Programació de la interveció Pràcticum III

Programació de la intervenció 24
3. Programació de la intervenció
3.1. Justificació i marc teòric
La nostra unitat didàctica s’anomena “Som cuiners” i s’articula a partir de l’observació directa
dels infants durant la nostra primera estada a l’escola. Així doncs, la proposta neix dels seus
interessos i pretén respondre a les seves necessitats. Alhora, ens permet vincular de manera
directa els continguts treballats amb el currículum, propiciant-nos així l’oportunitat de donar-li
un sentit i un marc regulador als aprenentatges i les capacitats que ens marquem com a
principals en la nostra intervenció.
Segons Dewey (1997):
"Toda educación procede por la participación del individuo en la conciencia social de la
humanidad. Este proceso comienza inconscientemente desde el nacimiento y está
continuamente formando las capacidades del individuo, saturando su conciencia,
formando sus hábitos, educando sus ideas, despertando sus sentimientos
y emociones". (51)
A partir d’aquí, ens agradaria remarcar la importància i la necessitat del procés de socialització,
fent aquesta afirmació un argument per basar la nostra intervenció. En aquest sentit, es
reafirma la nostra decisió de treballar conjuntament amb tots els nivells del parvulari.
Paral·lelament a les característiques dels infants, per elaborar la planificació de la unitat
didàctica, des d’un inici hem partit de les característiques de l’escola Carles Buïgas. Com hem
esmentat anteriorment, ens trobem, majoritàriament, amb una metodologia tradicional
basada en el treball de fitxes proposades per una editorial aliena i, per tant, allunyades de les
condicions particulars del centre. Aquesta característica, malauradament, fou una de les que
més ens cridà l’atenció des d’un inici. Ara, mitjançant la present unitat didàctica, cadascú de
nosaltres té l’oportunitat de fer-ho canviar. Per aquest motiu, partim d’una metodologia
completament allunyada d’aquest tipus de fitxes, amb activitats on els infants tenen molt a dir,
on la seva escolta va seguida d’una resposta que els permet crear i, de retruc, aprendre.
En general, intentem crear unes activitats vivencials i significatives, on es tinguin en compte,
en la mesura del possible, la individualitat de cada nen i nena i els seus coneixements previs,
elements presents en el Projecte Educatiu de Centre però no en la rutina de les aules. Tot
això, mitjançant un treball més global, més personalitzat del que ells mateixos estan
acostumats i a través de la manipulació, la representació, el consens, la conversa... A més a
més, aquesta metodologia ens aporta un context que els permetrà crear vivències i reptes

cognitius i propiciarà l’aparició de qüestions i preguntes que ells mateixos es podran respondre
amb dita experimentació.
Tanmateix, cal destacar la importància de marcar-se des d’un inici uns objectius clars, i fer-ne
coneixedors als propis infants. És cabdal que els nens i nenes tinguin l’oportunitat d’anticipar i
construir idees prèvies sobre el que desenvoluparan posteriorment, així com conscienciar-los
de la finalitat de la pròpia activitat i de les expectatives de la seva actuació.
Nosaltres considerem que la naturalesa de l’acte d’aprendre és fonamentalment social i
cultural, i que, per tant, depèn de la capacitat de relació entre l’aprenentatge i la vida. Així
doncs, “Som cuiners!” s’engloba dins el model educatiu socioconstructivista, en el qual el
centre de tot el procés d’aprenentatge és l’infant, essent ell el protagonista en la construcció
dels seus propis coneixements. D’aquesta manera considerem que les activitats creades són un
espai únic i privilegiat que ens permet establir coneixements i capacitats en els propis infants.
Sota aquest punt de vista, el mestre actua com a mediador i guia. A més a més, té la funció de
crear i oferir cotextos funcionals i significatives de relació, deixant-li la llibertat suficient per
progressar i, alhora, proporcionant-li ajuda quan sigui necessària. Aquest suport de la qual fem
referència no deixa de ser el context social del què ens parla Vigotsky (Coll i altres, 1993).
Aquest autor defensa que el desenvolupament social i cognitiu funcionen de manera conjunta
degut a la interacció permanent de l’infant protagonista amb el context que l’envolta.
Per fer-ho possible, partim de la temàtica de la cuina com a recurs àmpliament educatiu.
Considerem que és un àmbit que pot oferir molt joc, tant per la seva interdisciplinarietat -per
la diversitat d’aspectes que s’hi relacionen-, com per la motivació que desperta als propis
infants. La temàtica, doncs, ens permet treballar valors culturals i socials que formen part
intrínseca del seu context i que es sintonitzen amb els autors mencionats anteriorment. En
aquest sentit, la proximitat del tema i el fet de que s’integri en la vida quotidiana dels infants
justifica i vincula directament la significativitat de la nostra praxis. Per tant, gràcies a les
característiques esmentades, pretenem aconseguir que cadascun dels alumnes, acompanyat
per la resta dels companys de classe, sigui capaç de protagonitzar el seu propi procés
d’aprenentatge.
Finalment, volem comentar que tenim molt present que els infants es troben en diferents
etapes evolutives. Així doncs, encara que el fil conductor sigui el mateix, les diferents activitats
s’hauran d’adaptar a cada edat i a les necessitats concretes que hi puguin haver a cada aula.
Per exemple, a P-5 es treballarà el tema de les dents aprofitant que a molts nens i nenes els hi
estan caient, però a P-3 i a P-4 es tirarà cap a un altre àmbit.

