Horari: dissabtes de 10.30 h a 14.00 h i de 16.30 h a
20.00 h; diumenges i festius de 10.00 h a 15.00 h
Local Social - Sala de Lectura
Tel. 972 46 90 73
www.quart.cat
ajuntament@quart.cat
Horari: de dilluns a divendres de 17.00 h a 20.00 h
PIJ - Estació Jove
Tel. 972 46 94 51
www.quartjoventut.blogspot.com
joventut@quart.cat
Horari: de dilluns a divendres de 16.30 h a 20.30 h i
els dimarts i dijous de 10.00 h a 13.00 h
Ràdio Quart FM
Tel. 972 46 87 81
www.quart.cat
radio@quart.cat
Escola Santa Margarida
Tel. 972 46 93 81
www.xtec.cat/ceipstamargarida
b7002922@xtec.cat
Escola 9d4t
Tel. 972 46 83 44
www.blocs.xtec.cat/escolanovadequart
b7002942@xtec.cat
Llar d’infants La Baldufa
Tel. 972 46 81 17
www.wix.com/baldufaquart/llar-infants
baldufa.quart@gmail.com
INS Vilablareix
Tel. 972 40 60 05
http://insvilablareix.cat
iesdevilablareix@xtec.cat
Escola de Música del Gironès
Tel. 972 21 32 62
emg@girones.cat
Pavelló poliesportiu
Tel. 972 46 87 11
Horari: de dilluns a divendres de 17.00 h a 21.00 h
CAP
Tel. 972 18 90 45
www.ias.cat
5 juliol
22h. Festival Emergent
Plaça de l’Ajuntament
11 juliol
Festa cloenda Gimnàs Gent Gran
19h. Local Social
13, 14,19, 20 i 21 Juliol
Festa Major de Quart
20 i 21 juliol
Fira col·leccionisme al Local Social
21 juliol
Mercat Municipal i Fira de Formatges i
Cervesa i vins artesanals
21, 23, 24, 25, 26, 27 i 28
juliol
Festa Major de Palol d’Onyar
27 juliol
10h. L’Ajuntament a a la ràdio.
3 agost
Festa Major de Sant Mateu de
Montnegre
10 i 11 agost
Festa Major de la Creueta
31 agost
10:30h L’Ajuntament a la ràdio
16 setembre
Inici gimnàs Gent Gran
18 setembre:
Inici manualitats Gent Gran
28 setembre
10:30:h. L’Ajuntament a la ràdio
I també...
A L’ octubre: II Ral·li de la Terrissa
Urgències
112
[32]aadegn

El Celrè 80

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to El Celrè 80

Similar to El Celrè 80 (20)

El Celrè 80