1. ELS PAISATGES VEGETALS
PENINSULARS
2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
2. LES FORMACIONS VEGETALS
La vegetació és el conjunt d’espècies vegetals d’un territori
Es classifica
en Regnes
REGIÓ
PAISATGE ATLÀNTIC
EURO SIBERIANA
REGNE HOLÀRTIC
REGIÓ PAISATGE MEDITERRANI
MEDITERRÀNIEA
REGIÓ PAISATGE CANARI
MACARONÈSICA
REGIÓ PAISATGE DE MUNTANYA
ALPINA
3. TIPUS DE VEGETACIÓ
SEGONS LA GRANDÀRIA
I FORMA
BOSC MATOLL PRAT
Forma arbòria Forma arbustiva Forma herbàcia
4. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA DISTRIBUCIÓ DE LA VEGETACIÓ
CLIMA RELLEU SÒL HOME
TEMPERATURA SALINITAT INTRODUCCIÓ
ESTATGES
Vegetació termòfila Vegetació halòfila D’ESPÈCIES
BIOCLIMÀTICS
Vegetació criòfila
ACIDESSA
HUMITAT Vegetació acidòfila DEGRADACIÓ
ORIENTACIÓ
Vegetació xeròfila Vegetació basòfila D’ESPÈCIES
VESSANTS
Vegetació higròfila
LLUM
Vegetació umbròfila
5. EL PAISATGE VEGETAL DE CLIMA OCEÀNIC: EL BOSC CADUCIFOLI,
LA LANDA I ELS PRATS
-Es situa per tota l’Espanya de clima atlàntic, des de
Galicia fins els Pirineus: les condicions climàtiques
(precipitacions abundants i regulars; temperatures
suaus) generen una vegetació exuberant.
- Formacions vegetals característiques:
- Bosc caducifoli: arbres alts, d’escorça
relativament prima, tronc dret i llis, perden les
fulles a la tardor. Destaquen el roure (en sòls
silicis), el faig (en sòls calcaris), el til·ler, el
freixe, el bedoll.... L’home ha introduït el pi i
l' eucaliptus.
Aquests tipus
de bosc tenen
una vegetació
molt frondosa,
però poques
espècies
vegetals
6. ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIO
El roure es situa en El faig tolera molt bé el
altures menors que el faig fred i vol molta humitat.
(tolera menys el fred). Té La seua fusta, dura i de
creixement lent, la seua bona qualitat, s’empra
fusta s’empra per a la per elaborar mobles. La
construcció. Les àrees més seua àrea principal és la
extenses de roure es Serralada Cantàbrica i els
troben a Galícia . Pirineus.
7. ESPECIES VEGETALES DEL BOSQUE CADUCIFOLIO
S’han repoblat grans extensions amb
arbres de creixement ràpid com el pi
i l' eucaliptus.
El castanyer és una formació
vegetal secundària.
8. De la degradació del bosc caducifoli sorgeix:
-Landa: és la vegetació de matolls. Les espècies més abundants són
el bruc, la ginesta i les falagueres.
- Prats: ocupen grans extensions on abunda la vegetació herbàcia i
els pastius.
Prats
Landa
Falagueres Bruc Ginesta
9. PAISATGES VEGETALS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA: EL BOSC
PERENNIFOLI I EL MATOLL (MÀQUIA, GARRIGA I ESTEPA).
-S'estén per la zona de clima mediterrani tant d’interior com de costa. Les característiques
climàtiques, amb precipitacions escasses i irregulars i marcada sequera estival, fan que les
espècies vegetals predominants siguen xeròfiles (és a dir, adaptades per a resistir la
sequera) i de fulla perenne.
- Formacions vegetals característiques:
- Bosc perennifoli: de mitjana altura, tronc no rectilini, escorça gruixuda i rugosa de
tipus esclerofil·la (dures i coriàcies), amb fulles perennes, xicotetes i dures.
Destaquen les alzines i les alzines sureres (sòls silicis). L’home ha introduït el pi (pel
seu creixement ràpid).
10. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI
L’alzina surera necessita hiverns
suaus, certa humitat i sòls silicis. Es
localitza al sud-oest peninsular, al
sud d’Andalusia, al nord-est de
Catalunya i a Castelló (nord-oest).