3.2. Cronograma
Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dilluns Dimarts
9-11h
Activitat 1 Activitat 3 Activitat 7
Activitat
6*
Activitat 8
11-11:30h PATI
11:30-
12:30h
Activitat 2 Activitat 3 Activitat 7 Activitat 4
Activitat 8
 P-4 B
12:30-15h DINAR
15-16:30h Activitat 5 Activitat 9
*El mercat no afecta a l’horari de classe, es fa amb petit grup.
Figura 15. Cronograma de la intervenció

3.3. Seqüència d’activitats
OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i
utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
1.1.Participar activament en les converses i les diverses situacions
comunicatives.
1.2.Respectar i acceptar les opinions alienes.
1.3.Rentar-se les mans abans d’iniciar qualsevol manipulació amb els
aliments i després.
Eix 1 Eix 2 Eix 3 Eix 4 1. Participa en les converses i
situacions comunicatives.
2. Respecta el torn de paraules i
valora les opinions dels altres.
3. Es renta les mans abans i després
de realitzar la manipulació dels
aliments.
4. Participa en la neteja dels estris i
instal·lacions després de les
activitats.
1 2 3 4 5 6 7 8 9
X X X X X
Unitat didàctica: Som cuiners! Període: Tercer trimestre.
Segona setmana de maig i
principis de la tercera.
Curs: P3 A Mestre/a: Carme Balmes
La nostra seqüència d’activitats es pot classificar en tres grans blocs: activitats inicials, activitats de desenvolupament i activitat de síntesi (cloenda).
Hem considerat oportú fer-ne aquesta categorització per poder orientar la pròpia pràctica així com per poder oferir una proposta educativa on els
infants puguin saber en quin moment es troben del procés i tinguin un punt de referència que els doti de seguretat i confiança.
Hem tingut en compte la presència d’activitats interdisciplinars com a cabdals de l’aprenentatge en l’etapa d’Infantil i de proporcionar llibertat
d’actuació als infants, de manera que no sempre hagin de realitzar les tasques tal i com indica la part posterior de les fitxes. També hem intentat
evitar la insistència cap a activitats de taula i cadira per passar a realitzar-ne de més experimentals, on els nens i nenes escullen si volen estar drets
o asseguts.
Finalment, hem buscat activitats obertes que no permetin un únic i vàlid resultat, sinó que cada plat és diferent al dels companys i companyes i
aquí és on trobem la seva riquesa.

2. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès,
interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món
natural, social, físic i material.
2.1.Respectar i tenir cura dels diferents materials i aliments.
2.2. Tenir iniciativa en experimentar i manipular amb els aliments
escollits i a través dels sentits.
2.3.Comprendre i respectar les normes de la seqüència i de les
instruccions.
2.4. Ser conscient de les intoleràncies i al·lèrgies dels companys i actuar
en conseqüència.
5. Respecta i té cura del material
proporcionat.
6. Participa en la manipulació i tast
dels diferents materials i aliments.
7. Utilitza els recursos i les eines que
se li ofereixen i també les pròpies
estratègies.
8. Respecta les normes socials i
pautades pels adults.
9. Reconeix els elements
característics (el cuiner, la cançó,
l’elecció de l’aliment...).
10. Mostra coneixement de les
diferents actuacions que s’han de
dur a terme en casos d’al·lèrgies i
intoleràncies.
3. Aprendre i gaudir de l’ aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses,
fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el
coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.
3.1. Saber utilitzar els conceptes matemàtics i el llenguatge escrit per
guiar les seves accions.
3.2. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió.
3.3. Augmentar el vocabulari referent a l’alimentació i processos
culinaris.
11. S’expressa mitjançant diferents
llenguatges (matemàtic, verbal,
escrit...) i busca les seves pròpies
estratègies comunicatives.
12. Coneix i utilitza el nou vocabulari
per expressar-se.

CONTINGUTSDescobertad’un
mateixidelsaltres  Confiança i seguretat en els propis progressos d’aprenentatge durant la realització de les activitats.
 Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques, coordinació, to muscular, prensió, etc. en les activitats proposades.
 Experimentació i manipulació dels ingredients que proposin per elaborar la pròpia recepta a través del cos i dels sentits.
 Autoregulació progressiva d’hàbits de cura: la higiene i l’alimentació.
 Sensibilitat per ajudar i col·laborar en activitats i en el repartiment de les tasques tan en el grup d’iguals com en l’adult.
 Actitud responsable en la cura i manteniment d’objectes i espais col·lectius.
 Iniciativa a l’hora de fer propostes, comunicar-se amb els altres i transmetre l’experiència.
 Satisfacció pel seu aprenentatge culinari i els progressos assolits.
Descobertadel’entorn
 Identificació de la funció del cuiner com una ocupació dels adults de l’entorn.
 Interès i curiositat per la temàtica: formular-se preguntes, reflexionar, compartir reflexions, fer hipòtesis, etc.
 Observació i identificació de diferents aliments i estris culinaris (plat, forquilla, tisores…)
 Observació i identificació del es qualitats dels aliments i estris culinaris.
 Participació de la famílies en els elements que s’hagin de portar de casa i/o en la fira.
 Observació de la diversitat de costums culinàries, en aquest cas alhora de berenar, entre un mateix i els companys i entre els companys.
 Experimentació d’accions que provoquen canvis en els aliments.
 Construcció de la noció de quantitat i l’inici de la seva representació a través de la manipulació d’aliments i de la fira.
 Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials i l’establiment de la consciencia i el respecta a les intoleràncies i les al·lèrgies.
 Verbalització dels processos i dels resultats.
 Verbalització i representació gràfica de les receptes.
Comunicaciói
llenguatge
 Participació i escolta activa en les converses
 Curiositat, interès i gaudi alhora i durant la realització de les activitats
 Exercitació de destreses manuals: tallar, exprimir, premsar, esmicolar, coordinació oculomanual.
 Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i comprendre als altres amb un ús de la llengua cada vegada més acurat.
 Ús de procediments com ara preguntar, raonar, planificar (P4 i P5).
 Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació a nivell oral (Tots) i també a nivell escrit. (P4-P5)
 Ús del nou vocabulari adquirit i representació a nivell oral (P3) i escrit (P4 i P5).

