1. Manresa, març 2013
Exemplar número 6
Coordinació Josep Xicota
El reportatge
1. Text J. Xicota / Documentació: El Pou de la gallina
Plácido, Manresa 1961, el Hollywood de Berlanga
Per sorpresa de manresans i forans, aquell cru hivern de
1961 el barri vell de Manresa es convertí, al llarg d’un
mes, en un immens plató cinematogràfic.
Del 27 de febrer al 29 de març el rodatge de la pel·lícula
Plàcido, sota la direcció de Luis Garcia Berlanga,
esdevingué un motiu d’expectació i curiositat per els
ciutadans, atrets per l’espectacularitat del muntatge, les
càmeres, els focus i la presència d’actors que tot just
començaven a ser reconeguts. En aquest sentit és
obligat esmentar a José Luis López Vázquez o en Cast
Sendra “Cassen”, atès que ambdós gaudien ja en aquells
moments d’una incipient popularitat.
Malgrat la cruesa del fred, el fet que els rodatges
s’efectuessin al cor de la ciutat va propiciar una
afluència massiva de públic. Tant fou així que, per evitar
aglomeracions, el diari de Manresa va publicar aquest
avís: “No acudan a presenciar el rodaje más de dos
personas por familia”.
En el decurs dels primers dies del rodatge tingué lloc el
Cinquanta anys després, el motocarro de ‘Plácido’ amb el seu
propietari, Enric Martí, acompanyat dels manresans Josep Antoni triatge d’extres i figurants amb frase. Els aspirants, més
Cruz i Josep Maria Vila (sobre el remolc) i Paquita Blanch, que van de dos-cents, van ser convocats al Casino. A cada un
aparèixer a la pel·ícula de Berlanga. Foto: Francesc Rubí.
d’ells se’ls va adjudicar una paga diària de 60 pessetes.
D’altra banda als músics de la comitiva se’ls pagava 300 pessetes i als extres, amb paper, 150. A mes,
anecdòticament, en Josep Maria Vila ens recorda que: “quan plegàvem, amb el que havíem guanyat anàvem al
restaurant que hi havia a la Bella Vista amb la intenció de lligar amb les noies de Barcelona que participaven en el
rodatge”.
Perquè Manresa fou la ciutat escollida?
Segons explicava el propi Berlanga: “En
principio no había pensado en Manresa,
sino en Vitoria y los interiores en Madrid.
Pero cambiaron los planes y tuvimos que
rodar
en
Barcelona.
Estudiamos
diferentes ciudades en un radio de 100
km”. Afegint: “Manresa es una fabulosa
ciudad cinematogràfica...”
Ben rebuda pel públic i aplaudida amb
èmfasi per la crítica, Plácido fou
nominada a l’Òscar a la millor pel·lícula
de parla no anglesa i a la “Palma de Oro”
al Festival de Cannes el 1962. Va obtenir
a més dos premis del “Sindicato del
Espectáculo” i dos més com a millor
pel·lícula i millor director, per part del
1.
“Círculo de Escritores Cinematográficos”.
Fotografia d’ambient, moments abans del rodatge d’una seqüència a la Plana de l’Om

2. Sinopsi argumental
Un pobre home, Plácido Alonso, és contractat
per passejar el seu motocarro, rematat amb
una imponent estrella d’orient, en la cavalcada
que se celebra en una ciutat de províncies.
L’eslògan de la campanya nadalenca és “Siente
a un pobre en su mesa” i ha estat organitzada
per un club de senyores riques sota el patrocini
de les olles a pressió “Cocinex”, que volen
predicar (més que practicar) la caritat més
absurda, davant d’un poble desil·lusionat i
famolenc.
Plácido (Cassen) i Gabino Quintanilla (José Luis
López Vázquez), van a l’estació a recollir a unes
artistes de segona que venen de Madrid per
ser subhastades al Casino a fi de recaptar fons
Cast Sendra, Cassen, amb José Luis López Vázquez, al motocarro de L’Enric Martí
per als pobres.
