1. 3. LITERATURA. PRINCIAPLS GÈNERS I AUTORS LLATINS
3.1. POESIA DRAMÀTICA: PLAUTE I TERENCI
Plaute i Terenci van ser els dos poetes còmics més importants de la literatura llatina.
Tots dos conreaven un tipus de peça teatral que podríem anomenar comèdia a la
grega, ja que van imitar els models del teatre hel·lènic, tant pel que fa a l’acció com als
personatges. A Roma convivien la fabula palliata, la comèdia a la grega, ja que la
seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs ja que
vestien el pallium (vestit grec), però adaptada a l’ambient romà, i la fabula togata o
comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga (vestit romà).
PLAUTE: comediògraf, va dedicar-se exclusivament a la comèdia pal·liata. La tradició
li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques:
Amphitruo (Amfitrió), Aulularia (la comèdia de l’olla), Captivi (els captius), Menaechmi
(els germans Menecmes), Miles Gloriosus (el soldat fanfarró). Totes aquestes
comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d’una família es veuen
obligats a una separació forçosa, que porta a confondre una persona per una altra i a
intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d’un embolic que se sol
resoldre feliçment gràcies a la intervenció de l’esclau protagonista. Podem fer una
classificació dels personatges en dues categories: els protagonistes (el pare:senex, la
matrona, el jove (adulescens), la jove (virgo), l’esclau (servus) i els secundaris (el
soldat: miles, el paràsit).
L’objectiu principal de Plaute era provocar les rialles de l’espectador. Per això, sovint
no es preocupava de donar coherència a l’acció la qual es resolia sobtadament. Això
ha provocat que les seves obres s’anomenin fabulae motoriae, comèdies d’embolic, el
mèrit de les quals és la força còmica que tenen. Aprofita que l’acció es situa a Grècia
per criticar el món hel·lènic com a sinònim de vici i comoditat enfront de l’austeritat del
món romà. La poesia és mot rica en ritmes variats que l’autor domina perfectament en
combinar les parts declamades amb les cantades. La base dels seus textos és el
sermo uulgaris: la llengua parlada a la Roma de la seva època, amb una gran rapidesa
i vivacitat: juga amb les paraules, inventa mots, fa frases curtes, explica acudits
grollers, etc. Fa parlar els seus personatges d’acord amb l’estatus social al qual
pertanyen. Quant a la estructura, comença alguna de les seves comèdies amb un
pròleg, en què algun personatge de l’obra o divinitat explica breument la trama
principal, intentant despertar la curiositat i l’interès del públic. L’entrada en escena dels
personatges i la seva sortida marquen les diverses escenes. Molta uis comica.
TERENCI: comediògraf posterior a Plaute va entrar a formar part en els cercle dels
Escipions. Se n’han conservat sis obres: La noia d’Andros, La sogra, El botxí de si
mateix, L’eunuc, Formió i Els germans. Les seves obres no tenen la força còmica de
les de Plaute, però en canvi estan més ben estructurades, són reflexives i no deixen
via a l’espontaneïtat: fabulae statariae. La seva estructura rítmica és molt menys rica
que les obres plautines i les parts cantades cedeixen lloc a les parts declamades.
L’acció es desenvolupa a Grècia, sinònim d’amabilitat i d’honestedat, no pas de vici
com Plaute. Els personatges esdevenen el nucli de l’acció. Per això és el comediògraf
de la humanitas. Terenci treu protagonisme a la figura de l’esclau per atorgar-los als
joves, així subratlla els valors de la bona educació, que és el tema principal de les
seves obres. Llavors estem davant d’obres psicològiques amb una forta càrrega moral,
enfront de la burla i l’engany de les obres de Plaute. El seu llenguatge és més depurat
que el de Plaute, on intenta reflectir un registre culte i evita el col·loquialisme groller
que només té com a objectiu provocar les rialles. El públic acostumat al teatre fàcil de
Plaute, no va saber valorar el canvi que proposava Terenci i per això no va ser tan ben
acollit. Poca uis comica i molta diverbia: part dialogades de transició (- en Plaute).