Seqüència d’activitats Objectius Capacitats Atenció a la
diversitat
Material , espai i
recursos humans
Organització social Temporització Criteris
d’avaluació
Activitatsinicials
1.Presentació:
Descobriment de
la invitació a
l’espectacle i
petita conversa a
l’aula sobre el
fulletó. Què és?
Què ens diu? Què
passarà?
Presentació del
cuiner Poti-Poti
per part del
titellaire. Ell
motivarà i
informarà els
infants per tal que
col·laborin i
participin en una
sèrie d’activitats
que els proposarà
al llarg de la
seqüència. A més
a més, introduirà
la Cançó del
cuiner.
1.1
2.3
3.2
5
9
Els infants amb
alguna necessitat
específica de suport
educatiu es
localitzaran en un
lloc que els
possibiliti seguir
adequadament les
explicacions i
indicacions del
cuiner Poti-Poti. Per
part de les mestres
es farà un
acompanyament
més proper
d’aquests infants en
el cas que sigui
necessari per
facilitar la
comprensió i
l’atenció.
En general, els
infants de P-3 es
situaran al davant i
els de P-5 al darrere
per facilitar la visió i
Material:
- Titella del
cuiner Poti-
Poti.
- Teatrí
- Suport
musical de la
Cançó del
cuiner (versió
populartizada
del ball de
Sant Ferriol).
Espai:
- Es portarà a
terme al pati
d’infantil i, en
cas de pluja, a
l’aula de
psicomotricita
t, ja que hi ha
l’espai
necessari
perquè hi
tingui cabuda
tot el cicle.
Recursos
humans:
- Juntament a
la presència
Paper de
l’educador/a:
Acompanya als
alumnes fins a la sala
de psicomotricitat i
presencia amb ell
tota la sessió.
Organitza els alumnes
i l’espai perquè hi
càpiguen tots i allà fa
de mediador i ajuda a
que es fomentin les
normes de
convivència.
Paper de l’infant:
- Parvulari.
Mostra atenció i
respecte vers al
titellaire, els
companys i els adults.
Guarda silenci durant
la funció i respon al
que el cuiner proposi
amb iniciativa.
Es realitza
dimarts 6 de
maig.
Matí (9.15h a
10.30h).
Dura
aproximadament
una hora i quart.
1
2
8
11

atenció. Tot i així,
tal i com hem dit,
en algun cas
concret es pot
canviar la posició
d’alguns d’ells si és
beneficiós per
l’infant.
dels
educadors,
també es
compta amb
la presència
del titellaire.
2.Parlem-ne!:
Conversa semi-
estructurada sobre
l’alimentació i el
cuiner.
Activació de
coneixements
previs sobre la
cuina i els hàbits
alimentaris: Què
en sabem? Què
ens interessa?
Quins aliments
coneixem? Quins
hàbits tenim?
Amb diverses
qüestions
s’intentarà arribar
a l’àpat del
berenar, a partir
del qual
s’escolliran els
aliments amb els
1.1
1.2
2.3
2.4
3.2
3.3
4
5
Tots els infants de
la classe tenen
l’oportunitat
d’expressar-se, ja
que s’intenta
potenciar i
fomentar la
participació en la
conversa de tots
aquells que parlen
poc, que tenen
dificultats en la
parla o aquells
infants que perden
l’atenció amb
facilitat. Pot ser
beneficiós fer una
roda d’opinions
sobre l’aliment
perquè així tots els
nens i nenes diguin
alguna cosa al
respecte i es
Materials:
- Ordinador i
projector.
Espai:
- Racó de la
catifa (aula).
Recursos
humans:
- La mestra.
Paper de
l’educador/a:
Proposa i dirigeix la
conversa per tal
d’arribar a l’objectiu
proposat: escollir
l’aliment.
Regula el torn de
parla i dóna paraula
perquè els infants
intervinguin
lliurement però amb
un ordre. Aclareix
conceptes que no
quedin clars o els
complementa per
aprofundir més en
nous coneixements.
- Grup-classe.
Seu en la rotllana i
escolta els comentaris
Es realitza
dimarts 6 de
maig.
Mig matí (11:40h
a 12:20h).
Dura
aproximada-
ment quaranta
minuts.
1
2
8
9
12

quals els infants
treballaran en
activitats
posteriors.
valorarà molt les
aportacions
d’aquells que més
els costa participar.
de la mestra i de la
resta de companys
per poder intervenir
amb permís i
respecte.
Realitza aportacions i
ajuda a escollir
l’aliment de la classe.
Activitatsdedesenvolupament
3.Què en sabem
d’aquest
aliment?:
Experimentació
amb l’aliment
escollit mitjançant
la observació, la
manipulació, etc.
passant pels
diferents racons
proposats a l’aula
de manera lliure.
Posada en pràctica
dels hàbits
d’higiene.
Conversa durant i
després de
l’experimentació:
Com és? Quina és
la seva textura?
Quines sensacions
hem tingut?.
1.3
2.1
2.2
3
6
Els infants amb
algun tipus
d’al·lèrgies o
intoleràncies
compten amb
aliments adaptats a
la seves necessitats.
S’aposta per la
llibertat individual
d’actuació.
Espai: Aula
Materials:
- Carta del
cuiner.
- Pa de motlle.
- Baguet.
- Tomàquets.
- Farina.
- Aigua.
- Xocolata
desfeta
- Melmelada.
- Llet.
- Colorant
alimentari.
- Ganivets
sense serra.
- Pals xinesos.
- Motlles.
- Cartolines.
- Culleretes.
- Palet de mel.
Paper de
l’educador/a:
Observa i escolta.
Formula preguntes
als infants i ajuda a
que ells també se les
formulin.
- Mig grup.
Experimenta
individual i
col·lectivament amb
els aliments i
materials proposats.
Interactua entre
iguals i es belluga per
l’espai lliurement.
Es realitza
dimecres 7 de
maig. Matí + Mig
matí (9:30 a
10:20 i 11:40h a
12:20h).
Dura
aproximadament
tres quarts
d’hora.
3
4
5
6
7