Els problemes no es fan esperar, atès que Plácido ha de pagar al banc la primera lletra del seu motocarro, que venç
precisament aquest dia, tot i que per això ha de rebre primer el pagament que li correspon pels seus serveis.
Aquesta imperiosa necessitat s’uneix a altres obstacles que aniran sorgint al llarg del metratge, entre ells la mort
d’un dels pobres que participen en la campanya.
En un principi, la pel·lícula s’havia de titular “Siente un pobre en su mesa”
Rodatge als estudis d’Orphea Films de Barcelona
Les tisores de la “Junta de Clasificación y Censura de la Dirección General de Cinematografía y Teatro”, van exigir el
canvi del títol original: “Siente un pobre a su mesa” per raons obvies. Així mateix també solicitaren escurçar l’escena
de l’artista posant-se una lliga cama, suprimir el pla de la senyora movent el cap del moribund perquè digués el si a
casar-se (encara que només es va suavitzar l’escena), i, finalment, es va recomanar la modificació de l’escena del
sentinella perquè quedés clar que es tractava d’una caserna militar.
L’estació de la RENFE, la tanca que aboca al riu Llobregat, el magnífic fons de la Santa Cova, la Plana de l’Om, les
oficines manresanes del Banc Popular, el Casino, el Quiosc de l’Arpa o els urinaris de la plaça Sant Domènec, entre
d’altres indrets, foren magnífics escenaris naturals per a Berlanga. Aquests darrers fins i tot van ser elogiats, adduint
un esplèndid decorat, quan en realitat no eren pas de cartró pedra, ans el contrari.
Guió i producció
La idea original de Luis Garcia Berlanga era que rics i pobres s’asseguessin a compartir un sopar de Nadal en el que
els primers es mengessin els pits de pollastre i els segons les ales. Finalment, però, el guionista Rafael Azcona va
convertir el sopar en una cavalcada nadalenca en el marc d’una campanya de caritat.
El cost del projecte fou assumit, després certes dificultats per trobar les misses, pel català Alfredo Matas.

3. Diferents cartells promocionals de la pel·lícula.
Anècdotes del rodatge
Des del principi tant Ràdio Manresa com el diari Manresa van mostrar-se disposats a explicar amb tot luxe de detalls
l’esdeveniment, atès sobretot perquè els fets es desenvolupaven en una ciutat on “mai no passava res de nou”, com
recorda el aleshores locutor de la ràdio local, Vicenç Comas. Ell va ser l’encarregat de fer-ne el seguiment, el que
recorda amb la nostàlgia de qui, essent jove i curiós, té el privilegi de tractar diàriament amb gent important del món
del cinema. A Berlanga, que concedia les entrevistes a l’hotel Santo Domingo on s’allotjava, Comas no el deixava de
petja. Tant és així que, quan Berlanga els veia aparèixer, no podia estar-se de dir: “¿Otra vez tú aquí?”.
L’actriu manresana Paquita Blanch, qui llavors feia teatre a l’Ateneu, recorda que Berlanga va extranyar-se que cap
actor o actriu comparegués al càsting. I és que per ells, confessa Blanch, “presentar-se a un càsting per una pel·lícula
era rebaixar-se”. Afegint que si finalment ella i altres van accedir-hi va ser perquè els van convidar a participar-hi.
El rodatge va patir, a banda de les inclemències meteorològiques en forma d’un intens fred, altres dificultats a causa
de barreres arquitectòniques diverses. Per fer passar la comitiva pel pont de l’Estació, que no era accessible als
vehicles a causa d’uns graons, va caldre fer voltar la cavalcada pel pont de Sant Francesc i entrar a recules. Tampoc
no va ser fàcil fer-la pujar per la via de Sant Ignasi, aleshores sense asfaltar, ni el rodatge final a les escales del
Carme. El mateix Cassen es resistia a baixar per la baixada del Pòpul amb el motocarro, el qual de poc que no
s’estimba uns dies abans baixant pel carrer de Sant Miquel, segons recorda Enric Martí, propietari del vehicle.
D’altra banda Josep Antoni Cruz, explica que el carro de cavalls que conduïa va ensopegar amb un graó i va fer caure
a una de les protagonistes que es va trencar un peu.
