Text del pregó de la Festa Major de la Vall d'Ora 2005, esdevinguda els dies 27 i 28 d'agost. El 2004 no hi va haver pregó (ni Festa Major) en senyal de dol i respecte per la mort d'en Martí de Sant Lleïr.
FESTA MAJOR DE LA VALL D'ORA
en honor de Sant Llerr
Dies 27 i 28 d'agost de 2005
PREGÓ
Agutzil: Déu us guardi a tots, família.
Avui, com queja és vigilia
de la festa del patró,
aquí sóc altra vegada
i amb estrofa ben rimada
us vine a llegir el pregó.
Sóc nunci de bona nova
i d'aixó, la millar prava
és que sempre tinc requesta.
La meva feina és amena.
No die ni porto cap pena.
Quan jo vine, és que hi ha festa.
Avui fa vint-i-cinc anys
que amb uns o altres companys
faig de nunci per les testes.
Vine, no fallo i puntual
m'enrotllo com un serial
hi hagi sol, o bé tempestes.
Raó que no es pot rebatre
va ser la del dos mil quatre
per no passar a fer el pregó.
1és que aquí valorem més
que les testes o els diners
fer amistat i germanor.
L'any passat, en aquest día
ens falta la companyia
d'en Martí de Sant Llerr.
1per motiu de respecte
i demostrar el nostre afecte
la festa vam suprimir.
Resem ara a sa memoria
-que Déu el tingui a la glória-
guardant silenci un moment.
1a la Carmeta i els seus
que han passat estones greus
mostrem nostre sentiment.
1
Com la roda de la vida,
giro plana i faig la crida;
dones és cosa tan humana
com que els xics es fan majors
que rialles, i no plors,
la testa a tots encomana.
Fixeu-vos amb qui he vingut.
Després de molts anys perdut
de secretari, en Lluís,
torno a tenir altra vegada.
És el rei de !'arracada
i el més xulo del país.
Secretarí: Si diuen que és trist robar,
pitjor és haver d'aguantar
aquest agutzil de pega.
Té mal rotllo i sempre ralla.
Ara miraré si calla:
fote't un trago, col·lega!
Agutzíl: On s'és vist tanta confianc;:a?
Que aquí, a Espanya i a Franc;:a,
si algú se'm puja al bigot,
es guanya l'extremunció!
Pero, ben mirat, és millar
un traguet que un mastegot...
Que Déu ni dó la tronada!
Duc la camisa xopada
i se m'encalla la veu.
Quin estiu més xatogós,
llarg, eixut i tan galdós:
pie de toes per tot arreu!
Ara el pinxo que he llogat,
del que engony s'ha programat
us en tara l'escandall.
Portem una llista plena
amb actes de tota mena
de la testa de la Vall.
2
"
Secretari: Dema, per tots els racons
hi haura corrua a pilons
de cotxes amb gent de fora.
Són els parents i els amics
que vénen sense fatics
perqué estimen la Vall d'Ora.
Agutzíl: La festa comen~ara
quan sentirem repicar
la campana bene"ida.
Alegre convocatoria
que a tots ens fara memoria
d'anar a missa de seguida.
Secretarí: El mossén, que és complidor,
pujara de Montmajor
per dir missa amb sermó breu.
Fara l'elogi del Sant
i pot ser que, tot dubtant,
el confongui amb Sant Andreu.
Agutzíl: Al final, els feligresas,
tot i no ser massa entesos,
cantarem a pie pulmó
les estrofes ben rimades,
molt devotes i inspirades
deis goits del nostre patró.
Secretari: Quan la missa haura finit,
se'ns dara el pa benert
seguint un antic costum.
1al so de l'acordió
rebrem, per fer-ho rodó,
un ram d'herbes de perfum.
Agutzíl: Després farem encaixades
a amistats retrobades
i als parents que hauran vingut.
1en animada xerrada
parlarem d'aquesta anyada,
del temps i de la salut.
3
Secretan: A casa, amb taula parada,
hi haura teca preparada
amb els millors requisits:
canelons o un bon guisat,
per postres fruita o gelat
i cava pels descosits!
Agutzil: Una capeta i un puro
serviran, us ho asseguro,
per fer la testa més bona.
1ens tara millar profit
si, estirats a sobre elllit,
fem la becaina una estona.
Secretari: Demprés sabeu qué ens espera:
un envelat de primera
constru"it expressament.
Bombetes, focus, garlandes
i vímet per tetes bandes
tan que hi hagi bon ambient.