- Premsa d’alls.
- Embut.
- Gots de
plàstic.
Recursos
humans:
La mestra.
4.Som aliments! i
el conte “Llami-
llami”:
Jocs d’expressió
corporal centrats
amb l’aliment
escollit: “Sóc un
arbre”, “Joc de les
parelles”, joc de
“El color dels
aliments” i joc de
“5 biquinis”.
Visualització del
conte “Llami-
llami”, amb
possibilitat
d’intervenir i fer
aportacions al final
de cada escena (si
es creu necessari).
1.1
2.3
3.2
3.3
1
5
9
Els infants que no
vulguin participar
en les activitats de
dansa i joc podran
observar-los
juntament amb el
mig grup que està
assegut. Si l’acció es
repeteix més d’una
vegada, se’ls
proposarà que
ajudin a l’adult a
organitzar l’activitat
(engegar i parar la
música...).
Espai: Aula
Materials:
- Projector i
ordinador.
- Conte “Llami-
llami”
interactiu.
- Cançons: de
relaxació i
altres
audicions de
l’escola.
- Papers de
colors
Recursos
humans:
La mestra.
Paper de
l’educador/a:
Posa el vídeo del
conte als infants i
l’atura si veu que
volen realitzar alguna
aportació relacionada
amb el tema.
Explica les activitats
de moviment als
infants i procura que
es segueixin les
instruccions
correctament.
-Grup-classe + mig
grup + grupets de 6
infants.
Escolta el conte i
opina relacionant-ho
amb els
coneixements que
s’estan treballant.
Es realitza dilluns
12 de maig. Mig
matí (11:40h a
12:20h). Dura
aproximadament
quaranta minuts.
2
8
11
12

Segueix les
instruccions de la
mestra per realitzar
les activitats motrius.
5.La recepta:
Preparació dels
ingredients i/o
recepta per
elaborar el
berenar.
Mostra del plat
proposat pel
cuiner i elaboració
de la llista
d’ingredients que
creiem necessaris
per elaborar-lo.
Comparació amb
la recepta feta pel
cuiner i adaptació
d’aquesta als
interessos dels
infants mitjançant
una conversa on
es respectar la
diversitat
d’opinions i de
gustos.
1.1
1.2
2.3
3.1
3.2
5
8
Els infants que
mostrin por a
expressar-se
lliurement rebran
ajuda i suport
individual per part
la mestra.
Espai: Aula
Materials:
- Carta del
cuiner.
- Papers blancs.
- Llapis.
- Power Point
dels aliments.
- Taules i
cadires.
Recursos
humans:
La mestra.
Paper de
l’educador/a:
Anima als infants a
expressar el que
volen al full sense
pressió externa.
Fa de mediadora en
el debat i controla els
torns de paraula.
Procura que es
respectin les opinions
de cada infant.
- Grup classe.
S’encarrega de la
producció individual.
Participa en el debat
amb la resta de
companys tot
respectant el torn de
paraula.
Es realitza dijous
8 de maig. Tarda
(15:10h a
16.20h).
Dura
aproximadament
una hora i deu
minuts.
1
2
8
11
6.El mercat:
Compra dels
1.3
2.5
1
2
Els infants amb
dificultat per
Espai: Aula
Materials:
Paper de
l’educador/a:
Es realitza dilluns
12 de maig.
1
2

diferents aliments
que necessiten
seguint la recepta
amb les monedes
proporcionades.
Elaboració de
càlculs mentals i
discussió sobre la
relació
diners/ingredients.
4.1
4.2
3 comprendre
l’activitat rebran
suport individual
per part de la
mestra.
- Carta del
cuiner.
- Aliments
necessaris per
cada grup-
classe.
- Cartells amb
els nom de
l’aliment i
preus.
- Bosses de
plàstic amb
monedes.
- Taules-
mostradors.
- Carro de la
compra.
Recursos
humans:
Dos o tres
mestres.
Dinamitza l’activitat i
fa de venedor del
mercat.
Observa i escolta
sense intervenir a no
ser que sigui
imprescindible.
Aclareix conceptes.
Formula preguntes
als infants i ajuda a
que ells també se les
formulin.
- Petit grup (grups de
5/6 infants).
Recordant la recepta
busca els aliments
que necessita.
Calcula el preu i paga
la compra al venedor.
Tot el matí
(9:15h a 12:20h).
Dura
aproximadament
una quart d’hora
per grup.
5
7
7. La disfressa i el
cartell:
Creació del barret i
el cartell, propi del
grup classe, per
portar el dia de la
fira.
2.1
2.2
3.2
2
4
Els infants amb
reticències per
pintar i manipular
amb el material
rebran un suport
individual per part
de la mestra.
S’aposta per la
Espai: Aula
Materials:
- Pinzells.
- Plats de
plàstic.
- Pintura amb
farina.
- Pintura amb
aigua.
Paper de
l’educador/a:
Anima als infants a
expressar el que
volen al full sense
pressió externa.
Procura que es
respectin les opinions
de cada infant i que hi
Es realitza
divendres 9 de
maig. Matí + Mig
matí (9:30 a
10:20 i 11:40h a
12:20h).
Dura
aproximadament
tres quarts
4
5
6
7
11