L’escorça s’usa per obtenir suro. La
fusta per fer tonells i vaixells.
11. ESPÈCIES VEGETALS DEL BOSC PERENNIFOLI
L’alzina o carrasca és l’arbre més estès del clima
mediterrani. És resistent a la sequera i s’adapta a tot
tipus de sòls. A Serra Morena, Extremadura i
Gaudarrama es troben els boscos millor conservats. La
seua fusta s’empra per fer eines, rodes i carbó. La
bellota, el fruit, serveix per alimentar el bestiar.
12. Actualment, mitjançant
el sistema de devesa
(combinació del bosc
d’alzina amb l’agricultura
i la pastura) s'estan
preservant els boscos
d’alzines.
El pi és una formació secundària que
s’ha estès molt perquè té un
creixement ràpid i és molt aprofitable
econòmicament: resina, fusta, pasta
de paper (cel·lulosa)...
13. - de la degradació del bosc mediterrani eix el matoll
mediterrani: presenta tres tipus característics:
-màquia (llentiscle, bruc, xara i ginesta)
Llentiscle -la garriga (romer, frígola i espígol)
-l’estepa (en zones semi àrides del sud-est
(margalló, espart i espàrrec).
Romer Espart
Màquia
Garriga
Estepa
14. PAISATGES VEGETALS DE RIBERA.
Les vores dels rius, impregnades
d’humitat, permeten el
creixement d’espècies vegetals
distintes a les pròpies del clima
de l’entorn. Es situen en franges
paral·leles al riu.
Els boscos de ribera estan
formats per espècies com el
vern, el salze, el pollancre i
l’àlber.
Pollancre Salze Àlbers
15. PAISATGES VEGETALS DE MUNTANYA.
La vegetació es divideix en estatges segons l’altura, el clima i la latitud. Ens
trobem amb dos tipus de muntanya:
a) Muntanya alpina o pirenaica: sobre el bosc
d’alzines o roure es distingeixen tres estatges:
- Estatge subalpí: entre els 1200 i els 2400
metres: vegetació de coníferes (avets, pi
negre i pi silvestre), el sotabosc amb
arbustos com el rododendre.
- Estatge alpí: entre els 2400 i els 300
metres: prats quan es produeix el desgel.
- Estatge nival, per damunt dels 3000 metres,
amb vegetació rupícola (sobre les roques)
on no hi ha neu.
b) Resta de muntanyes: es caracteritza per
l’absència d’estatge subalpí, de coníferes. Passa
directament del bosc propi de la zona (caducifoli
a la regió atlàntica i perennifoli a la mediterrània)
a l’estatge supraforestal, a partir dels 1900
metres. Aquest darrer estatge es compon de
xicotets arbustos, el tipus dels quals varia segons
el clima.
18. PAISATGES VEGETALS DE LES ILLES CANÀRIES.
Paisatge vegetal de la regió macaronèsica
-Regió que compren les illes atlàntiques d’Açores, Madeira, Canàries i Cabo Verde, entre les
quals, malgrat algunes diferències, hi ha moltes semblances. La seua insularitat i el seu
clima fa que tinguen trets molt particulars: gran quantitat d’espècies endèmiques i un
notable escalonament altitudinal.
-Les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) tenen vegetació subdesèrtica, mentre que a
la resta de les illes la vegetació s’agrupa en una successió d’estatges.
Cardon Tajinaste
19. Tabaiba Violeta del Teide
Drago
•Estatge supracanari: per damunt dels 2200 m, predomina la
nuesa del sòl, però amb gran riquesa de flors, com la violeta del
Teide.
•Estatge canari: entre els 1200 i 2200 m, dominat pels boscos de
coníferes i a les zones més altes pel cedre canari.
•Estatge termocanari: constituït per originals formacions boscoses
com el bosc de laurisilva (bosc perennifoli de llorer, loro, til·ler,
viñatigo...) i el matoll fayal-brezal.
•Estatge intermedi: entre els 200 i els 800 m,
creixen espècies com la palmera, el drago i la savina.
•Estatge basal: marcat per l’aridesa,
predominen matolls xeròfils com el
cardón i la tabaiba.
20. Pi canari
Bosc de laurisilva
Cardones sobre sòl volcànic Cedre canari