Agutzil: En efecte, a l'envelat,
la testa tindra l'esclat
amb tonades deis Revira.
Alla amb polques i fandangos,
valsets, tirabais i tangos
ballarem, gira que gira.
Secretari: També hi haura preparada
coca seca i ensucrada
que trauran cap a les nou.
Amb menjar tan suculent
tothom es veura valent
per més gresca i enrenou.
Agutzil: Sense trampa ni enganyifa
vindra l'hora de la rifa
que és seguida amb atenció:
pernil, llonganissa, cava
i uns cistell on mai no acaba
de sortir-ne el bo i millar.
4
•
Secretari: A altes hores de la nit
tothom quedara rendit
de tanta dansa i gatzara.
1ens direm: adéu-siau!
Que l'any que ve, si a Déu plau,
estiguem tan bons com ara.
Agutzil: Com que veig queja es fa tard,
ara fem un punt i a part
per parlar de les notícies.
És un moment del pregó
que s'espera amb atenció
i que a tots fa les delícies.
De rumors i peripécies,
alcaldades i facécies
en tenim un bon recull.
1que ningú no s'enfadi
perqué, encara que no agradi,
ficarem el dit a l'ull.
Potser dieu-me maniatic
pero alió del canvi climatic
ja el patim, i aixó és molt trist.
D'hiverns amb tanta gla~ada
i estius amb igual secada,
ni els més vells n'havien vist.
El món esta fet un nyap
d'injustícies a tot drap
per la globalització.
Hi ha guerres, fam, terrorisme
i també molt de racisme
en front de la immigració.
Secretari: Ai amo, que sou pallissa,
deixeu els sermons per missa
i parleu de la Vall d'Ora.
Que aixó és el que vol la gent
i ja ho espera impacient,
que si no, ens fotran tora.
5
Agutzil: Del Comú, la bona feina
ja veureu que sera l'eina
per !'alcalde fer plegar.
La cadira li grinyola
pero ell va a la seva bola
i a caprici, fa i desfá
Alla dalt a la carena
hi ha fet posar una antena
per tenir-nos enganyats.
El teléfon no funciona
i així fa que a aquesta zona
estem incomunicats.
Pero no li valdra !'embrolla
i el carrec ja li trontolla.
Que tot canvia, no és broma:
en Pujol ja va plegar,
a I'Aznar vam fer marxar
i és mort el papa de Roma!
Secretari: Uns quants ossos van trobar
a una balma, a Guilanya,
que semblen importantíssims.
Quatre bocins, tots fets sopa,
podrien ser d'una tropa
d'avantpassats antiquíssims.
Agutzil: Aquí dalt, a una cinglera,
on diuen que abans ja hi era,
a Sant Mamet han posat.
És el culte pietós
que li han fet els cayadors
deis pobles d'aquí al costat.
Secretari: Alla en el Pla de Salita
fa mesos hi hagué una cita
i una festa de patxoca.
Per celebrar que mai més,
per justícia i per progrés,
del riu l'aigua ja no es toca.
6
Agutzil: Una carpa, poesies,
gent de totes les masies,
i, a més a més, bon dinar.
Música, ball, diversió,
discursos, molta emoció
i un que va venir a espiar.
Secretari: A Cal Guirre, mai no falla:
el jovent i la canalla
a la tieta fan costat.
Com que el metge li aconsella
un aparell per l'orella
la Nuri se n'ha comprat.
Agutzil: També es vigila la vista
i avui se'n va al massatgista
pe! lumbago i el dolor.
Fa temps, quan I'Arnau va pendre,
sucada amb vi, el va rependre
la primera comunió.
Secretari: Del Teixidor us vull contar
que l'aigua se'ls va glac;:ar
i tingué una inundació.
El Narcís, fa economía,
perqué amb la calba estalvia
pinta, raspall i !oció.
Agutzil: Per si el cotxe no funciona
a un moro d'alla Solsona
ha comprat un "aparatu".
Perqué es veu que l'altre dia
posar en marxa no podia
ni el Land Rover, ni el "Jabatu".
Secretari: Ara al Riuet hi ha la tanca
perqué són a Vilafranca
que també és Festa Major.
1la Bele i en Joan
s'han posat al restaurant
del Muntanya, amb decisió.
7
Agutzil: A I'Orriols, com és sabut,
una pubilla han tingut
i tothom n'esta joiós.
Es diu Eularia, és maca,
en Xavier li treu la caca
i fa de pare seriós.