llibertat individual
d’actuació
emmarcada en
determinats
paràmetres.
- Raspalls de
dents.
- Esponges.
- Motlles
- Cola blanca.
- Llet
condensada.
- Colorant
alimentari.
- Menjar
d’ocell.
- Purpurina.
Recursos
humans:
La mestra.
hagi harmonia en la
producció col·lectiva
del cartell.
Dinamitza les
relacions entre els
infants.
- Mig grup.
Crea el davantal
individualment amb
l’estil que desitja.
Crea el cartell
col·lectivament.
Respecta les
produccions de la
resta.
Ofereix ajuda a la
resta quan és
necessari.
d’hora.
Activitatsdesíntesi
8. Cuinem!:
Posició en el rol de
cuiners.
Elaboració dels
plats escollits
partint de la
recepta.
1.3
2.1
2.3
3.3
1
3
4
Els infants amb
alguna necessitat
específica de suport
educatiu reben
major suport per
part de la mestra
quan sigui
necessari.
Tots els infants de
Espai: Aula.
Materials:
- Aliments
comprats al
mercat.
- Culleretes de
plàstic.
- Safates.
- Rallador.
- Sandvitxera.
Paper de
l’educador/a:
Dinamitza l’activitat.
Orienta l’activitat i
emet les consignes.
Supervisa i dóna el
suport necessari
deixant espai als
infants per treballar
de manera autònoma
Es realitza
dimarts 13 de
maig.
Matí (9.15h a
10.30h).
Dura
aproximadament
una hora i quart.
3
4
5
6
7

la classe tenen
l’oportunitat de
participar en la
recepta, ja que
s’intenta fomentar
la cooperació del
grup per respondre
a les dificultats
presentades.
Els infants amb
algun tipus
d’al·lèrgies o
intoleràncies
compten amb
aliments adaptats a
Recursos
humans:
La mestra.
però amb seguretat.
Ratlla el tomàquet i
reparteix el pa,
formatge i embotit.
- Petit grup (grups de
5/6 infants).
Interpreta la recepta i
segueix les consignes
per tal d’elaborar els
plats.
Treballa
col·lectivament per
aconseguir la fita
marcada.
9. La fira dels
berenars:
Exposició dels
plats i mosta dels
cartells.
Intercanvi dels
plats elaborats.
2.4
3.2
3.3
2
4
Els infants amb
algun tipus
d’al·lèrgies o
intoleràncies
compten amb
aliments adaptats a
Els infants amb
reticències per
tastar els aliments
seran acompanyats
però mai forçats a
Espai: Pati de
Parvulari.
Materials:
- Plats
elaborats.
- Cartells
elaborats.
- Taules.
Recursos
humans:
Les mestres del
cicle i personal
del centre que
Paper de
l’educador/a:
Dinamitza les
relacions entre els
infants.
Convida a l’infant a
llegir els cartells i fer
hipòtesis sobre què
deu ser i quins
ingredients porten.
Convida a tastar els
diferents plats.
Es realitza
dimarts 13 de
maig.
Tarda (15.15h a
16.30h).
Dura
aproximadament
una hora i quart.
1
2
6
12

provar-los. vulgui visitar la
fira.
- Grups de 5/6 infants
de cada classe +
Parvulari.
Presenta els seus
plats a la resta de
grups.
Escull el plat i tasta
les diferents
produccions.

3.4. Ampliació de les activitats
3.4.1. Presentació
Rebrem la visita del titellaire Suki, familiar d’una de les components del grup. Ens farà una
representació teatral amb un titella d’un cuiner per tal d’inaugurar la nostra unitat didàctica i
conseqüent projecte dels infants.
Per tal de plantejar-los-el, a l’arribar a l’aula es trobaran una invitació a l’esdeveniment
penjada a la porta. D’aquesta manera, es començaran a plantejar preguntes i a interessar-se
pel tema abans de conèixer-lo. Llavors, durant el Bon Dia, es demanarà als infants si han
descobert la sorpresa que hem preparat per ells aquell matí i es parlarà sobre la invitació. Què
és? Què ens diu?
Llavors, tot el cicle anirà al pati o aula de
psicomotricitat per tal de veure l’espectacle. El
titella Poti-Poti (Figura 15) motivarà i
informarà als infants per tal que col·laborin i
participin en una sèrie d’activitats que els
proposarà diàriament per tal de resoldre un
greu problema: s’ha oblidat de cuinar! A més a
més, els introduirà la Cançó del cuiner, que
servirà per prendre consciència del moment del dia que es va a treballar el projecte. Vull
remarcar que el recurs de les cançons per ajudar a marcar la rutina dels infants resulta molt
beneficiosa a les Llunes i per aquest motiu es tindrà molt present.
3.4.2. Conversa semi-estructurada sobre l’alimentació i el cuiner
Tornant del pati, després de la relaxació, es farà una conversa per tal d’activar els
coneixements previs sobre la cuina i els hàbits alimentaris. Aquesta serà una manera de tenir
present el contingut “tenir en compte l’experiència prèvia dels infants” que marca el PEC i que
considerem que no es té gaire en compte. L’objectiu d’aquesta conversa serà acordar un
aliment que els cridi l’atenció per treballar.
Serà una conversa semi-estructurada, de manera que tindré una sèrie de preguntes que
guiaran el seu transcurs però es donarà llibertat als infants d’intervenir i realitzar aportacions
en tot moment tot adaptant-se als seus comentaris. S’iniciarà preguntant sobre l’espectacle i la
figura del cuiner: Qui era, què fa, quins plats cuina, on treballa? Llavors, es conduirà cap als
seus coneixements sobre el tema: Coneixeu cap cuiner, quins aliments mengeu, quin és el
Figura 16. El cuiner Poti-Poti