La cavalcada coincidint amb la comitiva fúnebre
Seqüència rodada al Casino, amb extres manresans

4. Plácido i Manresa, una comunió perfecta
Ha quedat ben palès que els manresans es van abocar de ple en cadascuna de les vicissituds del rodatge de Plácido.
Alguns amb la seva presència massiva al carrer, malgrat feia un fred que pelava, i d’altres participant de manera
activa al film, ja fos interpretant algun paper menor, de figurants, conduint un carro de cavalls com va fer Josep
Antoni Cruz, o en el cas de l’Enric Martí, cedint el seu motocarro.
Però si els nostres ciutadans van decidir “estimar” la pel·lícula i als seus protagonistes des del primer moment, és
obligat dir també que director i actors van actuar en justa i agraïda correspondència. Així doncs, cap a les darreries
del rodatge, Ràdio Manresa i el diari de Manresa van organitzar una festa benèfica per recaptar fons per a la
construcció del nou edifici de les Germanetes dels Pobres. El festival, amb la presència del propi Berlanga i d’alguns
actors i actrius de la pel·lícula, va tenir lloc al teatre Kursaal, el dia 22 de març. Amb Vicenç Comas com a
presentador, l’actuació més aplaudida va ser la de Cassen, que va convertir-se en el veritable animador de la festa
amb les seves imitacions i cançons.
També va intervenir-hi Berlanga, que va contestar a les preguntes del també locutor Josep Ferrer. Després de
gairebé tres hores d’actuacions, van cloure la festa l’orquestra Farrés i la tuna universitària de l’escola de Mines.
A banda d’aquesta col·laboració el director valencià mai no va tenir un no per a ningú. Així doncs, va accedir a
presentar una sessió de cinefòrum i a participar en un espectacle promogut pel grup Arte, Alegría y Caridad.
La “Marca” Manresa, la gran absent
Manresa, que és tant present a la pel·lícula, és
alhora la gran absent. En cap moment
s’esmenta la ciutat, real o fictícia, en que
transcorre l’acció. Tampoc no apareix el nom en
cap fotograma, si bé tots els exteriors són
perfectament recognoscibles. Dels diferents
escenaris escollits sorprèn que no hi aparegui la
Seu. Sobretot si tenim en compte que l’acció
pivota al seu voltant. Uns opinen que això fou
degut a l’animadversió que sentia Berlanga
envers el clero, mentre que d’altres creuen que
el que volia era mantenir l’anonimat de la ciutat.
Josep Antoni Cruz, amb el carró de cavalls. Foto: Arxiu personal J. A. Cruz
Sònia Sendra: “Berlanga va escollir el meu pare com a Plácido perquè donava la imatge de l’antiheroi”
Segons explica Sònia Sendra, filla de Cassen, “Berlanga
va escollir al meu pare perquè donava la imatge de
l’antiheroi”, afegint que el director valencià va dir-li:
“Vull que facis el que tu ets al carrer”. De cop i volta,
paradoxalment, Cast Sendra, després d’anys d’intentar
acreditar-se i aconseguir ser “Cassen”, li arriba un
director cinematogràfic amb la proposta que torni a ser
de nou ell mateix, Cast Sendra.
Sonia també ens recorda que: “Aquell rodatge va ser
molt dolorós pel meu pare. No pas pel paper que
representava d’un home angoixat i pobre, sinó per
l’hèrnia que va acompanyar-lo durant aquelles
setmanes d’hivern cru, a més de l’esforç de fer anar el
motocarrro”.

5. El documental “La ciutat de Plácido”
El 2005 Joan Soler va dirigir el documental La ciutat de Plácido, un autèntic homenatge
a tots aquells manresans que, gairebé cinquanta anys abans, havien estat
protagonistes directes d’una de les millors pel·lícules espanyoles de tots els temps.