Secretari: L'Eii l'ha ben estacat
i, si abans era grillat,
ara és persona assenyada.
Veig que ha posat alla dalt
un cobert fenomenal
que ha tret de Rocafumada.
Agutzil: Al Pujol, casa molt fosca,
no s'hi veia ni una mosca
i ara és la cosa contraria.
No els importa la despesa:
dia i nit tenen encesa
tota aquella Iluminaria!
Secretan: Com que ho fan molt bé de preu
hi ha clients de tot arreu,
fins gavatxos i holandeses.
Un gran forn de convecció
i aire frese al menjador
fa que estiguin ben atesos.
Agutzil: És també internacional
bona part del personal
que serveix o fa el dinar.
1com que l'aigua és escassa
han construn una bassa
contra el foc o per regar.
Secretari: Han fet també amb molt de gust
un porxo nou i robust,
amb bones encavallades
i pedres originaries.
1els cotxes i maquinaries
poden tenir aixoplugades.
8
Agutzil: Fóra un oblit que em reprotxo
no parlar d'en Calimotxo
que a tothom dóna suport.
1és que ell, entre got i got,
ajuda i fa tant com pot
sigui amb les cabres o a l'hort.
Secretari: Un exemple us servira:
quan a l'hivern es glac;:a
tata l'aigua de la granja,
fou per la Nuri un trasbals.
1ell, al punt, als animals,
els porta aigua i ho arranja.
Agutzil: No hi ha com de Sant Lle"ir
tan grans millares per dir:
el mur d'arran de !'ermita
i fins tata la teulada,
en Martí l'ha apariada
d'una manera inaudita.
Secretari: Ja que parlem d'en Martí
una altra nova us vull dir
que és noticia extraordinaria:
per formal, seriós i actiu
ja l'han fet definitiu
alla, a I'Escola Agraria.
Agutzil: La relació, no l'acabo,
perqué una dutxa i lavabo
a Ca I'Ambrós han posat.
1també aigua calenta.
La Maria esta contenta
amb tanta comodítat.
Secretari: A América, tal com valía,
va anar a fer en Josep Maria
una excursíó colossal.
Pero ara no fa expedícíons:
estudia oposícíons
perqué vol ser forestal.
9
Agutzil: El gran esdeveniment
del Sola és el naixement
d'en Martí, que és molt inquiet.
1jo ja us poso en avís
que amb l'edat que té en Lluís
tothom pensi que és el nét.
Secretari: Hi haura al Sola més quadrilla:
que als quins tenen una filia
pel gener els vindra el saga!.
Per aixó amb martells i serres
han arreglat uns quants terres
i també el porxo de dalt.
Agutzil: Si va creixent la mainada
i tot passa de volada,
au! fem festa amb il-lusió!
Qué és la vida un frenesí,
com ja fa temps ho va dir
un que es deia Calderó.
Secretari: Amo, prou! Que xerreu massa
i demprés, alla a la pla<;:a,
la gent dira mal de vós.
Penseu que hem vingut aquí
a parlar de Sant Lle"ir,
que és un sant com no n'hi ha dos.
Agutzil: Téns raó una altra vegada...
Parlem de l'anomenada
que té arreu nostre Patró.
Fa molts anys que ens protegeix
i els seus favors concedeix
a qui el prega amb devoció.
Secretari: Sant Lle"ir és advocat
per protegir els camps de blat
i les feixes de conreu.
És !'estrella del programa
i la seva intensa fama
s'ha escampat per tot arreu.
10
Agutzíl: Guarda boscos i conreus,
protegeix del fred als peus
i fa créixer el que hem sembrat.
Retorna a qui té un desmai
fa que el riu no es buidi mai
i guareix el constipat.
Secretad: 1és que el seu favor profétic
té remei pel diabétic
i cura el dolor d'esquena.
Als qui cauen, deixa intactes,
va bé per les cataractes,
i pels mals de tota mena.
Agutzíl: Demanem-li a Sant Llei"r
que amb el seu poder diví
ens tregui els mals governants.
Que al món hi hagi: salut, vida,
la natura protegida
i pau per tots els humans.
Secretad: Forasters i residents:
podem estar ben contents
amb la testa i el patró.
Que per molts anys sigui així
i ens puguem tornar a reunir
per seguir la tradició.
Agutzíl: Dema gran dia ens espera.
No fem, dones, ara el tronera
i anem a sopar i dormir.
1diguem la lletania
ara i sempre, nit i dia:
Tots: VISCA SEMPRE SANT LLEi"R!
11