vostre plat preferit, tothom pot menjar tots els aliments (introducció de les al·lèrgies i
intoleràncies)? Finalment, se’ls preguntarà si coneixen els hàbits alimentaris, els àpats que es
fan al llarg del dia i es fixarà l’atenció cap a la fira tot preguntant-los: I si la fira és a la tarda,
quin àpat és el que vosaltres haureu de preparar?
La conversa finalitzarà amb una ronda on es faran diferents propostes d’aliments que ells
mengen per berenar i els agradaria preparar. Es realitzarà una votació aixecant al braç i
s’apuntarà cada resultat a la pissarra. Llavors es demanarà als infants quin aliment ha guanyat.
3.4.3. Què en sabem d’aquest aliment?
Abans de res, els infants cantaran la cançó i recolliran la targeta que el cuiner els ha preparat
explicant l’activitat que realitzaran aquell dia. La comentaran entre ells i anticiparan què
creuen que passarà.
Aquesta activitat estava prevista perquè variés segons l’aliment que els infants haguessin
escollit el dia anterior. Tot i així, l’estructura base continua estable: constarà de diferents
racons on puguin provar diferents tècniques amb l’aliment, que podrà combinar-se amb
d’altres de similars. Exemples d’activitats als racons posant com a exemple que sortís la taronja
podrien ser exprimir-la, estampar-la en cartolines, trossejar-la, fer brotxetes, sucar-la amb
xocolata o sucre, arrebossar-la amb farina... Serà el primer moment en el qual es posin en
pràctica els hàbits d’higiene comentats en la conversa: rentar-se les mans abans i després de
menjar i manipular els aliments.
Una vegada elegit l’aliment a treballar, que ha resultat ser el pa, els racons s’organitzaran de la
següent manera: racó del tomàquet, racó de la llet, racó de la farina i racó de la melmelada i la
xocolata. La intenció de l’activitat és que, tot i que hi hagi una metodologia d’actuació implícita
que s’intueix amb els materials proposats, els infants siguin capaços d’identificar-la o buscar
els seus propis recursos per tal que el racó sigui profitós i joiós per ells.
El racó del tomàquet consistirà en la manipulació de tomàquets sencers i tallats amb diferents
materials (ganivets i forquilles de plàstic, broquetes...) així com amb diferents tipus de pa, de
motlle i baguet.
Al racó de la llet hi haurà pa de motlle i diferents gots amb llet. Per manipular-ho es
proporcionarà pinzells i culleretes. Una vegada estiguin tots els nens i nenes repartits en cada
racó, la mestra posarà una gota de colorant de diferent color a cada got i es deixarà que els
nens i nenes vegin què passa si es toca, barreja i aplica a un aliment.

El racó de la farina estarà format per diversos recipients de diferents mides i colors, alguns
buits i alguns plens de farina, tal i com es plantegen les safates d’experimentació. Hi haurà
petxines, gots, taps, motlles, corrons, pals xinesos... i constarà d’una part de manipulació amb
la farina de les safates i una segona part afegint-hi aigua.
Per últim, el racó de la melmelada i la xocolata tindrà precisament això, xocolata desfeta i
melmelada. A més a més, aniran acompanyades de cartolines blanques i diferents eines com
ganivets de plàstic, culleretes, pinzells...
De manera paral·lela a l’experimentació, hi haurà converses entre els infants i altres on
intervindrà l’adult per fer-los conscients dels diferents processos que estan realitzant i així
aportar nou vocabulari. Alguns exemples de preguntes que se’ls podria realitzar són: Com és,
quin gust fa, quina és la seva textura, quines sensacions tens?
3.4.4. Som aliments! + el conte “Llami-llami”
Abans de res, els infants cantaran la cançó i recordaran què deia la targeta que el cuiner els
havia preparat explicant les activitats que realitzarien aquell dia (ja hauran anat al mercat i els
faltarà l’explicació del conte i els jocs motrius). Ho comentaran entre ells i anticiparan què
Seguidament, es proposarà als infants uns jocs motrius, com si fos el dia de psicomotricitat, i
que es realitzaran o en gran grup o bé primer els infants d’una taula i llavors els de l’altra. El
primer serà la de “Sóc un arbre”, una activitat de relaxació on s’imaginaran que són arbres. Es
posaran drets i, amb els peus i cames aferrats al terra, la mestra explicarà que els cabells són
les fulles, els braços i dits són les branques, que bufa el vent i ells es balancegen, que van
creixent per arribar al sol... i finalment se’ls posa un ocellet a les branques, que és la mestra
que els fa pessigolles.
El segon serà el “Joc de les parelles”, en el qual es donarà dos personatges als diversos infants:
pa i formatge. Tots es bellugaran per la classe mentre soni la música representant la forma del
personatge, i quan s’acabi la música hauran de posar-se en parelles amb un nen o nena que
sigui el contrari que el seu personatge.
El tercer joc serà el de “Els colors dels aliments”. Aquest es farà amb mig grup. Es repartiran
papers de diferents colors pel terra i es posarà música. Quan la música pari, es cridarà el nom
d’un aliment i ells hauran de posar-se al voltant dels papers del seu color (Ex: plàtan – groc).
Llavors es preguntarà als nens i nenes que estiguin assentats si ho han encertat i es seguirà
amb el següent aliment. Es repetirà el joc amb l’altra meitat del grup-classe.