Com explica el director manresà era “llavors o mai” atès que, poc temps després, ja no
hagués estat possible rodar el curtmetratge. En aquest sentit Soler ens recorda que “al
llarg d’aquests anys han mort una bona part dels seus protagonistes: Berlanga, Azcona,
López Vázquez, Agustín González, Alexandre o en Planas, en Rubió i tants d’altres dels
nostres extres”.
Si el rodatge de Plácido va deixar un record inesborrable a la nostra ciutat i la seva
gent, l’elaboració de La ciutat de Plácido no va ser per en Joan Soler una simple feina.
Ens en parla amb entusiasme alhora que va descrivint amb afecte als personatges i les seves circumstàncies. Tots i
cada un d’ells tenen la seva particular vivència. D’aquesta manera fa esment d’un curiós paral·lelisme entre “Plácido”
i Enric Martí. Ambdós tenien una obligació en comú, pagar rigorosament quan tocava la lletra del motocarro.
I és que en aquella Espanya encotillada per la dictadura, gris i famolenca, els problemes que explica Berlanga no eren
de ficció sinó reals com la mateixa vida.
Galeria d’imatges
Un joveníssim David Casas com a “botones” del Banc popular
Berlanga en l’època en que va dirigir la pel·lícula
Documentació: El Pou de la gallina, Plácido y el caos de la imagen, La ciutat de Plácido, Nació Digital.cat i Plácido.
Fotografies: Arxiu Comarcal del Bages, Joan Soler / Sònia Sendra, Josep Antoni Cruz, i Francesc Rubí.

6. Editorial
Queda palès, com hem explicat al reportatge, que l’estada de Berlanga a Manresa i la seva capacitat per extreure
dels nostres carrers un decorat cinematogràfic no ha estat mai oblidada pels manresans. De fet molt d’ells en van
ser protagonistes directes i van contribuir amb el seu entusiasme al gran èxit artístic i cinematogràfic que va suposar
Plácido, arribant a guanyar-se els elogis de Berlanga per les seves prestacions com a actors.
Com sempre el director valencià va aconseguir esquivar les tisores de la censura franquista i colar-li un gol per tota
l’escaire al Régimen. A més va anar de ben poc que Plácido no obté l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
que, finalment, va ser concedit al cineasta suec Ingmar Bergman pel film Com en un mirall. De tot això ja fa una mica
més de cinquanta anys.
Aquest mes des de Manresa a cop d’ull hem volgut retre un homenatge a tots aquells que ho van fer possible. Així
mateix agraïm a l’Associació Cultural El Pou de la gallina i al director de cinema Joan Soler la seva aportació i
documentació facilitada.
D’altra banda segurament en els darrers exemplars de Manresa a cop d’ull no hem estat prou explícits alhora de
demanar-vos l’ús de l’adreça: manresaacopdull@gmail.com. Per enèsima vegada Facebook ha tornat a blocar el
nostre compte. No és cap secret que la immensa majoria de les vostres adreces han arribat a través de l’efecte:
“sol·licitud d’amistat + email”. D’aquesta manera hem superat ja les 2.000 subscripcions. Però el que us demanem
és que li doneu la màxima difusió a l’adreça abans esmentada a través de familiars, amics, la feina, coneguts, etc.
Només cal que ens enviïn el seu nom i d’aquesta manera assegurem tres coses molt importants: augmentar els
nombre de subscriptors, l’arribada puntual i directa del butlletí cada mes i, finalment, evitar aquests reiterats
blocatges per part de Facebook que, si seguim així, acabaran amb un de definitiu (ja hem estat amenaçats). De tots
depèn que podem doblar o triplicar aquesta xifra en un tres i no res. És una fita possible, només cal una mica
d’empenta. Au, som-hi!!!.
Finalment en aquest exemplar no ens acompanya la vinyeta d’en Benvi Parrilla, com veieu. Es tracta d’un fet puntual
que no fa perillar en absolut la continuïtat de l’acudit mensual del nostre company ninotaire, a qui tindrem de nou
el mes vinent. Aquestes onades de fred han estat la causa de la seva absència.
