Presentació de suport a la xerrada del Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica

1. Sobre la genealogia d'Abraham Ortelius

7. Rudi De Groot Documentdelivery University Library Leuven

12. 1576: incendi a l'arxiu d'Anvers (pàg. 315) Tres anys després d'entrar al servei de Felip II a través d'Arias Montano i quan Ortelius estava de viatge a Brabàntia Des del seu primer viatge a Colònia al 68, cada vegada que sortia del país ho havia de notificar a Felip II perquè hi havia ordres en aquest sentit per a tot ciutadà flamenc

13. (Pàg. 317) Davant la hipòtesi que l'avi, Guillem Ortells, hagués nascut a Augsburg i hagués arribat a Anvers el 1460 com sostenen alguns (cas de Sweertius), cosa que l'obligaria a reconèixer a desgrat que els orígens d'Ortells no són a Anvers, Génard diu que això no el neguiteja perquè no hi ha cap prova autèntica que l'obligui a admetre-ho; que és incontestable que hi va haver Ortels tant a Augsburg com a Duisburg, però que no havien de ser forçosament de la mateixa família. Si no hi ha proves autèntiques, doncs, l'avi també podria haver vingut d'algun altre lloc.

14. (Pàg. 317) Als documents, tan aviat ha trobat Ortels com Wortels.

15. (Pàg. 318) Génard diu que sembla que Guillem (mort el 7 de gener de 1511 a Anvers, on hauria arribat el 1460) va tenir dos germans anomenats Lleonard i Nicolau Al volum 26 de l' Arxiu de textos catalans antics (pàgines 114 i 123) hi ha una referència a un Nicolau Ortells, notari de Tarragona, de 1484. I en un Inventari dels manuals notarials figura com a regent de la catedral de Tarragona entre el 7 d'agost i el 4 de desembre de 1469.

16. (Pàg. 331) Sembla que Génard és el primer a donar compte, gràcies a l'arxiver Max Rooses, que el fa coneixedor d'una carta de 1567, de la relació d'Ortells i Plantin amb la Família de l'Amor:

17. (Pàg. 344) La descripció de Sweertius (que passa per ser el primer biògraf contemporani), el text de la qual trobem reproduït en una obra de F.V. Goethals, parla d'un home de cabells rossos i ulls blaus

18. (Pàg.345) Schottus li va regalar i dedicar un exemplar de la vida de Jaume I (el nostre Jaume I) escrit per Bernardin Gomesius i publicat a València el 1582

19. (Pàg. 346) Hi ha unes cartes descobertes per MM Adama van Scheltema que permeten saber més de les relacions d'Ortelius amb altres personalitats de l'època, entre els quals el cartògraf Lluís Teixeira