L’últim joc serà el de les “5 biquinis”. Un grup de sis infants es posarà en rotllana i un d’ells
anirà al centre. Tots donaran voltes mentre canten la cançó i quan es digui “de 5 un en
menjaré” el nen o nena del centre anirà a abraçar a un company i el farà seure a l’interior de la
rotllana. Es tornarà a cantar la cançó fins que el cuiner quedi sense biquinis. Es repetirà el joc
amb la resta d’infants.
Llavors es passarà el vídeo del conte “Llami-llami”, d’una mà de contes, explicant-los que tenen
la opció d’intervenir i fer aportacions al final de cada escena, si ho creuen necessari, aixecant el
dit i esperant el seu torn, però no poden parlar mentre el vídeo estigui funcionant. Al finalitzar
l’activitat, se’ls preguntarà als infants què han vist a la història: Què ha passat? Quins aliments
no volia menjar el protagonista? Què ens passa quan mengem moltes llaminadures? Hem de
menjar fruita i verdura?
3.4.5. La recepta
explicant l’activitat que realitzaran aquell dia. La comentaran entre ells i veuran què els
proposa: els biquinis.
Llavors es projectarà a la pantalla una imatge del plat i es parlarà sobre quins aliments
necessiten, a part del seu, per fer aquell plat. Es demanarà als infants que posin sobre un full
aquells aliments, sense concretar si han de dibuixar o escriure. Seguidament es mostrarà un
Power Point amb la recepta que el cuiner els ha proposat i veurem si és igual a la que ells han
dit.
3.4.6. El mercat
creuen que passarà. Es recordarà que tenen les bosses amb monedes guardades i se’ls
explicarà que al llarg del matí, amb els grups que havíem acordat, aniran sortint al mercat per
tenir els aliments per cuinar.
El petit grup anirà al passadís on s’hagi muntat el mercat i buscarà enmig de tots els aliments
els que ells necessiten mitjançant la recepta si els és necessari. Hauran de tenir en compte els
diners que se’ls ha proporcionat per comprar el que necessitin (que són just els que els hem
proporcionat). En el cas que sigui necessari, hi haurà infants d’altres cursos al mercat que els
poden ajudar. Un cop hagin omplert el carro, aniran amb els venedors (que serem els diferents
practicants) i comprovaran si han realitzat bé els càlculs.

3.4.7. La disfressa i el cartell
El mig grup es dividirà entre dos: uns decoraran el seu davantal i els altres el cartell el qual es
posarà a la fira per mostrar el nom del plat. Tot i que el cartell es pintarà amb llet condensada i
colorant alimentari, per fer el davantal es deixarà a l’elecció dels infants la tècnica o tècniques
que volen utilitzar a partir de les proposades. Seran pintura amb farina, pintura amb aigua i
gomets, mentre que les eines per pintar seran pinzells, raspalls de dents, motlles, esponges o
amb els dits.
3.4.8. Cuinem!
creuen que passarà. Llavors es dividiran per grups de treball, recolliran la bossa amb els
aliments que van comprar al mercat i elaboraran el plat per la fira de la tarda.
La mestra haurà rallat tots els tomàquets menys un, que rallarà davant seu per mostrar el
procés. També els ajudarà a repartir els pans, l’embotit i el formatge. Cada infant farà més
d’un biquini perquè tots els infants que vulguin el puguin tastar.
3.4.9. La fira dels berenars
A l’aula es recordarà als infants què és el que faran a la tarda. Es separaran en els grups de
compra i producció dels aliments i cada un portarà els plats que han elaborat a la parada de la
fira amb un/a dels practicants. Així doncs, amb cada un de nosaltres es reunirà un grup de cada
classe, és a dir, un total de 6 grups. Tots ells visitaran les parades de la fira, de manera que els
nens i nenes puguin explicar als companys i companyes el seu plat i com l’han preparat tot
demostrant els coneixements adquirits al llarg de la seqüència d’aprenentatge. Un cop
finalitzada la roda de les paradetes, els infants podran provar els aliments que els vingui de
gust lliurement i relacionar-se amb qui vulguin per tal de fer un final de festa d’allò més
divertit.
Paral·lelament, el cuiner estarà voltant per les paradetes tastant els plats i preguntant als
infants sobre ells tot agraint-los la seva col·laboració i convidant-los al seu futur restaurant.

3.5. Organització de l’alumnat
Per tal de realitzar les activitats amb petit grup (5, 6, 8 i 9), els infants es repartiran en els
següents grups, cadascun indicat amb un color diferent. Els infants subratllats seran els que
seran avaluats amb les graelles que especificaré a continuació. Tot i haver fet una partició
inicial d’infants segons les característiques personals de cadascun (infants participatius, infants
callats, infants distrets...), així com barreges de llunes liles i roses, finalment no ha pogut ser
així per qüestions d’horari i organització. Creia que a l’hora de fer el mercat estarien amb
desdoblament de grups i que seria molt de xou agafar infants d’un lloc i de l’altre. Després no
ha resultat ser així i tots es quedaven a l’aula però no ho sabia i ho he mantingut d’aquesta
manera (tot i que és una llàstima no poder-los barrejar més). A més a més, la Carme els va
canviar de lloc just abans de la intervenció i això encara ho dificultava més.
Llunes Roses inicial
Teo Diego Martí Sergi Nora
Eric
Adrián Bruna Lucía Jana Laysha
Llunes Liles inicial
Víctor Pau Addis Júlia Elian
Noa Hugo Alex Eva Mariona
Llunes Roses final
Diego Jana Martí Teo Nora
Eric
Bruna Sergi Lucía Adrián Laysha
Llunes Liles final
Víctor Pau Addis Júlia Elian
Noa Hugo Alex Eva Mariona
Figura 17. Agrupacions de l’alumnat inicials i finals.
3.6. Criteris d’avaluació
L’avaluació de les diferents activitats es farà mitjançant l’observació directa durant les
activitats. No obstant, per tal de poder avaluar de manera sistemàtica destaquem la utilització
d’altres mètodes que ens permetran recollir evidències per procedir a l’avaluació. Per una
banda, en el cas de les converses, es prendrà nota de les aportacions dels infants i del diàleg
sorgit. Per altra banda, activitats com la recepta o la disfressa, aportaran evidències més
notòries, esdevenint palpables els diversos resultats obtinguts per part dels infants.

