Balears, Canàries, relleu insular, Menorca, Hierro, Mallorca, Tenerife

2. L’arxipèlag canari.El territori insular de l’Estat espanyol inclou diversos arxipèlags, dels quals només el balear i el canari tenen una entitat destacable. L’origen d’ambdós és bastant diferent: les illes Balears són terres emergides que formen part del relleu peninsular mentre que les illes Canàries tenen un origen volcànic. 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

3. L’ ARXIPÈLAG BALEAR

4. L’ ARXIPÈLAG BALEAR Està format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, a més d’alguns illots. El relleu de les illes de Mallorca, Eivissa, Formentera i Cabrera manté els elements propis del llevant peninsular. Aquestes illes són una prolongació de les serralades Bètiques. Consegüentment, participa de la mateixa formació geològica i geomorfològica alpina. En aquestes illes predomina el rocam calcari, la qual cosa fa que siga freqüent la presència de modelat càrstic, especialment a la costa de llevant, on es localitzen les coves del Drac o d’Artà.

5. L’ ARXIPÈLAG BALEAR Els accidents geogràfics més importants es localitzen a l’illa de Mallorca: les serres Tramuntana al nord i la de Llevant. La primera és molt abrupta, té la màxima altitud al Puig Major (1.445 m) i presenta uns penya-segats imponents a la costa de Formentor. Les altituds de la serra de Llevant són més modestes, a penes sobrepassen els 500 metres. Entre ambdues serres hi ha Es Pla, una extensa plana de relleu ondulat formada per materials d’al·luvió. Sobre els seus sòls argilosos s’hi desenvolupa una pròspera agricultura. Les illes d’Eivissa i Formentera, que van estar unides fins el Quaternari, presenten característiques semblants.

6. L’ ARXIPÈLAG BALEAR L’illa de Menorca és un cas a part. La zona de Tramuntana està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana. Se suposa, per tant, que va formar part de l’antic massís catalanobalear. Geològicament, a l’illa de Menorca hi trobem dues parts ben diferenciades. La de Tramuntana, de relleu erosionat i altitud escassa, està formada per materials paleozoics, mentre que la de Migjorn està formada per materials calcaris d’origen marí.

7. L’ ARXIPÈLAG CANARI

8. L’ ARXIPÈLAG CANARI Les illes Canàries són el territori més meridional de l’Esta espanyol. Es localitzen a l’Oceà Atlàntic davant de les costes africanes. Es tracta d’un arxipèlag format per set illes d’origen volcànic, molt muntanyós, tot i que les dues illes més properes al continent africà (Lanzarote i Fuerteventura) són bastant planes. La resta d’illes són: Gran Canària, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma. A l’illa de Tenerife hi ha el Teide, que amb 3718 m. és el cim més elevat de l’estat. Les illes Canàries es van començar a formar fa més de 30 milions d’anys, durant el període Terciari, quan l'orogènia alpina va trencar el fons de l’Atlàntic i, a través de les seues fractures , van ascendir grans masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes.

9. L’ ARXIPÈLAG CANARI El resultat són una sèrie de formes de relleu associades al fenomen del vulcanisme i que l’aigua i el vent han donat la fesomia actual: els malpaísos o colades volcàniques, els roques o pitons de basalt que l’erosió ha posat al descobert, les calderes resultants de l’erosió o de l’esfondrament de cons volcànics, i els cràters. També hi ha profunds barrancs oberts per les pluges torrencials, grans penya-segats, allí on les muntanyes arriben al mar o platges on el vent hi acumula sorra i hi forma dunes.

10. L’ ARXIPÈLAG CANARI

11. L’ ARXIPÈLAG CANARI Una altra gran característica del relleu canari és l’escassetat de sòl fèrtil i el predomini de la roca nua. Tanmateix, val a dir, que als espais on s’han pogut dipositar sediments d’origen volcànic, la fertilitat del sòl és molt elevada i s’hi localitzen importants extensions de conreus (Vall de l’Orotava, Tenerife).

12. L’ ARXIPÈLAG CANARI A les Canàries encara hi ha activitat volcànica, sense anar més lluny el Teide encara és un volcà actiu. A l’arxipèlag s’hi han comptabilitzat 18 erupcions històriques entre les que destaquen la de Lanzarote (1730-1736) que va obligar a l’evacuació de la població de l’illa o la del volcà Teneguia (La Palma) l’any 1971, que va ser la darrera. Les darreres setmanes a l’illa de Hierro han hagut multitud de moviments sísmics, fet que es relaciona amb el caràcter volcànic de les illes. De fet, han hagut, fins el moment dues erupcions volcàniques (?) a poques milles de la costa, al sud-oest de La Restinga.