Taulell d’activitats
Centre Excursionista Montserrat
El diumenge, 3 de març, sortida al Montgròs (Montserrat). Degut al desnivell (650 m.) es requereix que l'edat dels
nens/nenes sigui a partir dels 8 anys. El punt de trobada és la benzinera de Salelles, a les 9 del matí i l’inici de
l’excursió està previst a 2/4 d’11 des de la masia de Can Jorba (zona coneguda també com la Vinya Nova, al Bruc),
amb una durada estimada de 5h., amb petites pauses incloses.
Programació del Cine Club Manresa
De l’1 al 31 de març de 2013
Ds. 2 · ENTRE MAESTROS
Dg. 3 · CÉSAR DEBE MORIR
DIRECCIÓ: Pablo Usón
Teatre Conservatori
18.00h. / Entrada gratuïta
DIRECCIÓ i GUIÓ: Paolo i Vittorio Taviani
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
Dj. 7 · KUCHU
Dg. 10 · LA MUERTE DEL SR. LAZARESCU
DIRECCIÓ i GUIÓ: Malika Zouhali-Worrall i Katherine Fairfax Wright
Auditori Caixa Manresa
20:00h. / Entrada gratuïta
DIRECCIÓ: Cristi Puiu
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
Dg. 17 · MÁS ALLÁ DE LAS COLINAS
Dg 24 · HOLY MOTORS
DIRECCIÓ i GUIÓ: Cristian Mungiu
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
DIRECCIÓ i GUIÓ: Leos Carax
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €

7. Ca La samsona
2 de març - 12:00 h. - Poesia - “Plantar cara a la
vida”.
Espectacle íntim amb poemes de Vicent Andrés
Estellés.
Veu i percussions: Marc Sempere, viola de roda:
Marc Egea.
10 de març - 19:30 h.
Concert de Lach + Sickbrain
Organitza: Trilogy Rock
L’entitat ecologista manresana Meandre ha organitzat per aquest proper diumenge,
dia 3 de març, la tercera marxa nòrdica a través del camí dels Corrals, el Pont Vell, Can
Pocoli, el tram baix de la riera de Rajadell amb els seus gorgs i visita al Pou de Glaç.
Després d’esmorzar al Gorg dels Esparbers continuarà cap a la Torre de Santa Caterina.
La sortida es farà des de la plaça de la Reforma, a les 9 del matí, amb un recorregut
d’uns 12 quilòmetres, finalitzant al mateix punt de sortida sobre la 1 del migdia.
CLUB DE LITERATURA INFANTIL:
Calendari 2012-2013
Biblioteca del Casino de Manresa
“Mares, pares, mestres… interessats en el llibre per a infants, ens trobem el segon dimarts de cada
mes, a ¼ de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i
la literatura infantil i juvenil i comentar les novetats més interessants”:
12 de març
9 d’abril
ACTIVITATS:
14 de maig
11 de juny
Museu Comarcal de Manresa
Visites guiades al Museu: Escenaris de la Llum, un itinerari parcial pel Museu Comarcal de Manresa. Dissabte, 2 de
març a les 12,30 h. i diumenge, 3 de març a les 12 h.
Visites en família al Museu Comarcal: Prepareu-vos per jugar, pintar, llegir i trobar el que hi ha amagat per les
sales del Museu. Els dies 16 i 17 de març dins els horaris habituals.
Exposició: “L’altra cara de la vida. Cultura funerària, ahir i avui”. Del 14 de març fins el 21 d’abril.
Els museus de Manresa
Museu Comarcal
Via de Sant Ignasi, 36-40
93 874 11 55
Divendres i dissabte:
de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h.
Diumenges i festes :
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Gratuïta: jubilats, menors de 16
anys i tots els divendres per a
tothom.
Museu de Geologia
Av. Bases de Manresa, 61-73
93 877 72 41
Diumenge de 10 a 13 h.
Altres dies visites concertades
Entrada gratuïta.
Museu de la Tècnica
Crta. De Santpedor, 55
93 877 22 31
De dimarts a diumenge:
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Reduïda: 1,5 € per a jubilats,
estudiants i nens de 12 a 16
anys.
Gratuïta: menors de 12 anys,
docents i Club Súper 3.