Paral·lelament, es realitzaran fotografies i vídeos de les diferents activitats per poder comptar
amb un petit registre del procés de la unitat. Mitjançant les darreres mostres, es podran fer
partícips a les famílies del procés d’aprenentatge que protagonitzaran els més petits i ens
permetrà continuar treballant les habilitats i destreses adquirides arrel de la nostra intervenció
un cop finalitzi la mateixa. D’aquesta manera, farem un trasbalsament de la responsabilitat a
les famílies i ens permetrà aportar un nou context educatiu, nascut amb la nostra proposta, on
podran treballar les pròpies famílies i els infants.
Finalment, i ja concretant en la classe de P-3 A, en les activitats 3, 6, 8 i 9 s’ompliran les
graelles adjuntades a l’Annex centrant-me en 5 infants: la Noa, en Pau, en Martí, la Nora i la
Júlia. He escollit un infant de cada petit grup basant-me en característiques molt diferents:
algun que participi molt i un altre que no ho soli fer mai, un de molt mogut i un de molt quiet...
Amb això vull evitar la presència d’infants invisibles i propiciar una observació més objectiva de
les activitats tenint en compte la diversitat de nens i nenes, de processos i de resultats.
3.7. Atenció a la diversitat
Pel que fa a l’atenció a la diversitat, per programar aquesta seqüència hem tingut present en
tot moment aquells aspectes de caire biològic com les possibles al·lèrgies i intoleràncies que
puguin haver-hi en tot el parvulari. El principal motiu d’aquesta decisió ha sigut el fet de
treballar de manera conjunta amb tots els nivells, a més d’intentar crear una dinàmica on tots i
cadascun els infants hi poguessin participar sense que aquest fet propiciés la discriminació o la
no participació d’algun d’ells. Per aquest motiu, destaquem l’al·lèrgia al iogurt i les
intoleràncies a la lactosa i al gluten per tal de buscar substituts a aquests aliments.
Aprofitant aquests fet, creiem que és un bon moment per a introduir el tema als infants de
manera que puguin ser conscients dels companys i companyes d’aula que no poden menjar
cert aliment així com la resta d’infants del cicle. Per tant, procurarem que siguin els propis
infants els que tinguin en compte aquest tipus de diversitat i li busquin una solució tot
orientant-los en la seva decisió: és millor que el celíac no mengi res o que cuinem sense gluten
i així pot fer el mateix que els altres?
A més a més, també comptem amb infants amb altres tipus de Necessitats Específiques de
Suport Educatiu, siguin diagnosticades com els nens i nenes amb TEA, o d’altres de més
específiques personals de cada infant. Per aquest motiu, cada grup-classe farà també una
atenció adaptada a les necessitats d’aquests petits.
En el cas de P-3 A, he volgut tenir en compte una sèrie d’aspectes a l’hora de dissenyar i
adaptar les activitats de la intervenció. Un d’ells és l’organització dels petits grups de treball,

en els quals he barrejat nens i nenes de la taula lila i de la taula rosa. Una de les crítiques que
havia fet sobre el desdoblament de grups que es dóna a terme diàriament a l’aula. Això
propiciava les dificultats de relació entre ambdós grups i per aquest motiu he volgut barrejar-
los i intentar crear nous vincles entre el grup d’iguals. A més a més, també vull trencar
l’etiqueta de cada grup com a “mogut” i “tranquil” per observar com afecten i condicionen el
comportament dels infants.
Un altre punt destacable d’atenció a la diversitat recau en el paper de l’educador/a en la
mediació de les converses. L’adult intentarà facilitar la participació a tots els infants,
especialment als que els costa més realitzar aportacions i opinar. Per aquest motiu, buscarà
estratègies diverses com per exemple fer rodes d’opinió o valoració sobre un aspecte o
activitat concret. En el cas dels moments de treball en petit grup, vetllarà pel diàleg i consens
de les diferents decisions, de manera que no sigui sempre el mateix nen o nena qui pren la
iniciativa i dirigeixi a la resta de companys/es. Paral·lelament, en tot moment es valorarà
positivament els avenços que facin els infants de manera oberta i amb una actitud propera i
acollidora.
Un darrer aspecte que es tindrà en compte en molts moments de la seqüència d’aprenentatge
serà la llibertat d’actuació. És cert que es vetlla pel compliment de les normes i hàbits marcats
per l’adult i el cuiner, però vull aconseguir que això no impedeixi als nens i nenes utilitzar
diferents tècniques i estils segons els seus gustos i interessos. Amb activitats com
l’experimentació o la decoració de la disfressa buscaré fugir de les típiques fitxes que els
obliguen a estar assentats durant llargs períodes de temps per passar a donar-los autonomia
per bellugar-se per tota l’aula segons desitgin.

Programació de la interveció Pràcticum III

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (13)

Similar to Programació de la interveció Pràcticum III

Similar to Programació de la interveció Pràcticum III (20)

More from Laia Font Fernandez

More from Laia Font Fernandez (7)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Programació de la interveció Pràcticum III